Sessió Sert: Hotels. Canvi de paradigma
Tot moment de crisi té en comú l'acceleració de certes tendències que ja hi eren, però que l'emergència ha fet florir. No ens enganyem però, passat el temps, moltes de les nostres maneres de fer han anat tornant a la vella normalitat, però això no vol dir que tot torni a ser igual que abans.
Dos anys de covid han servit per reflexionar sobre com ocupem els espais públics, com són els nostres habitatges, la nostra relació amb l'espai de treball i l'esborrat dels seus límits amb el lleure que el teletreball ha portat. La tornada a la normalitat no ha portat un canvi radical, però ha normalitzat certes actituds que abans podrien considerar-se bé “radicals”, com el co-housing, bé elitistes, com no haver de fitxar a l'oficina cinc dies a la setmana, vuit hores al dia.
No obstant això, davant l'horror de la guerra que just al costat de casa aterri els nostres iguals, podem buscar alguna cosa positiva? Evidentment que no, però amb l'energia totalment desbocada, no cal ser gaire llest per veure que la gran transformació per venir és l'energètica, que a causa de la guerra s'ha convertit ja no en una tendència sinó en una emergència, i termes com sostenibilitat i consum han deixat de ser un plus, sinó un must.
Volem parlar de com afecta tot això al món hoteler, que de cap manera és aliè a aquesta realitat, ja que no podem oblidar que és l'únic establiment de proximitat obert 24 hores i com, per tant, aquestes tendències poden esdevenir una realitat.
En aquesta Sessió Sert presentarem el nostre Postgrau en Disseny de l'Hotel 3.0 de la mà del seu director, Daniel Isern.
Ponent: Daniel Isern
Daniel Isern és arquitecte per la UPC. Des de 2011 dirigeix l'estudi Isern Associats, on juntament amb un equip de 15 persones realitza projectes residencials, equipaments i sobretot hotelers.
Dos anys de covid han servit per reflexionar sobre com ocupem els espais públics, com són els nostres habitatges, la nostra relació amb l'espai de treball i l'esborrat dels seus límits amb el lleure que el teletreball ha portat. La tornada a la normalitat no ha portat un canvi radical, però ha normalitzat certes actituds que abans podrien considerar-se bé “radicals”, com el co-housing, bé elitistes, com no haver de fitxar a l'oficina cinc dies a la setmana, vuit hores al dia.
No obstant això, davant l'horror de la guerra que just al costat de casa aterri els nostres iguals, podem buscar alguna cosa positiva? Evidentment que no, però amb l'energia totalment desbocada, no cal ser gaire llest per veure que la gran transformació per venir és l'energètica, que a causa de la guerra s'ha convertit ja no en una tendència sinó en una emergència, i termes com sostenibilitat i consum han deixat de ser un plus, sinó un must.
Volem parlar de com afecta tot això al món hoteler, que de cap manera és aliè a aquesta realitat, ja que no podem oblidar que és l'únic establiment de proximitat obert 24 hores i com, per tant, aquestes tendències poden esdevenir una realitat.
En aquesta Sessió Sert presentarem el nostre Postgrau en Disseny de l'Hotel 3.0 de la mà del seu director, Daniel Isern.
Ponent: Daniel Isern
Daniel Isern és arquitecte per la UPC. Des de 2011 dirigeix l'estudi Isern Associats, on juntament amb un equip de 15 persones realitza projectes residencials, equipaments i sobretot hotelers.
Exposició: BWA+BSL+BCN_Espais de vida compartida
Aquesta sisena edició de Cities Connection Project connecta Valònia-Brussel·les, Barcelona i Basilea, mostrant espais de vida compartida com a eix central de l’exposició. Compartir espais i activitats, així com la diversitat de programes són els punts comuns dels 60 projectes exposats, mostrant diferents enfocaments i processos provats per arquitectes de contexts heterogenis.
En un marc de crisi sanitària mundial, la pandèmia sembla haver canviat la nostra manera de relacionar-nos, així com el nostre sistema de treball. Aquests espais de vida compartits són, ara més que mai, llocs indispensables, que conviden a intercanvis diversos entre els usuaris.
Acte inaugural, dijous 27 d’octubre a les 19 h a la sala Mirador amb Olivier Fourneau (BWA) + Rahbaran Hürzeler (BSL) + MIM-A (BCN)
Pots seguir l'acte inaugural en línia
En un marc de crisi sanitària mundial, la pandèmia sembla haver canviat la nostra manera de relacionar-nos, així com el nostre sistema de treball. Aquests espais de vida compartits són, ara més que mai, llocs indispensables, que conviden a intercanvis diversos entre els usuaris.
Acte inaugural, dijous 27 d’octubre a les 19 h a la sala Mirador amb Olivier Fourneau (BWA) + Rahbaran Hürzeler (BSL) + MIM-A (BCN)
Pots seguir l'acte inaugural en línia
Presentació del número 8 de la revista Archives: Maruša Zorec
Presentació del número 8 de la revista Archives, una monografia de l’arquitecta eslovena Maruša Zorec. Ella mateixa conversarà dels seus interessos i d’alguna de les seves obres amb Francisco Mangado, Juan Rodríguez i Carlos Quintáns.
Inscriu-te per assistir a l'acte presencial
Inscriu-te per seguir la seeió inaugural online
Maruša Zorec
Coneguda fonamentalment per les renovacions d’edificis històrics, que transforma subtilment realitzant projectes de “reestructuració” més que processos de “renovació” o de “conservació”. Al reestructurar els edificis aconsegueix que la història adquireixi un nou sentit en contacte i convivència amb una nova intervenció, a través d’un procés selectiu i projectual. Maruša s’esforça per descobrir diferents capes de l’espai i entendre tant el context com la història, ja que l’arquitectura no és més que l'acumulació i manifestació de la memòria, personal o col·lectiva. L’arquitectura pot descobrir el passat, interpretar tradicions i construir indrets per a societats, i també permet definir espais en els quals sentir-se lliure.
Analitzant la seva obra entenem que el seu posicionament discret, i al marge dels crits de tanta arquitectura egòlatra, és necessari per a una societat que no necessita absorbir més personalismes ni tanta falta d’empatia amb les persones i amb l’arquitectura trobada.
Per poder conèixer Maruša hem d’acompanyar-la visitant a Plečnik i tota l’arquitectura eslovena dels anys seixanta i setanta, que ha estudiat, especialment a Oton Jugovec i a Edvard Ravnikar. Les activitats de Maruša van des d’escenografies fins a intervencions urbanes, però la seva major admiració i gaudi està reservada a la natura.
Fundà el col·lectiu d’arquitectes Arrea Arhitektura i és professora a l’Escola d'Arquitectura de Ljubljana.
Inscriu-te per assistir a l'acte presencial
Inscriu-te per seguir la seeió inaugural online
Maruša Zorec
Coneguda fonamentalment per les renovacions d’edificis històrics, que transforma subtilment realitzant projectes de “reestructuració” més que processos de “renovació” o de “conservació”. Al reestructurar els edificis aconsegueix que la història adquireixi un nou sentit en contacte i convivència amb una nova intervenció, a través d’un procés selectiu i projectual. Maruša s’esforça per descobrir diferents capes de l’espai i entendre tant el context com la història, ja que l’arquitectura no és més que l'acumulació i manifestació de la memòria, personal o col·lectiva. L’arquitectura pot descobrir el passat, interpretar tradicions i construir indrets per a societats, i també permet definir espais en els quals sentir-se lliure.
Analitzant la seva obra entenem que el seu posicionament discret, i al marge dels crits de tanta arquitectura egòlatra, és necessari per a una societat que no necessita absorbir més personalismes ni tanta falta d’empatia amb les persones i amb l’arquitectura trobada.
Per poder conèixer Maruša hem d’acompanyar-la visitant a Plečnik i tota l’arquitectura eslovena dels anys seixanta i setanta, que ha estudiat, especialment a Oton Jugovec i a Edvard Ravnikar. Les activitats de Maruša van des d’escenografies fins a intervencions urbanes, però la seva major admiració i gaudi està reservada a la natura.
Fundà el col·lectiu d’arquitectes Arrea Arhitektura i és professora a l’Escola d'Arquitectura de Ljubljana.
Presentación del Premio de Urbanismo Español 2021
El próximo miércoles 2 de noviembre de 2022 a las 19 horas se presentará en la sede del COAC el Premio de Urbanismo Español 2021 otorgado por el CSCAE en la edición del Premio de Arquitectura CSCAE, que reconoce la mejor arquitectura y urbanismo y las mejores trayectorias profesionales.
Este año el galardón ha sido otorgado a ArchikubiK, equipo de arquitectos con sede en Barcelona por el Proyecto de la Agrociudad Gagarine Truillot, en Ivry-sur Seine, Francia. En el corazón de la ciudad de Ivry-sur Seine (Valle del Marne), el proyecto urbanístico de la Agrociudad Gagarine Truillot es un ejemplo paradigmático de regeneración urbana en un sector ANRU (sector identificado como prioritario por la Agencia Nacional de la Renovación Urbana). Esta ZAC (Zona de Ordenación Concertada), portada por GPA - EPA ORSA, desarrolla los valores del mixed-use, los nuevos usos, la cocreación con los habitantes, la economía circular y solidaria y la desestandarización de nuestros modos de vida.
Dentro de un barrio tranquilo que favorece la movilidad de los peatones, el proyecto ofrece una ciudad de proximidad, unida y apropiable, donde el espacio público y la vegetación son una auténtica oportunidad de cohesión social y crean paisajes agrícolas en zonas urbanas densas. El planteamiento urbanístico de transición, acompañado por la Galería Municipal de Arte Contemporáneo Fernand Léger, ha propuesto desde el principio una reflexión alrededor de la memoria colectiva y la poesía del lugar.
El equipo que trabaja en el proyecto ha sido:
- Cliente: Grand Paris Aménagement - EPA ORSA
- Urbanista: Archikubik - Sociólogo: Ville Hybride
- Paisajistas: La Compagnie lleva Paysage
- Bioclimática: Franck Boutté Consultores
- Ingeniería: EPDC
- Saneamiento: Prolog Ingénierie
- Acústica: Altia.
Y el enorme ecosistema que da a este proyecto toda su riqueza.
Intervendrá en el acto de presentación: Carmen Santana, arquitecta. Socia de Archikubik
Este año el galardón ha sido otorgado a ArchikubiK, equipo de arquitectos con sede en Barcelona por el Proyecto de la Agrociudad Gagarine Truillot, en Ivry-sur Seine, Francia. En el corazón de la ciudad de Ivry-sur Seine (Valle del Marne), el proyecto urbanístico de la Agrociudad Gagarine Truillot es un ejemplo paradigmático de regeneración urbana en un sector ANRU (sector identificado como prioritario por la Agencia Nacional de la Renovación Urbana). Esta ZAC (Zona de Ordenación Concertada), portada por GPA - EPA ORSA, desarrolla los valores del mixed-use, los nuevos usos, la cocreación con los habitantes, la economía circular y solidaria y la desestandarización de nuestros modos de vida.
Dentro de un barrio tranquilo que favorece la movilidad de los peatones, el proyecto ofrece una ciudad de proximidad, unida y apropiable, donde el espacio público y la vegetación son una auténtica oportunidad de cohesión social y crean paisajes agrícolas en zonas urbanas densas. El planteamiento urbanístico de transición, acompañado por la Galería Municipal de Arte Contemporáneo Fernand Léger, ha propuesto desde el principio una reflexión alrededor de la memoria colectiva y la poesía del lugar.
El equipo que trabaja en el proyecto ha sido:
- Cliente: Grand Paris Aménagement - EPA ORSA
- Urbanista: Archikubik - Sociólogo: Ville Hybride
- Paisajistas: La Compagnie lleva Paysage
- Bioclimática: Franck Boutté Consultores
- Ingeniería: EPDC
- Saneamiento: Prolog Ingénierie
- Acústica: Altia.
Y el enorme ecosistema que da a este proyecto toda su riqueza.
Intervendrá en el acto de presentación: Carmen Santana, arquitecta. Socia de Archikubik