El Premi del CSCAE "Arquitecte Lluís Comerón Graupera" reconeix el compromís de l'equip humà de les institucions col·legials
El Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) ha decidit distingir amb el Premi "Arquitecte Lluís Comerón Graupera" a l'equip humà que forma part de les institucions col·legials –a nivell local, regional i nacional– "com a reconeixement a la seva tasca incansable en defensa de l'arquitectura, la professió i els valors que la sustenten".
D'aquesta manera, “vol posar rostre i veu a tantes persones que, amb compromís, proximitat i vocació de servei, han treballat dia a dia pel bé del col·lectiu professional i de la ciutadania”. L'acord de concessió ha estat adoptat, de manera extraordinària i per unanimitat, durant el ple del CSCAE celebrat el 29 d'abril.
Instituït l'any 2022, el Premi "Arquitecte Lluís Comerón Graupera" té caràcter discrecional, a potestat del CSCAE, i està dirigit a reconèixer els valors ètics d'institucions o persones a la defensa de l'arquitectura. Des de la seva creació, l'han rebut els qui van ser directors generals d'Agenda Urbana i Arquitectura i d'Habitatge i Sòl del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana, Iñaqui Carnicero i Javier Martín, respectivament; la Fundació Alejandro de la Sota i els arquitectes voluntaris en situacions de catàstrofes naturals.
El lliurament del Premi “Arquitecte Lluís Comerón Graupera” se celebrarà el 9 de juny, en el transcurs de la gala dels Premis ARQUITECTURA 2026, que tindrà lloc al Teatro Alcázar de Madrid.
Pla Estatal d'Habitatge i ampliació de terminis per a l'execució d'obres NG
En data 23 d’abril, s’ha publicat al BOE el Reial Decret 326/2026 pel qual es regula el Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 i es modifica puntualment el RD 853/2021 que regula els programes d’ajuda en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Aquest RD entra en vigor el 24 d’abril del 2026, el dia després de la seva publicació.
Els objectius estratègics del Pla estatal d’Habitatge 2026-2030 es centren en donar resposta a la crisi estructural de la manca d’habitatge de l’Estat , sent els aspectes més rellevants:
· l’increment de l’oferta d’habitatge públic protegit
· el foment de la rehabilitació dels edificis, l’accessibilitat i la regeneració i renovació urbana i rural
· facilitar l’accés a l’habitatge en condicions assequibles (emancipació de joves, col·lectius vulnerables...)
· reversió de les zones de mercat residencial tensionat
· garantir la protecció permanent dels habitatges protegits que siguin finançats amb fons estatals
· impulsar la industrialització del sector de l’habitatge
Aquest Pla està dotat de 7.000 mil milions d’euros i estarà cofinançat entre el Govern de l’Estat i les Comunitats Autònomes, sent l’aportació de l’Estat el 60% i el 40% de les CCAA. L’execució del Pla precisarà de la subscripció de convenis bilaterals entre ambdues administracions.
Els programes per fer front als objectius estratègics del Pla es desenvolupen a través de 18 línies d’ajudes i, pel que fa a la distribució dels fons, es preveu que un 40% es dediqui a la construcció i adquisició d’habitatges, un 30% a la rehabilitació del parc existent d’habitatges i el restant 30% a garantir la protecció dels col·lectius i territoris que més ho precisin.
Properament informarem amb més detall sobre el contingut del Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030.
Enllaç a la nota de premsa del MIVAU (Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana)
Modificació puntual del RD 853/2021
Programes d’ajuda en matèria de rehabilitació residencial i habitatge social del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
La disposició final 2a. del RD 326/2026 modifica puntualment el RD 853/2021 en relació al termini fixat per a l’execució de les obres, obrint –per al programa de Suport a les Oficines de rehabilitació, P2, i per al programa d’Ajuts a les Actuacions de rehabilitació a nivell d’edifici, P3– la possibilitat a pròrrogues per finalitzar les actuacions més enllà del 29 de juny de 2026.
El RD 853/2021, en l’art. 4 Gestió de les ajudes del Pla. apartat 7, ja contemplava aquesta opció per als programes P1 i P6, Ajuts a les actuacions de rehabilitació a nivell de barri i Ajuts a la Construcció d’habitatges en lloguer social en edificis energèticament eficients, respectivament.
La modificació introduïda és força ambigua. Tan bon punt ens comuniquin les condicions i requisits que caldrà complir per poder-s’hi acollir –que s’aprovaran en un Acord Bilateral Ministeri-Agència de l’Habitatge–, n'informarem convenientment.
Més de 10.000 estudiants participen a 'Arquitectura a les Aules 2026'
Durant aquest mes de maig, més de 10.000 alumnes de Primària, Secundària i Batxillerat realitzaran tallers d’arquitectura gràcies al programa del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ‘Arquitectura a les Aules’. La iniciativa s’emmarca dins la Setmana d’Arquitectura del 7 al 15 de maig, que enguany forma part de la programació de Barcelona Capital Mundial de l’Arquitectura 2026.
130 arquitectes impartiran més de 400 tallers d’arquitectura a 125 centres educatius de la província de Barcelona, superant les xifres d’anys anteriors. Es tracta d’activitats experiencials a través de les quals es busca que l’alumnat observi, pensi i actuï seguint el fil de l’arquitectura del seu entorn més immediat. En definitiva, que els infants i joves descobreixin una nova mirada sobre els espais que ens acompanyen cada dia.
Els tallers s’engloben dins de quatre temàtiques:
· Descoberta de l’entorn: activitats enfocades a descobrir el seu barri, per conèixer-ne les activitats que li són pròpies, els serveis que ofereix o l’urbanisme. Un dels tallers, per exemple, planteja la urbanització del seu barri a mida, ideant i pensant quines són les necessitats i com donar-hi resposta.
· Repensar els espais educatius interiors-exteriors: propostes vinculades a l’entorn immediat del centre educatiu i orientades a la millora i transformació dels espais com pot ser, per exemple, el mateix pati de l’escola amb la recerca de propostes per generar zones d’ombres.
· Sostenibilitat i salut: tallers pensats per descobrir com pot l’arquitectura ser sostenible i saludable. Per exemple, a través del coneixement de diversos materials, especialment aquells més tradicionals i naturals.
· Diversitat funcional i accessibilitat i gènere: activitats orientades a l’anàlisi de l’espai escolar per millorar-lo, amb la mirada posada, per exemple, en l’accessibilitat, amb tallers sensorials i vivencials.
La Fundació Friends, entitat sense ànim de lucre que dona suport a joves amb Trastorns de l’Espectre Autista Asperger, forma part del projecte per quart any. Com a novetat, a més, s’afegeixen dos altres centres per a adults: la Fundació Prodis del Vallès, entitat d’iniciativa social sense ànim de lucre, i el Centre de Formació d’Adults El Vendrell.
D’altra banda, aquest any també se sumen a les activitats de la Capitalitat les dues escoles que formen part del programa Magnet: l'escola Rius i Taulet de Barcelona i l’escola Arquitecte Gaudí de Sant Feliu de Llobregat, que oferiran tallers de construcció amb tecnologies de baix cost de la mà d'estudiants d'arquitectura de l'ETSAB UPC.
Fetdeterra i Cierto Estudio, guardonats als Premis de la Unió Internacional d'Arquitectes 2026
La Medalla d'Or ha estat per a l'arquitecte portuguès Eduardo Souto de Moura i dos dels Premis Triennals han estat per a estudis d'arquitectura catalans. D'una banda, Fetdeterra ha rebut el Premi Auguste Perret de Tecnologia en l'Arquitectura i, de l'altra, Cierto Estudio ha estat reconegut amb el Premi UIA per a Joves Arquitectes a l'Excel·lència i Innovació Arquitectònica en el Procés de Disseny.
El lliurament de premis tindrà lloc en una cerimònia oficial, a la Sagrada Família de Barcelona, durant el Congrés Mundial d'Arquitectes de la UIA 2026 Barcelona.
Medalla d'Or de la UIA
Eduardo Souto de Moura
L'arquitecte portuguès rep la Medalla d'Or de la UIA 2026 en reconeixement a una obra caracteritzada per la intel·ligència, la sobrietat i un profund sentit de responsabilitat vers la societat. Tal com ha valorat la UIA, l'obra de Souto de Moura es distingeix per "la claredat, la precisió i un profund compromís amb el context, creant espais que encarnen la bellesa, la dignitat i la coherència. En lloc de confiar en l'espectacle, la seva arquitectura es basa en el rigor i la proporció reflexiva, i cada projecte reflecteix un enfocament acurat i disciplinat del disseny i la construcció".
Premi Auguste Perret de Tecnologia en l'Arquitectura
Fetdeterra (Maite Sainz de la Maza i Macari de Torres)
Mitjançant el desenvolupament d'un sistema modular complet de fabricació amb baixes emissions de carboni i mínima petjada ambiental, Fetdeterra demostra com es pot assolir la innovació tecnològica sense comprometre la poètica de la creació. El seu treball "ofereix una interpretació singular de la bellesa arquitectònica a través de la sostenibilitat, demostrant com la innovació en els sistemes constructius pot reduir l'impacte i enriquir l'expressió arquitectònica simultàniament".
Premi UIA per a Joves Arquitectes a l'Excel·lència i Innovació Arquitectònica en el Procés de Disseny
Cierto Estudio (Marta Benedicto, Ivet Gasol, Carlota de Gispert, Anna Llonch, Lucía Millet i Clara Vidal)
Cierto Estudio destaca per la seva dedicació a l'arquitectura com a eina per millorar les condicions de vida de les persones, amb especial atenció a l'habitatge. L'estudi "encarna un model d'autoria compartida, reforçant el seu compromís amb processos inclusius i una pràctica basada en valors comuns". El seu treball demostra "sensibilitat al context, responsabilitat social i un posicionament clar davant els reptes contemporanis, alhora que promou valors de professionalisme, independència i integritat que ressonen amb els principis fonamentals que defensa la UIA".
A més d'aquests guardons, Paola Viganò (Itàlia) ha rebut el Premi Patrick Abercrombie de Planificació i Disseny Urbà; Jacques Gubler (Suïssa) el Premi Jean Tschumi d'Assaig i Crítica Arquitectònica; Song Yehao (Xina) el Premi Robert Matthew per a Entorns Sostenibles i Humans, i Caravatti Caravatti Architetti (Itàlia) el Premi Vassilis Sgoutas a l'Arquitectura Implementada al Servei de Zones Vulnerables.