arquitectura catalana.cat, una nueva herramienta para acercar la arquitectura a la ciudadanía
El nuevo portal arquitecturacatalana.cat permite consultar la información sobre 1.600 obras de más de 1.100 arquitectos y estudios de arquitectura de todo el ámbito geográfico catalán, ofreciendo un espacio de descubierta y conocimiento que pone en valor el patrimonio arquitectónico más reciente y, con él, la tarea de los arquitectos.
Las obras que se recogen comprenden el periodo de entre el año 1832 —año de construcción de la primera chimenea industrial de Cataluña, la del Vapor Bonaplata al Raval de Barcelona— hasta la actualidad. El web nace como uno ente vivo que irá creciendo con la incorporación de las obras recientes de más interés y también otras de más antiguas.
Los fondos que nutren el portal son múltiples, gracias sobretodo a la generosidad de los despachos de arquitectura y los fotógrafos que han cedido los derechos de los materiales que hay publicados. El Archivo Histórico del COAC también tiene un papel clave, que ya aporta su extraordinario legado de arquitectura catalana, con documentación que en muchos casos ve la luz por primera vez.
Un proyecto singular para profundizar en la arquitectura del país
La nueva plataforma plantea una navegación intuitiva y sencilla, adaptada tanto a arquitectos e investigadores como la ciudadanía en general, que la puede utilizar ya sea para conocer mejor su entorno más inmediato o bien para encontrar información sobre el patrimonio de otros puntos del territorio y así planificar visitas.
El objetivo es dar visibilidad tanto a las obras y los arquitectos más relevantes como también a los más desconocidos. Para hacerlo, el web dispone de un potente buscador y un mapa que permiten navegar por periodos de tiempos concretos, por poblaciones y por tipologías o categorías de intervenciones. La búsqueda también se puede hacer por arquitectos y estudios de arquitectura, descubriendo su obra y las colaboraciones que han hecho durante su trayectoria. De este modo, se visualizan a modo de constelaciones las relaciones profesionales entre autores contemporáneos y sus obras.
Es a través de todas estas herramientas que los usuarios podrán llegar a la información detallada de las obras, ilustrada con planos, dibujos, fotografías y bibliografía relacionada. Igualmente, el portal permite establecer una mirada global sobre las obras que han tenido diferentes intervenciones en el tiempo, ya sea para rehabilitarlas o para darles nuevos usos.
Todo ello hace de arquitecturacatalana.cat un proyecto muy singular, pionero a la hora de mostrar y difundir la arquitectura.
El compromiso del COAC
El esfuerzo que el COAC ha destinado a este proyecto responde al compromiso que tiene de difundir y poner en valor la arquitectura catalana y la tarea de los arquitectos, tanto desde el punto de vista social como también el cultural.
"La difusión de la arquitectura catalana es una más de nuestras funciones como colegio profesional", asegura Assumpció Puig, decana del COAC, quien define arquitecturacatalana.cat como "una pata más del museo de arquitectura catalana, virtual y del siglo XXI, un espacio virtual donde empezar a disfrutar, descubrir y experimentar la arquitectura". En este sentido, el vocal de Cultura, Josep Ferrando, apuesta para "situar el COAC como referencia en el campo de la divulgación de la arquitectura, impulsando la investigación y difundiéndola entre la sociedad".
Por todo esto, en 2019 recibimos el premio Nacional de Cultura y que nuestro Archivo Histórico ha sido nombrado sección del Archivo Nacional de Cataluña.
Arquitecturacatalana.cat, dirigido por los arquitectos Omar Ornaque y Aureli Mora, está disponible actualmente en catalán, pero se prevé que en este año 2020 se activen sus versiones castellana e inglesa, haciéndolo accesible también a un público más internacional. También está previsto que se active un apartado de 'Buzón' para que ciudadanía y arquitectos puedan proponer a la Comisión Documental obras de todo el territorio para incorporar en el portal.
L’Ajuntament de Barcelona acorda la suspensió de llicències i planejament derivat a l’àmbit del 22@
D’una banda, la tramitació de plans urbanístics derivats en l’àmbit de la Modificació de PGM 22@.
De l’altra, pel que fa els àmbits de la Modificació de PGM 22@ que no han estat objecte de planejament derivat, la suspensió afecta:
- Les actuacions d’enderroc.
- Les llicències de nova planta i d’ampliació.
- Les llicències de gran rehabilitació i de rehabilitació integral.
- Les llicències, comunicats i qualsevol altre títol habilitant per a la implantació de nous usos industrials a l’àmbit, o bé el canvi d’ús industrial dels existents.
Queden excloses de la suspensió:
- Les sol·licituds d’atorgament de llicències d’obra i de llicències per a l’obertura, la instal·lació o l’ampliació d’activitats industrials presentades abans de l’executivitat de l’acord de suspensió.
- Els comunicats d’activitats industrials amb certificació d’Entitat Ambiental de Control (EAC), si la sol·licitud de certificació s’ha realitzat abans de la data d’executivitat de l’acord de suspensió.
- Les sol·licituds d’atorgament de llicències per a l’obertura, la instal·lació o l’ampliació d’activitats industrials, i la comunicació prèvia a l’exercici d’activitats industrials, vinculades a obres amb llicència concedida o comunicat admès amb anterioritat a l’executivitat del present acord.
- Les obres que se sol·licitin amb posterioritat a aquesta data respecte d’activitats ja autoritzades o excloses de suspensió.
- Les actuacions d’enderroc que es derivin de les llicències d’obres ja concedides o en tràmit amb anterioritat a l’executivitat de l’acord de suspensió.
Àmbit i termini de la suspensió
Aquesta suspensió es fa amb la finalitat de procedir als estudis previs a la tramitació d’una Modificació de planejament general en l’àmbit del 22@. L’àmbit és el delimitat i grafiat en els plànols de suspensió que figuren en l’expedient de l’informe tècnic (veure al final d’aquesta notícia com es pot consultar). El termini de la suspensió serà, com a màxim, de quatre mesos, a comptar des del 20 de febrer de 2020, data de publicació d’aquest acord al BOPB.
Situacions específiques indicades a l'Informe Tècnic i Jurídic de l’Acord
“Aquells àmbits ja en desenvolupament i/o execució, és a dir, amb planejament derivat ja aprovat inicialment o definitivament, podran continuar la seva execució d’acord amb el planejament actualment vigent, tot i que no es podran modificar.
En aquests àmbits amb planejament derivat ja aprovat inicialment o definitivament no es proposa suspendre instruments de gestió ni llicències o altres autoritzacions administratives per a l’execució d’obres o la implantació d’activitats.”
“Aquells àmbits que no han estat encara objecte de planejament derivat, i per tant no han endegat la seva transformació d’acord amb cap de les fórmules previstes per la vigent Modificació de PGM, que bàsicament són:
- Sòls qualificats de 22@ no inclosos en àmbits predeterminats de PERI, que no han tingut planejament;
- Sòls compresos en àmbits predeterminats que van quedar exclosos dels àmbits ordenats pels PERIs qualificats de 22@;
- Fronts consolidats sense planejament de FC qualificats de 22@;
- Edificis industrials consolidats sense planejament qualificats de 22@.
En aquests sòls es planteja no únicament la suspensió de planejament derivat, sinó també els comunicats d’enderroc, les llicències de nova planta i d’ampliació, les llicències de gran rehabilitació i de rehabilitació integral, i les llicències, comunicats i qualsevol altre títol habilitant per a la implantació de nous usos industrials a l’àmbit, o bé el canvi d’ús industrial dels existents”.
Consulta de l’informe tècnic i jurídic municipal
Electrònicament: des del web de l'Ajuntament introduint el número d’expedient, 19PL16704, al camp “Cerca de planejament”
Presencialment: al Departament d'Informació i Documentació de la Gerència d’Ecologia Urbana (Av. Diagonal, núm. 230, planta segona, de dilluns a divendres laborables de 10 a 13 hores).
La seva consulta pot ser especialment interessant als efectes d’obtenir els plànols en els que es grafia l’àmbit de suspensió.
Descobreix arquitectura catalana.cat!
arquitectura catalana.cat, una nova eina per apropar l'arquitectura a la ciutadania
El nou portal arquitecturacatalana.cat permet consultar informació sobre 1.600 obres de més de 1.100 arquitectes i estudis d’arquitectura de tot l’àmbit geogràfic català, oferint un espai de descoberta i coneixement que posa en valor el patrimoni arquitectònic més recent i, amb ell, la tasca dels arquitectes.
Les obres que es recullen comprenen el període d’entre l’any 1832 —any de construcció de la primera xemeneia industrial de Catalunya, la del Vapor Bonaplata al Raval de Barcelona— fins a l’actualitat. El web neix com un ens viu que anirà creixent amb la incorporació de les obres recents de més interès i també d’altres de més antigues.
Els fons que nodreixen el portal són múltiples, gràcies sobretot a la generositat dels despatxos d’arquitectura i els fotògrafs que han cedit els drets dels materials que hi ha publicats. L’Arxiu Històric del COAC també hi té un paper clau, ja que aporta el seu extraordinari llegat d’arquitectura catalana, amb documentació que en molts casos veu la llum per primera vegada.
Un projecte singular per aprofundir en l’arquitectura del país
La nova plataforma planteja una navegació intuïtiva i senzilla, adaptada tant a arquitectes i investigadors com a la ciutadania en general, que la pot utilitzar ja sigui per conèixer millor el seu entorn més immediat o bé per trobar informació sobre el patrimoni d’altres punts del territori i així planificar-hi visites.
L’objectiu és donar visibilitat tant a les obres i els arquitectes més rellevants com també als més desconeguts. Per fer-ho, el web disposa d’un potent cercador i un mapa que permeten navegar per períodes de temps concrets, per poblacions i per tipologies o categories d’intervencions. La cerca també es pot fer per arquitectes i estudis d’arquitectura, descobrint la seva obra i les col·laboracions que han fet durant la seva trajectòria. D’aquesta manera, es visualitzen a mode de constel·lacions les relacions professionals entre autors contemporanis i les seves obres.
És a través de totes aquestes eines que els usuaris podran arribar a la informació detallada de les obres, il·lustrada amb plànols, dibuixos, fotografies i bibliografia relacionada. Igualment, el portal permet establir una mirada global sobre les obres que han tingut diferents intervencions en el temps, ja sigui per rehabilitar-les o per donar-los nous usos.
Tot plegat fa d’arquitecturacatalana.cat un projecte molt singular, pioner a l’hora de mostrar i difondre l’arquitectura.
El compromís del COAC
L’esforç que el COAC ha destinat a aquest projecte respon al compromís que té de difondre i posar en valor l’arquitectura catalana i la tasca dels arquitectes, tant des del punt de vista social com també el cultural.
"La difusió de l'arquitectura catalana és una més de les nostres funcions com a col·legi professional", assegura Assumpció Puig, degana del COAC, qui defineix arquitecturacatalana.cat com "una pota més del museu d'arquitectura catalana, virtual i del segle XXI, un espai virtual on començar a gaudir, descobrir i experimentar l'arquitectura". En aquest sentit, el vocal de Cultura, Josep Ferrando, aposta per "situar el COAC com a referència en el camp de la divulgació de l'arquitectura, impulsant-ne la investigació i difonent-la entre la societat".
Per tot això, l’any 2019 vam rebre el Premi Nacional de Cultura i que el nostre Arxiu Històric ha estat nomenat secció de l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Arquitecturacatalana.cat, dirigit pels arquitectes Omar Ornaque i Aureli Mora, està disponible actualment en català, però es preveu que en aquest any 2020 s’activin les seves versions castellana i anglesa, fent-lo accessible també a un públic més internacional. També està previst que s'activi un apartat de 'Bústia' per tal que ciutadania i arquitectes puguin proposar a la Comissió Documental obres d'arreu del territori per incorporar al portal.