L’Arxiu Històric del COAC Girona amplia els fons Ignasi Bosch Reig i Isidre Bosch Bataller
La donació feta per l’arquitecte Ramon Bosch Agustí complementa la documentació custodiada a l’Arxiu des de 2006 i contribueix a aprofundir en el coneixement de l’arquitectura gironina de la primera meitat del segle XX.
L’Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha incorporat una nova fase de documentació professional dels arquitectes Ignasi Bosch Reig i Isidre Bosch Bataller. La donació, formalitzada el passat 8 de juny per l’arquitecte Ramon Bosch Agustí, fill i nét dels professionals respectivament, s’afegeix als fons ja custodiats per l’Arxiu des de l’any 2006, completant i enriquint el conjunt documental conservat sobre la seva activitat professional.
Aquesta nova incorporació aporta informació rellevant per aprofundir en l’estudi de l’evolució de l’arquitectura catalana del segle XX. La documentació permet seguir la transformació de l’arquitectura a les comarques gironines des de la modernització noucentista aplicada a àmbits tan diversos com l’arquitectura industrial, urbana o pública, fins a la reconstrucció de la postguerra, un període marcat per l’escassetat de recursos però també per la combinació de plantejaments moderns amb tècniques constructives tradicionals.
Maria Clara Riera, primera presidenta del COAC Girona
La candidatura encapçalada per Riera va ser proclamada electa el passat 28 d'abril, després de ser l'única presentada a la Demarcació de Girona. La nova Junta Directiva estarà formada també per Júlia Breiz Pellicer, com a secretària; Marc Fraguell Hernando, com a tresorer, i Joan Arnau Farràs, com a vocal. El nou equip pren el relleu de la Junta Directiva presidida per Marc Riera Guix durant els darrers vuit anys.
Maria Clara Riera ha remarcat que en la nova etapa vol reforçar la presència del Col·legi en els principals debats que afecten el territori, així com garantir que sigui la mateixa veu de l’arquitecte la que determini com fer del Col·legi un espai encara més útil i proper. «L'arquitectura té un paper fonamental en la transformació de les nostres ciutats i pobles. Volem contribuir activament a aquests debats, apropant el Col·legi a les institucions i al conjunt de la societat. Agraïm la feina de la junta anterior i agafem el relleu amb ganes d’escoltar els col·legiats i el conjunt dels arquitectes per, entre tots, construir el Col·legi que la professió necessita avui», ha assenyalat.
Pel que fa a les delegacions de la Demarcació de Girona, Jordi Moret Vayreda continuarà al capdavant de la Delegació Garrotxa-Ripollès i Dana Palmada Castells revalidarà el càrrec a la Delegació de l'Alt Empordà. Ambdues candidatures també van ser proclamades electes en ser les úniques presentades als respectius àmbits territorials.
Síntesis Arquitectòniques 2026. Alison & Peter Smithson, Axel Bruchhäuser i la Hexenhaus, d'Anna Bach
La recerca interpreta la Hexenhaus com una arquitectura acumulativa i en evolució, formada per microarquitectures, mobiliari i objectes que redefineixen la relació entre habitatge, territori i temps. El projecte posa en relleu temes centrals en l’obra tardana dels Smithson —com la resposta al lloc, la preexistència, l’efímer i el permanent— i planteja la casa com una expressió madura del seu concepte d’“ordre conglomerat”.
A través del treball d’arxiu, visites de camp i entrevistes amb Bruchhäuser, la recerca aporta una nova lectura d’un període poc estudiat de la trajectòria dels Smithson i presenta la Hexenhaus com una conclusió oberta del seu pensament arquitectònic.
Anna Bach
És arquitecta, investigadora i docent establerta a Barcelona, i cofundadora de l’estudi Anna & Eugeni Bach juntament amb l’arquitecte Eugeni Bach. Nascuda a Nummi (Finlàndia), va estudiar arquitectura a la Universitat Tecnològica de Hèlsinki i posteriorment va cursar el màster universitari de Teoria i Pràctica del Projecte d'Arquitectura a l’ETSAB–UPC de Barcelona. El 2025 es va doctorar a l’ETSAB amb la tesi Alison & Peter Smithson, Axel BruchhäuserandtheHexenhaus. Theaddedvalue of theconglomerateordering.
La seva feina combina arquitectura, recerca, activitat cultural i docència, amb un interès especial per les intervencions que treballen a partir de les preexistències. Amb Eugeni Bach ha desenvolupat una obra reconeguda internacionalment que inclou projectes residencials, culturals i expositius com Mies MissingMateriality, el Nou Cinema del Museu Reina Sofía de Madrid o la remodelació del Firal d’Olot.
Anna Bach també ha desenvolupat una intensa activitat acadèmica i curatorial. Va codirigir la XV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (BEAU) i ha impartit classes a EINA a Barcelona, TulaneArchitecture a Nova Orleans i la Washington University a St. Louis, EEUU. La seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis FAD i exposada en institucions com a la Biennal d’Arquitectura de Venècia, la Triennal d’Arquitectura de Lisboa i la Cité de l’Architecture et du Patrimoine de París.
Torna el cicle Síntesis Arquitectòniques a Girona, Figueres i Olot!
Les maneres de viure en comunitat a les Terres de Lleida a través de cinc projectes de Ramon Maria Puig, la recerca de com l'arquitectura ajuda a ordenar les peces del món o la Hexengaus d'Alison & Peter Smithson centren l'onzena edició del cicle Síntesis Arquitectòniques que organitza la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i que té com a objectiu apropar a la ciutadania les tesis doctorals amb temàtiques on l’arquitectura és la protagonista. Les sessions, a càrrec dels doctors arquitectes Jaume Farreny, Félix de la Fuente i Anna Bach, respectivament, tindran lloc el 5 de juny a Figueres, l'11 de juny a Olot i el 18 de juny a Girona, sempre a les 19 h.
El cicle l’obrirà l'arquitecte Jaume Farreny amb la presentació de la tesi doctoral Cinc comunitats, un territori. Ramon Maria Puig / 1965-1980 a la seu de Figueres. En ella l'autor analitza cinc maneres de viure en comunitat a les Terres de Lleida a través de cinc projectes de l’arquitecte Ramon Maria Puig en el període de 1965 a 1980 amb l’objectiu d’explicar a través del dibuix les estratègies de cohabitació a partir de la lectura del paisatge, la inserció en el context agrícola o urbà i l’agregació de cel·les domèstiques en forma de comunitat. Cada cas d’estudi presenta condicions pròpies d’escala, de programa i de tipologia, alhora que comparteixen dinàmiques socials i d’apropiació de l’espai públic desdibuixant límits i traces entre l’àmbit domèstic i l’àmbit col·lectiu.
La segona sessió anirà a càrrec de Félix de la Fuente, el qual presentarà la tesi doctoral Arquitectura comparada, el dijous 11 de juny a la seu de la Delegació Garrotxa-Ripollès; una recerca que planteja l’arquitectura no només com la construcció d’edificis, sinó com una manera d’ordenar significativament les peces del món a partir de les seves afinitats i relacions. El treball parteix de la idea que comparar permet reconèixer vincles, contrastos i patrons entre elements que, de manera aïllada, podrien semblar inconnexos o difícilment interpretables. A través d’aquesta mirada, la recerca reflexiona sobre la capacitat de posar elements en relació per descobrir significats nous i construir un ordre explicatiu que ajudi a interpretar el món contemporani, especialment en un context marcat per la hiperabundància d’imatges i fragments visuals.
Finalment, la tercera i darrera sessió del cicle tindrà lloc a la seu de la Demarcació de Girona el dijous 18 de juny, i anirà a càrrec de l’arquitecta Anna Bach, que presentarà la tesi doctoral Alison & Peter Smithson, Axel Bruchhäuser i la Hexenhaus. Entre 1985 i 2002, Alison i Peter Smithson van transformar la Hexenhaus, una casa d’entramat de fusta a BadKarlshafen (Alemanya), en un projecte experimental basat en afegits successius, intervencions puntuals i una estreta relació amb el client, Axel Bruchhäuser. Aquesta investigació estudia cronològicament 22 intervencions a la casa a partir de material inèdit de l’Arxiu Tecta, incloent-hi plànols, correspondència, esbossos i documents de treball.
Finalitzat el cicle, les tres conferències es podran recuperar en el canal de YouTube de la Demarcació de Girona del COAC.