La Junta de Govern sortint tanca el mandat amb una proposta de 10 mesures per afrontar l'emergència habitacional
En aquest context, la Junta de Govern sortint del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya tanca el mandat amb una proposta concreta de 10 mesures per afrontar l'emergència habitacional. El decàleg s’estructura en quatre àmbits d’actuació —activar l’oferta d’habitatge, aprofitar millor el parc existent, garantir l’accés i equilibrar el mercat, i transformar el model de futur— amb l’objectiu de passar del diagnòstic a l’acció.
Aquest document és fruit de la reflexió i del treball desenvolupat per la Junta de Govern durant el mandat 2022-2026 i s’aprova en el tram final d’aquest mandat amb la voluntat de contribuir al debat públic sobre l’habitatge. Les seves propostes volen aportar una mirada de país, generar consensos i servir de base per continuar impulsant, des del COAC, solucions davant un dels principals reptes socials de Catalunya.
Amb el convenciment que la professió té un paper central en la resposta al problema, la Junta de Govern sortint deixa aquest document com a aportació institucional i com a punt de partida perquè la nova Junta de Govern pugui continuar aprofundint i desenvolupant les accions necessàries per contribuir a revertir la situació actual de l’habitatge al nostre país.
Descarrega el document amb les 10 mesures
Quaderns enceta una nova etapa editorial amb el número «Les imatges fan curt»
Sota la direcció d'Urtzi Grau i Guillermo Fernández-Abascal, el nou número es qüestiona per què les imatges no són suficients. Seguint el paper actiu que va tenir la revista en la configuració del nostre imaginari col·lectiu, s'ha demanat a Olivier Campagne, Karina Castro, Max Creasy, Rory Gardiner, Stefano Graziani, Gili Merin, Giulietta Margot, Javier Agustín Rojas i Milena Villalba que facin un survey de Catalunya. Les seves mirades foranes despullen coses que la familiaritat no ens permet veure i descentren els discursos consolidats sobre els espais que habitem.
Trenats amb els seus reportatges, una sèrie d’articles de David Bestué, Lluís Alexandre Casanovas Blanco, Joan Fontcuberta, Arnau Pons i Marina Povedano i unes converses amb Takashi Homma, Hisao Suzuki, Francesca Hughes i Sumayya Vally miren les imatges arquitectòniques del passat recent i el futur imminent. Les seves paraules indaguen en la funció de les imatges arquitectòniques, després –o a repel– de l’aparició de la fotografia digital. Conjuntament, potser no responen plenament la pregunta inicial, però ens recorden que les imatges són avui el nostre instrument polític màxim, el document arquitectònic per excel·lència. Fonamentals per a la nostra cultura disciplinària i essencials per tenir efecte en el món, Quaderns 278 ret homenatge al nostre tòtem semiautònom predilecte, les imatges.
Nova etapa per a Quaderns
Amb «Les imatges fan curt», Quaderns inicia una nova etapa amb l'equip editorial escollit el passat mes de juliol fruit del concurs organitzat pel COAC. En aquesta nova etapa, tal com afirma l'equip editorial, Quaderns es vol reafirmar com a laboratori públic i salvatge de l’arquitectura contemporània catalana, obert a la crítica, la reflexió i la construcció de nous públics i narratives. Per aconseguir-ho, es parteix de la voluntat de mirar enrere, cercant en els arxius i la memòria de la revista aquells objectes i audiències que van quedar exclosos, per tal de prevenir omissions futures i explorar formes de narració que qüestionin les veus hegemòniques.
Quaderns també es proposa reconstruir la seva identitat local i ampliar la seva presència internacional, establint una xarxa de col·laboracions formada per amistats, institucions i altres publicacions per transcendir el format tradicional i convertir la revista en un espai de diàleg obert i plural.
Per donar resposta a aquesta multiplicitat de documents, audiències i geografies, la nova etapa compta amb una direcció bicèfala: una part local, liderada per Urtzi Grau, i una part internacional, amb Guillermo Fernández-Abascal, recolzats per l’estudi de disseny Samson Studio i els editors Ana Maria Álvarez i Albert Fuentes. El consell assessor, format per vuit arquitectes de referència, vetllarà perquè el projecte mantingui la seva contemporaneïtat i rellevància.
Maria Clara Riera, primera presidenta del COAC Girona
La candidatura encapçalada per Riera va ser proclamada electa el passat 28 d'abril, després de ser l'única presentada a la Demarcació de Girona. La nova Junta Directiva estarà formada també per Júlia Breiz Pellicer, com a secretària; Marc Fraguell Hernando, com a tresorer, i Joan Arnau Farràs, com a vocal. El nou equip pren el relleu de la Junta Directiva presidida per Marc Riera Guix durant els darrers vuit anys.
Maria Clara Riera ha remarcat que en la nova etapa vol reforçar la presència del Col·legi en els principals debats que afecten el territori, així com garantir que sigui la mateixa veu de l’arquitecte la que determini com fer del Col·legi un espai encara més útil i proper. «L'arquitectura té un paper fonamental en la transformació de les nostres ciutats i pobles. Volem contribuir activament a aquests debats, apropant el Col·legi a les institucions i al conjunt de la societat. Agraïm la feina de la junta anterior i agafem el relleu amb ganes d’escoltar els col·legiats i el conjunt dels arquitectes per, entre tots, construir el Col·legi que la professió necessita avui», ha assenyalat.
Pel que fa a les delegacions de la Demarcació de Girona, Jordi Moret Vayreda continuarà al capdavant de la Delegació Garrotxa-Ripollès i Dana Palmada Castells revalidarà el càrrec a la Delegació de l'Alt Empordà. Ambdues candidatures també van ser proclamades electes en ser les úniques presentades als respectius àmbits territorials.
Torna el cicle Síntesis Arquitectòniques a Girona, Figueres i Olot!
Les maneres de viure en comunitat a les Terres de Lleida a través de cinc projectes de Ramon Maria Puig, la recerca de com l'arquitectura ajuda a ordenar les peces del món o la Hexengaus d'Alison & Peter Smithson centren l'onzena edició del cicle Síntesis Arquitectòniques que organitza la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i que té com a objectiu apropar a la ciutadania les tesis doctorals amb temàtiques on l’arquitectura és la protagonista. Les sessions, a càrrec dels doctors arquitectes Jaume Farreny, Félix de la Fuente i Anna Bach, respectivament, tindran lloc el 5 de juny a Figueres, l'11 de juny a Olot i el 18 de juny a Girona, sempre a les 19 h.
El cicle l’obrirà l'arquitecte Jaume Farreny amb la presentació de la tesi doctoral Cinc comunitats, un territori. Ramon Maria Puig / 1965-1980 a la seu de Figueres. En ella l'autor analitza cinc maneres de viure en comunitat a les Terres de Lleida a través de cinc projectes de l’arquitecte Ramon Maria Puig en el període de 1965 a 1980 amb l’objectiu d’explicar a través del dibuix les estratègies de cohabitació a partir de la lectura del paisatge, la inserció en el context agrícola o urbà i l’agregació de cel·les domèstiques en forma de comunitat. Cada cas d’estudi presenta condicions pròpies d’escala, de programa i de tipologia, alhora que comparteixen dinàmiques socials i d’apropiació de l’espai públic desdibuixant límits i traces entre l’àmbit domèstic i l’àmbit col·lectiu.
La segona sessió anirà a càrrec de Félix de la Fuente, el qual presentarà la tesi doctoral Arquitectura comparada, el dijous 11 de juny a la seu de la Delegació Garrotxa-Ripollès; una recerca que planteja l’arquitectura no només com la construcció d’edificis, sinó com una manera d’ordenar significativament les peces del món a partir de les seves afinitats i relacions. El treball parteix de la idea que comparar permet reconèixer vincles, contrastos i patrons entre elements que, de manera aïllada, podrien semblar inconnexos o difícilment interpretables. A través d’aquesta mirada, la recerca reflexiona sobre la capacitat de posar elements en relació per descobrir significats nous i construir un ordre explicatiu que ajudi a interpretar el món contemporani, especialment en un context marcat per la hiperabundància d’imatges i fragments visuals.
Finalment, la tercera i darrera sessió del cicle tindrà lloc a la seu de la Demarcació de Girona el dijous 18 de juny, i anirà a càrrec de l’arquitecta Anna Bach, que presentarà la tesi doctoral Alison & Peter Smithson, Axel Bruchhäuser i la Hexenhaus. Entre 1985 i 2002, Alison i Peter Smithson van transformar la Hexenhaus, una casa d’entramat de fusta a BadKarlshafen (Alemanya), en un projecte experimental basat en afegits successius, intervencions puntuals i una estreta relació amb el client, Axel Bruchhäuser. Aquesta investigació estudia cronològicament 22 intervencions a la casa a partir de material inèdit de l’Arxiu Tecta, incloent-hi plànols, correspondència, esbossos i documents de treball.
Finalitzat el cicle, les tres conferències es podran recuperar en el canal de YouTube de la Demarcació de Girona del COAC.