Exposició de la 7a edició de la Mostra del Maresme a Mataró
Aquesta exposició recull de manera lúdica i flexible les diferents obres presentades a la 7a Mostra d’Arquitectura del Maresme, reproduïdes en una sèrie de panells que s’ubiquen en els diferents mòduls que conformen l’exposició, convidant al visitant a la interacció per anar descobrint el material exposat.
El programa Mostres d’Arquitectura del COAC busca potenciar i divulgar el treball dels arquitectes arreu del territori català. També persegueix, no obstant, mostrar altres maneres d’exercir aquest ofici, a fi i efecte de donar visibilitat a totes les activitats que els arquitectes desenvolupen en el seu àmbit professional i social.
SalveStudio equip format per Jordi Quetglas i Mireia Costa, són els creadors d’aquesta mostra formada per diferents panells expositius que conviden al visitant a la interacció. La producció de la mateixa, a més, va tenir lloc a la fusteria Estudi Ferran Sendra, un espai liderat per l’arquitecta Ariadna Sendra, que aposta per la innovació empresarial de la indústria.
L’espai on es troba l’eposició, l’Espai Mataró Connecta ha estat cedit per l’Ajuntament de Mataró, que col·labora, juntament amb la seu del Maresme del COAC, en l’0rganització de la Mostra i els Premis Puig i Cadafalch associats a la mateixa.
Amb el suport de:
El COAC Girona incorpora la documentació de les obres d'Arcadi Pla a Montserrat
Al conjunt de Montserrat, el treball d’Arcadi Pla destaca per la rehabilitació de la Basílica, el nou accés al museu i centre d’acolliment, la reordenació de les places exteriors i espais de servei, i la reorganització dels serveis de culte, de visita i d’instal·lacions. En aquest conjunt d’intervencions, l’arquitecte combina la conservació patrimonial amb la funcionalitat contemporània, tot entenent que un recinte actiu com Montserrat ha de respondre a les necessitats actuals —visita, pelegrinatge, equipaments— sense perdre la seva identitat històrica. Les seves propostes es caracteritzen per la qualitat constructiva, el rigor en l’ús dels materials i la integració paisatgística, especialment rellevant en un entorn tan emblemàtic. També hi té un paper central la gestió dels fluxos de visitants i l’accessibilitat, aspectes que Pla resol amb sensibilitat per preservar l’esperit del conjunt monàstic.
La Basílica de Montserrat va ser reconeguda amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural (1995), el Premi Europa Nostra (1997), i seleccionada en els Premis Rehabitec (1996).
Arcadi Pla i Masmiquel ha desenvolupat una obra consistent, variada en tipologies (habitatge, rehabilitació, equipaments públics) i amb una clara orientació — tant cap a la qualitat arquitectònica com cap a la responsabilitat urbana i paisatgística. La seva dedicació al Patrimoni construït i al context local, especialment a Girona i comarques, el consoliden com un dels referents destacats de l’arquitectura catalana contemporània.
La incorporació d’aquesta documentació a l’Arxiu Històric del COAC Girona posa en valor una manera d’entendre l’arquitectura honesta, arrelada al territori i centrada en les persones, alhora coherent, sensible amb el context i marcada per un gran rigor constructiu. Aquesta donació reforça la voluntat del Col·legi d’impulsar la preservació i difusió del patrimoni arquitectònic com a testimoni viu de la cultura arquitectònica del país.
Obra abierta. Josep Lluís Mateo
La práctica de la arquitectura supone la transformación de necesidades, ideas, sueños e incluso delirios en objetos físicos y materiales.
El mundo sin arquitectura sería ininteligible.
Aquí se muestra ese tránsito en nuestro trabajo, con los instrumentos que se utilizan en él. Estos son, de entrada, textos e imágenes; elementos clásicos de los medios de difusión y conocimiento, actualmente transformados pero presentes en el mundo digital que nos rodea.
La producción práctica del proyecto, en nuestro caso, comienza con papeles donde la mano y el cerebro se alinean para señalar un inicio del camino hacia el objeto. Dibujos imprecisos que posteriormente se transforman digitalmente y van ganando precisión, ayudados por la visión del objeto en volumen y en el espacio a través de las maquetas, una clara necesidad nuestra. También se producen algunas visiones ficticias exteriores, pero siempre son intentos, no realidades cinematográficas. Finalmente, aparece la materia, el mundo cercano a las sensaciones, donde el detalle cobra toda la importancia. Entonces, mirar con precisión, casi con microscopio, se vuelve indispensable.
Este conjunto de instrumentos en torno a nuestra obra es lo que esta exposición pretende mostrar.
La organización es aproximadamente cronológica, pero no pretende en absoluto definir una trayectoria. Se consideran más bien trazos sueltos que marcan unas huellas, sin que nos interese ahora su dirección. Quieren señalar que afrontamos nuestro trabajo como una obra abierta, en cada caso por descubrir.
Josep Lluís Mateo, 2025
El martes 25 de noviembre a las 18.30 h inauguramos la exposición "Obra abierta. Josep Lluís Mateo", comisariada por Acto (Maria Figueras, Cristina Marcos) + mateoarquitectura (Josep Lluís Mateo, Anna Bayona).
La exposición, que celebra la donación del archivo profesional del arquitecto al Archivo Histórico del COAC, es la 33ª de la serie “Colecciones”, iniciada en 2015, en la que se muestra material custodiado por el Archivo Histórico con el fin de dar a conocer el rico patrimonio documental del COAC. Desde 1969, el Archivo Histórico se ha encargado de recuperar y conservar el patrimonio documental generado por los arquitectos y el mundo de la arquitectura. Así, custodia los fondos de más de 180 arquitectos, fruto, sobre todo, de donaciones, que lo han hecho crecer a lo largo del tiempo y lo han convertido en uno de los centros de documentación más importantes de Europa, con más de dos millones de documentos.
Josep Lluís Mateo
Arquitecto por la ETSAB, 1973. Doctor cum laude por la UPC, 1994.
Catedrático emérito de Proyectos Arquitectónicos y Diseño en la ETH Zürich (Instituto Federal Suizo de Tecnología).
Ha impartido clases y conferencias en destacadas instituciones académicas y profesionales de todo el mundo, como la Harvard Graduate School of Design, donde fue profesor invitado, o el J. Paul Getty Center de Los Ángeles, como académico.
Exposició del Premi Rosa Barba i del Premi Ribas Piera 2025
Exposició en el marc de la 13a edició de la Internacional de Paisatge de Barcelona, que enguany debatrà sobre el lema “¡¿Intel·ligència Natural?!” amb la participació de ponents de prestigi internacional.
Mostra els projectes finalistes al “Premi Rosa Barba Casanovas Internacional d’Arquitectura del Paisatge” i al “Premi Internacional d’Escoles de Paisatge Manuel Ribas Piera“.
El Premi Rosa Barba Casanovas Internacional d’Arquitectura del Paisatge compta amb 8 projectes finalistes d’estudis internacionals: Turenscape, PROAP, PAN Associati, Michèlle Orliac + Miquel Batlle, SLA (Sune Rieper), DFLA (Dermot Foley), Edward Conde Serna i PWP Landscape Architecture (Adam Greenspan). El jurat està format per 5 membres de prestigi: Michel Desvigne, Laura Zampieri, Kate Orff, Henry Crothers i Bruno Marques.
El Premi Internacional d’Escoles de Paisatge Manuel Ribas Piera presenta 10 universitats finalistes: University of Greenwich, Politecnico di Milano, PUC Chile, University of Virginia, Central Universidad de Chile, University of Cagliari, Universidad de Las Palmas de Gran Canaria, ETH Zurich, Cornell University i Università degli Studi Roma Tre. El jurat està format per 5 experts acadèmics: Gary Hilderbrand, Hayriye Esbah-Tunçay, Huang Wenjing, Luis Callejas i Eulàlia Gómez-Escoda.