Propers Actes
El COAC se suma a La Marató de TV3 amb activitats que...
El COAC se suma a La Marató de...
Habitació pròpia! Conclusions del cicle i propostes d’acció
Habitació pròpia! Conclusions...
Bases d'un Pla ferroviari per a Catalunya
Bases d'un Pla ferroviari...
Trobada de Nadal d'Olot: Superposicions, de Beatriz...
Trobada de Nadal d'Olot:...
Diàlegs d’Arquitectura amb Núria Caro i Bea Dalmau
Diàlegs d’Arquitectura amb Núria...
Conferència 'Cicle MARQ 2025/2026. 'La volta catalana, de la tradició a la innovació', amb Marta Domènech (MAP 13)
El cicle iniciat amb la conferència de Victoria Easton, continua el dijous 16 d'octubre, a les 17.30 hores, amb la conferència 'La volta catalana, de la tradició a la innovació', a càrrec de Marta Domènech de map 13 Barcelona. La conferència se centrarà en la construcció amb volta catalana, un sistema constructiu d’origen tradicional la vigència del qual es demostra tant en termes estructurals com davant nous reptes que afronta l’arquitectura contemporània. A través de referents històrics com Guastavino, Gaudí, Torroja o Le Corbusier, s’evidencia la capacitat d’aquesta tècnica per assolir solucions formals i tipològiques diverses amb una gran optimització material.
Marta Domènech presentarà experiències recents que exemplifiquen l’aplicació d’aquests principis en contextos actuals, integrant-hi les noves eines computacionals: Bricktopia (Barcelona, 2013), ColomBRICK (ONU Habitat, Medellín, 2014), el Poliesportiu de Torre Baró (2015) o el projecte BCN Refugi Actiu (2025-26), concebut com a microinfraestructura urbana destinada a mitigar els efectes del canvi climàtic. Aquestes intervencions il·lustren una metodologia fonamentada en tres criteris essencials: l’ús de recursos mínims, la reducció de residus constructius i la utilització de materials de proximitat.
La reflexió es projecta cap al futur amb la presentació de La Volta BCN26, pavelló d’exposicions del COAC previst en el marc de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura que se celebrarà a Barcelona el 2026. Aquest projecte es configura com un laboratori experimental que conjuga recerca acadèmica, col·laboració institucional i suport empresarial. El seu objectiu és explorar l’aplicabilitat de la volta de maó de pla en l’espai públic urbà contemporani, articulant així una construcció que integra coneixements tradicionals davant els reptes i les tecnologies actuals.
El cicle continuarà amb les conferències de Fabrizio Gallanti d’ARC EN REVE CENTRE D’ARQUITURE (28 d’octubre); Fernando Rodriguez de FRPO (30 d’octubre); Jesús Arcos i Francisco Mesonero d’ALDAY JOVER (18 de novembre); i Jordi Mitjans d’ARQBAG (29 de gener).
Marta Domènech
És professora agregada, Serra Hunter de Projectes Arquitectònics a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB – UPC). Té un Màster en Projectes Arquitectònics Avançats per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid (ETSAM – UPM) i és doctora per la UPC.
Anteriorment, ha estat investigadora a l’ETH de Zurich i ha rebut finançament d'importants institucions com la Beca Leonardo per a Creadors Culturals de la Fundació BBVA (2018), l'Agència d'Art Públic de Suècia (2017-2020), el Museu d'Art Contemporani de Kortrijk (2017-2020), l'Ajuntament de Barcelona (2015) o ONU-Habitat (2014), per investigar sobre la reintroducció de tècniques i materials tradicionals en el projecte contemporani.
La seva obra ha rebut diversos guardons en l'àmbit nacional i internacional, entre els quals destaquen: Finalista Surface Awards (2022), Premi de Recerca Jove de l'Ajuntament de Barcelona (2020), Premi AJAC -Crítica arquitectònica- (2020), Mostra d'Arquitectura Catalana (2016); Premi WAN Awards (2016); Finalista dels premis WIENERBERGER (2016); 1er premi ex-aequo BIENNAL GUASTAVINO (2015); Premis Catalunya Construcció (2014 i 2021); seleccionats premis FAD (2014); seleccionats ARQUIA PROXIMA (2014); Premis AJAC IX (2012-2014-2018-2020); Festival Internacional EME3, Premi Build-it (2013).
Des del 2020 forma part del grup de recerca REARQ (UPC), amb projectes competitius centrats en els entorns de Ciutat Vella. Entre ells, COHABITEM Barcelona, REGEN_BCN o BCN refugi Actiu, orientats a la reutilització adaptativa del patrimoni públic i la producció de nous models de producció de l’espai públic.
Activitat emmarcada en el Dia Mundial de l'Arquitectura 2025.
Conferència 'Cicle MARQ 2025/2026. Typology of the ordinay' amb Victoria Easton (Christ & Gantenbein)
Donarà el tret de sortida l'arquitecta Victoria Easton (Christ & Gantenbein) el dijous 2 d'octubre, a les 18 hores, amb la conferència 'Typology of the ordinary'. En la seva intervenció, Easton presentarà diferents projectes del despatx, tant d'obres finalitzades com en procés de desenvolupament, analitzats a través del marc crític de la tipologia. Aquest tema, central en la càtedra de Christ & Gantenbein a l’ETH de Zúric, ha estat al cor de la seva tasca docent i de recerca durant més de quinze anys. El seu compromís continuat amb l’anàlisi tipològica ha donat com a resultat dues monografies de gran abast, amb un tercer volum en preparació, i des d’aleshores ha informat el seu enfocament en el disseny.
El cicle continua amb les conferències de Marta Domenèch de MAP 13 ARCHITECTS (16 d’octubre); Fabrizio Gallanti d’ARC EN REVE CENTRE D’ARQUITURE (28 d’octubre); Fernando Rodríguez de FRPO (30 d’octubre); Jesús Arcos i Francisco Mesonero d’ALDAY JOVER (18 de novembre); i Jordi Mitjans d’ARQBAG (29 de gener).
Victoria Easton (1981, MSc Arch ETH)
Va estudiar arquitectura a l’EPF de Lausana i a l’ETH de Zúric, on es va graduar amb un màster el 2005. Des d’aleshores, ha estat col·laboradora de Christ & Gantenbein, va ser nomenada Associate el 2012 i sòcia (Partner) el 2023. També dirigeix nombrosos projectes, concursos i estudis, que abasten des de la planificació urbana —com el projecte Wolf Urban Planning de Basilea— fins a intervencions en contextos culturals, com ara l’Església Suïssa de Londres, el Museu de la Reforma de Ginebra, o el disseny d’exposicions i mobiliari per a la fira Paris Internationale i la JOYA Jewelry Fair.
També supervisa el departament de publicacions i exposicions de Christ & Gantenbein, des d’on ha concebut aportacions a nombroses mostres, com The Last Act of Design al Japó, Mahalla: Urban Rural Living a la Biennal de Venècia, així com llibres, entre els quals destaca la monografia Christ & Gantenbein. Projects I–III.
Paral·lelament a la seva activitat a l’estudi, ha estat implicada en la docència, la recerca i l’escriptura. Del 2010 al 2025, ha dirigit la recerca Typology de l’ETH de Zúric, que documenta les constants urbanes de la ciutat moderna. Entre el 2017 i el 2024, va ser membre de la Comissió Federal d’Art de Suïssa i, en aquest marc, va formar part del jurat dels Swiss Art Awards en les categories d’art, comissariat i arquitectura.
Activitat emmarcada en el Dia Mundial de l'Arquitectura 2025.
Arquivolta Cadaqués: Altres arquitectures, amb AMOO
En aquesta ocasió, la ruta ha estat novament organitzada per AMOO, format pels arquitectes Aureli Mora i Omar Ornaque, que acompanyaran els assistents pel recorregut i visita d’algunes de les obres més significatives de l’arquitectura que es configura al voltant del nucli històric.
Enguany l’itinerari ens conduirà cap a aquell altre Cadaqués que dialoga directament amb el paisatge del Cap de Creus, amb els bancals i els murs de pedra seca, i que es desplega en parcel·les més àmplies i obertes. Visitarem obres que, cadascuna amb el seu llenguatge, ens permeten entendre com l’arquitectura moderna i contemporània ha sabut - o ha volgut - domesticar un terreny feréstec, establint relacions diverses amb l’entorn: des de la discreta integració i l’erosió pel temps fins a les propostes més desacomplexades i singulars. Un recorregut que ens apropa a la complexitat i la riquesa d’aquest “segon poble” de Cadaqués, on les cases esdevenen peces autònomes, carregades d’intencions i tensions, però sempre marcades per la presència imponent del paisatge.
INSCRIPCIONS COMPLETES
XXXI col·loqui de tardor 2025: La Pedra de Banyoles
El col·loqui començarà el divendres 3 d’octubre, a l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles, amb la conferència inaugural “Territoris de pedra i aigua” a càrrec de l’arquitecte Carles Oliver Barceló. El dissabte, el Club Natació Banyoles acollirà diferents ponències centrades en la pedra de Banyoles. Finalment, el diumenge 5 d’octubre, l’esdeveniment acabarà amb un itinerari guiat per conèixer els espais de formació i extracció del travertí, pels arquitectes Josep Callis i Vicenç Muniscot.
Les característiques morfològiques de la pedra calcària pròpia de l’antiga zona lacustre de Banyoles, juntament amb la seva relativa facilitat d’extracció i treball, van determinar la morfologia i les tècniques constructives de la població des de l’època medieval fins a mitjan segle passat.
D’una banda, la confecció de peces de cares polides, com carreus destinats a murs, arcs, pilars, llindes, brancals i cantoneres, va donar forma als edificis més notables de la vila. De l’altra, la reutilització d’elements secundaris va originar una tradició constructiva més popular, però no menys significativa, que va fer possible l’elaboració de parets de maçoneria, pilars, envans, entrebigats i canalitzacions realitzades amb lloses de poc gruix.
PROGRAMA
El col·loqui iniciarà el divendres 3 d’octubre, a l’Auditori de l’Ateneu de Banyoles, amb:
19.00 h: Inauguració del XXXI Col·loqui de Tardor
19.15 h: “Territoris de pedra i aigua” a càrrec de l’arquitecte Carles Oliver Barceló.
El dissabte 4 d’octubre es desenvoluparà una jornada intensa de ponències que abordaran qüestions històriques, artístiques i tècniques:
09.15 h: Rebuda dels participants i lliurament de la documentació.
09.25 h: Obertura del col·loqui.
10.00 h: Ponència “El travertí, quan l’aigua es transforma en roca”, a càrrec de Salvador Sarquella Canals, biòleg.
10.45 h: Ponència “La pedra de Banyoles: dos milions d’anys de presència lacustre al Pla de l’Estany”, a càrrec de David Brusi Belmonte, doctor en Geologia, Centre GEOCAMB, Departament de Ciències Ambientals, Universitat de Girona.
11.30 h: Pausa-cafè.
12.00 h: Ponència “Diàleg de pedres: la calcària de Girona i el travertí de Banyoles”, a càrrec de Pere Freixas i Camps, doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona.
12.45 h: Ponència “L’èxit del travertí en època medieval, a Banyoles... i més enllà”, a càrrec de Miquel Àngel Fumanal i Pagès, doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona.
13.30 h: Pausa per dinar.
16.00 h: Ponència “La pedra i l’aigua: recs, regueres i tanques. El paisatge de les hortes del Sotamonestir”, a càrrec de Josep Callís i Figueres Vicenç Muriscot Figueras, arquitectes.
16.30 h: Ponència “Usos constructius de la llosa i la pedra de Banyoles dels segles XVI al XIX”, a càrrec de Guerau Palmada Auguet, historiador i Antoni Bramon Serra, arquitecte tècnic.
17.30 h: Pausa.
18.00 h: Ponència “Propietats mecàniques de la pedra de Banyoles: anàlisi comparada”, a càrrec de Miquel Llorens Sulivera, doctor i professor de la Universitat de Girona.
18.45 h: Ponència “L’extracció de la pedra, les pedreres i els picapedrers”, a càrrec de Ramon Ripoll Masferrer, arquitecte, doctor i professor de la Universitat de Girona.
19.15 h: Ponència “El valor de les construccions tradicionals amb pedra”, a càrrec del grup GRETA, grup de Recerca i Estudi de la Tradició Arquitectònica.
20.15 h: Cloenda i copa de cava.
El cicle finalitzarà el diumenge 5 d’octubre amb la ruta guiada
10.00 h: “Ruta de la pedra de Banyoles” per conèixer els espais de formació i extracció del travertí, com les Estunes i l’Estany, i la seva aplicació arquitectònica a la ciutat.
Hora i lloc de trobada: a les 10:00 del matí a la plaça dels Servites.
INSCRIPCIONS OBERTES
Places limitades per rigorós ordre d’inscripció. Per formalitzar la inscripció cal enviar un correu electrònic a cecbanyoles@cecbanyoles.cat



