El mes de mayo llega cargado de actividades culturales. ¡No te lo pierdas!
Este mes llega cargadísimo de grandes eventos y exposiciones que lo convierten en el mes más activo e intenso de lo que llevamos de año. ¡Empezamos!
El COAC ha inaugurado una exposición dedicada al polígono de Montbau, el ejemplo más rico y exitoso de todos los que tenemos en Barcelona. La muestra es un verdadero dispendio de material excepcional: fotografías de época de enorme calidad, muchas de ellas firmadas por Oriol Maspons, y todos los planos necesarios para entender el proyecto en su conjunto, desde el espacio público a los equipamientos, pasando por el grueso de la construcción: algunas de las mejores viviendas modernas de Barcelona. Un lujo que tendrá una programación paralela de actos y visitas que tenemos listada en la Agenda. ¡Estad atentos! La exposición se podrá visitar libremente en la sede central del COAC hasta principios de julio.
Segundo: del 6 al 16 de mayo celebramos la Semana de la Arquitectura. Este año se descentraliza i se distribuye por los distritos de Barcelona. Cada uno de ellos tendrá su propia fiesta y cada fiesta tendrá un tema distinto, desde la recuperación de espacios públicos a la apertura de edificios que no suelen ser visitables. La fiesta se realizará en un formato mixto presencial y virtual, que permite la celebración de actor organizados en Chicago. También habrá actos centrales en lugares como el Roca Barcelona Gallery o el Pabellón Mies van der Rohe. Todos los actos están colgados en la Agenda de Arquitectura y en la web del Ayuntamiento de Barcelona. ¡Buscad el que más os interesa y apuntaros!
Tercero: hace 21 años de la muerte de Enric Miralles, pero este año es cuando se conmemoran los 20 años de su muerte, y se hace con diferentes exposiciones: en el Tinell, que exhibe las maquetas; en la Fundación, donde se muestran las obras póstumas; en el Santa Mònica, donde se exhiben los collages… En resumen: toda su obra, en retrospectiva, más la obra posterior empleada como reflexión sobre su obra. En la Agenda encontraréis tanto los lugares exactos como los actos paralelos.
Adicionalmente, hasta el 9 de mayo se podrá visitar en la Fundación ICO de Madrid la retrospectiva de Carme Pinós, que contempla algunos de los proyectos iniciales que hicieron conjuntamente.
Del 11 al 16 de mayo se celebrará también la primera edición del BARQ, el Festival de Cine de Arquitectura de Barcelona. Organizado por Nihao Films, con la colaboración del COAC, ArquinFAD y la Fundación Mies van der Rohe, se trata del primer certamen internacional de cine sobre arquitectura del estado. El festival incluye una amplia programación con películas de todo el mundo y distintas actividades paralelas. ¡Consulta el programa en la web del festival!
Este mes siguen las CulturTalks de La Salle, con tres nuevas entregas de lujo: Izaskun Chinchilla, el 12; Xavier Monteys, el 19; y un fin de fiesta con Josep Lluís Mateo, el 26. Toda una oportunidad, que se complementará, en el campo de las conferencias, con una que brindará Alejandro Zaera en la Demarcación de Tarragona del COAC el día 27. Todas se podrán seguir por streaming.
Por último, recordaros un taller familiar asociado a la exposición MART del CCCB, que se celebrará el 15 y el 23 y permitirá diseñar nuevos seres vivos a partir del stop-motion y las técnicas digitales.
Encontraréis toda la información sobre estos actos en la Agenda de Arquitectura del COAC, juntamente con muchos otros. Este #Notelopierdas forma parte del podcast Perspectiva, de Catalunya Ràdio, que tenéis disponible en la web de la emisora.
El mes de maig arriba carregat d'activitats culturals. No t'ho perdis!
Aquest mes arriba carregadíssim de grans esdeveniments i exposicions que el converteixen en el més actiu i intens del que portem d'any. Comencem!
El COAC ha inaugurat una exposició dedicada al polígon de Montbau, l’exemple més reeixit de tots els que tenim a Barcelona. La mostra és un veritable dispendi de material excepcional: fotografies d’època d’enorme qualitat, moltes d’elles signades per Oriol Maspons, i tots els plànols necessaris per entendre el projecte en el seu conjunt, des de l’espai públic als equipaments passant pel gruix de la construcció: alguns dels millors habitatges moderns de Barcelona. Un luxe que tindrà una programació paral·lela d’actes i visites que tenim llistada a l’Agenda. Estigueu atents! L’exposició es podrà visitar lliurement a la seu central del COAC fins a principis de juliol.
Segon, del 6 al 16 de maig celebrem la Setmana de l’Arquitectura. Enguany es descentralitza i es distribueix pels districtes de Barcelona. Cada un d’ells tindrà la seva pròpia festa i cada festa tindrà un tema diferent, des de la recuperació d’espais públics a l’obertura d’edificis que no solen ser visitables. La festa es realitzarà en un format mixt presencial i virtual, que permet que hi hagi actes organitzats a Chicago. També hi haurà actes centrals a llocs com el Roca Barcelona Gallery o el Pavelló Mies van der Rohe. Tots els actes estan penjats de l’Agenda d’Arquitectura i al web de l’Ajuntament de Barcelona. Busqueu el que més us interessa i apunteu-vos-hi!
Tercer: fa 21 anys de la mort d’Enric Miralles, però és enguany quan es commemoren els 20 anys de la seva mort, i es fa amb diverses exposicions: al Tinell, que exhibeix les maquetes; a la Fundació, on es mostren les obres pòstumes; al Santa Mònica, on s’exhibeixen els collages… En resum: tota la seva obra, en retrospectiva, més l’obra posterior usada com a reflexió sobre la seva obra. A l’Agenda trobareu tant els llocs exactes com els actes paral·lels.
Addicionalment, fins al 9 de maig es pot visitar a la Fundació ICO de Madrid la retrospectiva de Carme Pinós, que contempla alguns dels projectes inicials que van fer conjuntament.
De l’11 al 16 de maig se celebrarà també la primera edició del BARQ, el Festival de Cinema d’Arquitectura de Barcelona. Organitzat per Nihao Films, amb la col·laboració del COAC, ArquinFAD i la Fundació Mies van der Rohe, es tracta del primer certamen internacional de cinema sobre arquitectura de l'estat. El festival inclou una àmplia programació amb pel·lícules de tot el món i diverses activitats paral·leles. Consulta el programa al web del festival!
Aquest mes segueixen les CulturTalks de La Salle, amb tres noves entregues de luxe: Izaskun Chinchilla, el 12; Xavier Monteys, el 19; i un fi de festa amb Josep Lluís Mateo, el 26. Tota una oportunitat, que es complementarà, en el camp de les conferències, amb una que brindarà Alejandro Zaera a la Demarcació de Tarragona del COAC el dia 27. Totes es podran seguir per streaming.
Per últim, recordar-vos un taller familiar associat a l’exposició de MART del CCCB, que se celebrarà el 15 i el 23 i permetrà dissenyar nous éssers vius a partir de l’stop-motion i les tècniques digitals.
Trobareu tota la informació sobre aquests actes a l’Agenda d’Arquitectura del COAC, conjuntament amb molts d’altres. Aquest #Nothoperdis forma també part del podcast Perspectiva, de Catalunya Ràdio, que teniu disponible al web de l’emissora.
INTESIS: Comerç, ciutat, paisatges arran de terra
La sesión se ofrece por streaming el jueves 6 de mayo de 2020 a las 19:30 mediante la plataforma Microsoft Teams. Las personas inscritas recibirán un correo electrónico con el enlace para seguir la sesión en directo. Este enlace se publicará también en la web unas horas antes de iniciar el acto.
Inscripción previa: APÚNTATE AQUÍ
Visualiza la sesión grabada en el canal de YouTube del COAC
"La tesi es fixa en la ciutat a partir de l'angle a la trobada entre façanes i voreres, una frontissa gruixuda i plegada, d’ús fonamentalment col·lectiu i ocupada en gran mesura pel comerç, de naturalesa invasiva i transformadora. Les activitats tenen com a escenari principal l’arribada de l’arquitectura al carrer -les plantes baixes-, on els límits entre públic, privat i col·lectiu canvien de gruix, de grau de transparència o de perforació, es converteixen en discontinus, desapareixen a estones, o prenen cos i se separen del pla del terra, que és on es desenvolupa principalment el component públic urbà, perquè és on la interacció entre habitants i visitants amb el construït contribueix a magnificar les condicions d’urbanitat (1) de la ciutat. Determinades petjades al paisatge urbà són conseqüència de l'acció col·lectiva del comerç: intervencions que foraden o esculpeixen l’arquitectura, que s'hi superposen amb noves estructures o que en desborden els límits i s'estenen sobre el fragment de ciutat propera. Accions saltejades en el temps i escenaris superposats que explicats de manera detallada posen en valor aquestes parasitacions urbanes, emfatitzen la transcendència del comerç en la contribució -de manera espontània i més enllà de les normes, en moltes ocasions- a la complexitat i a la intensitat de l'ús públic de les voreres. La tesi s'aproxima al comerç urbà des de quatre perspectives que creuades estableixen les bases teòriques per una comprensió del paisatge de la ciutat arran de terra. El text s'acompanya d’un conjunt d'imatges i cartografies tant pròpies com apropiades que exploren les maneres d’entendre i de representar el llindar entre l'espai públic de carrers i places i l'espai col·lectiu del comerç. El primer capítol repassa la literatura científica sobre la qual es recolza la recerca, al mateix temps que desplega l'imaginari sensible entorn a la qüestió. L'estesa de textos i imatges que el configuren acompanyen la formulació de la primera hipòtesi: el que passa a les plantes baixes de la ciutat determina en gran mesura el seu caràcter. El segon descriu els edificis dedicats al comerç des del punt de la seva morfologia i les regles d'implantació urbana. Es fixa en com han evolucionat i s'han transformat en estructures que han capgirat les lògiques del model original, o en com s’han hibridat per poder respondre a les necessitats que el comerç demanava a la ciutat. La hipòtesi sobre la qual es recolza és la del fet que el comerç i les seves formes duen implícites al seu caràcter la invasió i la transformació, i que aquests canvis que experimenten i que infligeixen al seu entorn caracteritzen l'ús del pla del terra. El tercer se centra en tres fragments del centre de Barcelona i els explica des de la presència d'alguna de les formes de comerç descrites al capítol anterior: descrivint-ne la morfologia o l'origen, repassant la normativa municipal que les regula, cartografiant-ne l'ús. Per gran que sigui la forma amb què es manifesta, el comerç comporta sempre una dimensió urbana d'escala menuda, una rugositat oscil·lant a peu de carrer, unes ondulacions en la trobada entre façanes i voreres sempre en moviment constant. El quart capítol tanca la tesi establint relacions entre els tres anteriors amb una reflexió sobre els paisatges comercials contemporanis -els que caracteritzen els centres urbans, els que es descentralitzen i es lliguen a les infraestructures de transport, els que subsisteixen sense suport físic-, i determina que a cadascun d’aquests diferents escenaris li corresponen uns ritmes i uns temps, que són els que marquen les formes de comerç que en caracteritzen la seva geografia. "
(1) De Solà-Morales (2010) defineix la urbanitat com la suma de permeabilitat, sensualitat i respecte, i adverteix que no només es troba en l’activitat econòmica i social, sinó també en la matèria de l’arquitectura. ('La urbanitat de l'arquitectura', Conferència inaugural del curs 2009-2010 en la ETSAB, Barcelona: Visions n.8)
#dijousalcoac
#COACTarragona
El Final de las Maneras - Conferència d'Alejandro Zaera
Una conferència en format telemàtic oferta per la Demarcació de Tarragona de Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, on l'arquitecte intenta formular una posició davant fenòmens contemporanis com els populismes, les polítiques de la identitat, la postveritat, la covid i els nous imperatius ecològics i proposa algunes possibles implicacions en la disciplina arquitectònica.
El 2011 crea la firma AZPML, amb seu a Londres i Nova York, des d’on du a terme projectes com l’estació de tren de New Street de Birmingham, el Ravensbourne College, els grans magatzems John Lewis de Birmingham i Leicester, el centre comercial Meydan a Istanbul, projectes d’habitatge municipal a Madrid i Luxemburg, l’Auditorium Park a Barcelona, l’Auditori Municipal de Torrevieja, la Fundació Cerezales a Lleó o la seu del Festival de Cinema de Locarno.
Paral·lelament a les seves activitats professionals, Alejandro Zaera-Polo ha desenvolupat un paper substancial dins de l'acadèmia. Va ser degà de l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Princeton i degà de l'Berlage Institute de Rotterdam. Va ser professor convidat a la Universitat de Princeton i professor convidat Norman R. Foster inaugural a l'Escola d'Arquitectura de Yale. Alejandro és actualment professor d'Arquitectura a l'Escola d'Arquitectura de la Universitat de Princeton. Ha publicat extensament a El Croquis, Quaderns, A + O, Arch +, Volume, Log i moltes altres revistes internacionals. L'obra d'Alejandro Zaera-Polo ha estat àmpliament publicada i exhibida. Va representar a la Gran Bretanya a la 8a Biennal d'Arquitectura de Venècia el 2002; ha rebut el Premi Enric Miralles d'Arquitectura, set Premis RIBA, el Premi de la Biennal d'Arquitectura de Venècia 2004 i el Premi Charles Jencks d'Arquitectura.
#dijousalcoac
#COACTarragona