Escenaris arquitectònics: la Casa Masó en 4 actes. Masó a l'Onyar: sediments i intuïcions, a càrrec de bosch.capdeferrro arquitectura
Imatge:
© bosch.capdeferro arquitectura
En el marc de la commemoració dels deu anys de la Casa Masó de Girona, s’ha convidat a cinc arquitectes perquè donin la seva visió i la seva interpretació de la Casa Masó i l’obra de Rafael Masó.
La segona sessió, que tindrà lloc a la sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del COAC el dijous 28 d'abril de 2022, a les 19 hores, anirà a càrrec dels arquitectes Ramon Bosch i Bet Capdeferro [bosch.capdeferro arquitectura], amb la conferència titulada 'Masó a l’Onyar: Sediments i Intuïcions'.
Algunes obres d’arquitectura tenen l’extraordinària capacitat de concentrar una comprensió profunda de la complexitat del passat d’un lloc i la visió lúcida del que pot arribar a esdevenir, en una combinació magistral de consciència, eficiència i sensibilitat. Ramon Bosch i Bet Capdeferro descriuran la galeria del riu de la Casa Masó com a fruit d’aquesta saviesa capaç de teixir herència i creativitat, serenor i coratge.
bosch.capdeferro arquitectura
Ramon Bosch i Bet Capdeferro són arquitectes titulats per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. L’any 2003 inicien l’estudi bosch.capdeferro arquitectura a la ciutat de Girona, des d’on treballen en la transformació d’espais d’escala i naturalesa diverses, focalitzant l’atenció en la relació entre l’home i el medi.
La seva activitat professional a l’estudi ha estat sempre acompanyada per l’experiència docent recolzant des de la teoria i la recerca el desenvolupament del procés projectual i constructiu. Entre els anys 2013 i 2015 varen ser Visiting Critics a la Cornell University de l’estat de Nova York i actualment dirigeixen el Barcelona Program de la Washington University in St. Louis com a Ruth and Norman Moore Visiting Professors.
La seva obra ha estat exposada a la Biennal d’Arquitectura de Venècia i guardonada, entre d’altres, amb la Menció Especial Arquitecte Emergent del Premi Europeu d’Arquitectura Contemporània - Mies van der Rohe Award (2011), el Premi d’Arquitectura de les Comarques de Girona (2010, 2012, 2014), el Premi FAD d’Arquitectura (2015) i la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (2016, 2018 i 2021).
La segona sessió, que tindrà lloc a la sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del COAC el dijous 28 d'abril de 2022, a les 19 hores, anirà a càrrec dels arquitectes Ramon Bosch i Bet Capdeferro [bosch.capdeferro arquitectura], amb la conferència titulada 'Masó a l’Onyar: Sediments i Intuïcions'.
Algunes obres d’arquitectura tenen l’extraordinària capacitat de concentrar una comprensió profunda de la complexitat del passat d’un lloc i la visió lúcida del que pot arribar a esdevenir, en una combinació magistral de consciència, eficiència i sensibilitat. Ramon Bosch i Bet Capdeferro descriuran la galeria del riu de la Casa Masó com a fruit d’aquesta saviesa capaç de teixir herència i creativitat, serenor i coratge.
bosch.capdeferro arquitectura
Ramon Bosch i Bet Capdeferro són arquitectes titulats per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. L’any 2003 inicien l’estudi bosch.capdeferro arquitectura a la ciutat de Girona, des d’on treballen en la transformació d’espais d’escala i naturalesa diverses, focalitzant l’atenció en la relació entre l’home i el medi.
La seva activitat professional a l’estudi ha estat sempre acompanyada per l’experiència docent recolzant des de la teoria i la recerca el desenvolupament del procés projectual i constructiu. Entre els anys 2013 i 2015 varen ser Visiting Critics a la Cornell University de l’estat de Nova York i actualment dirigeixen el Barcelona Program de la Washington University in St. Louis com a Ruth and Norman Moore Visiting Professors.
La seva obra ha estat exposada a la Biennal d’Arquitectura de Venècia i guardonada, entre d’altres, amb la Menció Especial Arquitecte Emergent del Premi Europeu d’Arquitectura Contemporània - Mies van der Rohe Award (2011), el Premi d’Arquitectura de les Comarques de Girona (2010, 2012, 2014), el Premi FAD d’Arquitectura (2015) i la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (2016, 2018 i 2021).
Cicle 'Escenaris Arquitectònics: la Casa Masó en 4 actes. De què parlem quan parlem de la casa', a càrrec de Xavier Monteys
Imatge:
© Xavier Monteys
En el marc de la commemoració dels deu anys de la Casa Masó de Girona, s’ha convidat a cinc arquitectes perquè donin la seva visió i la seva interpretació de la Casa Masó i l’obra de Rafael Masó.
La primera de les sessions, que tindrà lloc a la sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del COAC el dijous 21 d'abril de 2022, a les 19 hores, anirà a càrrec de l’arquitecte Xavier Monteys, amb la conferència titulada De què parlem quan parlem de la casa.
La celebració dels deu anys d'haver obert al públic la casa Masó és una oportunitat per parlar de la casa, un tema que sembla renovar la seva actualitat constantment. Segons Monteys, 'La casa, podríem dir que és un lloc sobre el qual habitualment projectem les nostres idees i el nostre pensament i que sembla sovint una extensió de nosaltres mateixos'.
Xavier Monteys
Catedràtic de Projectes arquitectònics de la Universitat Politècnica de Catalunya (ETSAB), on coordina la línia Projecte, Procés i Programació del MBArch. Ha impartit conferències i cursos a diverses institucions i universitats. És investigador del grup de recerca Habitar, amb el qual ha realitzat recentment l’Atlas dels edificis reaprofitats a Barcelona i el projecte El menjar i l’espai públic. Barcelona com a cas d’estudi.
Ha col·laborat a la revista Quaderns d’arquitectura i urbanisme en diverses ocasions, i és col·laborador habitual al Quadern d’El País - Catalunya, amb una columna quinzenal de crítica d’arquitectura des del 2007. Ha publicat, entre d’altres, Casa Collage. Un ensayo sobre la arquitectura de la casa, La habitación, más allá de la sala de estar, La calle y la casa. Urbanismo de interiores i La casa como jardín, tots ells amb Gustavo Gili. Darrerament, amb Maria Rubert ha publicat 14 parejas y un mosaico. 75 años de vivienda en España, amb Ediciones Asimétricas.
La primera de les sessions, que tindrà lloc a la sala Rafael Masó de la Demarcació de Girona del COAC el dijous 21 d'abril de 2022, a les 19 hores, anirà a càrrec de l’arquitecte Xavier Monteys, amb la conferència titulada De què parlem quan parlem de la casa.
La celebració dels deu anys d'haver obert al públic la casa Masó és una oportunitat per parlar de la casa, un tema que sembla renovar la seva actualitat constantment. Segons Monteys, 'La casa, podríem dir que és un lloc sobre el qual habitualment projectem les nostres idees i el nostre pensament i que sembla sovint una extensió de nosaltres mateixos'.
Xavier Monteys
Catedràtic de Projectes arquitectònics de la Universitat Politècnica de Catalunya (ETSAB), on coordina la línia Projecte, Procés i Programació del MBArch. Ha impartit conferències i cursos a diverses institucions i universitats. És investigador del grup de recerca Habitar, amb el qual ha realitzat recentment l’Atlas dels edificis reaprofitats a Barcelona i el projecte El menjar i l’espai públic. Barcelona com a cas d’estudi.
Ha col·laborat a la revista Quaderns d’arquitectura i urbanisme en diverses ocasions, i és col·laborador habitual al Quadern d’El País - Catalunya, amb una columna quinzenal de crítica d’arquitectura des del 2007. Ha publicat, entre d’altres, Casa Collage. Un ensayo sobre la arquitectura de la casa, La habitación, más allá de la sala de estar, La calle y la casa. Urbanismo de interiores i La casa como jardín, tots ells amb Gustavo Gili. Darrerament, amb Maria Rubert ha publicat 14 parejas y un mosaico. 75 años de vivienda en España, amb Ediciones Asimétricas.
Taller de bones pràctiques d’arquitectura sobre la ciutat de Figueres. Espais d'activitat, equipaments i oficines
Imatge:
© Joan Falgueras
La quarta i última sessió del cicle “Taller de bones pràctiques d’arquitectura sobre la ciutat de Figueres” tindrà lloc el divendres 8 d'abril, a les 19 hores, i estarà dedicada als Espais d'activitat, equipaments i oficines, amb la participació dels arquitectes Jordi Pigem, Marta Matamala, Maria Mercè Oriol i Rosa Cullell.
Coordinat per l’arquitecte Joan Falgueras Font, aquest cicle pretén posar en valor la professió de l’arquitecte, presentant una selecció de projectes fets a la ciutat de Figueres en els darrers deu anys. Cada sessió serà una posada en comú per debatre solucions sobre la ciutat existent, ja que en la dècada de paràlisis del món immobiliari expansiu, els oficis de la construcció s'han concentrat en la rehabilitació de la ciutat històrica on sobreviu amb força l'arquitectura. La intensitat quantitativa i qualitativa d'aquest fenomen econòmic i cultural permet millorar l'autoestima de Figueres.
Coordinat per l’arquitecte Joan Falgueras Font, aquest cicle pretén posar en valor la professió de l’arquitecte, presentant una selecció de projectes fets a la ciutat de Figueres en els darrers deu anys. Cada sessió serà una posada en comú per debatre solucions sobre la ciutat existent, ja que en la dècada de paràlisis del món immobiliari expansiu, els oficis de la construcció s'han concentrat en la rehabilitació de la ciutat històrica on sobreviu amb força l'arquitectura. La intensitat quantitativa i qualitativa d'aquest fenomen econòmic i cultural permet millorar l'autoestima de Figueres.
Visita a l'Espai Cràter d'Olot
Imatge:
© Marc Torra _ Fragments.cat
La Delegació Garrotxa-Ripollès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya organitza una visita a l’Espai Cràter d’Olot el dissabte 2 d’abril de 2022, a les 10.30 hores, amb els arquitectes autors del projecte, VOL Studio Architecture - Toni Casamor i Anna Codina.
Espai Cràter
L’edifici de l’Espai Cràter no pretén simular de ser un petit volcà per si mateix, sinó més aviat una sala soterrada instal·lada dins d’un volcà: l’antic i poc conegut volcà del Puig del Roser que jeu sota la plaça de braus d’Olot.
L’accés a aquesta sala, sorprenent i impactant, es produeix a través d’una escletxa a terra, una esquerda que traça un recorregut que s’endinsa a terra i convida a una visita a l’interior del volcà. A l’interior es proposa una articulació de volums que responen a la voluntat de crear espais diferenciats per als usuaris. A la sala museogràfica es pot veure i tocar la greda; les entranyes del volcà. L’auditori, l’aula i els espais de l’altell es poden connectar i desconnectar entre si a través del vestíbul, en funció del recorregut i l’activitat dels visitants.
A la superfície exterior només es percep una arbreda amb faigs i roures. El bombament del terreny fa sospitar que una força tel·lúrica ha deformat el relleu natural formant un tossol; com si fos una bombolla d’aire que el volcà ha capturat. L’edifici respira geologia i vulcanisme pels materials amb què està construït i per la geometria dels murs i paraments. Alguns murs i les claraboies s’inclinen com si un brusc moviment del terreny els hagués desplaçat del lloc on van ser construïts. L’edifici constitueix una part de l'experiència dels visitants, que ha de ser relaxada i enriquidora, però també colpidora i inquietant.
INSCRIPCIONS TANCADES
Espai Cràter
L’edifici de l’Espai Cràter no pretén simular de ser un petit volcà per si mateix, sinó més aviat una sala soterrada instal·lada dins d’un volcà: l’antic i poc conegut volcà del Puig del Roser que jeu sota la plaça de braus d’Olot.
L’accés a aquesta sala, sorprenent i impactant, es produeix a través d’una escletxa a terra, una esquerda que traça un recorregut que s’endinsa a terra i convida a una visita a l’interior del volcà. A l’interior es proposa una articulació de volums que responen a la voluntat de crear espais diferenciats per als usuaris. A la sala museogràfica es pot veure i tocar la greda; les entranyes del volcà. L’auditori, l’aula i els espais de l’altell es poden connectar i desconnectar entre si a través del vestíbul, en funció del recorregut i l’activitat dels visitants.
A la superfície exterior només es percep una arbreda amb faigs i roures. El bombament del terreny fa sospitar que una força tel·lúrica ha deformat el relleu natural formant un tossol; com si fos una bombolla d’aire que el volcà ha capturat. L’edifici respira geologia i vulcanisme pels materials amb què està construït i per la geometria dels murs i paraments. Alguns murs i les claraboies s’inclinen com si un brusc moviment del terreny els hagués desplaçat del lloc on van ser construïts. L’edifici constitueix una part de l'experiència dels visitants, que ha de ser relaxada i enriquidora, però també colpidora i inquietant.
INSCRIPCIONS TANCADES