Nova Zelanda: PAISATGE TRIDIMENSIONAL

Imatge: 
© BIENNAL PAISATGE BARCELONA
La fundació del paisatge de Nova Zelanda afirma que aquest afecta a tothom, tant si hi vas néixer i hi vius, com si hi ets de viatge; repercutint a les nostres aspiracions i llocs de vida amb els quals ens sentim identificats. La consciència mediambiental ha anat creixent des de la segona meitat del segle XX i això ha donat resultat a un auge de la la gestió del paisatge degut a l’interès públic als recursos naturals i físics que determinen la qualitat del paisatge. Tot i això, cal dir que la política de paisatge a Nova Zelanda està en un moment delicat, en part per la sol·licitació de pressupostos per al desenvolupament d’un Codi de pràctica de paisatge que el Ministeri de Medi ambient ha tirat endavant. Això, respon a la voluntat de relacionar els coneixements biculturals del paisatge amb aspectes d’impacte ambientals, tal i com són el canvi climàtic i el creixement del turisme.

La problemàtica per definir aquest codi és la inconsistència del metòde per les avaluacions dels paisatges, ja que s’ha d’evitar obstruir la resiliència intrínseca del paisatge, alhora que estableixi les eines d’avaluació i disseny de paisatge, tant es zones urbanes com rurals. Aquí entra en joc l’arquitectura del paisatge, la qual sempre ha estat focus principal de crítica pública (des de la preparació dels plans, formació de polítiques i pràctiques professionals), degut a que les seves eines de treball i anàlisi són (en part) valors difícilment mesurables, avaluables, quantificables, però que s’han d’ajustar a la realitat més objectiva. Les noves polítiques tenen com a origen els paràmetres lingüístics i socials indígenes, guiats per les influencies del paisatge, on hi tenien pes les caracteritzacions de la natura per a la comprensió inherent del món. No obstant, cal remarcar les diferències que les noves polítiques estableixen per a la definició de paisatge i els valors propis segons el cas. Per exemple, on queden les proteccions dels paisatges naturals cultivats? Alguns experts afirmen que no cal posar èmfasis en aquests entorns ja que en certa manera han estat alterats per l’home; però en canvi, d’altres defensen que no és condició única que un entorn estigui lliure d’estructures o sense cap influència humana evident, i que per tant, té el mateix dret alhora d’avaluació i recerca dels seus valors únics.

Aquest punt d’inflexió ens porta a reconèixer la tridimensionalitat del paisatge, tant en aspectes de temps, espais i atributs; i per tant no només pensar que hi ha una definició tancada i universal, ja que fora dels esquemes delimitats per denominadors comuns i ha les característiques de cada lloc (ciències naturals, qualitats físiques, història i ús) i les percepcions (vistes, experiències…), que són els factors que Nova Zelanda busca aplicar al seu futur codi de paisatge.
17/07/2019
Tornar