Cicle de ponències a la Seu Vella de Lleida
Imatge:
© Jordi V. Pou
Amb motiu del centenari del naixement de Guillem Viladot, la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, la Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal” i el Consorci del Turó de la Seu Vella de Lleida organitzen un cicle de ponències a la Seu Vella. Aquests actes seran els dies 19 i 25 de maig i el 9 i 15 de juny, a les 19.30 h.
Programa:
Dijous, 19 maig 2022 a les 19.30h - L’espai del poema
Pau Minguet, Historiador de l’art Director de la Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal” i comissari de l’Any Viladot
Joan Ramon Veny, Filòleg Director de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida
Montserrat Macià, Historiadora de l’art Museòloga
Jaume Farreny, Arquitecte Autor de l’Escenografia “Poema de l’Home” de Guillem Viladot al Claustre de la Seu Vella de Lleida
Dimecres, 25 maig 2022 a les 19.30h - Escultura
Susana Solano, Escultora Premi Nacional d’Arts Plàstiques
Dijous, 9 juny 2022 a les 19.30h – Arquitectura
Juan Herreros, Arquitecte Catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Madrid, autor del nou Museu Munch d’Oslo
Dimecres, 15 juny 2022 a les 19.30h - Poesia
Enric Casasses, Poeta Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i Premi Nacional de Literatura
Programa:
Dijous, 19 maig 2022 a les 19.30h - L’espai del poema
Pau Minguet, Historiador de l’art Director de la Fundació Guillem Viladot “Lo Pardal” i comissari de l’Any Viladot
Joan Ramon Veny, Filòleg Director de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida
Montserrat Macià, Historiadora de l’art Museòloga
Jaume Farreny, Arquitecte Autor de l’Escenografia “Poema de l’Home” de Guillem Viladot al Claustre de la Seu Vella de Lleida
Dimecres, 25 maig 2022 a les 19.30h - Escultura
Susana Solano, Escultora Premi Nacional d’Arts Plàstiques
Dijous, 9 juny 2022 a les 19.30h – Arquitectura
Juan Herreros, Arquitecte Catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Madrid, autor del nou Museu Munch d’Oslo
Dimecres, 15 juny 2022 a les 19.30h - Poesia
Enric Casasses, Poeta Premi d’Honor de les Lletres Catalanes i Premi Nacional de Literatura
Cicle de Visites Tècniques del XlVè Curset. Lluís Domènech i Montaner. Visita a Canet de Mar
Imatge:
© AADIPA
L'Agrupació d'Arquitectes per a la Defensa i la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic (AADIPA)va organitzà, al 14 de maig, una visita a l’obra domenequiana de Canet de Mar, a càrrec de Gemma Serch i Clàudia Sanmartí, directores del XLVè Curset. Jornades Internacionals sobre la Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic, que enguany porta per títol “ Domènech i Montaner. A fons”.
Van Visitar la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, acompanyats per l’arquitecta Alba Farré, arquitecta municipal de Canet de Mar amb qui també van passejar pel nucli històric observant altres edificis del mateix Domènech.
A continuació es va visitar el Castell de Santa Florentina amb la historiadora Maria Manadé i dinarem al Restaurant del Santuari de la Misericòrdia, obra de Puig i Cadafalch.
Finalment varen visitar el Teatre Odeon, construït per Rafael Masó i Valentí entre 1920 i 1924, acompanyats per Xavier Fabré, arquitecte autor de la rehabilitació.
Consulteu el programa detallat de la jornada realitzada.
Van Visitar la Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, acompanyats per l’arquitecta Alba Farré, arquitecta municipal de Canet de Mar amb qui també van passejar pel nucli històric observant altres edificis del mateix Domènech.
A continuació es va visitar el Castell de Santa Florentina amb la historiadora Maria Manadé i dinarem al Restaurant del Santuari de la Misericòrdia, obra de Puig i Cadafalch.
Finalment varen visitar el Teatre Odeon, construït per Rafael Masó i Valentí entre 1920 i 1924, acompanyats per Xavier Fabré, arquitecte autor de la rehabilitació.
Consulteu el programa detallat de la jornada realitzada.
Escenaris Arquitectònics: la Casa Masó en 4 actes. 'Canvis a la ciutat del 900. Masó, casa i paisatges', a càrrec de Maria Rubert de Ventós
Imatge:
© Fundació Rafael Masó
En el marc de la commemoració dels deu anys de la Casa Masó de Girona, s’ha convidat a cinc arquitectes perquè donin la seva visió i la seva interpretació de la Casa Masó i l’obra de Rafael Masó.
La quarta i última sessió, que tindrà lloc a la sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del COAC el dijous 12 de maig de 2022, a les 19 hores, anirà a càrrec de l'arquitecta Maria Rubert de Ventó, amb la conferència titulada "Canvis a la ciutat del 900. Masó, casa i paisatges".
Maria Rubert de Ventós (Barcelona, 1956)
És arquitecta per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1981) i Doctora per la Universitat Politècnica de Catalunya (1993). Primera dona en assolir el grau de catedràtica d’Urbanisme a l’estat, professora d’urbanisme a l’ETSAB, al màster de Paisatgisme de la UPC i professora convidada en reconegudes escoles d’arquitectura internacionals. Ha impartit docència en diverses universitats als Estats Units, Xile, Alemanya.
Entre els projectes que ha dut a terme destaquen l’ampliació del Congrés dels Diputats de Madrid, el projecte director per a l’àrea olímpica de la Diagonal, l’ordenació de l’àmbit Besòs-Mar i el pla 22@ Perú-Pere IV. Actualment, treballa en el projecte de l’eixample de Cartagena i el centre urbà de Pineda de Mar.
És autora de diversos articles d’urbanisme, ciutat i paisatge en revistes com Arquitecturas-Bis, Ur-Revista i Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme. També és autora de diverses publicacions, entre d’altres; La ciudad no es una hoja en Blanco: hechos del urbanismo (Ediciones ARQ, 2000), Metro, Galaxias metropolitanas (Edicions UPC, 2001) amb Josep Parcerisa Bundo i Places Porxades a Catalunya (Edicions UPC, 2006).
La quarta i última sessió, que tindrà lloc a la sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del COAC el dijous 12 de maig de 2022, a les 19 hores, anirà a càrrec de l'arquitecta Maria Rubert de Ventó, amb la conferència titulada "Canvis a la ciutat del 900. Masó, casa i paisatges".
Maria Rubert de Ventós (Barcelona, 1956)
És arquitecta per l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1981) i Doctora per la Universitat Politècnica de Catalunya (1993). Primera dona en assolir el grau de catedràtica d’Urbanisme a l’estat, professora d’urbanisme a l’ETSAB, al màster de Paisatgisme de la UPC i professora convidada en reconegudes escoles d’arquitectura internacionals. Ha impartit docència en diverses universitats als Estats Units, Xile, Alemanya.
Entre els projectes que ha dut a terme destaquen l’ampliació del Congrés dels Diputats de Madrid, el projecte director per a l’àrea olímpica de la Diagonal, l’ordenació de l’àmbit Besòs-Mar i el pla 22@ Perú-Pere IV. Actualment, treballa en el projecte de l’eixample de Cartagena i el centre urbà de Pineda de Mar.
És autora de diversos articles d’urbanisme, ciutat i paisatge en revistes com Arquitecturas-Bis, Ur-Revista i Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme. També és autora de diverses publicacions, entre d’altres; La ciudad no es una hoja en Blanco: hechos del urbanismo (Ediciones ARQ, 2000), Metro, Galaxias metropolitanas (Edicions UPC, 2001) amb Josep Parcerisa Bundo i Places Porxades a Catalunya (Edicions UPC, 2006).
Escenaris Arquitectònics: la Casa Masó en 4 actes. 'Meterse en un jardín', a càrrec de Josep Llinàs
Imatge:
© Josep Llinàs
En el marc de la commemoració dels deu anys de la Casa Masó de Girona, s’ha convidat a cinc arquitectes perquè donin la seva visió i la seva interpretació de la Casa Masó i l’obra de Rafael Masó.
La tercera sessió, que tindrà lloc a la sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del COAC el dijous 5 de maig de 2022, a les 19 hores, anirà a càrrec de l'arquitecte Josep Llinàs, amb la conferència titulada "Meterse en un jardín".
Josep Llinàs agafa l’expressió que s’utilitza en el món del teatre quan un actor oblida el seu paper i improvisa un text, fet que obliga el seu interlocutor a improvisar, a la vegada que va entrant en un camí amb moltes corbes i accidents en el que no es veu el final.
Josep Llinàs Carmona
Titulat el 1969 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), entre el 1970 i el 1989 hi exercí la docència a la càtedra de Rafael Moneo. Entre 1983 i 1988 fou professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, i entre 1997 i 2003, a l’Escola d’Arquitectura de la Salle de la Universitat Ramon Llull de Barcelona.
Ha estat professor convidat en diverses universitats, entre les quals destaquen l’Escola Tècnica Superior de Pamplona i l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne, així com en altres cursos i seminaris. També ha estat membre de jurat en nombrosos Premis d’Arquitectura.
La seva obra ha estat àmpliament publicada i exposada internacionalment. També ha obtingut diversos guardons com els Premis FAD d’Arquitectura, Premi Dècada de la Fundació Òscar Tusquets, Premi Ciutat de Barcelona i el Premi de la Biennal d’Arquitectura Espanyola, entre d'altres.
La tercera sessió, que tindrà lloc a la sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del COAC el dijous 5 de maig de 2022, a les 19 hores, anirà a càrrec de l'arquitecte Josep Llinàs, amb la conferència titulada "Meterse en un jardín".
Josep Llinàs agafa l’expressió que s’utilitza en el món del teatre quan un actor oblida el seu paper i improvisa un text, fet que obliga el seu interlocutor a improvisar, a la vegada que va entrant en un camí amb moltes corbes i accidents en el que no es veu el final.
Josep Llinàs Carmona
Titulat el 1969 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB), entre el 1970 i el 1989 hi exercí la docència a la càtedra de Rafael Moneo. Entre 1983 i 1988 fou professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès, i entre 1997 i 2003, a l’Escola d’Arquitectura de la Salle de la Universitat Ramon Llull de Barcelona.
Ha estat professor convidat en diverses universitats, entre les quals destaquen l’Escola Tècnica Superior de Pamplona i l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne, així com en altres cursos i seminaris. També ha estat membre de jurat en nombrosos Premis d’Arquitectura.
La seva obra ha estat àmpliament publicada i exposada internacionalment. També ha obtingut diversos guardons com els Premis FAD d’Arquitectura, Premi Dècada de la Fundació Òscar Tusquets, Premi Ciutat de Barcelona i el Premi de la Biennal d’Arquitectura Espanyola, entre d'altres.