Propers Actes
Arquivolta Cadaqués. La Gran Escala, amb AMOO
Arquivolta Cadaqués. La Gran...
VÀLVULES. Inquietuds artístiques d’arquitectes
VÀLVULES. Inquietuds artístiques...
El COAC Comarques Centrals lliurarà els premis del 9è...
El COAC Comarques Centrals...
Conferència "Origen i evolució urbanística a Olot"
L'evolució urbanística d'Olot està lligada als seus orígens remots al segle IX. Però serà a partir del XIII, i sobretot després dels terratrèmols de 1427 i 1428 que es viuran els períodes més importants. Al segle XVIII Olot assolirà la seva màxima expansió, que subsistí amb poques variacions fins la guerra de 1936-39. Cadascun dels períodes han deixat restes identificables, tant a la trama urbana com als edificis que la integren, amb les seves llindes, portes, finestres i balcons.
Miquel Àngel Fumanal Pagès (Barcelona, 1976)
És doctor en Història de l'Art per la Universitat de Barcelona (UB) i DECA en teologia per l'Institut Superior de Ciències Religioses de Catalunya (ISCR). El seu camp acadèmic i professional abasta des de l'arquitectura, l'escultura i el vitrall medievals fins a la construcció i les infraestructures d'època moderna a l'antiga Corona d'Aragó. És president del Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca (PEHOC) des del 2019.
Andreu Reixach Nogué (La Canya, 1992)
És arquitecte per la Universitat de Girona (UdG). ha treballat en tot tipus de projectes civils, incloent intervencions en arquitectura d'època moderna. En la seva trajectòria combina l’arquitectura i l’urbanisme amb la recerca i la divulgació del patrimoni històric de la Garrotxa.El 2019 es va incorporar com a vocal a la junta del Patronat d’Estudis Històrics d’Olot i Comarca (PEHOC), entitat de la qual és secretari des de 2024.
Conferència "Becoming. Architectures for a planet in transition"
Les diferents sessions, debats, exposicions i formats del programa van abordar qüestions com la crisi climàtica, els ecosistemes i les relacions multiespècie; la circularitat material, energètica i espacial; els materials i les tècniques constructives; l’habitatge, l’espai públic i les desigualtats socials; les tensions entre allò global i allò local, la intel·ligència artificial; la poètica i el significat de l’arquitectura..
La xerrada del dijous 1 d'octubre de 2026 planteja una mirada retrospectiva al congrés, entès com un espai de debat sobre el paper de l’arquitectura davant les transformacions contemporànies. Una aproximació al sentit global de la trobada, als temes que la van travessar i a les primeres lectures que se’n poden extreure, encara obertes i en construcció.
Ponents: Mariona Benedito, Pau Sarquella i Carmen Torres
Trobada col·legial d'arquitectes de la Demarcació de Girona 2026
Amb aquesta voluntat, hem preparat una vetllada per tornar a fer vida al COAC, gaudir de la seva arquitectura i descobrir-lo des d’una nova mirada: Volem una Pia Almoina oberta, transitada i viva.
>>> A partir de les 18 h, obrirem les portes de la CASA COAC per recórrer-la de dalt a baix trepitjant espais coneguts i descobrir-ne d’altres que potser encara no heu tingut ocasió de veure de la mà dels que la viuen cada dia.
>>> A les 19 h, gaudirem amb un espectacle que ens farà mirar enlaire, deixar-nos sorprendre i compartir la màgia d’un moment pensat per viure’l plegats.
>>> A partir de les 20.30 h brindarem i començarà el sopar a l’espai del pati.
Una vetllada per fer COAC, viure el COAC i sentir-nos part activa de la comunitat què formem part.
Des d’ara mateix les inscripcions ja estan obertes.
US HI ESPEREM!
INSCRIPCIONS OBERTES
Per participar en la Trobada, cal formalitzar la inscripció a través del portal habilitat. Cada arquitecte/a col·legiat/da a la Demarcació de Girona pot portar un sol acompanyant. No s’admetran inscripcions ni anul·lacions després del 7 d’octubre, a les 15 hores.
El preu per persona és de 35 € + IVA
Consulta la minuta servida pel Ginjoler. PDF
Inscriu-t’hi
Per a més informació:
Departament de Cultura. T. 972 412 727 - ext. 3. cultura.gir@coac.cat
El COAC Girona commemora el Dia Mundial de l'Arquitectura 2026
Una de les propostes destacades serà la novena edició de l’Arquivolta Cadaqués, que tindrà lloc el dissabte 3 d’octubre de 2026, de 9 a 14.30 hores. La ruta, organitzada novament per AMOO Studio, format pels arquitectes Aureli Mora i Omar Ornaque, proposarà un recorregut per diferents edificis de Cadaqués que treballen l’arquitectura des d’una escala col·lectiva i urbana.
L’itinerari permetrà conèixer un conjunt d’obres que, des de moments i llenguatges arquitectònics diversos, han afrontat el repte d’introduir programes de major dimensió en un paisatge urbà tan singular com el de Cadaqués. El recorregut inclourà equipaments, habitatges plurifamiliars i arquitectura religiosa, posant el focus en la relació entre la topografia, l’espai públic i la vida comunitària.
L’altra gran proposta del programa estarà dedicada a la figura de l’arquitecte Jeroni Moner i Codina (1940–2021), coincidint amb el cinquè aniversari del seu traspàs. L’activitat, organitzada conjuntament amb el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, es desenvoluparà en dues jornades complementàries per aprofundir tant en la trajectòria professional i cultural de Moner com en la seva obra arquitectònica.
La primera tindrà lloc el divendres 9 d’octubre, a les 19 h, al Tint de Banyoles, amb la conferència «Jeroni Moner, arquitecte: pràctica professional i construcció cultural del territori a la Banyoles contemporània», a càrrec de Guillem Oró Grau, arquitecte i investigador del Doctorat en Teoria i Història de l’Arquitectura de la UPC, que actualment desenvolupa la seva recerca doctoral sobre Jeroni Moner i la seva obra.
La commemoració es completarà el dissabte 17 d’octubre, de 10 a 12 h, amb una visita a la Casa Vilanova Cullell, una de les obres més rellevants de Jeroni Moner, projectada conjuntament amb l’arquitecte Albert Illescas els anys 1970 i 1971 i incorporada al registre DOCOMOMO Ibèric d’arquitectura moderna.
Amb aquestes propostes, el COAC Girona commemora el Dia Mundial de l’Arquitectura 2026 posant l’accent tant en la descoberta del territori i del seu patrimoni construït com en el reconeixement de figures que han contribuït a definir l’arquitectura contemporània de les comarques gironines.



