Arquivolta Banyoles. Habitatges rehabilitats de Jeroni Moner
L’itinerari, guiat pels arquitectes Josep Puigdemont, Pau Sarquella, Carmen Torres i Josep Callís, inclourà projectes fets en diferents estadis de la seva professió amb els quals els participants podran apreciar les diverses maneres d’entendre i actuar sobre els edificis històrics, així com la seva contribució a l'arquitectura local dintre del context històric i cultural del moment.
Aquesta ruta també permetrà visualitzar l'evolució constructiva des del segle XIV al XVIII de la ciutat de Banyoles amb les diferents aplicacions del travertí com a material constructiu: des d'arcs, portes i finestres fins a voltes badius i galeries.
Al final del recorregut, es compartirà un vermut amb tots els participants.
Punt de trobada: a les 9.30 h, a la Plaça Major.
Els edificis confirmats per la visita són:
Rehabilitació de la casa Pagès-Barceló del s. XVII (1982-83) al c. era de l’Abat
Rehabilitació de dues cases del s. XVIII per a quatre habitatges (1988-92) al c. de Girona
Rehabilitació de la casa Costa-Coll del s. XIV (1988-92) al c. Nou
Rehabilitació de can Tarradas (1988-99) al c. St. Esteve
Rehabilitació de la casa Bosch-Masanas del s. XV (2004-08) al c. Nou
INSCRIPCIONS TANCADES
IV jornada 'Les tècniques tradicionals en la construcció de l'arquitectura contemporània'
Fa sis anys, que vam iniciar aquesta proposta divulgativa i de reflexió amb l’estreta col·laboració del projecte GRETA i la seu de Girona del COAC. Mai ens haguéssim imaginat que a hores d’ara estaríem organitzant una quarta jornada de Les tècniques tradicionals en la construcció de l'arquitectura contemporània després d’un recorregut tan reeixit.
Amb la primera edició, de l’any 2019 a Girona, vam posar a la llum les moltes virtuts dels materials preindustrials perquè recuperessin el protagonisme perdut en el sector de la construcció. Dos anys després, a Banyoles, vam reflexionar sobre les limitacions formals que actualment implica treballar amb materials i tècniques tradicionals. Va quedar clar que, entre tots, cal trobar un nou llenguatge per superar els dogmes obsolets de l’arquitectura anomenada moderna. La darrera jornada, celebrada a Torroella de Montgrí el 2023, es va centrar en la figura de l’artesà. Reubicar aquesta figura, cabdal en les tècniques tradicionals, ens obliga a modificar el sistema laboral actual, el marc jurídic de les normatives tècniques i la percepció social de l’artesà.
Aquest cop us convoquem el dijous 9 d'octubre de 2025 a l'Auditori dels Caputxins de Figueres per debatre la figura de l’arquitecte en aquest nou escenari. Segurament és l’agent implicat que necessita un major grau de transformació per adaptar-se al nou escenari. L’arquitecte dels propers anys tindrà una funció que no s’assemblarà gaire al que estàvem avesats, i precisament aquesta transformació representa un repte per al nostre col·lectiu.
Per fer-ho, sota la direcció de l'arquitecte Oriol Roselló, es comptarà amb les ponències de Coque Claret, arquitecte i professor associat a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès i membre fundador de l'Agrupació AUS del COAC; Titziana Monterisi, arquitecta fundadora de RiceHouse; Roger Tudó, arquitecte i soci fundador d'Harquitectes; Montserrat Bosch, doctora arquitecta i professora titular del Departament de Tecnologia a l'Arquitectura de la Universitat Politècnica de Catalunya; i Jordi Mitjans Escobar, arquitecte i soci fundador de la cooperativa d'arquitectura ARQBAG.
Consulta el programa
Preu:
Inscripció a la jornada:
- Arquitectes col·legiats i associats a GRETA: 40 €
- Altres: 60 €
Sopar al Motel Empordà: 75 € (IVA inclòs)
Places limitades per rigorós ordre d'inscripció. Inscriu-t'hi!
Més informació en el web sobre la jornada
Activitat emmarcada en el Dia Mundial de l'Arquitectura 2025.
Año Porta: Presentación del libro "Emili Porta y Galobart (Berga 1886-1963)"
En comparación con mucha de la bibliografía que hay publicada sobre la vida y la obra de los arquitectos, que dedicaron en Barcelona y en la zona metropolitana a principios del siglo XX en el período de influencia novecentista, menos atención se ha tenido en los movimientos de los arquitectos municipales en la Cataluña interior[2]. En este caso, tenemos dos primeras figuras novecentistas, Pericas y Porta, formados en la Escuela Superior de Arquitectura de Barcelona, en el Edificio Histórico de la Universidad de Barcelona, que nos representan dos maneras de aproximación a la modernización arquitectonica y urbanística a nivel de las comarcas de Osona y del Berguedà (o mejor del Alt Llobregat).
[1] A. Catasús Oliart, “Josep Maria Pericas i Morros, Arquitecte Noucentista”, Patronat d’Estudis Osonencs, Vic, 2016.
[2] J. M. Puigvert, “Josep Danés i Torras. Noucentisme i regionalisme arquitectònics “, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009.
La presentación se enmarca en el Año Emili Porta, iniciado en septiembre del 2024 con motiva del centenario de su nombramiento como arquitecto municipal de Berga. Este evento supone una oportunidad única para conocer mejor su vida y obra, así como para celebrar su aportación al patrimonio y al paisaje urbano de la ciudad.
Para poder disfrutar de esta obra, desde la Demarcación de las Comarcas Centrales del COAC queremos fomentar nuestro compromiso para dar a conocer este valuoso libro y difundir las actividades que se estan organizando desde el Archivo Comarcal del Berguedà.
Os invitamos a participar en estos actos, que unen cultura, historia y patrimonio en un mismo espacio, en conmemoración del año Porta.
Any Porta: Presentació del llibre "Emili Porta i Galobart (Berga 1886-1963)"
En comparació amb la molta bibliografia que hi ha publicada sobre la vida i l’obra dels arquitectes que es van dedicar a Barcelona i a la zona metropolitana a principis de segle XX en el període d’influència noucentista, menys atenció s’ha tingut en els moviments dels arquitectes municipals de la Catalunya interior[2]. En aquest cas, tenim dos primeres figures noucentistes, Pericas i Porta, formades a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, que ens representen dues maneres d’aproximació a la modernització arquitectònica i urbanística a nivell de les comarques d’Osona i del Berguedà (o millor de l’Alt Llobregat).
[1] A. Catasús Oliart, “Josep Maria Pericas i Morros, Arquitecte Noucentista”, Patronat d’Estudis Osonencs, Vic, 2016.
[2] J. M. Puigvert, “Josep Danés i Torras. Noucentisme i regionalisme arquitectònics“, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2009.
La presentació s’emmarca en l’Any Emili Porta, iniciat el setembre del 2024 amb motiu del centenari del seu nomenament com a arquitecte municipal de Berga. Aquest esdeveniment suposa una oportunitat única per conèixer millor la seva vida i obra, així com per celebrar la seva aportació al patrimoni i la paisatge urbà de la ciutat.
Per poder gaudir d'aquesta obra, des de la Demarcació de les Comarques Centrals del COAC volem fomentar el nostre compromís per donar a conèixer aquest valuós llibre i difondre les activitats que s'estan organitzant des de l'Arxiu Comarcal del Berguedà.
Us convidem a participar en aquests actes, que uneixen cultura, història i patrimoni en un mateix espai, en commemoració de l’any Porta.