Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

NORUEGA: SIGNIFICATS DE PAISATGE

El terme paisatge està definit de diferents maneres per les llengües oficials escrites a Noruega. En la variant escrita bokmål , un landskap és una zona més petita formada per un límit natural entès com una unitat en si, com per exemple, un fiord, un bosc, o una zona àrida oberta i salvatge. En canvi, en la variant nynorsk, fa referència a una zona demarcada que respecta la natura, la vida vegetal i similars; la qual constitueix una entitat, un entorn i un medi ambient, que tant pot ser el paisatge d’un fiord, un de cultural, lunar, o bé un paisatge obert. Per altra banda, la cultura Sami té una aproximació al paisatge més espiritual, ja que inclús veneren a deus de la naturalesa i tenen més de 100 noms per referir-se a la neu. La proposta de la llei Planning and Building Act revisada al 2008 pel departament de Planejament del ministeri es fa seva la definició de paisatge del Consell Europeu i que podem trobar en l’article 1 de la Convenció Europea de Paisatge firmada a Florència al 2000, en que es va descriure com una zona, tal i com la perceben les persones, la qual té un caràcter resultant de l’acció i interacció de factors naturals i/o humans.

Noruega és coneguda pels seus paisatges, molts d’ells declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, i no només pels seus fiords verds, també per les afilades roques de les illes. De la totalitat de la superfície del país, només un 1,7% és construïda, la resta està formada per muntanyes (45,2%), boscos (37,4%), rius i glaceres (7%), pantans i zones humides (5,3%) i agricultura (3,4%). Però, d’aquest 98,3% de “verd”, quina part està protegida? El país és un dels fars més potents en polítiques de protecció de medi ambient i paisatge, un 9,7% d’àrea són Parcs Nacionals, un 2,1% reserves naturals i un 5,3% àrees de paisatge protegides.

Aquestes dades no són en va. Les polítiques mediambientals recauen en diferents responsables i administracions. A nivell estatal hi ha el ministeri de planejament, on s’integren les directrius de paisatge en les arquitectòniques, especialment en els usos i planejament. Els 19 comtats avalen els plans i estratègies identificant les unitats de paisatge de cada regió. El sentiment de paisatge va més enllà del marc legal, hi ha associacions com “Norwegian Parks Association” que vetllen per la varietat de paisatges i tenen la missió d’incrementar la cooperació de millores d’aquests.

Segons les dades de la Convenció de Paisatge del Consell Europeu, els assumptes de paisatge estan inclosos en temes energètics, mediambientals, forestals, infraestructurals, de lleure, canvi climàtic, patrimoni culturals i agrícoles. No obstant, no formen part dels temaris educatius de les escoles de primaria ni parvulari , tot i que sí que trobem un grau en paisatgisme i màsters, ja que aquesta consciència paisatgística ha arribat a les aules de la universitat Oslo School of Architecture and Design. Els treballs presentats a la desena edició de la Biennal en la categoria d’escoles van ser escollits finalistes amb menció especial per la qualitat representativa i per l’original i innovadora investigació metodològica en cada projecte de paisatge. Es proposen estratègies per analitzar i transformar zones urbanes enredades, sense deixar de mirar com es construeixen els nous paisatges, tant des d’un punt de vista d’espais intangibles a partir de mètodes abstractes, com des de l’acceptació del formigó com a nou panorama.

Posant èmfasis en la pràctica professional noruega i en els projectes construïts, volem repassar tres finalistes i mencions especials de les passades edicions la Biennal Internacional de Paisatge per la seva qualitat i precisió en tots els aspectes urbans i de paisatge. Un d’ells, The Nansen Park de Tone Lind Lindheim, Tone Linheim i Parco Nanen, ubicat a Fornebu (Oslo), estableix un diàleg entre la linealitat de l’aeroport i les formes més orgàniques del paisatge original. També hi ha el projecte de l’Àrea de servei de Videseter de Jensen & Skodvin Arkitektkontor siutat a Lom, on el projecte es desenvolupa a partir d’intervencions puntuals que es determinen geomètricament segons la seva posició concreta i així evitar solucions repetides. Per últim, destacar el projecte de Axel Nitter Sømme de Kabelvaag Market Square (Kabelvaag). 

Finalment, fa uns mesos es va presentar a la seu de Barcelona del Col·legi d’arquitectes de Catalunya el llibre “Layered Landscapes Lofoten” que tracta aquestes evolucions i com els paisatges estan sotmesos a aquesta pressió. La comprensió de la complexitat, l’alteritat i el canvi són les claus per entendre els diferents enfocaments i investigacions experimentals, com ho fan en els treballs de les escoles, i que les autores i arquitectes Magdalena Haggärde i Gisle Lokken (70oN arkitektur) ens van revelar sense prejudicis.

El següent punt de trobada amb totes aquestes pràctiques paisatgístiques i on aquests temes seran objecte de debat serà en el COMMON GROUND organitzat pel congrés mundial IFLA 2019 que es celebrarà durant tres dies a Oslo (18 al 20 de setembre) on s’analitzarà conceptes com la transformació urbana, la mobilitat verda, els paisatges saludables, la participació de la comunitat... A més a més, ECLAS (European Council Landscape Architecure Schools) també celebrarà el seu congrés durant la setmana prèvia.

10/07/2019
Tornar