HABITATGE PÚBLIC A LA LLEIDA DE POSTGUERRA. INDIVIDUALITATS, REPETICIONS I OPORTUNITATS

Existeixen certes zones de les ciutats per les quals no se sol transitar. Es tracta normalment de barris, gairebé sempre desafavorits i humils, pels quals generalment no se circula, ja sigui pel seu difícil accés o perquè s'ha aixecat un mur invisible en forma d’estigma entre aquests i la resta de la ciutat. Es pressuposa, en tot moment, que allò que es pugui trobar al seu interior no té cap mena de valor. No obstant això, ocupen grans extensions d'espai dins de les nostres urbs, i el cert és que no se n'han estudiat les possibles qualitats, ni se'ls ha intentat treure cap mena de potencial. Tot habitant de la ciutat les coneix, però pocs podrien descriure com veritablement són.

D’una manera gairebé banal, es podria dir que els blocs de promoció pública, escampats pel territori, són variacions del tipus ja establert a les grans ciutats metropolitanes. No obstant, no és del tot així. Si bé la repetició tipològica, amb les seves peculiaritats corresponents, es troba present en aquest tipus d'obres, hi ha una altra part que les fa específiques del nou lloc que estan creant, concretament la seva voluntat d' “ordenar” allò que pressuposaven anomenar com a espai públic. Cal entendre quins espais han d’assumir veritablement aquest paper, i sobretot, quins altres l’han de lligar aquest amb aquells més domèstics.

La conferència manifesta doncs la repetició i l'especificitat que tenen els polígons situats a Lleida construïts a l'època de postguerra. Una mostra representativa d'una arquitectura menor quant a interès, però no quant a les circumstàncies que l'envolten, ni pel que fa a les seves raons de ser.

Aleix Salazar Aloy, arquitecte per l’ETSAB-UPC (2019)          

Màster en estudis avançats d’Arquitectura, doble especialització en projectes i rehabilitació. Tesina “Habitatge de promoció pública durant la postguerra a Lleida. Repetició i especificitat del tipus , 8 casos." Dirigida per Pere Joan Ravetllat i Eduard Callís. Actualment desenvolupant-se com a tesis doctoral de projectes arquitectònics a l’ETSAB.

L’AIGUA: ESTRATÈGIES PER A UN NOU PARADIGMA. DE LA PLANA DE LLEIDA A LA CIUTAT

A Ponent de Catalunya s’obra un territori on l’aigua mana: La Plana de Lleida.

200.000 Ha construïdes per l’aigua, que en qüestió d’espai-temps ha anat consolidant una xarxa de rius, clamors, sèquies i canals que activa i relliga hàbitats naturals, agrícoles i ramaders i una habitabilitat en constel·lació que orbita al voltant del turó referencial, on s’hi assenta la ciutat de Lleida.

L’àrea de contacte de la Plana amb la ciutat configura l’espai singular de l’Horta de Lleida: 15.000Ha entre Horta i Ciutat conformen l’escala de treball del projecte.

La transformació dels usos de l’Horta, l’explosió de la ciutat i la seva dinàmica urbanitzadora seguint lògiques imposades al territori, van consolidant discontinuïtats entre ecosistemes naturals, rurals i urbans, que no s’adapten als requeriments actuals i globals.

Cal un canvi de paradigma a partir de les potencialitats del nostre territori, per superar dicotomies entre camp i ciutat i donar resposta a les grans crisis d’emergència climàtica, de biodiversitat i d’esgotament d’un territori finit.

Alba Terés Ros, arquitecta per l’ETSAR-URV (2022)

Projecte Final de Grau i Màster (Director: Toni Gironès) amb matrícula d’honor i premiat a la XVI Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme Me-dio Pla-zo (2023) i nominat als EUmies Young Talent (2023).