Si. L’Obligatorietat de col·legiació dels arquitectes ve regulada tant a la Llei 2/1974, de 13 de febrer sobre Col·legis Professionals, com a la Llei 7/2006 de 31 de maig de l’exercici de professions titulades i col·legis professionals

Sí. Tots els arquitectes que exerceixin professionalment -visin o no, signin o no, facin la feina que facin com arquitecte- tenen la obligació de tenir contractada una assegurança de responsabilitat civil. Així ho estableixen la LOE ( Llei d’Ordenació de l’Edificació) i la Llei Catalana de Col·legis Professionals (Llei 7/2006).

Sí. En cas de professions de col·legiació obligatòria, com la d’arquitecte, tant les despeses d’alta com les quotes periòdiques són deduïbles.

Quan demanem alguna cosa a l'Administració Pública, es pot donar el cas que aquesta no respongui en el termini que li fixen les lleis per fer-ho.
Quan han transcorregut aquest terminis, la manca de resposta per part de l’Administració tindrà uns determinats efectes jurídics: depenent del què hem demanat i de quina Administració ha d’actuar, ens podrem trobar amb què la manca de resposta equivalgui legalment a una denegació o a una concessió del què hem demanat.
Tot i que la legislació de procediment administratiu obliga a l’administració a resoldre sempre de forma expressa qualsevol petició que se li formuli, i a resoldre la petició encara que ho faci més tard dels terminis fixats legalment, la figura legal del silenci administratiu permet que l'administrat pugui actuar davant la inactivitat de l'administració, i pugui defensar els seus drets, sense haver d'esperar més enllà dels terminis.
Us recordem que l'Assessoria Jurídica del COAC està a la vostra disposició per a qualsevol dubte o consulta que desitgeu efectuar.

El silenci administratiu és positiu quan en no pronunciar-se l’administració sobre una petició en el termini previst per la llei, aquesta manca d’activitat administrativa s’interpreta legalment en el sentit que l’Administració concedeix el dret o l’autorització que s'ha demanat.
El silenci administratiu és negatiu, quan en el mateix cas, s'entén legalment denegat el que s'havia demanat.
Les lleis que regeixen cada tipus de procediment són les que fixen tant el termini màxim dins el qual l’Administració hauria de resoldre la nostra petició i notificar-nos la resolució, com el caràcter positiu o negatiu.
Les administracions estan obligades a informar de forma clara i transparent sobre el significat de la manca de resolució expressa en els diferents tràmits. Normalment, aquesta informació es pot trobar als catàlegs de tràmits que publiquen a llurs webs.
Us recordem que l'Assessoria Jurídica del COAC està a la vostra disposició per a qualsevol dubte o consulta que desitgeu efectuar.

El termini màxim que té l’administració per resoldre l’atorgament d’una llicència urbanística és de 2 mesos quan cal projecte i d’1 mes quan no cal projecte (art. 81 del Reglament d’Obres, Activitats i Serveis de Catalunya). Aquest termini es pot suspendre per motius legalment fixats (si cal demanar informes o aprovacions a altres organismes, si cal complementar o modificar documentació presentada...).
La competència per determinar si el silenci administratiu en l’àmbit de l’urbanisme és positiu o negatiu, correspon a les CCAA (excepte per matèries atribuïdes específicament a l’Estat, com la legislació bàsica en medi ambient).
L’article 188 del text Refós de la Llei d’Urbanisme (TRLU) remet a la regulació de règim local, i en aquest sentit, l’article 82 del ROAS estableix el silenci positiu com a principi general, amb les excepcions siguin expressament previstes.
És absolutament aconsellable consultar les ordenances municipals d'intervenció sobre les obres, construccions i instal·lacions.
Us recordem que l'Assessoria Jurídica del COAC està a la vostra disposició per a qualsevol dubte o consulta que desitgeu efectuar.

La competència per determinar-ho és Estatal. Així, segons el Text de la Llei del Sòl i Rehabilitació Urbana estatal, el silenciadministratiu serà negatiu en els casos següents:
• Moviments de terres i explanacions
• Obres d'edificació de nova planta (LOE), tant en sòl rural com urbanitzat.
• Construccions i instal·lacions, quan es desenvolupin en sòl rural que no tingui prevista o permesa la transformació urbanística.
• Cases prefabricades (no edificació LOE) i instal·lacions similars, provisionals o permanents, quan estiguin en sòl rural pel qual no estigui prevista o permesa la transformació urbanística.
• Tala de masses arbòries o de vegetació en terrenys no incorporats a un procés de transformació urbanística, o bé quan la tala es derivi de la legislació de protecció del domini públic.
De tot això resulta que segons la legislació de Catalunya, el silenci administratiu positiu és la regla general en matèria de llicències, i que el silenci administratiu negatiu només operarà en sòl rústic per motius de protecció mediambiental o quan, com diu la nostra legislació urbanística, l’estimació de la petició de llicència tingués com a conseqüència la transferència, a favor del sol·licitant o de tercers, de facultats relatives al domini públic o al servei públic.
Evidentment, tampoc es podran considerar adquirides per silenci administratiu facultats en contra de la legislació urbanística o del planejament vigent.
Davant aquesta contradicció entre regulació estatal i regulació catalana, és absolutament aconsellable consultar les ordenances municipals d'intervenció sobre les obres, construccions i instal·lacions, doncs també podrem trobar divergències entre elles a l'hora d'enumerar els supòsits de silenci administratiu negatiu.
Us recordem que l'Assessoria Jurídica del COAC està a la vostra disposició per a qualsevol dubte o consulta que desitgeu efectuar.

D’acord amb l’article 24 de la Llei 29/2015, quan l’administració no ha resolt dins de termini, ens hauria d’expedir un certificat de silenci administratiu en els 15 dies hàbils posteriors a la data en que acabava el termini en que legalment estava obligada a resoldre, havent d'indicar al certificat si el sentit del silenci és positiu o negatiu.
Però nosaltres podem demanar-li aquest certificat a l’Administració en qualsevol moment, i ens l’haurà de lliurar en el termini màxim de 15 dies hàbils des de que el vam demanar.
Us recordem que l'Assessoria Jurídica del COAC està a la vostra disposició per a qualsevol dubte o consulta que desitgeu efectuar.

Obtingut el corresponent certificat de silenci administratiu, si el silenci és positiu, l'interessat pot considerar concedida la sol·licitud i executar el què es proposava fer; i si és silenci administratiu negatiu, ha d’entendre que se li denega la petició i podrà impugnar la denegació davant de la jurisdicció contenciosa en el termini de 2 mesos des de la certificació.
Igualment, un certificat acreditatiu de silenci administratiu ens pot ser útil per determinar la normativa aplicable en el cas de suspensions de llicències per motius de redacció o revisió de planejament, doncs segons la jurisprudència, si en decretar-se la suspensió de llicències, l’administració havia excedit el termini que tenia per resoldre la nostra petició de llicència, haurà d’aplicar-nos el planejament i normativa urbanística vigent en el moment en què la vam sol·licitar, i no els que resultin de la redacció o modificació.
En qualsevol cas, com que les administracions estan obligades a respondre sempre, pot ser que l’Administració dicti la resolució amb posterioritat. Com el personal al servei de l'administració és responsable de dictar resolució en termini, pot incórrer en responsabilitats disciplinàries si no ho fa; i si la manca de resposta provoca perjudicis demostrables a l’interessat, aquest podrà també reclamar-los a l’administració.
Us recordem que l'Assessoria Jurídica del COAC està a la vostra disposició per a qualsevol dubte o consulta que desitgeu efectuar.

En cas de no haver-se pactat res en el moment de l'encàrrec, el nombre de còpies a lliurar és de cinc (sis, si l'obra es realitza fora de la demarcació col·legial de la seva residència), tal com s'estableix en el Reial Decret 2512/1977, de 17 de juny, pel qual s'aproven les tarifes d'honoraris dels arquitectes en treballs de la seva professió (aquesta norma ha estat declarada vigent pel que fa als aspectes no econòmics).

El format en el qual es lliura la documentació —paper, electrònic no modificable (només per a lectura), etc.— és una qüestió que es pot establir en el contracte entre l'arquitecte i el client, entenent que el seu cost està inclòs en els honoraris fixats, si no es pacta expressament altra cosa.
Pel que fa als arxius en format electrònic, si no s'ha pactat de manera expressa en el contracte, l'arquitecte no està obligat a lliurar la documentació en format modificable.
Finalment, si no s'indica res al respecte a l'encàrrec, i remetent-nos al Reial Decret 2512/1977, de 17 de juny, pel qual s'aproven les tarifes d'honoraris dels arquitectes en treballs de la seva professió, els exemplars i les còpies eventuals es lliuraran en paper.
Us recordem que l'Assessoria Jurídica del COAC està a la vostra disposició per a qualsevol dubte o consulta que desitgeu efectuar.

Tot i que sí que existeix el deure de conservació de factures i documents justificatius de les relacions professionals o empresarials que les han generat (4 anys des de la finalització de l’exercici fiscal en el qual s’han produït els ingressos), no existeix una normativa específica que determini quin és el període durant el qual els professionals han de conservar la documentació dels encàrrecs en els quals han intervingut i que ja han finalitzat.
No obstant això, atesos els terminis de garantia i exercici d’accions previstos per la LOE –garantia màxima de 10 anys des de la finalització; i termini per exercir accions legals de 2 anys des del descobriment del defecte– el mínim prudent per conservar tota la documentació d’un treball serien 12 anys, si bé des de l'Assessoria Jurídica del COAC aconsellem que la conservació tant del projecte com de tota la documentació generada s’allargui a 15 anys des del Certificat Final d'Obra.
En el cas d'encàrrecs no sotmesos a la LOE, en canvi, un bon referent per guardar la documentació durant un temps jurídicament raonable serien 5 anys des del final de l’any en què vam finalitzar el treball.
Pel que fa a quins documents conservar, aconsellem custodiar tota la documentació que pugui resultar rellevant si en un futur patim una reclamació de responsabilitat civil, com és el cas dels contractes amb client i col·laboradors, estudis previs o complementaris, llibre d’ordres, actes o altra documentació rellevant de direcció d’obra, certificats... així com la documentació que hàgim tramitat per compte del client o que el client ens hagi lliurat per fer la nostra feina.
Us recordem que l'Assessoria Jurídica del COAC està a la vostra disposició per a qualsevol dubte o consulta que desitgeu efectuar.

Segons la LOE, tindran la consideració d’edificació, i per tant, serà d’aplicació, en els casos següents:
a) Obra de nova construcció, excepte aquelles construccions d’escassa entitat constructiva i senzillesa tècnica que no tinguin, de forma eventual o permanent, caràcter residencial ni públic i es desenvolupin en una sola planta.
b) Intervenció de caràcter total en un edifici preexistent, estigui o no catalogat o protegit legalment o per planejament.
c) Intervenció parcial en edifici preexistent, quan la intervenció produeixi una variació essencial de la composició general exterior, la volumetria o el conjunt del sistema estructural, o tingui per objecte canviar els usos característics de l’edifici; o bé tractant-se d'un edifici catalogat o protegit legalment, la intervenció afecti a elements o parts de l'edifici objecte de protecció.
Us recordem que l'Assessoria Jurídica del COAC està a la vostra disposició per a qualsevol dubte o consulta que desitgeu efectuar.

Dins les funcions de direcció facultativa d’una obra, la LOE distingeix entre:
a) La direcció d’obra: és la direcció del desenvolupament de l’obra en els aspectes tècnics i urbanístics, de conformitat amb el projecte, la llicència d’edificació i les condicions del contracte,
b) La direcció de l'execució de l’obra: és la direcció de l’execució material de l’obra i el control qualitatiu i quantitatiu de la construcció i la qualitat del que s'ha edificat.
Us recordem que l'Assessoria Jurídica del COAC està a la vostra disposició per a qualsevol dubte o consulta que desitgeu efectuar.

Les titulacions requerides i els tècnics que són necessaris es determinaran en funció de l’ús principal de l’edifici (article 2.1 de la LOE), podent un únic tècnic assumir les dues funcions si posseeix les titulacions requerides:
1. 1. Usos del grup a) =administratiu, sanitari, religiós, residencial en totes les seves formes, docent i cultural:
• Projectista : titulació d’arquitecte.
• Director d’obra : titulació d’arquitecte.
• Director d’execució de l’obra : titulació d’arquitecte tècnic.
1. 2. Usos del grup b) = aeronàutic; agropecuari; de l'energia; de la hidràulica; miner; de l'enginyeria de telecomunicacions; del transport terrestre, marítim, fluvial i aeri; forestal; industrial; naval; de l'enginyeria de sanejament i higiene, i accessori a les obres d'enginyeria i la seva explotació:
• Projectista: titulacions d’arquitecte, enginyer o enginyer tècnic de l'especialitat corresponent.
• Director d’obra: titulacions d’arquitecte, enginyer o enginyer tècnic de l'especialitat corresponent.
• Director d’execució d’obra: si l’obra la dirigeix un arquitecte, la titulació ha de ser la d’arquitecte tècnic. En els demés casos, la direcció d’execució de l’obra pot ser desenvolupada, indistintament, per professionals amb la titulació d’arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic de l'especialitat corresponent.
1. 3. Usos del grup c) = edificacions els usos de les quals no estiguin expressament relacionats als grups anteriors:
• Projectista: titulacions d’arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic de l'especialitat corresponent.
• Director d’obra: titulacions d’arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic de l'especialitat corresponent.
• Director d’execució de l’obra: titulacions d’arquitecte, arquitecte tècnic, enginyer o enginyer tècnic de l'especialitat corresponent.
Si la intervenció no està sotmesa a la LOE, les funcions de la direcció d'obra i de la direcció de l'execució d'obra les podrà assumir un sol tècnic, d’acord amb les competències i especialitats específiques reconegudes a cada titulació per la legislació i la jurisprudència, que són les que van servir de base per assignar les competències a la LOE.
Us recordem que l'Assessoria Jurídica del COAC està a la vostra disposició per a qualsevol dubte o consulta que desitgeu efectuar.

El termini legal que té un professional per reclamar al client els honoraris que resten pendents de pagament és de tres anys (Article 121-21 Codi Civil Catalunya; Article 1967 Codi Civil Espanyol), transcorregut el qual prescriu el dret a cobrar-los.
Aquest termini comença a comptar des del moment que s’ha realitzat el treball. Per això és important que, un cop acabada la feina, l’arquitecte lliuri al client la corresponent factura.
No obstant, la prescripció de l’acció de reclamació pot ser interrompuda, o bé pel cobrament a compte d’una part o de la totalitat dels honoraris pendents de cobrament, o bé per l’enviament de manera fefaent d’un requeriment de pagament al client (burofax), o bé pel reconeixement del deute manifestat per escrit pel client, o en document signat per ambdues parts al qual es pot establir un pagament a terminis. (Article 121-12 Codi Civil Catalunya; Article 1973 Codi Civil Espanyol).
Així doncs, si el client no atén el pagament de la factura, us recomanem que, per interrompre la prescripció dels honoraris, li requeriu fefaentment el pagament.
Podeu fer servir el model orientatiu del web, i recordeu que l’Assessoria Jurídica del COAC està a la vostra disposició tant per qualsevol consulta, com per realitzar la reclamació extrajudicial en nom vostre, si és viable.

A Catalunya, les comunitats de propietaris es regeixen pels articles 553-1 al 553-59 de la Llei 5/2006, de 10 de maig, del llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya, relatiu als Drets reals. En el títol V, es regulen les situacions de comunitat, i en particular la propietat horitzontal.
Els estatuts de la comunitat- que han d'estar inscrits en el Registre de la Propietat- regulen bàsicament el funcionament d’aquella, la distribució d'ingressos i despeses, limitacions, prohibicions i privilegis respecte a determinats usos i obres en elements comuns i àdhuc privatius, i la gestió administrativa de la comunitat en general. A més, la comunitat pot aprovar reglaments complementaris.
President, vicepresident, secretari, administrador i junta de propietaris, son els òrgans de la comunitat. La persona de l'administrador, i si no, el president, serà, normalment, l'interlocutor amb qui tractarà l'Arquitecte en la seva tasca professional, ja que és qui prepara els pressupostos anuals, fa els cobraments i pagaments, executa els acords de la junta, decideix la realització d'obres urgents, i desenvolupa totes aquelles funcions que la junta de propietaris li encarrega.
Els acords de la junta de propietaris s'han de transcriure al llibre d'actes, i és fonamental que l’arquitecte conegui els que afecten a les obres que se li encarreguen, a l’igual que ho és que conegui els estatuts i reglaments de la comunitat, que en tot cas li haurà de facilitar el representant legal d’aquesta.
Les comunitats de propietaris estan obligades practicar retenció d’IRPF sobre els honoraris dels professionals que contracten, així que és molt convenient que els ho recordeu i incloeu l’especificació d’aquesta retenció a la vostra factura.
Us recordem que l'Assessoria Jurídica del COAC està a la vostra disposició per a qualsevol dubte o consulta que desitgeu efectuar.

Les obres en un immoble en propietat horitzontal poden ser de dues classes:
a) Obres en elements privatius són les obres fetes sobre els elements de titularitat individual de l’edifici: pisos, locals, trasters, places d’aparcament, si bé aquests equipaments es gestionen en comunitat, en no tenir entitat material pròpia.
b) Obres en elements comunitaris són les obres fetes sobre els elements comuns de l’edifici, que d’acord amb la definició de l’art. 396 del Codi Civil espanyol, són tots els necessaris per l’adequat ús i gaudi de l’edifici, tals com el sòl, vol, fonamentacions i cobertes; elements estructurals i entre ells els pilars, bigues, forjats i murs de càrrega; les façanes, amb els revestiments exteriors de terrasses, balconades i finestres, incloent la seva imatge o configuració, els element de tancament que les conformen i els seus revestiments exteriors; el portal, les escales, porteries, corredors, passos, murs, fossats, patis, pous i els recintes destinats a ascensors, dipòsits, comptadors, telefonies o a altres serveis o instal·lacions comunes, fins i tot aquells que fossin d'ús privatiu; els ascensors i les instal·lacions, conduccions i canalitzacions per al desguàs i per al subministrament d'aigua, gas o electricitat, fins i tot les d'aprofitament d'energia solar; les d'aigua calenta sanitària, calefacció, aire condicionat, ventilació o evacuació de fums; les de detecció i prevenció d'incendis; les de porter electrònic i altres instal·lacions o mecanismes de seguretat de l'edifici, així com les d'antenes col·lectives i altres instal·lacions per als serveis audiovisuals o de telecomunicació, totes elles fins a l'entrada a l'espai privatiu; les servituds i qualssevol altres elements materials o jurídics que per la seva naturalesa o destinació resultin indivisibles.
Us recordem que l'Assessoria Jurídica del COAC està a la vostra disposició per a qualsevol dubte o consulta que desitgeu efectuar.

Tot i que la mobilitat de les persones a l’estat d’alarma es vegi restringida, les obres no queden paralitzades.
En els llocs on es produeixin brots de COVID-19 es recomana romandre al domicili i sortir només en determinats casos, com anar a treballar si és que no es pot fer mitjançant teletreball. Malgrat sigui una recomanació, i no una prohibició, per tal d’acreditar que el desplaçament es realitza per anar al lloc de feina, s'aconsella als arquitectes portar el certificat autoresponsable que acrediti el motiu del desplaçament junt amb la documentació necessària (si és una direcció d'obra, l'Assumeix de Direcció d’Obra, i si és un altre encàrrec la documentació acreditativa del mateix: correus electrònics que certifiquin l'encàrrec, certificat de col·legiació...)

El vincle contractual entre l’arquitecte i el client s’estableix d’acord amb la seva lliure voluntat, atenent a les particularitats de la relació, que poden fer que el contracte sigui més o menys complex. Per tant, no es pot tenir un model de contracte invariable i vàlid per totes les ocasions.
El que aquí us oferim no és més que un possible formulari genèric com n’hi ha tants al mercat de formularis jurídics, que les parts poden o no adoptar, ampliar o modificar d’acord amb les seves necessitats, i que intenta recollir els aspectes bàsics amb transcendència jurídica de la relació client- arquitecte.
Tot contracte ha de contemplar uns drets i obligacions equilibrats per les parts que el signen, que estan obligades no només al compliment del que pacten, sinó a totes les conseqüències que se’n derivin, d’acord amb la llei, la bona fe i el que sigui costum.
Si teniu qualsevol dubte a l’hora de contractar, demaneu consell jurídic; i recordeu que el servei d’Assessoria Jurídica professional està inclòs en el tram complementari del COAC.

Sempre que una factura s'emet a un empresari o professional (empresa, autònom, organisme, comunitat de propietaris, comunitat de bens) el pagament està subjecte a retenció d'IRPF: el tipus general és del 15% i si és any d'inici d'activitat o els dos següents es pot optar pel tipus reduït del 7%.

Si la formació és sobre una matèria que forma part d'un temari de formació reglada, està exempt d'IVA. Per contra si el temari forma part d'una matèria d'un pla de formació No Reglada, està subjecte a IVA del tipus general del 21%.

Els honoraris professions d'arquitecte, es consideren un servei i no una execució d'obra. Per tant el tipus d'IVA a aplicar en tots els casos és el tipus general del 21%.

S'aplicarà el tipus impositiu del 10% a “les execucions d'obres, amb o sense aportació de materials, conseqüència de contractes directament formalitzats entre el promotor i el contractista que tinguin per objecte la construcció o rehabilitació d'edificacions o parts de les mateixes destinades principalment a habitatges, inclosos els locals, annexos, garatges, instal·lacions i serveis complementaris en ells situats. Es consideraran destinades principalment a habitatges les edificacions en les quals almenys el 50% de la superfície construïda es destini a aquesta utilització”.
Es considerarà promotor d'edificacions el propietari d'immobles que va construir (promotor-constructor) o va contractar la construcció (promotor) dels mateixos per destinar-los a la venda, el lloguer o l'ús propi.
El tipus reduït s’aplica amb independència que el promotor concerti la totalitat de l'obra de construcció amb un sol empresari o concerti la realització amb diversos empresaris realitzant cadascun d'ells una part de l'obra segons la seva especialitat.
No obstant això les execucions d'obra realitzades per subcontractistes per a altres contractistes que al seu torn contractin amb el promotor tributaran per l'Impost sobre el Valor Afegit al tipus del 21 per cent.
Els serveis professionals com els d'arquitectura entre altres, tributen al tipus general d'IVA del 21%, perquè no es consideren execució d'obra.

S'entendran prestats al territori d'aplicació de l'Impost i per tant subjectes IVA, els serveis relacionats amb béns immobles que radiquin a territori Espanyol.
“El lloc de prestació de serveis relacionats amb béns immobles, inclosos els serveis prestats per perits i agents immobiliaris, així com els serveis de preparació o coordinació d'obres de construcció, tals com els prestats per arquitectes i empreses de vigilància o seguretat, serà el lloc en el qual radiquinels béns immobles”.
A efectes d'IVA els serveis relacionats amb immobles es consideren realitzats al país on està ubicat l’immoble.

El "Real Decreto 1000/2010, de 5 de agosto, sobre visado colegial obligatorio.", desenvolupant la "Ley Ómnibus", determina un nou visat col·legial obligatori.
Serà de visat obligatòri els projecte d’execució, enderrocs i final d’obra.
https://www.arquitectes.cat/ca/visat-omnibus-des-de-l1-doctubre-de-2010

El preu de visat està publicat al web del COAC en el següent link: https://www.arquitectes.cat/ca/system/files/Nouspreusvisat.pdf
Actulització 2016: https://www.arquitectes.cat/ca/system/files/nous_preus_visat_edificacio_1_jul_2016_2.pdf
També hi ha un calculador per treballs d’edificació: https://www.arquitectes.cat/ca/buscador-gestor-documental/visat-i-registres?title=calcul&type_1=All&field_cataleg_serveis_tid=All

El cost del Registre Automàtic és de19 euros per les primeres 4 MB que pesi el document i després 0,60 euros per cada MB o fracció de més (el pes màxim admès és de 20 MB).