Debat sobre noves estratègies d’internacionalització
El dijous 7 de març a les 13 h l’altell de plaça Nova acollirà una taula de debat oberta sobre la internacionalització de l’arquitectura de Barcelona, que comptarà amb la participació de Diego Guri, director de la Unitat d’Internacionalitació d’ACC1Ó; Giovanna Carnevale, directora de la Fundació Mies van der Rohe, i Ferran Figuerola, gerent de l’empresa de vidre arquitectònic Cricursa. Tots tres, moderats per Eugeni Bach i amb la participació activa d’una fila zero, miraran d’aportar solucions vàlides per a la internacionalització de les empreses d’arquitectura.
Està prevista la participació a la fila zero dels arquitectes Ramon Sanabria; Joan Forgas; Dolors Ylla-Català; Victòria Garriga; Guillermo López; Anna Puigjaner, i José Ignacio Galan.
L’arquitectura catalana és una de les més reconegudes a nivell internacional gràcies a diversos: unes obres d’alt nivell construïdes en les últimes dècades per vàries generacions d’arquitectes catalans; una xarxa de centres universitaris i instituts de postgrau que han apostat per un ensenyament politècnic d’alt nivell, i el recolzament de la marca Barcelona associada a l’arquitectura d’excel•lència de la ciutat.
En un moment en que molts estudis catalans opten per obrir mercat fora del nostre país, a la sessió es debatrà com aprofitar aquests valors en favor d’una estratègia d’internacionalització eficaç, i com, a partir d’unes eines inicials, es poden trobar tantes maneres d’internacionalitzar-se com estudis que apostin per fer-ho.
Està prevista la participació a la fila zero dels arquitectes Ramon Sanabria; Joan Forgas; Dolors Ylla-Català; Victòria Garriga; Guillermo López; Anna Puigjaner, i José Ignacio Galan.
L’arquitectura catalana és una de les més reconegudes a nivell internacional gràcies a diversos: unes obres d’alt nivell construïdes en les últimes dècades per vàries generacions d’arquitectes catalans; una xarxa de centres universitaris i instituts de postgrau que han apostat per un ensenyament politècnic d’alt nivell, i el recolzament de la marca Barcelona associada a l’arquitectura d’excel•lència de la ciutat.
En un moment en que molts estudis catalans opten per obrir mercat fora del nostre país, a la sessió es debatrà com aprofitar aquests valors en favor d’una estratègia d’internacionalització eficaç, i com, a partir d’unes eines inicials, es poden trobar tantes maneres d’internacionalitzar-se com estudis que apostin per fer-ho.
1/03/2013
Taula sobre la internacionalització de l’arquitectura
El passat 7 de març es va dur a terme una taula de debat oberta a plaça Nova sobre la internacionalització de l’arquitectura de Barcelona, en què va participar Diego Guri, director de la Unitat d’Internacionalitació d’ACC1Ó; Giovanna Carnevale, directora de la Fundació Mies van der Rohe, i Ferran Figuerola, gerent de l’empresa de vidre arquitectònic Cricursa. Tots tres, moderats per Eugeni Bach i amb la participació activa d’una fila zero amb la presència de Ramon Sanabria, Dolors Ylla-Català, Guillermo López; Anna Puigjaner, i José Ignacio Galan, entre d’altres, van aportar diferents mirades sobre la sortida a l’exterior de les empreses d’arquitectura.
El director de la Unitat d’Internacionalització d’ACC1Ó, Diego Guri, va obrir les intervencions subratllant la capacitat exportadora que, de forma genèrica, tenen les empreses catalanes (13.000 ho fan de forma regular) i posant a disposició de les firmes d’arquitectura catalanes tota la xarxa i programes de suport d’ACC1Ó, amb especial incidència en eines de recent creació, com ara el Projects Catalans to the World o un servei que promou l’agrupació empresarial per accedir a programes i convocatòries de la Unió Europea que en el sector de les TIC està funcionant força bé i que podria tenir una versió semblant en l’àmbit de l’arquitectura.
Posteriorment va ser el torn de la directora de la Fundació Mies van der Rohe, Giovanna Carnevale, qui es va referir a la vocació inequívocament europeista del Premi que atorga anualment l’entitat , que aquest any celebra el seu 25 aniversari. Per aquest motiu, la fundació organitzarà un gran debat a Barcelona el proper mes d’abril, en que la internacionalització de l’arquitectura catalana tindrà un paper destacat i per al qual va demanar la complicitat dels professionals.
Per últim, Ferran Figuerola, gerent de Cricursa, que exporta el 90% de la seva producció de vidre arquitectònic, va explicar els eixos del seus model empresarial, amb la voluntat de trobar més d’un punt de connexió amb estratègies que les empreses d’arquitectura podrien tirar endavant per sortir a l’exterior. “Com empresa, per a internacionalitzar-nos necessitem producte, estratègia i assumir que estàs en un mercat global”, va subratllar Figuerola. Tot ells són aspectes que poden ser perfectament assumits per una empresa d’arquitectura que vulgui exportar la seva activitat.
Posteriorment a les intervencions dels tres ponents es va desenvolupar un interessant debat amb la participació dels convidats a la fila zero.
Vegeu el vídeo íntegre de la sessió:
El director de la Unitat d’Internacionalització d’ACC1Ó, Diego Guri, va obrir les intervencions subratllant la capacitat exportadora que, de forma genèrica, tenen les empreses catalanes (13.000 ho fan de forma regular) i posant a disposició de les firmes d’arquitectura catalanes tota la xarxa i programes de suport d’ACC1Ó, amb especial incidència en eines de recent creació, com ara el Projects Catalans to the World o un servei que promou l’agrupació empresarial per accedir a programes i convocatòries de la Unió Europea que en el sector de les TIC està funcionant força bé i que podria tenir una versió semblant en l’àmbit de l’arquitectura.
Posteriorment va ser el torn de la directora de la Fundació Mies van der Rohe, Giovanna Carnevale, qui es va referir a la vocació inequívocament europeista del Premi que atorga anualment l’entitat , que aquest any celebra el seu 25 aniversari. Per aquest motiu, la fundació organitzarà un gran debat a Barcelona el proper mes d’abril, en que la internacionalització de l’arquitectura catalana tindrà un paper destacat i per al qual va demanar la complicitat dels professionals.
Per últim, Ferran Figuerola, gerent de Cricursa, que exporta el 90% de la seva producció de vidre arquitectònic, va explicar els eixos del seus model empresarial, amb la voluntat de trobar més d’un punt de connexió amb estratègies que les empreses d’arquitectura podrien tirar endavant per sortir a l’exterior. “Com empresa, per a internacionalitzar-nos necessitem producte, estratègia i assumir que estàs en un mercat global”, va subratllar Figuerola. Tot ells són aspectes que poden ser perfectament assumits per una empresa d’arquitectura que vulgui exportar la seva activitat.
Posteriorment a les intervencions dels tres ponents es va desenvolupar un interessant debat amb la participació dels convidats a la fila zero.
Vegeu el vídeo íntegre de la sessió:
11/03/2013
Fira d’Alternatives per a l’accés a l’habitatge
El passat dia 8 es va desenvolupar a plaça Nova la Fira d'Alternatives per a l'accés a l'habitatge, organitzada per l’agrupació AuS del COAC per tal de presentar tot un seguit d’alternatives per tenir accés a un habitatge digne. Es tracta d’alternatives que prioritzen el benestar de les persones i el medi ambient en lloc dels interessos econòmics.
Aixa, amb les intervencions d’Ada Colau, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH); de Raül Robert, de Sostre Cívic, de Llorenç Planagumà, d’Antoni Solanas, Mariona soler i Iam Agorria, dela Fundación Altatu es van explicar iniciatives com la masoveria urbana, les cooperatives d’habitatges en cessió d’ús, el Co-Housing i el Cloudhousing, entre d’altres.
Vegeu el vídeo de la sessió
Aixa, amb les intervencions d’Ada Colau, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH); de Raül Robert, de Sostre Cívic, de Llorenç Planagumà, d’Antoni Solanas, Mariona soler i Iam Agorria, dela Fundación Altatu es van explicar iniciatives com la masoveria urbana, les cooperatives d’habitatges en cessió d’ús, el Co-Housing i el Cloudhousing, entre d’altres.
Vegeu el vídeo de la sessió
11/03/2013
Sobre el futur dels arquitectes
Ser capaços de definir un nou model professional per a l’arquitecte, vàlid per a un escenari econòmic, social i polític com l’actual, completament diferent al que havíem conegut fins ara. Aquest és el gran repte i alhora la gran oportunitat que defineix el futur de l’exercici de l’arquitectura i, per extensió, de la universitat que forma els professionals. Aquest va ser un dels arguments centrals de la conferència que el degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Lluís Comerón, va dur a terme el dimecres 13 de març a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya (ESARQ-UIC) sota el títol Cap a on va la professió? I la Universitat?.
Davant un auditori integrat bàsicament per estudiants, el degà del COAC va plantejar un nou model professional, caracteritzat per la intensificació i diversificació de coneixements i rols laborals, a partir de la competència més intrínseca dels arquitectes: la capacitat de projectar. “Hi ha tot un seguit d’activitats específiques a les quals podem aprofitar la nostra formació i aquesta competència genèrica per projectar i oferint solucions integrals per a problemes complexos, que no necessàriament estan vinculats al fet constructiu” va afirmar Comerón.
La capacitat de projectar continua sent essencial, per suposat, per a l’activitat constructiva més tradicional de l’arquitecte, però també és la base per afegir noves capes d’especialització i de perfils professionals, que superen els límits sectorials i també els territorials. Així, el COAC està identificant nous perfils professionals que poden ser perfectament assumits per l’arquitecte i molts dels quals s’estan reforçant amb la formació que imparteix l’Escola Sert, el centre de formació continuada del Col·legi.
Per a Lluís Comerón, el nou model professional no és res més que una tercera dimensió o capa que se suma a les dues que ja existien fins ara: la de l’arquitecte generalista, capaç de donar una resposta global a qualsevol qüestió arquitectònica o urbanística i una posterior, la del professional especialitzat en grans àrees “Continuarem fent el que fèiem, i afegirem tots quest seguit de nous perfils i la Universitat serà clau per aconseguir-lo. Entendre això amb naturalitat crec que és el millor que podem fer”, va assegurar el degà del COAC.
Per concloure, va deixar una optimista i convincent hipòtesi sobre la taula. Partint de la premissa que el segle XIX va ser el dels grans enginyers i el XX el de l’enginyeria i també el dels grans arquitectes, “si ens ho treballem, el XXI pot ser el segle de l’arquitectura, perquè som una de les professions millor situades per donar resposta als problemes complexes que caracteritzen aquest període”.
Davant un auditori integrat bàsicament per estudiants, el degà del COAC va plantejar un nou model professional, caracteritzat per la intensificació i diversificació de coneixements i rols laborals, a partir de la competència més intrínseca dels arquitectes: la capacitat de projectar. “Hi ha tot un seguit d’activitats específiques a les quals podem aprofitar la nostra formació i aquesta competència genèrica per projectar i oferint solucions integrals per a problemes complexos, que no necessàriament estan vinculats al fet constructiu” va afirmar Comerón.
La capacitat de projectar continua sent essencial, per suposat, per a l’activitat constructiva més tradicional de l’arquitecte, però també és la base per afegir noves capes d’especialització i de perfils professionals, que superen els límits sectorials i també els territorials. Així, el COAC està identificant nous perfils professionals que poden ser perfectament assumits per l’arquitecte i molts dels quals s’estan reforçant amb la formació que imparteix l’Escola Sert, el centre de formació continuada del Col·legi.
Per a Lluís Comerón, el nou model professional no és res més que una tercera dimensió o capa que se suma a les dues que ja existien fins ara: la de l’arquitecte generalista, capaç de donar una resposta global a qualsevol qüestió arquitectònica o urbanística i una posterior, la del professional especialitzat en grans àrees “Continuarem fent el que fèiem, i afegirem tots quest seguit de nous perfils i la Universitat serà clau per aconseguir-lo. Entendre això amb naturalitat crec que és el millor que podem fer”, va assegurar el degà del COAC.
Per concloure, va deixar una optimista i convincent hipòtesi sobre la taula. Partint de la premissa que el segle XIX va ser el dels grans enginyers i el XX el de l’enginyeria i també el dels grans arquitectes, “si ens ho treballem, el XXI pot ser el segle de l’arquitectura, perquè som una de les professions millor situades per donar resposta als problemes complexes que caracteritzen aquest període”.
14/03/2013