Propers Actes
Bases d'un Pla ferroviari per a Catalunya
Bases d'un Pla ferroviari...
Trobada de Nadal d'Olot: Superposicions, de Beatriz...
Trobada de Nadal d'Olot:...
Diàlegs d’Arquitectura amb Núria Caro i Bea Dalmau
Diàlegs d’Arquitectura amb Núria...
Presentació del projecte “Avantsala a través” a la Casa...
Presentació del projecte ...
ArquiVolta Lleida 2025: Avinguda Prat de la Riba
Enguany l'ArquiVolta se centrarà en l’Avinguda Prat de la Riba. Durant la ruta es visitaran quatre edificis:
· Govern Militar – Arquitectes: Juan Martos i Emilio Ramos (1962-1963)
· Col·legi d’Arquitectes Tècnics i Aparelladors – Arquitectes: Franc Fernández i Moisés Gallego (1981-1983)
· CUAP Prat de la Riba – Arquitectes: Fernando García Mercadal (1949-1951), Joaquim Solé (2020-2025)
· Edifici d’habitatges – Arquitecte: Josep Maria Mezquida (1982-1984)
Per poder participar cal inscriure’s prèviament al telèfon 973 23 40 51 o enviant un correu electrònic a junta.lle@coac.net (places limitades).
En el marc de l’ArquiVolta, el dijous 16 d’octubre a les 19.30 hores, tindrà lloc a la sala d’actes de la Demarcació de Lleida del COAC (c. Canyeret, 2) l’ArquiVolta Debat amb la ponència a càrrec dels comissaris del Congrés Mundial d’Arquitectura de la UIA.
Conferències: Joves arquitectes de Ponent
El dijous 10 de juliol, la Demarcació de Lleida organitza la conferència “Joves arquitectes de ponent”, a càrrec dels arquitectes Laia Martínez i Guillem Oró.L'acte tindrà lloc a les 19.30 h a la Sala d’Actes de la Demarcació.
LA REINVENCIÓ D'UN PAISATGE PRODUCTIU
L'oasi latent de la Vall dels Horts com a laboratori ecosistèmic regeneratiu. Laia Martínez
Arquitecta tècnica per la UDL (2015) i arquitecta per la URV (2020), en l’especialitat de rehabilitació. Actualment, treballa en un despatx d’arquitectura i urbanisme de Lleida des de l’any 2019, on es realitzen projectes de tot tipus de promoció privada. També ha col·laborat en exposicions amb l’arquitecte Jaume Farreny.
UN LLINDAR CAP A L'ETERNITAT
Les intervencions d'Erik Gunnar Asplud i Sigurd Lewerentz al Cementiri del Bosc d'Estocolm a través dels seus llindars (1914-1940). Guillem Oró
Arquitecte per l'ETSAB (2019), on ha cursat el Màster especialitzant MBArch en la línia de Teoria, Història i Cultura (2024). Ha treballat en diversos estudis d'arquitectura a Barcelona i Mallorca, i ara està establert entre Girona i Lleida. Actualment, està realitzant una tesi doctoral sobre l'arquitecte banyolí Jeroni Moner i Codina en el departament de Teoria i Història de l'ETSAB (directors Carolina Garcia i Julio Garnica), combinat amb la investigació i difusió de l'arquitectura, així com la pràctica professional com a arquitecte de manera autònoma amb Anna Bosch Calvo.
Visita al nuevo edificio ambulatorio del Hospital Arnau de Vilanova de Lleida
El viernes, 27 de junio de 2025 a las 17.30 horas, la Demarcación de Lleida del Colegio de Arquitectos de Cataluña organiza una visita al nuevo edificio ambulatorio del Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.
El lugar de encuentro será en la Avenida Pinyana, esquina con la calle del arquitecto Gomà. Es necesaria la inscripción previa para acceder a la visita del recinto.
Los arquitectos autores de la obra son Ramon Sanabria, Lidia Planas i Josep Gallego (SPG ArquitectOs) + Vicenç Benéitez Rodríguez (Arquitecto).
El proyecto prevé la construcción de un edificio rectangular con 3 patios secuenciales, con una configuración volumétrica de PB+5+PC, para atender a pacientes ambulatorios, con 4 plantas de consultas, 1 Planta Técnica y Planta Semisoterrada [Planta Baja], con servicios generales [almacenes y vestuarios] y accesos desde la avenida Pinyana. La primera fase de construcción del edificio se situará a la fachada norte del volumen de hospitalización [acceso principal] y tendrá unas dimensiones de 69,40 m x 37,30 m.
El nuevo edificio adapta los nuevos espacios interiores principalmente a las vistas orientadas al este y en el norte. Todo el edificio parte de una misma voluntad, y de enfatizar los rasgos tipológicos de la arquitectura industrializada, como son el orden, la repetición y la simplicidad estructural. La solución adoptada final, así pues, se hace eco de estas intenciones y permite, en todo momento, una lectura clara, pero con diálogo entre las preexistencias y la nueva intervención. Se adopta la cerámica como material existente en todo el conjunto hospitalario.
La problemática que supone – en muchos casos - el incremento de volumetrías derivado de las sucesivas ampliaciones ha hecho que la fachada y el acceso del Hospital queden diluidos.
El proyecto, mediante la implantación de un gran atrio público a toda la longitud de la intervención, plantea una nueva imagen de la fachada del conjunto. La futura conexión del nuevo edificio ambulatorio con el vestíbulo del Hospital acabará de configurar una nueva entrada representativa al conjunto hospitalario.
Visita al nou edifici ambulatori de l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida
El divendres, 27 de juny de 2025 a les 17.30 hores, la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya organitza una visita al nou edifici ambulatori a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.
El lloc de trobada serà a l'Avinguda Pinyana, cantonada amb el carrer de l'arquitecte Gomà. És necessària la inscripció prèvia per accedir a la visita del recinte.
Els arquitectes autors de l’obra són Ramon Sanabria, Lídia Planas i Josep Gallego (SPG Arquitectes) + Vicenç Benéitez Rodríguez (Arquitecte).
El projecte preveu la construcció d’un edifici rectangular amb 3 patis seqüencials, amb una configuració volumètrica de PB+5+PC, per tal d’atendre a pacients ambulatoris, amb 4 plantes de consultes, 1 Planta Tècnica i Planta Semisoterrada [Planta Baixa], amb serveis generals [magatzems i vestuaris] i accessos des de l’avinguda Pinyana. La primera fase de construcció de l’edifici se situarà a la façana nord del volum d’hospitalització [accés principal] i tindrà unes dimensions de 69,40 m x 37,30 m.
El nou edifici adapta els nous espais interiors principalment a les vistes orientades a l’est i al nord. Tot l’edifici parteix d’una mateixa voluntat, i d’emfatitzar els trets tipològics de l’arquitectura industrialitzada, com són l’ordre, la repetició i la simplicitat estructurals. La solució adoptada final, així doncs, es fa ressò d’aquestes intencions i permet, en tot moment, una lectura clara, però amb diàleg entre les preexistències i la nova intervenció. S’adopta la ceràmica com a material existent en tot el conjunt hospitalari.
La problemàtica que suposa –en molts casos– l’increment de volumetries derivat de les successives ampliacions ha fet que la façana i l’accés de l’Hospital quedin diluïts.
El projecte, mitjançant la implantació d’un gran atri públic a tota la longitud de la intervenció, planteja una nova imatge de la façana del conjunt. La futura connexió del nou edifici ambulatori amb el vestíbul de l’Hospital acabarà de configurar una nova entrada representativa al conjunt hospitalari.


