Síntesis Arquitectòniques 2026. Alison & Peter Smithson, Axel Bruchhäuser i la Hexenhaus, d'Anna Bach
La recerca interpreta la Hexenhaus com una arquitectura acumulativa i en evolució, formada per microarquitectures, mobiliari i objectes que redefineixen la relació entre habitatge, territori i temps. El projecte posa en relleu temes centrals en l’obra tardana dels Smithson —com la resposta al lloc, la preexistència, l’efímer i el permanent— i planteja la casa com una expressió madura del seu concepte d’“ordre conglomerat”.
A través del treball d’arxiu, visites de camp i entrevistes amb Bruchhäuser, la recerca aporta una nova lectura d’un període poc estudiat de la trajectòria dels Smithson i presenta la Hexenhaus com una conclusió oberta del seu pensament arquitectònic.
Anna Bach
És arquitecta, investigadora i docent establerta a Barcelona, i cofundadora de l’estudi Anna & Eugeni Bach juntament amb l’arquitecte Eugeni Bach. Nascuda a Nummi (Finlàndia), va estudiar arquitectura a la Universitat Tecnològica de Hèlsinki i posteriorment va cursar el màster universitari de Teoria i Pràctica del Projecte d'Arquitectura a l’ETSAB–UPC de Barcelona. El 2025 es va doctorar a l’ETSAB amb la tesi Alison & Peter Smithson, Axel BruchhäuserandtheHexenhaus. Theaddedvalue of theconglomerateordering.
La seva feina combina arquitectura, recerca, activitat cultural i docència, amb un interès especial per les intervencions que treballen a partir de les preexistències. Amb Eugeni Bach ha desenvolupat una obra reconeguda internacionalment que inclou projectes residencials, culturals i expositius com Mies MissingMateriality, el Nou Cinema del Museu Reina Sofía de Madrid o la remodelació del Firal d’Olot.
Anna Bach també ha desenvolupat una intensa activitat acadèmica i curatorial. Va codirigir la XV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (BEAU) i ha impartit classes a EINA a Barcelona, TulaneArchitecture a Nova Orleans i la Washington University a St. Louis, EEUU. La seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis FAD i exposada en institucions com a la Biennal d’Arquitectura de Venècia, la Triennal d’Arquitectura de Lisboa i la Cité de l’Architecture et du Patrimoine de París.
Torna el cicle Síntesis Arquitectòniques a Girona, Figueres i Olot!
Les maneres de viure en comunitat a les Terres de Lleida a través de cinc projectes de Ramon Maria Puig, la recerca de com l'arquitectura ajuda a ordenar les peces del món o la Hexengaus d'Alison & Peter Smithson centren l'onzena edició del cicle Síntesis Arquitectòniques que organitza la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i que té com a objectiu apropar a la ciutadania les tesis doctorals amb temàtiques on l’arquitectura és la protagonista. Les sessions, a càrrec dels doctors arquitectes Jaume Farreny, Félix de la Fuente i Anna Bach, respectivament, tindran lloc el 5 de juny a Figueres, l'11 de juny a Olot i el 18 de juny a Girona, sempre a les 19 h.
El cicle l’obrirà l'arquitecte Jaume Farreny amb la presentació de la tesi doctoral Cinc comunitats, un territori. Ramon Maria Puig / 1965-1980 a la seu de Figueres. En ella l'autor analitza cinc maneres de viure en comunitat a les Terres de Lleida a través de cinc projectes de l’arquitecte Ramon Maria Puig en el període de 1965 a 1980 amb l’objectiu d’explicar a través del dibuix les estratègies de cohabitació a partir de la lectura del paisatge, la inserció en el context agrícola o urbà i l’agregació de cel·les domèstiques en forma de comunitat. Cada cas d’estudi presenta condicions pròpies d’escala, de programa i de tipologia, alhora que comparteixen dinàmiques socials i d’apropiació de l’espai públic desdibuixant límits i traces entre l’àmbit domèstic i l’àmbit col·lectiu.
La segona sessió anirà a càrrec de Félix de la Fuente, el qual presentarà la tesi doctoral Arquitectura comparada, el dijous 11 de juny a la seu de la Delegació Garrotxa-Ripollès; una recerca que planteja l’arquitectura no només com la construcció d’edificis, sinó com una manera d’ordenar significativament les peces del món a partir de les seves afinitats i relacions. El treball parteix de la idea que comparar permet reconèixer vincles, contrastos i patrons entre elements que, de manera aïllada, podrien semblar inconnexos o difícilment interpretables. A través d’aquesta mirada, la recerca reflexiona sobre la capacitat de posar elements en relació per descobrir significats nous i construir un ordre explicatiu que ajudi a interpretar el món contemporani, especialment en un context marcat per la hiperabundància d’imatges i fragments visuals.
Finalment, la tercera i darrera sessió del cicle tindrà lloc a la seu de la Demarcació de Girona el dijous 18 de juny, i anirà a càrrec de l’arquitecta Anna Bach, que presentarà la tesi doctoral Alison & Peter Smithson, Axel Bruchhäuser i la Hexenhaus. Entre 1985 i 2002, Alison i Peter Smithson van transformar la Hexenhaus, una casa d’entramat de fusta a BadKarlshafen (Alemanya), en un projecte experimental basat en afegits successius, intervencions puntuals i una estreta relació amb el client, Axel Bruchhäuser. Aquesta investigació estudia cronològicament 22 intervencions a la casa a partir de material inèdit de l’Arxiu Tecta, incloent-hi plànols, correspondència, esbossos i documents de treball.
Finalitzat el cicle, les tres conferències es podran recuperar en el canal de YouTube de la Demarcació de Girona del COAC.
Cicle de presentacions del llibre "Aprendre de l'Arquitectura Tradicional. Cap de Creus"
El llibre és un homenatge a la resiliència. A través de l'anàlisi de 38 masos —molts d’ells en procés d’enrunament— i una dotzena de cases de poble, l'obra documenta com l'ésser humà va ser capaç d’arrelar en un entorn de recursos escassos, orografia complexa i clima rigorós.
El Cap de Creus és un cas únic d'adaptació. Allà on mancava la calç, la fusta i l’argila, l’enginy i la pedra seca van aixecar un paisatge de feixes, barraques i corrals que avui corre el risc de desaparèixer.
L’obra neix de la urgència de documentar aquests vestigis abans que el temps els esborri del tot. Amb el suport de grans coneixedors de la zona com l'historiador Arnald Plujà, l'arquitecte Toni Gironès, que il·lustra el llibre amb dibuixos inèdits i les fotografies de l'arquitecta Anna Teixidor present a l’inici del treball de camp. I tres mirades de futur com a epíleg, la visió del Parc Natural de Cap de Creus, de la ma de Xavi Vilabella, reflexions d’en Pau Lopez i la Teresa Madrid, com propietaris d’olivars i ramaders, i l’experiència del mosaic de l’Anna Espelt, viticultora.
El text connecta la història, la geologia i l'agricultura per oferir una visió holística del massís.
Calendari de presentacions
06.06.2026 - 10 h. Roses. Presentació més visita a Mas Marès (tast de vins)
17.07.2026 - 19 h. Museu de l'Anxova i la sal de L'Escala
29.08.2026 - 18.30 h. Selva de Mar
03.10.2026 - 17 h. Sala Maifrèn de Cadaqués
04.10.2026 - 09.30 h. Mas Rabassers de Dalt
07.11.2026 - 18.30 h. Port de la Selva
Més informació: www.projectegreta.cat
L’Ampliació del CAP Moisès Broggi a L’Escala, de Coll-Leclerc, i la Casa a Fonolleres de Parlavà, d’Anna & Eugeni Bach, reben el Premi Arquitectures 2026
També obtenen premi el Forn Lleva’t a Avinyonet de Puigventós de Quim Olea, estudi d’arquitectura, i Can Biel a Mieres de Sarquella Torres (Interiors); el Front Marítim de L’Escala d’OAB. Office of Architecture in Barcelona amb Pep Mariné, Gerard Olivé i Xavier Frigola (Paisatges); i 111 Faroles a Olot, de Bayona Studio (Efímers)
El Premi de l’Opinió que atorga la ciutadania l’ha estat pels Forns de Can Genover a Boadella d’Empordà, del Servei de Monuments de la Diputació de Girona, amb més de 3.000 vots
La Cinquena Façana a Figueres, de Joan Falgueras Font i Salvador Tarradas, i Can Sargantana a Santa Pau, de Bayona Studio obtenen una menció del jurat en la categoria Arquitectures, mentre que Natura resilient del Màster en Disseny i Producció d’Espais UPC School – CCCB la rep en Efímers
La seu de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha acollit aquest vespre el lliurament de la 28a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, una de les accions culturals amb més rellevància dins el sector de l’arquitectura i la construcció a la província. L’acte, al qual han assistit prop de 300 persones, ha estat conduït per l’arquitecta Júlia Breiz, i ha comptat amb la presència de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, Sílvia Paneque; del subdelegat del Govern a Girona, Pere Perramon; de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas; del president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; del president en funcions de la Demarcació de Girona del COAC, Marc Riera, com també d’altres autoritats relacionades amb el món de l’arquitectura, de la cultura i de la societat gironina.
Durant la vetllada s’han lliurat guardons a deu projectes: els atorgats pel jurat, nou obres d’entre les 15 que van passar la fase de seleccionades en les categories d’Arquitectures, Interiors, Paisatges i Efímers, i el del Premi de l’Opinió, escollit per la ciutadania entre les 77 obres presentades, amb més de 3.000 vots registrats a través del portal www.premisarquitecturagirona.cat.
Els premis, per categories, han estat: a Arquitectures per la Casa a Fonolleres a Parlavà, d’Anna & Eugeni Bach, i l’Ampliació del CAP Moisès Broggi de L’Escala, de Coll-Leclerc. També han estat guardonades amb una menció del jurat la Cinquena Façana a Figueres, de Joan Falgueras i Salvador Tarradas, i Can Sargantana a Santa Pau, de Bayona Studio.
A la categoria Interiors han estat per al Forn Lleva’t a Avinyonet de Puigventós, de Quim Olea estudi d’arquitectura, i Can Biel a Mieres, de Sarquella Torres.
El premi Paisatges ha recaigut en el Front Marítim de L’Escala d’OAB. Office of Architecture in Barcelona amb Pep Mariné, Gerard Oliver i Xavier Rigola. Pel que fa al premi en la categoria Efímers ha estat per 111 Faroles, de Bayona Studio, mentre que Natura resilient del Màster en Disseny i Producció d’Espais UPC School – CCCB ha estat guardonat amb una menció del jurat. El Premi de l’Opinió l’ha obtingut Forns de Can Genover a Boadella d’Empordà, del Servei de Monuments de la Diputació de Girona.
Tots els arquitectes i promotors seleccionats i premiats han rebut un diploma que s’il·lustra amb una reproducció d’una obra de l’arquitecte Josep Fuses amb el títol “Porta del Castell de Llordà al Pallars Jussà”, que forma part de la sèrie pictòrica “Praeterita”, un conjunt de treballs que exploren el concepte de ruïna com a espai de trobada entre una natura immutable i una cultura inevitablement efímera i fràgil.
Una mirada compartida sobre l’arquitectura contemporània
Després de l’experiència de tres dies de visites i debats, el jurat, format per Stephen Bates (president), Beatriz Borque i Ramon Bosch (vocals), ha coincidit que les obres “reflecteixen un lloc i una història (...) i que faciliten una consciència de quelcom més que elles mateixes” i que tenen una presència significativa d’estratègies de reutilització, reconversió i reconstrucció curosa.
Al jurat l’ha sorprès la poca concurrència d’habitatge i d’edificis públics: “Vam considerar important destacar la dimensió pública dels projectes; aquells que reconeixen el seu paper en la comunitat local a través de l'ús públic. Sens dubte, és l'oferta tant d'edificis d'ús comú i compartit com d’aquells que proporcionen una llar confortable que garanteix una societat sana i sostenible. El diàleg entre l’àmbit públic i l’àmbit privat va esdevenir un tema que va donar marc a les nostres decisions i ens va portar a atorgar dos premis compartits en les categories d’Arquitectures i Interiors: un de públic i un de privat”.
Un altre acord al qual va arribar va ser el de posar en valor aquells projectes que intenten reduir l'impacte ambiental o el consum d'energia. “Dels 38 projectes arquitectònics, el 50% van ser projectes de transformació, i vam prestar una atenció especial a aquells que van adoptar una estratègia de reutilització, de reconversió o de construcció acurada sobre allò que ja existeix. Creiem que la sostenibilitat no és una finalitat en si mateixa, sinó quelcom que cal definir projecte a projecte; un imperatiu que s'utilitza per reforçar la creació de llocs i la continuïtat arquitectònica, i no simplement un dogma ètic. Els sis premis que vam atorgar en les quatre categories (Arquitectura, Interiors, Paisatge i Efímers), així com les dues mencions en Arquitectura, eren projectes de transformació. Aquests sis projectes seleccionats van proporcionar el context per a les nostres deliberacions; projectes que van despertar un interès inicial que es va anar esvaint a mesura que el debat avançava i la nostra posició s'aclaria”.
Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona són possibles gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona: Bulthaup, Jung i iGuzzini, com a patrocinadors principals; Asemas, Arquia, ClimaQstic i Technal, com a patrocinadors; i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Grup Curanta, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Iscletec, Toyota Girona Japand 21, Palahí, Plantalech, Porcelanosa, Rehau, Terreal i Riou.Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, els productes oficials són Perelada, Celler Espolla i Restaurant Mimolet, mentre que l’ARA, Bonart, La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, Girona FM, l’Hora Nova, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.