L'edificació mostra un lleuger creixement, basat però en un model poc sostenible
Resoldre les deficiències en accessibilitat, aïllament i eficiència energètica —que afecten la salut i el benestar de les persones— segueix sent el repte pendent, en un parc edificat el 40% del qual té més de 50 anys d’antiguitat, i en un context de canvi climàtic que reclama accions contundents també en el nostre sector.
El COAC ha analitzat el dimarts 9 de juliol en convocatòria als mitjans de comunicació l’activitat de construcció i rehabilitació a Catalunya el primer semestre del 2019 a partir dels projectes d’execució d’obra comparant les dades amb el primer semestre de l'any anterior.
Anàlisi de la superfície visada a Catalunya
El primer semestre del 2019 s’ha tancat amb 2.375.135 m2 visats, 124.642 m2 més que el primer semestre del 2018. Cal precisar que:
1.- El creixement interanual és baix. S’ha reduït a gairebé la meitat, quedant-se en un 5,5%. I és que en els anys anteriors els projectes més grans (de més de 10 mil m2) eren els principals responsables de l’augment de la superfície visada. Aquest semestre no ha estat així.
2.- Els projectes petits i mitjans guanyen força. Si es consolida els propers mesos, podria indicar un creixement més estructural per a la professió i el sector. S’han visat 4.691 projectes, un 8% més. 35 són projectes grans, un 7% menys en superfície que el primer semestre de l’any anterior (pràcticament la totalitat són d'obra nova, només un 2% de la superfície visada és de gran rehabilitació).
3.- L’obra nova, la gran protagonista. Puja un 10,5%. Per contra, la rehabilitació continua baixant, un 8,2%. Veiem que quan millor va l’obra nova pitjor va la gran rehabilitació; i és una tendència alarmant.
4.- El creixement no és homogeni per a tot el territori. En general creix, excepte Demarcació de Girona i Barcelona ciutat.
Anàlisi per tipologia: obra nova vs. gran rehabilitació
L’obra nova ha crescut un 10,5% i s'han visat 1.772.983 m2. Ha incrementat tant el número de projectes com la superfície.
Totes les mides de projectes creixen, destacant el 42% del tram entre 500 i 3.000 m2, mentre que per usos detectem petites baixades en l’ús sanitari i industrial i la resta creixen en diferent quantia.
Per a gran rehabilitació, les xifres segueixen sent negatives. La rehabilitació només suposa un 24% de la superfície visada a Catalunya. A nivell territorial, cau de manera generalitzada excepte a Girona i a l’àrea metropolitana de Barcelona (sense la capital).
La superfície visada en rehabilitació baixa un 8,2%, tot i que el nombre de projectes ha incrementat un 1,7%. Només han crescut els projectes de menys de 3.000 m2, la resta disminueixen en la superfície visada. Pel que fa als usos, l’habitatge baixa, mentre que el no habitatge es manté exclusivament per l’impuls de l’ús comercial.
En conclusió, es confirma que la gran rehabilitació va perdent pes i activitat de forma continuada des de l’any 2017, en contrapartida amb la tendència de l’obra nova.
Anàlisi per usos: habitatge/no habitatge
L’habitatge creix en superfície visada el 2,8%. El no habitatge puja un 12,7%, concentrat en els usos comercial i d’oficines (la resta cau).
Pel que fa a l’habitatge
Cal insistir en el fet que l’habitatge suposa actualment el 70% de l’activitat d’edificació a Catalunya, concentrat majoritàriament en obra nova (els provinents de gran rehabilitació cauen un 15%).
Els 1.664.109 m2 visats corresponen a 7.866 habitatges nous (una mitjana de 2,1 habitatges l'any per mil habitants). El creixement es concentra en projectes petits, mentre que els grans cauen.
Per territori, la caiguda més important és a Barcelona ciutat (-47%). Tarragona creix un 85%, situació que ja es va donar l’any passat. Els creixements de Lleida i l'Ebre corresponen a projectes concrets de gran envergadura. La resta de la demarcació de Barcelona puja un 10%, i Girona i Comarques Centrals baixen prop del 12%.
Número d’habitatges: evolució en els darrers 2 anys
Si analitzem l’evolució dels darrers 2 anys, període en què el nombre d’habitatges projectats ha tingut un creixement més destacat, veiem que el 66% es concentra en 30 municipis de Catalunya. Al voltant del 90% es tracta d’habitatges de nova planta, i el 80% és habitatge plurifamiliar. L’habitatge de protecció oficial visat tan sols representa el 10% del total (3.000 habitatges distribuïts en 42 municipis).
Anàlisi de la superfície visada per territori
Enguany les dades reflecteixen la creació de la Demarcació de les Comarques Centrals, que inclou Bages-Berguedà, Osona, Anoia i Moianès. Les comarques no s'inclouen a la Demarcació de Barcelona, i les xifres comparatives tenen en compte aquest fet.
A la Demarcació de Barcelona (sense la capital), s'han visat 1.249.892 m2, un 18% més. Per mida, tots pugen, tant obra nova com rehabilitació i tant habitatge com no habitatge.
La ciutat de Barcelona, amb 246.573 m2 visats, baixa un 24%. Només els projectes de fins a 500 m2 mantenen xifres estables. La rehabilitació cau gairebé un 60%, i l’habitatge ho fa prop del 50%.
A la Demarcació de les Comarques Centrals, la superfície visada és de 115.330 m2, un increment de l'1,7%. Els projectes petits pugen, mentre que els de més de 3.000 m2 baixen. L’ús industrial i el comercial concentren el creixement d’aquest àmbit, on disminueix tant l’habitatge (-12%) com la rehabilitació (-13%).
A la província de Girona la superfície visada és de 300.942 m2, un 30% menys. La caiguda respon al fet que durant el primer semestre de 2018 es van visar projectes extraordinaris en mida. Sense tenir-los en compte, enguany la demarcació hauria crescut un 8%.
La província de Tarragona (exceptuant l’Ebre), creix el 52%, amb 273.578 m2 visats. L’obra nova puja un 136%, i la rehabilitació cau un 34%. Per mida, creixen tots els trams, destacant els més grans. L’habitatge puja el 85%, i la resta d'usos cauen, excepte l’industrial.
La província de Lleida ha crescut el 32%, motivat únicament per projectes de més de 10.000 m2, en concret 3. Sense tenir-los en compte, el creixement hauria estat negatiu, d’un 14%.
La Demarcació de l’Ebre creix un 17%, motivat per un projecte de més de 10.000 m2. Sense tenir-lo en compte, hauria caigut un 11%.
CONSULTEU ELS GRÀFICS DE VISAT
Consulteu la nota de premsa completa
Exposición: "La Pia Almoina de Girona"
El jueves 11 de julio, a las 19.30 h, se abre al público la nueva exposición permanente que da a conocer la historia del edificio de la Pia Almoina de Girona, sede actual de la Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC).
Con motivo de esta muestra, se ha programado una conferencia donde los arquitectos Arcadi Pla y Jeroni Moner, autores junto con Benet Cervera, de la Rehabilitación del edificio llevada a cabo entre los años 1974 y 1981 para poder acoger las nuevas instalaciones del Colegio de Arquitectos de Cataluña a la ciudad de Girona.
Con esta muestra, ubicada en el hall de la cuarta planta del edificio, se quiere dar a conocer la historia de este emblemático edificio de la ciudad de Girona que empezó en 1228, cuando Arnau de Escala, administrador de la comunidad canónica de la Catedral de Girona, creó la entidad caritativa del Pan de la Seo, aunque no será hasta casi dos siglos después cuando empieza la construcción del edificio actual (1416). Los cambios en el modelo asistencial que se producen durante los siglos siguientes abocan la institución a la liquidación en 1776. Desamortizado el edificio sesenta años después, se divide y vende a varios compradores. El año 1853, las Religiosas Hijas de María Escolapias instalan su colegio en Girona. El 1916 se adquieren las fincas vecinas y, con el paréntesis de la Guerra Civil, este colegio funcionará hasta el año 1973.
Son diversos los proyectos que entonces se plantean para el edificio: delegación provincial de la Sección Femenina, paradero nacional de turismo, escuela de bellas artes y conservatorio de música, etc. Hasta que a finales de enero del 1974 se anuncia la adquisición de la Pia Almoina por parte del Colegio de Arquitectos de Cataluña para su nueva sede en Girona. A continuación se emprenden unas largas obras de rehabilitación que terminan en 1981.
Con posterioridad y hasta el día de hoy, han tenido lugar otros proyectos de reforma y mejora del edificio para adaptarlo a las nuevas necesidades y a los nuevos servicios: biblioteca, sala de actos, vestíbulo o el Archivo Histórico, y también se han incorporado otros espacios, como el Instituto Catalán de Investigación en Patrimonio Cultural o la empresa Girona Guide Services.
Con este nuevo espacio, la Demarcación de Girona del COAC aproxima al conjunto de la ciudadanía la historia de uno de los edificios más antiguos de la ciudad que comparte vecindad con la Catedral de Girona, y que es uno de los pocos ejemplos del gótico civil catalán, motivo por el cual hace cuarenta años fue declarado Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN), en la categoría de monumento historicoartístico.
Exposició: "La Pia Almoina de Girona"
El dijous 11 de juliol, a les 19.30 h, s’obre al públic la nova exposició permanent que dóna a conèixer la història de l’edifici de la Pia Almoina de Girona, seu actual de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).
Amb motiu d’aquesta mostra, es farà una conferència inaugural on els arquitectes Arcadi Pla i Jeroni Moner explicaran la Rehabilitació de l’edifici de la Pia Almoina, actual seu de la Demarcació de Girona del COAC. Un projecte que es va dur a terme entre el 1974 i el 1981, del que en són els autors juntament amb Benet Cervera.
Amb aquesta mostra, ubicada en el hall de la quarta planta de l’edifici, es vol donar a conèixer la història d’aquest emblemàtic edifici de la ciutat de Girona que va començar l’any 1228, quan Arnau d’Escala, administrador de la comunitat canònica de la Catedral de Girona, va crear l’entitat caritativa del Pa de la Seu però no serà fins gairebé dos segles després que es comença a construir l’edifici actual (1416). Els canvis en el model assistencial que es produeixen durant els segles següents aboquen la institució a la liquidació el 1776. Desamortitzat l’edifici seixanta anys després, es divideix i ven a diversos compradors. L’any 1853, les Religioses Filles de Maria Escolàpies hi instal·len el seu col·legi a Girona. El 1916 s’adquireixen les finques veïnes i, amb el parèntesi de la Guerra Civil, aquest col·legi funcionarà fins a l’any 1973.
Són diversos els projectes que aleshores es plantegen per a l’edifici: delegació provincial de la Secció Femenina, parador nacional de turisme, escola de belles arts i conservatori de música, etc. Fins que a finals de gener del 1974 s’anuncia l’adquisició de la Pia Almoina per part del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya com a nova seu a Girona. Tot seguit s’emprenen unes llargues obres de rehabilitació, que acaben l’any 1981.
Fins avui, han tingut lloc altres projectes de reforma i millora de l’edifici per adaptar-lo a les noves necessitats i als nous serveis que han aparegut, com la biblioteca, la sala d’actes, el vestíbul o l’arxiu, i també s’hi han incorporat altres espais, com l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural o l’empresa Girona Guide Services.
Amb aquest nou espai, la Demarcació de Girona del COAC aproxima al conjunt de la ciutadania la història d’un dels edificis més antics de la ciutat que comparteix veïnatge amb la Catedral de Girona, i que és un dels pocs exemples del gòtic civil català, motiu pel qual fa quaranta anys va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monument historicoartístic.
Visita a les Terres de Girona
Es tracta, de la segona trobada del cicle de visites que es realitzaran en tot el territori en relació amb el Curset d’enguany. S'iniciarà al matí i finalitzarà a mitja tarda havent dinat al restaurant "La Quinta Justa" d'Olot.
Us proposem una visita a les Terres de Girona. Visitarem escoles dels arquitectes noucentistes Josep Goday i Rafael Masó, entre altres, acompanyats dels arquitectes que han fet posteriors intervencions en aquests edificis de principis del segle XX.
El cost de la visita és de 30€ per als membres de l’AADIPA i de 33€ per a la resta d’assistents. La visita està oberta a tots els membres de l’AADIPA, als arquitectes col·legiats i interessats en el tema.
INSCRIPCIONS TANCADES