Obra oberta. Josep Lluís Mateo
El món sense arquitectura seria inintel·ligible.
Aquí es mostra aquest trànsit en la nostra feina, amb els instruments que s’hi fan servir. Aquests són, d’entrada, textos i imatges; elements clàssics dels mitjans de difusió i coneixement actualment transformats, però presents, en el món digital que ens envolta.
La producció pràctica del projecte, en el nostre cas, comença amb papers on la mà i el cervell s’alineen per assenyalar un inici de camí cap a l’objecte. Dibuixos imprecisos que posteriorment es transformen digitalment i van guanyant precisió, ajudats per la visió de l’objecte en volum i en l’espai a través de les maquetes, una clara necessitat nostra. També es produeixen algunes visions fictícies exteriors, però sempre són intents, no realitats cinematogràfiques. Finalment, apareix la matèria, el món proper a les sensacions, on el detall té tota la importància. Llavors, mirar amb precisió, gairebé amb microscopi, es torna indispensable.
Aquest conjunt d’instruments al voltant de la nostra obra és el que aquesta exposició pretén mostrar.
L’ordenació és aproximadament cronològica, però no pretén en absolut definir cap trajectòria. Es consideren més aviat traços solts que marquen unes petjades, sense que a nosaltres, ara, ens n’interessi la direcció. Volen assenyalar que ens enfrontem a la nostra feina com una obra oberta, en cada cas a descobrir.
Josep Lluís Mateo, 2025
El proper dimarts 25 de novembre a les 18.30 h inaugurem l'exposició "Obra oberta. Josep Lluís Mateo", comissariada per Acto (Maria Figueras, Cristina Marcos) + mateoarquitectura (Josep Lluís Mateo, Anna Bayona).
La mostra, que celebra la donació de l’arxiu professional de l’arquitecte a l’Arxiu Històric del COAC, és la 33a de la sèrie “Col·leccions”, iniciada l’any 2015, en les quals es mostra material custodiat per l’Arxiu Històric per tal de donar a conèixer el ric patrimoni documental del COAC. Des del 1969, l’Arxiu Històric s’ha encarregat de recuperar i conservar el patrimoni documental que generen els arquitectes i el món de l’arquitectura. Així, custodia els fons de més de 180 arquitectes, fruit, sobretot, de donacions, que l’han fet créixer al llarg del temps i l’han convertit en un dels centres de documentació més importants d’Europa amb més de dos milions de documents.
Josep Lluís Mateo és arquitecte per l’ETSAB, 1973 i Doctor cum laude per la UPC, 1994.
Catedràtic emèrit de Projectes Arquitectònics i Disseny a l’ETH Zürich (Institut Federal Suís de Tecnologia).
Ha impartit classes i conferències en destacades institucions acadèmiques i professionals de tot el món, com la Harvard Graduate School of Design, on va ser professor convidat, o el J. Paul Getty Center de Los Angeles, com a acadèmic.
Amb el suport de:
Exposició: "Mirades Aire. Contraforma", de Maria Diví i Joan Diví
La seva naturalesa invisible només es revela quan entra en contacte amb allò que el delimita. El moviment que genera, el buit que omple, la lleugeresa que sosté. L’aire és la contraforma de l’existència: la part callada que fa possible el soroll, el silenci que acompanya cada gest, la matèria intangible que modela allò tangible.
En la nostra vida quotidiana oblidem sovint que vivim immersos en ell, com peixos dins l’aigua. Però l’aire és la primera i l’última cosa que toquem: el primer crit i l’últim sospir. Entre aquests dos instants, l’aire és company constant i discret, espai de llibertat i record de fragilitat.
L’exposició Mirades Aire: Contraforma, amb fotografies de Maria Diví i Joan Diví (Girona) - la tercera del cicle Mirades que promou la Demarcació de Girona del COAC-, vol ser un exercici de mirada cap a l’invisible, una invitació a reconèixer la bellesa del que no es deixa atrapar. Perquè la vida, com l’aire, només es fa visible quan es mou, quan ens transforma i deixa una empremta fugaç en el temps.
Maria Diví Figueras i Joan Diví Figueras (Girona)
La Maria és psicòloga, llicenciada per la Universitat de Girona i amb un màster en neuropsicologia per l’Hospital de Sant Pau. Fascinada per la complexitat de la ment humana, entén la fotografia com una altra manera de mirar, una forma de captar emocions, gestos i silencis.
En Joan és fotògraf amb més de deu anys d’experiència en el camp de la imatge documental i comercial. Va cursar un màster en fotografia a l’Escola Universitària ERAM de Girona i desenvolupa projectes visuals per a marques, espais i persones, sempre amb una mirada espontània i
Organitza:
Patrocina:
Presentació del llibre “Emili Donato”
Dins del cicle de presentacions H Art & Llibres que organitzen H Associació per les Arts Contemporànies i la Llibreria Foster & Wallace, amb la col·laboració de la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes i l’Associació 3e1 Vic Clic, el proper dimarts 11 de novembre a les 19 h, tindrà lloc a la sala d’actes del COAC Vic la presentació de la monografia dedicada a l’arquitecte Emili Donato Folch.
L’acte comptarà amb la participació de Francesc Pernas, Jordi Roig i Miquel Jiménez, que conversaran amb Donato sobre la seva trajectòria professional, cultural i artística.
Nascut a Figueres el 1934, Emili Donato es va titular com a arquitecte el 1960. Després d’una breu etapa a Eivissa, va establir el seu estudi a Barcelona, on ha desenvolupat una intensa activitat en l’àmbit professional, polític i cultural. Doctorat el 1971, ha estat professor i director de projectes de fi de carrera a les dues escoles d’arquitectura de la UPC. També ha exercit com a vocal de cultura del COAC i de les Illes Balears, i va dirigir la revista Quaderns a finals dels anys 60 i principis dels 70.
La seva obra destaca per una mirada lliure, coherent i personal, allunyada dels circuits habituals. A més de l’arquitectura, Donato ha cultivat el dibuix, la fotografia i la pintura, disciplines que també es recullen en aquesta monografia de 384 pàgines, que inclou:
- Una selecció de 20 projectes destacats i 26 fitxes complementàries.
- Dibuixos de viatges, fotografies i pintures realitzades per l’autor.
- Reflexions i escrits publicats en diversos mitjans nacionals i internacionals.
Aquesta publicació ofereix una mirada en escorç sobre l’obra d’un dels arquitectes catalans més actius de la segona meitat del segle XX.
Exposició: "Deu anys fent fanalets", a Figueres
La mostra s’ha fet per commemorar el desè aniversari del taller que ha esdevingut un recull d’experiments que són l’evolució d’un treball de recerca sobre la poètica de la precarietat, i de com apropar els conceptes bàsics d’arquitectura als infants. De fet, el fanalet és una construcció espacial assimilable a la maqueta d’un edifici i a la qual se li poden exigir requisits semblants, parafrasejant a Vitruvi: firmitas, utilitas i venustas.
Les comissaries expliquen que el repte de cada any ha sigut inventar un artefacte il·luminador ambulant inspirat en algun arquitecte o dissenyador. Els mestres que s’han pres com a referents han estat: Antoni Gaudí, Aldo Rossi, C.R. Mackintosh, Archigram, J.A.Coderch, Louis Poulsen, Hans Scharoun, Issey Miyake, J.M. Jujol i Aldo Van Eyck, el darrer dels quals és l’arquitecte de l’edició d’aquest 2023 on es juga amb la superposició de geometries primàries generant uns intersticis lluminosos, aprenent d’ell, el valor les sinergies formals.
El disseny expositiu respon a la mateixa dinàmica experimental dels tallers. Manipulant materials de rebuig de l’obra, en aquest cas tubs d’encofrar pilars i ferralla estructural, s’han construït uns elegants expositors que posen en valor la singularitat de cada fanalet. La descontextualització dels materials provoca una nova lectura formal del conjunt. La disposició de les semi-columnes dins l’espai expositiu evoca el Pavelló Sonsbeek a Arnhem de Van Eyck.
10 tallers de llibertat creativa que han donat com a fruit 10 fanalets.