Propers Actes
Bases d'un Pla ferroviari per a Catalunya
Bases d'un Pla ferroviari...
Trobada de Nadal d'Olot: Superposicions, de Beatriz...
Trobada de Nadal d'Olot:...
Diàlegs d’Arquitectura amb Núria Caro i Bea Dalmau
Diàlegs d’Arquitectura amb Núria...
Presentació del projecte “Avantsala a través” a la Casa...
Presentació del projecte ...
Festa d’Arquitectes del Vallès 2025
Els assistents van poder conèixer els detalls de la rehabilitació de l’edifici, obra del despatx HARQUITECTES i premiada amb el Re-FAD 2025. Roger Tudó, Josep Ricart i David Lorente, arquitectes socis fundadors (juntament amb Xavier Ros) d’HARQUITECTES van dur a terme tres visites guiades: un recorregut per les instal·lacions per poder descobrir les interioritats del projecte i detalls arquitectònics.
La seu de Prodis està situada en unes antigues naus industrials que originalment formaven part del Vapor Marquès. Fa uns anys, Prodis va iniciar un procés de transformació. El projecte recull les inquietuds plantejades per la institució i es concep sota un enfocament d’obertura que permet als usuaris una interacció més directa amb la societat.
HARQUITECTES va optar per recuperar el carrer central existent entre les dues naus. Aquest passatge, de caràcter públic i obert, facilita que els usuaris del centre interactuïn directament amb els veïns del barri. La intervenció no ignora la història de l’edifici: proposa el buidatge dels forjats i la coberta del cos central, però conserva les façanes que li confereixen el seu caràcter industrial, així com les bigues que les estabilitzen. El resultat és un carrer exposat a la pluja i a l’aire lliure, el protagonista de la qual és una escalinata-graderia que connecta els dos extrems del passatge i salva el desnivell entre les dues zones de la ciutat.
Durant l’acte va obrir els parlaments el delegat del Vallès, Fermín Aparicio, qui va posar en valor l’espai i la rehabilitació premiada amb el Re-FAD 2025.
L’Adjunt a gerència de l’espai, Marc Labòria, va destacar com l’arquitectura s’ha posat a disposició d’una acció social, sense deixar de ser un projecte magnífic: “L’espai és molt comfortable i ha generat un impacte directe en la salut dels usuaris amb una reducció del 60% de les seves crisis habituals”
Prodis és una entitat sense ànim de lucre dedicada a fer de suport per a persones adultes amb discapacitat intel·lectual. Des de que està ubicada al Vapor Cortès, els usuaris se senten més acompanyats i més feliços, emocionalment millor, com va explicar Santiago, un dels usuaris.
La presidenta de la Demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten, va insistir en la necessitat de reivindicar bons honoraris per als arquitectes, perquè la qualitat del projecte és clau per optimitzar el cost d’un espai. Prodis, gràcies al bon disseny d’HARQUITECTES, ha passat de necessitar una persona per gestionar els lloguers a quatre, ara, amb l’increment de sol·licituds, ja que els espais generen activitat més enllà dels horaris habituals i esdevenen motors de dinamisme.
El regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa, Xavier Cardona, va remarcar com el talent dels arquitectes s’ha posat a disposició de la comunitat, creant espais integradors, d’interacció social i de gran qualitat arquitectònica.
Agraïments:
Patrocinadors: Aluminios Marton, Saltoki i Movento Sarsa.
Col·laboradors del sorteig de regals: un curs de l’Escola Sert, un llum Follow Me de La Capell, una motxilla de “Tornada al Cole” d’Aluminios Marton i tres medidors làser de Bigmat Calvente.
img1 img2 img3 img4 img5 img6 img7 img8 img9
Acte primera pedra de la nova seu del Vallès a Terrassa
Aquest canvi, com van explicar el delegat del Vallès del COAC, Fermín Aparicio, i la delegada del CATEB al Vallès Occidental, Vanessa Ballester, obeeix a l’estreta col·laboració que està tenint lloc ja des de fa anys d’ambdós col·legis en la Intercol·legial Tècnica del Vallès, un fet que afavoreix i facilita les gestions de l’exercici professional compartides entre arquitectes i arquitectes tècnics, i tant de bo signifiqui un precedent en el sector.
L’acte va comptar amb l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, qui va destacar que aquest nou espai serà “un punt de trobada, reflexió i innovació, al servei de la ciutat, dels professionals i del conjunt del Vallès i que dinamitza una zona de la ciutat que ja s’està transformant. Una iniciativa que suma talent, creativitat i cooperació per seguir dibuixant el futur urbà de Terrassa amb mirada de progrés i alhora respecte per la nostra identitat”.
També van participar en l'acte RGA Arquitectes, el despatx d’arquitectura guanyador del concurs, i Juli Capella, arquitecte autor del projecte original, acompanyats per la presidenta de la Demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten, i tots els membres de la Junta de Barcelona, el degà del COAC, Guim Costa, i el president del CATEB, Celestí Ventura, i els arquitectectes del Vallès.
L’edifici, en forma de V, ple de vidre i molt lluminós, té una superfície útil de 630 metres quadrats repartits en dues plantes. RGA Arquitectes hi proposa una distribució flexible que serveix tant pel dia a dia segons les necessitats d’ús com per a ocasions especials. Un gran moble de fusta a cada pis amb la mateixa forma de V servirà per distribuir els espais.
img1 img2 img3 img4 img5 img6 img7 img8 img9 img10 img11
Antoni de Moragas Spa dona el seu fons professional a l’Arxiu Històric del COAC
El fons està integrat per plànols, dibuixos, fotografies i objectes que testimonien la trajectòria professional de l’arquitecte. Amb aquesta donació, el COAC incorpora un conjunt documental de gran valor, que permetrà preservar, reproduir, comunicar i difondre el llegat d’un dels arquitectes més rellevants de la seva generació.
L’Arxiu Històric del COAC, que custodia els fons de més de 200 arquitectes des de la seva creació l’any 1969, s'encarregarà de catalogar-lo, custodiar-lo i posar-lo a disposició per a la consulta i l’estudi de professionals, investigadors i ciutadania.
Una figura destacada de l’arquitectura contemporània catalana
Antoni de Moragas Spa (Barcelona) és doctor arquitecte, llicenciat el 1972 i doctorat el 1985. Va cursar estudis de Filosofia i Lletres abans de dedicar-se plenament a l’arquitectura.
Ha estat professor de Projectes a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) des de 1972 i professor titular des de 1978. Paral·lelament, ha impartit Projectes d’Interiorisme a l’Escola de Disseny EINA des de 1977, i ha estat professor convidat a les escoles d’arquitectura de Budapest, Buenos Aires i Roma.
Ha rebut nombrosos reconeixements per la seva obra, com el Premi FAD, el Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i el Premi Domènech i Muntaner d’Arquitectura atorgat per l’Institut d’Estudis Catalans. També ha estat president d’Arquinfad, entitat de referència en l’àmbit del disseny i l’interiorisme.
La incorporació del seu fons a l’Arxiu Històric del COAC suposa una nova aportació rellevant al patrimoni documental de l’arquitectura catalana, que preserva i posa a l’abast de tothom el llegat d’un arquitecte que ha contribuït de manera decisiva a la cultura arquitectònica i docent del nostre país.
‘Descarbonitzant l'Arquitectura’ es consolida com a fòrum europeu de referència en sostenibilitat i innovació arquitectònica
Coincidint amb el Dia Mundial de l’Estalvi d’Energia, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) i el Consell d’Arquitectes d’Europa (ACE-CAE) han celebrat la 4a edició de la jornada 2Descarbonitzant l’Arquitectura', una trobada consolidada com a referent europeu en sostenibilitat, innovació i transició ecològica en l’àmbit de l’edificació.
El congrés ha reunit més de 300 professionals del sector, centrant el debat en els reptes i oportunitats que planteja la descarbonització de l’arquitectura en el context actual, marcat per la nova Directiva Europea d’Eficiència Energètica dels Edificis (EPBD), l’emergència climàtica —evidenciada per episodis recents com la DANA del 2024 i la DANA Alice— i la necessitat de garantir l’accés universal a un habitatge digne, saludable i sostenible.
La inauguració institucional de la jornada ha anat a càrrec del degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Guillem Costa Calsamiglia; de la presidenta del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España (CSCAE), Marta Vall-llossera; del president del Consell d’Arquitectes d’Europa (ACE-CAE), Carl Bäckstrand; del secretari general d’Agenda Urbana, Habitatge i Arquitectura del Ministeri d’Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU), Iñaqui Carnicero, i de la presidenta de l’agrupació d’Arquitectura i Sostenibilitat del COAC, Greta Tresserra.
Al llarg de la jornada, s’han abordat qüestions clau com els nous perfils professionals, les eines de transformació del sector, la industrialització, la circularitat, la salut en l’entorn construït i la qualitat arquitectònica. Així mateix, s’han presentat projectes europeus pioners que estan redefinint la manera de projectar, construir i habitar.
Un diàleg entre política, tècnica i innovació
La conferència inaugural ha anat a càrrec de Mar Santamaría, cofundadora de 300.000 km/s i Premi d’Urbanisme Espanyol del CSCAE el 2019, i Albert Soret, director del Grup de Serveis del Sistema Terrestre del Barcelona Supercomputing Center, que han vinculat la ciència amb l’arquitectura i han presentat escenaris climàtics fins a finals de segle.
El programa de la jornada ha inclòs quatre sessions principals:
· Les agendes del canvi, on s’ha plantejat un debat sobre com avançar cap a la descarbonització del sector de la construcció, implementant la Directiva d’Eficiència Energètica de l’Edificació (EPBD) i garantint el dret d’accés a l’habitatge. Per a això, s’han combinat visions tècniques amb polítiques.
· La renovació, millorant les nostres vides, llars i ciutats, amb projectes de renovació que demostren que és possible millorar la qualitat dels edificis existents, garantint espais més saludables.
· La “nova” obra nova, amb projectes molt innovadors que incorporen estratègies de descarbonització des del disseny, com solucions bioclimàtiques i materials de baixa petjada de carboni.
· Una visió de futur, on s’ha debatut sobre la necessitat d’establir una visió compartida de futur del sector, que materialitzi i garanteixi la seva neutralitat climàtica, preservant la qualitat arquitectònica.
Ponents i debats destacats
Entre els/les ponents convidats/des han destacat: Alexander Franz, responsable de projectes sostenibles a Herzog & de Meuron, premi Pritzker 2001; Sorcha Edwards, secretària general de Housing Europe; Roger Tudó, de Harquitectes, i Oana Bogdan, cofundadora de &bogdan. Cada sessió ha conclòs amb un debat moderat per experts del sector, fomentant el diàleg i la col·laboració entre els/les professionals.
Novetat: visites guiades a exemples de bones pràctiques
Com a novetat, el COAC ha organitzat per al 22 d’octubre una sèrie de visites guiades a projectes d’arquitectura sostenible a Barcelona, que mostren com la descarbonització ja s’aplica en la pràctica arquitectònica amb resultats excel·lents.
Els itineraris recorreran els districtes de Sants, Sant Martí, Ciutat Vella i Sant Andreu, apropant els/les assistents a exemples reals de renovació urbana, habitatge social i arquitectura cooperativa.
Un projecte consolidat
Impulsat pel COAC, el CSCAE i l’ACE-CAE des del 2022, 'Descarbonitzant l’Arquitectura' s’ha consolidat com una plataforma de coneixement, formació i acció per accelerar la transició ecològica del sector. Al llarg de l’any, el projecte desenvolupa sessions temàtiques, publicacions especialitzades i un portal web amb recursos tècnics, vídeos de les jornades i materials de suport.
Més informació aquí



