Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Aprovació definitiva del Pla d’establiments turístics de Barcelona

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 6 de març s'ha publicat al BOPB l’aprovació definitiva del Pla Especial Urbanístic per a la regulació dels establiments d'allotjament turístic, albergs de joventut, residències col·lectives d'allotjament temporal i habitatges d'ús turístic a la ciutat de Barcelona (PEUAT).

El Pla afecta als usos d’allotjament turístic (hotels, hotels-apartament, hostals, pensions, apartaments turístics), habitatges d’ús turístic, albergs de joventut i residències d’estudiants universitaris o no, públiques o privades. Contempla el manteniment per part de l’Ajuntament de Barcelona d’un Cens actualitzat d’aquest tipus d’establiments, que es pot trobar al web municipal.

El PEUAT deroga expressament el Pla Especial Urbanístic per a la regulació dels habitatges d’ús turístic a Barcelona, aprovat l'1 d'abril del 2016. També deroga les determinacions dels diferents plans especials i plans d’usos d’establiments de concurrència pública aprovats amb anterioritat en tot allò que regulen les activitats objecte del PEUAT, si bé segueixen sent d’aplicació en tot el que són condicions generals dels establiments, així com pel que fa a la compatibilitat amb altres tipus d’establiments o activitats.

A més a més, el PEUAT conté una disposició específicament destinada als habitatges turístics de Ciutat Vella, així com al sector de l’Estació de Sants.

Consulta el resum elaborat pel Servei de Suport Jurídic del COAC aquí.

Consulta el BOPB del 6 de març del 2017 aquí.
6/03/2017
Tornar
Edifici de Departaments a la Universitat d'Econòmiques de Viena

ARTICLE | La internacionalització de l'arquitectura, una mirada de dins cap enfora

Imatge: 
Edifici de Departaments a la Universitat d'Econòmiques de Viena. Autors: Estudi Carme Pinós. Foto: Duccio Malagamba. Projecte seleccionat a la Mostra d'Arquitectura Internacional

La "tempesta perfecta" patida els anys de la bombolla immobiliària a Espanya ha posat de manifest una de les possibilitats que els arquitectes poden fixar en el seu horitzó. Ens referim a la internacionalització. Una formació adequada i una anàlisi interna prèvia per part del despatx d'arquitectura faciliten en gran mesura el camí. Tenint en compte aquestes i altres consideracions bàsiques, el fet d'exportar els serveis arquitectònics des de Catalunya i optar a licitacions internacionals esdevenen una cursa amb més possibilitats d'èxit. Per tant, mirar cap a l'exterior requereix abans una mirada de dins cap enfora.

La internacionalització continua sent una opció interessant atesa la previsió que la construcció a Espanya se situï en els propers anys al voltant del 6% (lluny del 10% assolit abans de la crisi, però superior al 5,1% del PIB de l'any 2015). No obstant, som un país exportador d'arquitectes? L'enquesta de la professió Els arquitectes. Situació, oportunitats i perspectives realitzada el passat mes de setembre de 2016 pel COAC (que ha comptat amb la participació de més de 1.700 arquitectes) mostra una alta predisposició. Un 15% del col·lectiu afirma haver viscut i treballat a l'estranger algun període de temps dels darrers 2 anys. Si mirem el tram d'edat dels arquitectes més joves (menors de 30 anys), la xifra és del 34%. Quan se'ls pregunta si s'han plantejat marxar o tornar a marxar a treballar a l'estranger, el 40% respon afirmativament. D'altra banda, el 34% dels que actualment no tenen clients internacionals es plantegen buscar projectes a l'estranger. En l'àmbit espanyol, les estadístiques més recents les ofereix el Estudio sobre la actividad exportadora de los arquitectos españoles y claves para el desarrollo de su actividad en el exterior, realitzat per l'ICEX en col·laboració amb el CSCAE. L'enquesta, realitzada sobre una mostra de 1.200 arquitectes, conclou que un 10,7% dels arquitectes consultats exporten o han exportat.

La formació com a eina prèvia a la internacionalització
Hem apuntat anteriorment la necessitat de rebre formació de qualitat i realitzar una feina introspectiva prèvia. Aquests són, precisament, alguns dels ingredients que formen part del curs de l'Escola Sert "Com presentar-se a projectes internacionals: recursos i eines". El principal públic objectiu d'aquesta formació són els despatxos professionals i les persones individuals interessades en afrontar les licitacions internacionals amb criteris objectius i de mercat, i alhora, amb voluntat d'aprendre estratègies d'internacionalització. 

Segons Ester Ovejero, sòcia directora de Vecta Global i una de les docents del curs, «els recursos impartits tenen un caràcter interdisciplinari que ajudaran els alumnes a traspassar la barrera de la internacionalització amb moltes probabilitats d'èxit: estudi de mercat, negociació internacional i interculturalitat són conceptes necessaris que cal afrontar per poder assegurar les inversions en projectes internacionals». Elena Orteu, també professora del curs, arquitecta i directora general de la consultora Search & Drive, incideix en la idea que «s'ha de veure quin producte i quin avantatge competitiu podem oferir i, tot seguit, pensar a qui li pot interessar».

Ovejero explica que «és importantíssim que cada empresa tingui clares quines són les seves capacitats per reforçar les debilitats amb aliances o altres tipus d'estratègies». Per tant, cal fer aquesta anàlisi prèvia tipus DAFO, a més de tenir un «coneixement del mercat, planificar els objectius i formar el personal responsable de la internacionalització. Sense aquesta base, per experiència, els despatxos van perduts i treballen de forma reactiva», assegura Ovejero. Precisament, treballar de forma reactiva en l'àmbit internacional és una pràctica que cal evitar, a més d'altres errors assenyalats per Orteu:

▸Presentar-se sense un criteri.
▸No tenir clar que en un mercat on no et coneixen no ets ningú, encara que hagis tingut certa experiència.
▸Ser generalista: si ho ets és que no saps fer res ben fet i cada cop s'està demanant més una especialització.
▸Anar-hi sol.
▸No fer tasques comercials i no analitzar què s'ha fet fins ara, perquè ha succeït, perquè ha funcionat o perquè no.
▸Imposar sempre la figura de l'arquitecte com a líder del projecte.
▸Creure que tothom és competència.

A més d'evitar aquests errors, Orteu i Ovejero coincideixen en què hi ha un tema especialment clau: saber triar els companys de viatge. Orteu distingeix dos tipus de col·laboradors. Un és el col·laborador per a les relacions públiques i comercials, aquell que va a les institucions, que es dóna a conèixer i que desenvolupa la feina d'àmbit local. «És importantíssim fer gestions prèvies, s'ha de visitar i conèixer els organismes convocants del concurs. En aquestes visites t'explicaran què és el que volen aconseguir i et poden donar pistes sobre com es presenten les propostes i què valoren. En els projectes internacionals és bàsic que sàpiguen qui ets i per què ets allà. L'altre col·laborador és el tècnic, que pot fer la direcció d'obra, etc. A vegades són la mateixa persona, però no sempre».

Amb tot plegat sobre la taula, com hem d'entendre la internacionalització? Ester Ovejero dóna una mica de llum: «Entenc la internacionalització com una part del negoci del despatx que minimitza riscos, ja que dependre d'un únic mercat fa que, si aquest es desploma, el despatx també caigui. Si treballem en diferents països aquest risc es minimitza. No crec en la internacionalització com un objectiu únic, sinó com a part de l'estratègia de l'empresa i complement».

L'Escola Sert posa en marxa una sèrie de cursos de petit format dirigits a formar de manera pràctica als arquitectes en el món de la INTERNACIONALITZACIÓ. Per a més informació clica aquí.

6/03/2017
Tornar

Jornada: Verde urbano y diseño de la ciudad

Imatge: 
Creative Commons
El próximo 14 de marzo tendrá lugar en el COAC una jornada dedicada al verde urbano. Contaremos con la presencia de Josep Selga, biólogo especialista en arboricultura y colaborador en proyectos de urbanismo y paisaje.

Cuando hablamos de verde urbano conviene hacer algunas consideraciones previas. ¿Qué papel tiene el verde urbano en nuestras ciudades? ¿Se trata únicamente de embellecer la trama urbana? ¿Se trata de pintar de verde los errores de un urbanismo basado en la movilidad del vehículo privado? Quizás deberíamos preguntarnos si nuestras ciudades son habitables, es decir, si nuestros pueblos y ciudades son territorios donde podemos vivir y desarrollarnos como especie en plenitud.

Se ha banalizado el verde urbano porque se ha reducido su papel a un elemento ornamental, es decir prescindible, un accesorio que sólo sirve para embellecer. Su presencia en el diseño urbano ha estado sujeto a las diferentes sensibilidades y a menudo es víctima de una cierta arbitrariedad.

No obstante, hay numerosas evidencias científicas que ponen de manifiesto que la infraestructura verde es una de las claves de la habitabilidad de las ciudades. Más allá de los beneficios ambientales y paisajísticos, nuestra salud (bienestar físico, mental y social) depende de ello. Si queremos "ciudades humanas" debemos construirlas con la Naturaleza. No se trata de introducir trozos de naturaleza en la ciudad, sino de repensar la ciudad desde la lógica de la Naturaleza.

Programa:

18: 00 Verde urbano en las ciudades del futuro
19:00 Descanso
19: 15 El árbol en el diseño de la ciudad
20:15 Coloquio

Más información sobre Josep Selga aquí.

El acto es gratuito, pero por motivos de aforo es necesaria la inscripción previa.

Podéis ver el vídeo aquí: 
PDF version

Jornadas: Born. Mercados, Ciudad y Arquitectura

Imatge: 
© Ramon Manent
La Agrupación de Arquitectos para la Defensa y la Intervención en el Patrimonio Arquitectónico (AADIPA), junto con El Born Centre de Cultura i Memòria, han organizado las jornadas que llevan por título BORN. MERCADOS, CIUDAD Y ARQUITECTURA, que se llevarán a cabo en las sedes del COAC y del Born CCM los días 31 de marzo y 1 de abril.

Las jornadas serán una reflexión sobre la arquitectura del hierro y sobre cómo los mercados permiten hacer ciudad, así como sobre las actuaciones contemporáneas en diversos mercados, como el Mercado de San Miguel de Madrid, el Mercado de la Ribera de Bilbao, el Mercado de la Atarazana de Málaga y el Mercado de Colón de Valencia y algunos de los Mercados de Barcelona.

Las mesas redondas propondrán un debate fresco y divulgativo sobre el sistema de mercados de Barcelona y su evolución, recuperación y rehabilitación, así como la organización y la vida actual en los mercados.

Descarga el programa.

Puedes volver a ver las conferencias en los siguientes vídeos:


Jornada de mañana:



Jornada de tarde:

PDF version

Pàgines