Actualització de les plantilles dels formularis de Visat
La implementació del nou programa de Visat ha permès actualitzar i unificar les plantilles dels formularis habituals, com ara l’Assumeix de direcció, el Comunicat d’inici d’obres i els Annexes del CFO.
Els nous documents presenten tots el mateix format i la mateixa estructura de les dades, fet que en facilita la lectura.
Aquestes noves plantilles estan incorporades la programa de Visat i també les trobareu a la pàgina web del COAC, dins l’apartat de Visat, IIT i Registres (cal haver-se identificat al web amb usuari i contrasenya).
És important tenir present que, abans de signar i enviar qualsevol plantilla descarregada del web, cal fer sempre un “imprimir en PDF” del document per tal que deixi de tenir format de formulari.
Vine a cantar amb la Coral dels Arquitectes de Catalunya!
A partir del proper 3 de setembre, la Coral dels Arquitectes de Catalunya reprèn els assajos, i es reunirà tots els dimecres de 18 a 19.45 h, a l'Espai Picasso de la seu de Barcelona.
No cal tenir experiència en cant coral ni la veu entrenada, només ganes de cantar en grup. Si en vols formar part, només cal que assisteixis a un dels assajos!
'Melody and rhythm'
La música viu entre dos pols: la melodia, que ens fa cantar i ens evoca imatges, i el ritme, que ens fa ballar i ens impulsa. En aquest taller coral explorem com diferents compositors han donat veu a aquests elements fonamentals: des del lirisme íntim fins a l’energia vibrant, del somni melòdic a la pulsació rítmica que ressona en comunitat.
El repertori consta de set cançons i està escollit per tal que sigui assequible a un cor amateur. Els cantaires disposaran del material didàctic necessari (partitures i àudios) perquè l'aprenentatge sigui el més fàcil possible. També disposaran d'un calendari on podran seguir l'ordre de peces que assajarem a cada sessió.
El taller s’estendrà de setembre a juliol. A banda del programa ‘Melody and Rhythm’, la coral podrà recuperar també peces del seu repertori habitual per a actuacions especials.
Only You
Eleanor Rigby
On My Own (minut 8:14)
Memory
Over The Rainbow
When You Wish Upon Star
Baba Yetu
Seat Me As A Seal
La coral, present als actes del COAC
A finals del 2018, un grup de col·legiats va impulsar la Coral dels Arquitectes de Catalunya, una formació que compta ja amb més de 20 membres –5 sopranos, 10 contralts, 3 tenors i 5 baixos– i que ha actuat en diversos actes institucionals del COAC.
La direcció va a càrrec d'Òscar Salvador, compositor i director musical amb àmplia experiència en la direcció de cant coral. Actualment dirigeix també la Coral del Col·legi d'Advocats de Barcelona, el Cor Gregal dels Lluïsos de Gràcia i la Coral del Mar del CSCI, entre d'altres.
17a edició dels Premis de Qualitat a l'Arquitectura Ebrenca
Els Premis d’Arquitectura de Qualitat Ebrenca els convoca conjuntament l’Associació Amics i Amigues de l’Ebre i els col·legis professionals d’Arquitectes de la Demarcació de l’Ebre · COAC Ebre, i d'Arquitectura Tècnica de les Terres de l’Ebre.
En aquesta 17a edició, les obres i intervencions arquitectòniques que es podran presentar a concurs han d’haver estat executades entre l’1 de gener de 2023 i el 31 de desembre de 2024 i, com sempre, en l’àmbit de les quatre comarques ebrenques.
Per participar-hi és imprescindible que en l’execució de les obres hagin intervingut conjuntament els dos professionals, arquitectes i arquitectes tècnics, i que el projecte tècnic de l’obra presentada hagi estat visat en els respectius col·legis professionals, o bé que s’hagi executat per encàrrec de l’administració pública.
Trobareu a les bases les noves modalitats de participació com la d’Arquitectura Efímera i Interiorisme, introduïda al 2023 i, aquest any, la modalitat de Recerca, Difusió i Publicacions.
La data final per la presentació de les propostes serà el divendres 31 d’octubre de 2025 fins a les 14.00 h.
Consulteu les bases de la convocatòria
“Voldria un jardí de quadres i llibres”, per a Manuel Gausa Navarro
Manuel Gausa haurà marxat d’aquest mon massa d’hora, sense dubte. Vull creure que no va patir físicament, li feia terror.
Tot mirant d’escriure aquest text breu, em ve la necessitat d’estendre’m sobre la seva gran humanitat més que sobre la influència de la seva reflexió arquitectònica, o més que sobre la seva obra i projectes on va portar a la pràctica idees innovadores en l’àmbit de l’habitatge i de la concepció urbana.
Així per començar, el perfil de Manuel se’m fa totalment polièdric; si es pot dir que ens anem construint per contradiccions, ell en devia ser el gran paradigma.
Provenia d’una família d’artistes, tant per part de mare, Esperanza Navarro, que era actriu radiofònica i que va morir aquest gener passat, com per part de pare, Manel Gausa, actor i fotògraf. Igualment, li agradava saber-se en la línia més seriosa i potser convencional dels seus avis Manuel Gausa i Raspall i el besavi Manuel Joaquim Raspall, tots dos bons arquitectes.
D’aquests ancestres, Manuel en va recollir una fantasia innata i una curiositat infinita, una certa folia que neutralitzava amb el món més realista, responsable i pragmàtic dels seus estudis Bac C-Batxillerat Científic al Lycée Français de Barcelona. Així, els estudis d’Arquitectura, i la carrera subseqüent, li van permetre combinar raó i una manera més visionària o il·luminada per a enfrontar-se al dia a dia.
Manuel es va comprometre en les activitats que va emprendre sense límits, es va abocar en tot, d’una manera gairebé èpica -i potser tràgica- amb tanta energia com n’era capaç. Alhora, per contradicció, solia explicar amb molta naturalitat que ell era un mandrós de mena, per això havia nascut de cesària!
Va construir un itinerari professional coherent, dotant el seu coneixement de corpus teòric i alhora d’experiències reals: el pas primer per la redacció de Quaderns d’Arquitectura el va portar a ser-ne després un director obert a les tendències i alhora influent, per a seguir amb l’editorial Actar de la que fou cofundador, juntament amb Ramon Prat. Va participar en simpòsiums, escriure articles especialitzats i va publicar llibres, però segurament serà més recordat per Metàpolis i per Archilab, iniciatives que va desenvolupar amb Vicente Guallart i Willy Muller, teoritzacions urbanes que arrenquen una nova manera de considerar l’espai urbà, la seva forma i el seu creixement, tot fonamentat en tecnologies avançades i principis sociològics contemporanis. Alhora d’aquestes visions gairebé futuristes, es va interessar per les formes de viure, més concretes, que li van ser matèria per a la seva tesi doctoral entorn de l’habitatge. Per necessitat de portar a la pràctica alguns dels seus arguments, i també per l’ambició lícita personal de construir, va obrir despatx professional. El primer amb Montse Torras i Aureli Santos, després amb Florence Raveau, des del qual va participar en nombrosos concursos i realitzar alguns edificis dels quals destaca el bloc d’habitatges a París, al barri de Clichy-Batignolles.
L’ensenyament ha estat un fil conductor en la seva carrera. Ordenar les idees pròpies per a poder explicar-se i així oferir generosament el coneixement, ser “mestre” era natural en ell. Sempre li va agradar la transmissió d’informació, la conversa positiva i perquè no la polèmica. No obstant això, Manuel era abans de tot pacifista, i evitava les confrontacions que no fossin en les idees. Sense dubte li hauria agradat ser reconegut a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, com bé apuntava en Vicente Guallart a Toni Ribas en l’Ara del 23 d’agost del 2025. Va trobar altres plataformes: L’IAAC (Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya) de la qual va ser cofundador amb Vicente Guallart va ser una tribuna des de la qual explicar les idees inicialment encaixades en Metàpolis i evolucionades cap a la construcció d’un món sostenible. Després va guanyar plaça de professor i seguidament de catedràtic a la facultat d’arquitectura de Gènova. Hi tenia el prestigi imprescindible perquè li encarreguessin aquest estiu la lectura de 600 publicacions com a comissari de la qualitat científica dels seus col·legues italians.
Per a engegar aquest motor imparable que podia ser Manuel un cop vençuda una certa peresa inicial, s’havia de produir prèviament un enamorament, un acostament produït per la curiositat, per una ambició intel·lectual, pel desvetllament d’una certesa, un repte personal o una allau de generositat, a vegades per un cert vertigen que el conduïa a situacions de risc. La seva força no responia a una anàlisi estratègica de conveniències personals, actuava per conviccions i per compromís, i a voltes també per impuls.
Refinat i afrancesat, ben plantat, delicat en les maneres i amb un cert aire “négligé” elegant, era també un gran tímid que aconseguia gràcies a una dosi alta de sentit de l’humor i bonhomia resoldre les situacions divertides o complicades en què es va trobar, sovint desencadenant una riallada sonora i amiga que no oblidarem.
No fa gaire Manuel va escriure que ja tenia ganes de retir: “com Voltaire, “à cultiver mon jardin”, encara que sigui un jardí de quadres i llibres en lloc de flors.” Una il·lusió en la que comptava amb la seva Isabel inseparable, el seu fill Desislav i amb la colla d’amics incondicionals del seu curs del Lycée.
Marta Cervelló, agost 2025
