Aprovada la llei de transparència, accés a la informació pública i bon govern
La llei té per objecte establir els principis i obligacions de bon govern, aplicar el govern obert i fomentar la participació i col•laboració ciutadanes així com regular el règim de garanties i responsabilitats per l'incompliment dels deures i obligacions establerts en la pròpia llei.
Pel que fa a les previsions en matèria de contractació pública, aquesta llei estableix l'obligació que els contractes del sector públic incloguin "les obligacions dels adjudicataris de facilitar informació establertes per aquesta llei, sense perjudici del compliment de les obligacions de transparència".
Així mateix, preveu com a informació subjecta al règim de transparència, entre altres, "els contractes i convenis", i disposa, que la transparència en l'àmbit dels contractes subscrits pels subjectes obligats sigui aplicable a tots els contractes, inclosos els patrimonials i menors.
Alhora, estableix la informació pública relativa als contractes que s’ha d'incloure, com per exemple:
• informació sobre les entitats i els òrgans de contractació,
• licitacions en tràmit, els contractes programats, els contractes subscrits com a mínim, els darrers cinc anys amb la indicació de l’objecte, import de la licitació i d'adjudicació, el procediment utilitzat per contractar i la identitat de l'adjudicatari, la durada, el nombre de licitadors, els criteris d'adjudicació, el quadre comparatiu d'ofertes i les seves respectives puntuacions, així com els acords i informes tècnics del procés de contractació,
• modificacions contractuals, les pròrrogues dels contractes,
• licitacions anul•lades i les resolucions anticipades,
• dades del registre públic de contractes i del registre oficial de licitadors i empreses classificades,
• actes de desistiment, renúncia i resolució de contractes.
La llei obliga que la informació en matèria de contractació pública consti en un espai diferenciat del Portal de la Transparència per a consultes i informació d’interès, configurat com una plataforma electrònica de publicitat específica en aquest àmbit. En aquest sentit, l'Administració pública ha de donar publicitat de forma constant i actualitzada a les dades estadístiques sobre els percentatges i el volum pressupostari dels contractes adjudicats d'acord amb cadascun dels procediments establerts per la legislació de contractes del sector públic, així com al volum pressupostari contractat pels diversos adjudicataris en els darrers cinc anys.
Aquesta normativa entrarà en vigor als sis mesos de la seva publicació en el DOGC, llevat pels ens que integren l'Administració Local, que entrarà en vigor al cap d'un any de la publicació.
Más de 100 manzanas Cerdà a 1:500. Elogio de la medianera
El 8 de enero se abre la exposición 'Más de 100 manzanas Cerdà a 1:500. Elogio de la medianera' en el espacio Arquitectes.cat del COAC y se podrá visitar hasta el 17 de enero de 2015.
La exposición muestra más de 100 maquetas de la manzana Cerdà a 1:500. Bailar lentos y pegados; Primer curso de Urbanismo. Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona. UPC.
Más 150 maquetas de diferentes manzanas del Eixample Cerdà ofrecen la oportunidad de profundizar en el conocimiento del tejido urbano de la Barcelona central. La radiografía de esta Barcelona cartesiana revela una ciudad de extraordinaria compacidad y paradójico fluidez. El centro de Barcelona con una población de 265.000h es uno de los espacios más densamente poblados del mundo (36.ooo h / km2), con manzanas que, en los sectores perimetrales, agrupan más de 500 habitantes. Por el Ensanche circulan cada día 150.000 automóviles más que por Manhattan
Diseccionar este baile de contrastes con los instrumentos del análisis morfológico permite reconocer los trucos de su funcionamiento: chaflanes lubricantes, fachadas canónicas, profundidades edificadas, medianeras cohesivas, sótanos desaprovechados, patios descubiertos, cubiertas expectantes. El conjunto forma un retrato fragmentado de esta realidad vibrante y puede aproximarse a un diagnóstico de algunas de sus virtudes, problemas y potenciales. Patios. Varios ejercicios que se muestran sobre la mesa apuntan al poder del patio como espacio de centralidad alternativo a una vialidad saturada. Algunas maquetas ayudan a observar como aquellos huecos se pueden enlazar para formar un itinerario alternativo o como aquellos que incorporan actividades de gran intensidad funcionan mejor que otros vaciados, más irreflexivos. Sótanos. Hay ejercicios que se aproximan a la forma desde la actividad: comercio, movilidad, uso de los espacios públicos, los privados y los ambiguos. En este territorio, los subterráneos aparecen como espacios desaprovechados en su potencial, que a menudo y apenas se remite a su condición de almacén de coches. Cubiertas. El paisaje de las azoteas de la ciudad se revela aquí como territorio de oportunidad para el alojamiento de funciones que van desde la captación energética en la formación de nuevos ecosistemas, pasando por la construcción de espacios colectivos protegidos de la marea turística.
No es casualidad que la mejor arquitectura de Barcelona se descubra a menudo entre medianeras. El conjunto variado, lleno de espacios contradictorios y de espléndidas sorpresas, revela la vigencia y contemporaneidad de esta forma de hacer ciudad. Las más de 100 maquetas ofrecen un retrato de la ciudad que nos recuerda la necesidad de una coreografía elaborada con tiempo, atenta al detalle, consciente de las complexiones y habilidades de sus actores y, sobre todo, despierta y atenta al ritmo de las músicas del su tiempo.
Més de 100 mançanes Cerdà a 1:500. Elogi de la mitgera
L'exposició mostra més de 100 maquetes de la mançana Cerdà a 1:500. Ballar lents i enganxats; Primer curs d'Urbanisme. Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. UPC.
Més 150 maquetes de diferents illes de l'Eixample Cerdà ofereixen l'oportunitat d'aprofundir en el coneixement del teixit urbà de la Barcelona central. La radiografia d'aquesta Barcelona cartesiana revela una ciutat d'extraordinària compacitat i paradoxal fluïdesa. El centre de Barcelona amb una població de 265.000h és un dels espais més densament poblats del món (36.ooo h / km 2), amb mançanes que, en els sectors perimetrals, agrupen més de 500 habitants. Per l'Eixample circulen cada dia 150.000 automòbils més que per Manhattan.
Disseccionar aquest ball de contrastos amb els instruments de l'anàlisi morfològic permet reconèixer els trucs del seu funcionament: xamfrans lubricants, façanes canòniques, profunditats edificades, mitgeres cohesives, soterranis desaprofitats, patis descoberts, cobertes expectants. El conjunt forma un retrat fragmentat d'aquesta realitat vibrant i pot aproximar a un diagnòstic d'algunes de les seves virtuts, problemes i potencials. Patis. Diversos exercicis que es mostren sobre la taula apunten al poder del pati com a espai de centralitat alternatiu a una vialitat saturada. Algunes maquetes ajuden a observar com aquells buits es poden enllaçar per formar un itinerari alternatiu o com aquells que incorporen activitats de gran intensitat funcionen millor que altres buidats, més irreflexius. Soterranis. Hi ha exercicis que s'aproximen a la forma des de l'activitat: comerç, mobilitat, ús dels espais públics, dels privats i dels ambigus. En aquest territori, els subterranis apareixen com espais desaprofitats en el seu potencial, que sovint i amb prou feines, es remet a la seva condició de magatzem de cotxes. Cobertes. El paisatge dels terrats de la ciutat es revela aquí com a territori d'oportunitat per a l'allotjament de funcions que van des de la captació energètica a la formació de nous ecosistemes, passant per la construcció d'espais col·lectius protegits de la marea turística.
No és casualitat que la millor arquitectura de Barcelona es descobreixi sovint entre mitgeres. El conjunt variat, ple d'espais contradictoris i d'esplèndides sorpreses, revela la vigència i contemporaneïtat d'aquesta forma de fer ciutat. Les mes de 100 maquetes ofereixen un retrat de la ciutat que ens recorda la necessitat d'una coreografia elaborada amb temps, atenta al detall, conscient de les complexions i habilitats dels seus actors i, sobretot, desperta i atenta al ritme de les músiques del seu temps.
Lecture by Lance Jay Brown
On January the 8th, architect Lance Jay Brown will deliver* his lecture 'Design for Risk: The Post-Sandy Initiative'. How is the design community responding to climate, social and environmental change? We will debate about the challenges and opportunities related to existing and emerging risks, both locally and regionally.
Lance Jay Brown works in New York and is an architect, urban planner, professor and author. He recently received the New York State AIA President’s Award for Excellence in Non-Traditional Architecture. In 2003, Brown was named ACSA Distinguished Professor and Fellow of the American Institute of Architects and in 2007 he was awarded the prestigious AIA / ACSA Topaz Medallion for Excellence in Architectural Education. Brown is a member of the AIA NYC Board of Directors and co-chairman of the AIA Design for Risk and Reconstruction Committee, created in 2011. He is also a professor at the Bernard and Anne Spitzer School of Architecture, CUNY.
* The lecture will be in English.
This event is part of the 'Fundamentals' area of the COAC cultural programme. This area involves sessions aimed at raising awareness of certain architects and architectural works, the object of which arouses interest beyond the architectural world.
Watch the lecture: