L'INCASÒL fa públics els equips d'arquitectes guanyadors de set concursos d'habitatge social a Barcelona
Imatge:
© Govern.cat
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a través de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), ha resolt els primers set concursos per a la redacció dels projectes i la direcció de les obres de nou promocions que sumen un total de 433 habitatges de lloguer assequible als districtes de Sant Martí i Sants-Montjuïc de Barcelona, dels 600 previstos en el marc del programa Habitar B!
L’INCASÒL va convocar, el setembre de 2024, nou concursos per projectar noves promocions d’habitatge protegit en els onze solars cedits avui pel consistori barceloní. Els dos concursos d’arquitectura restants està previst que es resolguin durant els propers mesos.
Set equips guanyadors
El jurat dels concursos, format per representants del COAC, l’Ajuntament de Barcelona, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’INCASÒL, han deliberat sobre 277 propostes presentades. Després de les primeres voltes dels concursos, es van seleccionar els cinc equips finalistes de cadascun dels emplaçaments i, finalment, s’han anunciat els equips guanyadors de set d’aquests concursos.
Els criteris de valoració s’han basat en la contextualització amb l’entorn, l’ordenació de l’edifici, la tipologia de l’habitatge, l’estratègia ambiental i de salut i la sostenibilitat econòmica del projecte. D’acord amb ells, els equips guanyadors dels diferents concursos han estat:
1. Carrer de Binèfar, 30-40: 211 habitatges
Lluís Jubert_Taller Arquitectura_V arquitectes
El jurat ha valorat l’estratègia de fragmentació volumètrica amb una proposta d’habitatges altament flexibles i on totes les estances són exteriors.
2. Carrer de Miquel Porter i Moix, 16: 72 habitatges; i carrer de Miquel Porter i
Moix, 17: 14 habitatges
UTE Obra Miquel Porter i Moix. Jaume Alcover i Vivas Arquitectos
El jurat ha valorat la solució de patis mixtos a la façana interior d’illa que permet captació solar a l’hivern i resol la ventilació creuada.
3. Carrer del Doctor Trueta, 130-134: 24 habitatges
UTE Botet Botet Oliver Savoya
El jurat ha destacat la seva integració urbana i cohesió amb el teixit urbà, així com l’agrupació dels habitatges en dos nuclis independents i compactes.
4. Carrer del Doctor Trueta, 187-189: 31 habitatges
UTE Javier Gavín Balda + José Francisco Bergua Orduna
El jurat ha destacat la relació de l’edifici proposat amb l’antiga xemeneia d’interès patrimonial, així com la tipologia d’habitatge.
5. Carrer del Marroc, 124-126: 21 habitatges
UTE Terré Vidal. Pau Vidal i Yaiza Terré Alonso
El jurat ha valorat l’esglaonat volumètric que fragmenta l’edifici en dues peces d’alçades diferenciades, millorant les condicions d’assolellament i vistes dels habitatges.
6. Carrer d’Àvila, 96-100: 34 habitatges; i carrer de Pere IV, 113: 8 habitatges
Pablo Roel Herranz
El jurat ha valorat la volumetria proposada, concretament l’escletxa que genera dos cossos edificatoris, la desjerarquització del conjunt d’habitatges i la proposta tipològica de l’habitatge tipus.
7. Carrer de Sancho de Ávila, 50: 18 habitatges
BOGOM ARQUITECTURA SL
El jurat ha valorat l’optimització màxima de la planta, l’estratègia d’ubicació del nucli vertical i que totes les estances dels habitatges són exteriors.
Consulta la presentació dels projectes guanyadors.
Habitar B!
El programa Habitar B! preveu impulsar un total de 1.700 habitatges de lloguer assequible a Barcelona, en els solars cedits per l’Ajuntament de Barcelona a la Generalitat de Catalunya a través de drets de superfície de 75 anys. Aquest programa compta amb una inversió prevista per part d’INCASÒL de 221 milions d’euros.
Ambdós executius, Generalitat i Ajuntament, van acordar que en aquesta primera fase es desenvoluparan onze promocions amb un potencial màxim de 637 habitatges que, amb l’aplicació de les ràtios de construcció per promoció d’INCASÒL sobre les parcel·les, en resultaran finalment un total de 594 pisos.
L’INCASÒL va convocar, el setembre de 2024, nou concursos per projectar noves promocions d’habitatge protegit en els onze solars cedits avui pel consistori barceloní. Els dos concursos d’arquitectura restants està previst que es resolguin durant els propers mesos.
Set equips guanyadors
El jurat dels concursos, format per representants del COAC, l’Ajuntament de Barcelona, l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i l’INCASÒL, han deliberat sobre 277 propostes presentades. Després de les primeres voltes dels concursos, es van seleccionar els cinc equips finalistes de cadascun dels emplaçaments i, finalment, s’han anunciat els equips guanyadors de set d’aquests concursos.
Els criteris de valoració s’han basat en la contextualització amb l’entorn, l’ordenació de l’edifici, la tipologia de l’habitatge, l’estratègia ambiental i de salut i la sostenibilitat econòmica del projecte. D’acord amb ells, els equips guanyadors dels diferents concursos han estat:
1. Carrer de Binèfar, 30-40: 211 habitatges
Lluís Jubert_Taller Arquitectura_V arquitectes
El jurat ha valorat l’estratègia de fragmentació volumètrica amb una proposta d’habitatges altament flexibles i on totes les estances són exteriors.
2. Carrer de Miquel Porter i Moix, 16: 72 habitatges; i carrer de Miquel Porter i
Moix, 17: 14 habitatges
UTE Obra Miquel Porter i Moix. Jaume Alcover i Vivas Arquitectos
El jurat ha valorat la solució de patis mixtos a la façana interior d’illa que permet captació solar a l’hivern i resol la ventilació creuada.
3. Carrer del Doctor Trueta, 130-134: 24 habitatges
UTE Botet Botet Oliver Savoya
El jurat ha destacat la seva integració urbana i cohesió amb el teixit urbà, així com l’agrupació dels habitatges en dos nuclis independents i compactes.
4. Carrer del Doctor Trueta, 187-189: 31 habitatges
UTE Javier Gavín Balda + José Francisco Bergua Orduna
El jurat ha destacat la relació de l’edifici proposat amb l’antiga xemeneia d’interès patrimonial, així com la tipologia d’habitatge.
5. Carrer del Marroc, 124-126: 21 habitatges
UTE Terré Vidal. Pau Vidal i Yaiza Terré Alonso
El jurat ha valorat l’esglaonat volumètric que fragmenta l’edifici en dues peces d’alçades diferenciades, millorant les condicions d’assolellament i vistes dels habitatges.
6. Carrer d’Àvila, 96-100: 34 habitatges; i carrer de Pere IV, 113: 8 habitatges
Pablo Roel Herranz
El jurat ha valorat la volumetria proposada, concretament l’escletxa que genera dos cossos edificatoris, la desjerarquització del conjunt d’habitatges i la proposta tipològica de l’habitatge tipus.
7. Carrer de Sancho de Ávila, 50: 18 habitatges
BOGOM ARQUITECTURA SL
El jurat ha valorat l’optimització màxima de la planta, l’estratègia d’ubicació del nucli vertical i que totes les estances dels habitatges són exteriors.
Consulta la presentació dels projectes guanyadors.
Habitar B!
El programa Habitar B! preveu impulsar un total de 1.700 habitatges de lloguer assequible a Barcelona, en els solars cedits per l’Ajuntament de Barcelona a la Generalitat de Catalunya a través de drets de superfície de 75 anys. Aquest programa compta amb una inversió prevista per part d’INCASÒL de 221 milions d’euros.
Ambdós executius, Generalitat i Ajuntament, van acordar que en aquesta primera fase es desenvoluparan onze promocions amb un potencial màxim de 637 habitatges que, amb l’aplicació de les ràtios de construcció per promoció d’INCASÒL sobre les parcel·les, en resultaran finalment un total de 594 pisos.
31/07/2025
Comunicat del COAC sobre la situació a Gaza
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Davant de la greu crisi humanitària i de la violència sostinguda sobre la franja de Gaza, la Junta de Govern del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) volem expressar el nostre dolor, preocupació i indignació.
Com a institució compromesa amb la justícia social i pel respecte de la vida, rebutgem rotundament qualsevol acció que atempti contra les persones, el seu hàbitat i el seu entorn de convivència.
Demanem a les administracions públiques i a les entitats privades actuar amb responsabilitat i d'acord amb el dret internacional. La neutralitat davant l’abús, la impunitat o la deshumanització de l’altre no és admissible.
Des del COAC, reiterem el nostre compromís amb la defensa dels drets humans i la protecció i el respecte per la vida en totes les seves formes.
31/07/2025
Nova Ordenança reguladora dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises de l’Ajuntament de Barcelona
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El passat 18 de juliol es va publicar al BOPB l’aprovació definitiva de l’Ordenança reguladora dels sistemes d’aprofitament d’aigües grises de l’Ajuntament de Barcelona.
Objecte: regular l’obligatorietat d’incorporar sistemes d’aprofitament d’aigües grises en els edificis i construccions situats dins el terme municipal de Barcelona, ja siguin de titularitat pública o privada, en determinats usos, com són l’ús de descàrrega de sanitaris, reg per degoteig i aigualeig.
Àmbit d’aplicació: els edificis, tant privats com públics, quan s’emprenguin les obres següents:
a) En els edificis d’ús d’habitatge, amb setze o més habitatges, en cas de:
1) Construcció i edificació de nova planta.
2) Gran rehabilitació, en el cas de substitució de l’edifici, encara que es mantingui la façana o algun element estructural.
b) En els edificis de la resta d’usos, sempre i quan l’edifici tingui un consum igual o superior a 595 m3/any d’aigua per a l’ompliment de les cisternes dels sanitaris, reg per degoteig i aigualeig i que pugui ser subministrada per les aigües grises tractades provinents de dutxes i banyeres, en cas de:
1) Construcció i edificació de nova planta.
2) Gran rehabilitació, en el cas de:
2a) Conjunt d’obres que suposin una actuació global en tot l’edifici i que comportin, a més, alguna de les actuacions següents: increment de volum o sostre edificable; increment del nombre de departaments o unitats funcionals existents anteriorment; canvi de l’ús principal de l’edifici; o redistribució general d’espais amb modificació d’elements comuns de l’edifici (façana, nuclis de comunicació vertical, patis).
2b) Substitució de l’edifici, encara que es mantingui la façana o algun element estructural.
Els sistemes d'aprofitament d'aigües grises han de recollir i tractar obligatòriament les aigües de dutxes i banyeres per a l'ompliment de les cisternes dels sanitaris, reg per degoteig i aigualeig.
Exclusions: queden exceptuats d’aquests sistemes de recuperació d’aigües grises els centres hospitalaris, el centres sanitaris, les llars i els equipaments sociosanitaris, les escoles bressol i tots els centres que, per les seves condicions i característiques, generin aigües grises que pugin contenir agents el tractament dels quals requereixi una intervenció específica.
Responsables: Són responsables del compliment del que s’estableix en aquesta ordenança, els agents considerats a la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació o de la norma que la substitueixi, de conformitat amb les obligacions que els hi correspongui d’acord amb la normativa aplicable, cadascun en l’àmbit de la seva intervenció, així com els titulars de les activitats, els usuaris i, pel que fa al manteniment, el mantenidor de la instal·lació.
Disposició transitòria: Les obres iniciades abans de l’entrada en vigor de l’ordenança es regiran per la normativa municipal anterior. A aquests efectes, s’entendrà que una obra ha estat iniciada amb anterioritat quan la data d’inici de les obres establerta en la resolució de concessió de la llicència sigui anterior a la data d’entrada en vigor d’aquesta ordenança.
Entrada en vigor: La data d’entrada en vigor de l’Ordenança és el 19 de juliol de 2026.
Anunci de l'aprovació definitiva de l'Ordenança reguladora dels sistemes d'aprofitament d'aigües grises
Objecte: regular l’obligatorietat d’incorporar sistemes d’aprofitament d’aigües grises en els edificis i construccions situats dins el terme municipal de Barcelona, ja siguin de titularitat pública o privada, en determinats usos, com són l’ús de descàrrega de sanitaris, reg per degoteig i aigualeig.
Àmbit d’aplicació: els edificis, tant privats com públics, quan s’emprenguin les obres següents:
a) En els edificis d’ús d’habitatge, amb setze o més habitatges, en cas de:
1) Construcció i edificació de nova planta.
2) Gran rehabilitació, en el cas de substitució de l’edifici, encara que es mantingui la façana o algun element estructural.
b) En els edificis de la resta d’usos, sempre i quan l’edifici tingui un consum igual o superior a 595 m3/any d’aigua per a l’ompliment de les cisternes dels sanitaris, reg per degoteig i aigualeig i que pugui ser subministrada per les aigües grises tractades provinents de dutxes i banyeres, en cas de:
1) Construcció i edificació de nova planta.
2) Gran rehabilitació, en el cas de:
2a) Conjunt d’obres que suposin una actuació global en tot l’edifici i que comportin, a més, alguna de les actuacions següents: increment de volum o sostre edificable; increment del nombre de departaments o unitats funcionals existents anteriorment; canvi de l’ús principal de l’edifici; o redistribució general d’espais amb modificació d’elements comuns de l’edifici (façana, nuclis de comunicació vertical, patis).
2b) Substitució de l’edifici, encara que es mantingui la façana o algun element estructural.
Els sistemes d'aprofitament d'aigües grises han de recollir i tractar obligatòriament les aigües de dutxes i banyeres per a l'ompliment de les cisternes dels sanitaris, reg per degoteig i aigualeig.
Exclusions: queden exceptuats d’aquests sistemes de recuperació d’aigües grises els centres hospitalaris, el centres sanitaris, les llars i els equipaments sociosanitaris, les escoles bressol i tots els centres que, per les seves condicions i característiques, generin aigües grises que pugin contenir agents el tractament dels quals requereixi una intervenció específica.
Responsables: Són responsables del compliment del que s’estableix en aquesta ordenança, els agents considerats a la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació o de la norma que la substitueixi, de conformitat amb les obligacions que els hi correspongui d’acord amb la normativa aplicable, cadascun en l’àmbit de la seva intervenció, així com els titulars de les activitats, els usuaris i, pel que fa al manteniment, el mantenidor de la instal·lació.
Disposició transitòria: Les obres iniciades abans de l’entrada en vigor de l’ordenança es regiran per la normativa municipal anterior. A aquests efectes, s’entendrà que una obra ha estat iniciada amb anterioritat quan la data d’inici de les obres establerta en la resolució de concessió de la llicència sigui anterior a la data d’entrada en vigor d’aquesta ordenança.
Entrada en vigor: La data d’entrada en vigor de l’Ordenança és el 19 de juliol de 2026.
Anunci de l'aprovació definitiva de l'Ordenança reguladora dels sistemes d'aprofitament d'aigües grises
29/07/2025
Modificació del Reial Decret de certificació energètica (RD 390/2021) en la definició de tècnic competent
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 23 de juliol de 2025 s’ha publicat al BOE el RD 659/2025, pel qual es modifica el RD 390/2021, de l'1 de juny, pel qual s’aprova el procediment bàsic per a la certificació de l’eficiència energètica dels edificis, que entrarà en vigor el proper 23 de juliol de 2026, dotze mesos després de la seva publicació al BOE.
El RD 569/2025 dona resposta a un mandat provinent de la UE i que es recull a la disposició final 6a del RD 390/2021 en la necessària revisió de la figura del “tècnic competent” que actualment es regeix per un model basat en titulacions, per tal d’adequar-lo a un model basat en els coneixements i les qualificacions professionals necessàries per a l’emissió de certificats d’eficiència energètica (CEE) d’edificis.
El contingut de la modificació suprimeix la figura del tècnic "ajudant del procés de certificació energètica" d'edificis i, tot i continuar remetent en primer lloc a les titulacions habilitades per la LOE1, es dona atribucions a altres tècnics provinents de titulacions universitàries no considerades per aquesta, que poc o res tenen a veure amb l’àmbit de l’edificació (de forma prèvia cal haver superat uns mòduls de coneixements específics).
Així doncs, a partir de la publicació i entrada en vigor del RD 659/2025, els “nous tècnics competents” queden habilitats per a la realització de certificats d’eficiència energètica (CEE) d’edificis d’obra acabada i d’edificis existents, sent el CEE de projecte, d’atribució exclusiva a les titulacions habilitades per la LOE (veure doc resum OCT)
EL COL·LEGI D’ARQUITECTES I LA MODIFICACIÓ DE LA FIGURA DEL TÈCNIC COMPETENT PER A LA REALITZACIÓ DE CERTIFICATS D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D’EDIFICIS
El COAC, en data 12 de setembre de 2022, ja va preparar un document d’al·legacions2 al projecte de Reial Decret que preveia aquests canvis, sol·licitant de forma motivada que els tècnics competents per realitzar els certificats d'eficiència energètica, tant de projecte com d'obra acabada, així com els d'edificis existents, havien de ser els tècnics que ostentessin les titulacions habilitants que estableix la LOE.
En qualsevol cas, tot i les al·legacions no haver estat considerades en el text del RD, el COAC es manté en l’opinió que, de forma detallada, es va desenvolupar en el document d’al·legacions, recollint els següents punts:
- Els tècnics competents per realitzar la certificació d’eficiència energètica, tant de projecte, com d’obra acabada, són els tècnics que ostenten les titulacions habilitants que estableix la LOE.
És a la figura del director d'obra DO a la que la LOE atorga la competència d'avalar les possibles modificacions introduïdes durant la seva execució que puguin afectar, entre altres aspectes, el contingut de la certificació energètica. Aquestes modificacions de projecte s'hauran d'adjuntar al Certificat final d'obra, signat pel tècnic competent director d'obra i amb el preceptiu visat col·legial (CTE Part I annex II).
La figura dels “nous tècnics competents” per a la certificació d'eficiència energètica d'obra acabada que introdueix el RD 659/2025, al no tenir la titulació habilitant de la LOE per ser projectista o DO d'edificació, en cap cas poden justificar motivadament la necessitat i idoneïtat de la modificació d’un projecte del qual no estan habilitats, ni per a la seva redacció, ni per a introduir-ne modificacions durant la direcció de l'obra.
- Els tècnics competents per realitzar la certificació d’eficiència energètica d’edifici existent també són els tècnics que ostenten les titulacions habilitants que estableix la LOE.
Cal recordar que el CEE de l’edifici existent és el document que conté informació sobre les característiques energètiques, la qualificació d’eficiència energètica i les recomanacions de possibles intervencions per a la millora dels nivells òptims d’eficiència energètica.
Qualsevol recomanació de possibles intervencions de millora energètica d'un edifici, tècnicament viable i individualitzada, tal com especifica el RD 390/2021, precisa d'un coneixement i enfocament integral del complex sistema que és un edifici i la seva integració en l'entorn, i ha de poder determinar la seva viabilitat tècnica, funcional i econòmica. Recomanacions de millora que, donant resposta als objectius d’eficiència energètica i d’integració d’energies renovables, també puguin anar més enllà i integrar altres aspectes lligats a l’envelliment del parc edificat.
Aquest coneixement transversal és, tal com regula la LOE, llei garant de la qualitat dels edificis, inherent als tècnics que tenen la competència per a la redacció de projectes i, en conseqüència, mentre l’abast de la certificació energètica consideri, de forma obligatòria, la incorporació de recomanacions d’intervencions de millora dels edificis i no es limiti només a l’adquisició d’informació i avaluació del comportament tèrmic de l’edifici, són els tècnics que ostenten les titulacions habilitants que estableix la LOE per a la redacció de projectes els únics tècnics competents habilitats per fer recomanacions d’intervencions de millora als edificis.
Les recomanacions d’intervencions de millora, lligades al CEE i l’Informe d’Inspecció Tècnica d’edificis ITE3, són els pilars a partir dels quals es fonamentarà el Passaport de renovació dels edificis, un dels instruments considerats per la Directiva d’Eficiència Energètica dels Edificis (EPBD), sent, avui per avui, d’aplicació voluntària.
- Garantia de qualitat dels certificats d’eficiència energètica
En el context de situació global d’emergència climàtica, es requereix que tots els sectors es desenvolupin sota criteris de sostenibilitat mediambiental. L’arquitectura és una disciplina indispensable i una baula fonamental per assolir una economia neutra en carboni per al 2050, objectiu de la UE.
En concret, i en el sector de l’edificació, la Directiva d’Eficiència Energètica dels Edificis (EPBD), és l’eina rellevant que en recull el repte i desenvolupa les obligacions d’edificis d’alta eficiència energètica i descarbonitzats, a aplicar tant a la nova construcció com al parc edificat existent.
És al procediment de certificació d’eficiència energètica dels edificis que recau la responsabilitat de conèixer l’estat real del parc d’edificis existents pel què fa al seu comportament energètic. A partir de la informació que se’n desprèn, s’ha de crear una base de dades nacional que es constitueix com a punt de partida per fixar la trajectòria de renovació necessària per donar resposta als objectius de descarbonització per al 2050.
El COAC es reafirma en l’opinió que, tot i les possibles limitacions de les eines de certificació reconegudes, és del tot necessari que es doni garantia de qualitat dels certificats d’eficiència energètica dels edificis sent, avui per avui, els tècnics competents habilitats per la LOE els que, tenint els coneixements tranversals i específics dels diferents sistemes que conformen els edificis i la seva complexitat, poden aportar la fiabilitat i la confiança necessària per al ciutadà en tot el procediment de certificació energètica.
Accions del CSCAE
El Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) va prendre la decisió a l'últim Ple que ho recorrerà davant del Tribunal Suprem. Consulta la nota de premsa publicada pel CSCAE.
1 LOE, Llei 38/1999 d’ordenació de l’edificació
2 Al·legacions que van ser enviades al CSCAE, a fi de ser elevades al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic
3 El Tribunal Suprem, amb l’emissió de jurisprudència recent, ha establert la doctrina que determina la reserva legal a favor dels arquitectes i dels arquitectes tècnics per elaborar els informes d'avaluació d'edificis d'ús residencial
El RD 569/2025 dona resposta a un mandat provinent de la UE i que es recull a la disposició final 6a del RD 390/2021 en la necessària revisió de la figura del “tècnic competent” que actualment es regeix per un model basat en titulacions, per tal d’adequar-lo a un model basat en els coneixements i les qualificacions professionals necessàries per a l’emissió de certificats d’eficiència energètica (CEE) d’edificis.
El contingut de la modificació suprimeix la figura del tècnic "ajudant del procés de certificació energètica" d'edificis i, tot i continuar remetent en primer lloc a les titulacions habilitades per la LOE1, es dona atribucions a altres tècnics provinents de titulacions universitàries no considerades per aquesta, que poc o res tenen a veure amb l’àmbit de l’edificació (de forma prèvia cal haver superat uns mòduls de coneixements específics).
Així doncs, a partir de la publicació i entrada en vigor del RD 659/2025, els “nous tècnics competents” queden habilitats per a la realització de certificats d’eficiència energètica (CEE) d’edificis d’obra acabada i d’edificis existents, sent el CEE de projecte, d’atribució exclusiva a les titulacions habilitades per la LOE (veure doc resum OCT)
EL COL·LEGI D’ARQUITECTES I LA MODIFICACIÓ DE LA FIGURA DEL TÈCNIC COMPETENT PER A LA REALITZACIÓ DE CERTIFICATS D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA D’EDIFICIS
El COAC, en data 12 de setembre de 2022, ja va preparar un document d’al·legacions2 al projecte de Reial Decret que preveia aquests canvis, sol·licitant de forma motivada que els tècnics competents per realitzar els certificats d'eficiència energètica, tant de projecte com d'obra acabada, així com els d'edificis existents, havien de ser els tècnics que ostentessin les titulacions habilitants que estableix la LOE.
En qualsevol cas, tot i les al·legacions no haver estat considerades en el text del RD, el COAC es manté en l’opinió que, de forma detallada, es va desenvolupar en el document d’al·legacions, recollint els següents punts:
- Els tècnics competents per realitzar la certificació d’eficiència energètica, tant de projecte, com d’obra acabada, són els tècnics que ostenten les titulacions habilitants que estableix la LOE.
És a la figura del director d'obra DO a la que la LOE atorga la competència d'avalar les possibles modificacions introduïdes durant la seva execució que puguin afectar, entre altres aspectes, el contingut de la certificació energètica. Aquestes modificacions de projecte s'hauran d'adjuntar al Certificat final d'obra, signat pel tècnic competent director d'obra i amb el preceptiu visat col·legial (CTE Part I annex II).
La figura dels “nous tècnics competents” per a la certificació d'eficiència energètica d'obra acabada que introdueix el RD 659/2025, al no tenir la titulació habilitant de la LOE per ser projectista o DO d'edificació, en cap cas poden justificar motivadament la necessitat i idoneïtat de la modificació d’un projecte del qual no estan habilitats, ni per a la seva redacció, ni per a introduir-ne modificacions durant la direcció de l'obra.
- Els tècnics competents per realitzar la certificació d’eficiència energètica d’edifici existent també són els tècnics que ostenten les titulacions habilitants que estableix la LOE.
Cal recordar que el CEE de l’edifici existent és el document que conté informació sobre les característiques energètiques, la qualificació d’eficiència energètica i les recomanacions de possibles intervencions per a la millora dels nivells òptims d’eficiència energètica.
Qualsevol recomanació de possibles intervencions de millora energètica d'un edifici, tècnicament viable i individualitzada, tal com especifica el RD 390/2021, precisa d'un coneixement i enfocament integral del complex sistema que és un edifici i la seva integració en l'entorn, i ha de poder determinar la seva viabilitat tècnica, funcional i econòmica. Recomanacions de millora que, donant resposta als objectius d’eficiència energètica i d’integració d’energies renovables, també puguin anar més enllà i integrar altres aspectes lligats a l’envelliment del parc edificat.
Aquest coneixement transversal és, tal com regula la LOE, llei garant de la qualitat dels edificis, inherent als tècnics que tenen la competència per a la redacció de projectes i, en conseqüència, mentre l’abast de la certificació energètica consideri, de forma obligatòria, la incorporació de recomanacions d’intervencions de millora dels edificis i no es limiti només a l’adquisició d’informació i avaluació del comportament tèrmic de l’edifici, són els tècnics que ostenten les titulacions habilitants que estableix la LOE per a la redacció de projectes els únics tècnics competents habilitats per fer recomanacions d’intervencions de millora als edificis.
Les recomanacions d’intervencions de millora, lligades al CEE i l’Informe d’Inspecció Tècnica d’edificis ITE3, són els pilars a partir dels quals es fonamentarà el Passaport de renovació dels edificis, un dels instruments considerats per la Directiva d’Eficiència Energètica dels Edificis (EPBD), sent, avui per avui, d’aplicació voluntària.
- Garantia de qualitat dels certificats d’eficiència energètica
En el context de situació global d’emergència climàtica, es requereix que tots els sectors es desenvolupin sota criteris de sostenibilitat mediambiental. L’arquitectura és una disciplina indispensable i una baula fonamental per assolir una economia neutra en carboni per al 2050, objectiu de la UE.
En concret, i en el sector de l’edificació, la Directiva d’Eficiència Energètica dels Edificis (EPBD), és l’eina rellevant que en recull el repte i desenvolupa les obligacions d’edificis d’alta eficiència energètica i descarbonitzats, a aplicar tant a la nova construcció com al parc edificat existent.
És al procediment de certificació d’eficiència energètica dels edificis que recau la responsabilitat de conèixer l’estat real del parc d’edificis existents pel què fa al seu comportament energètic. A partir de la informació que se’n desprèn, s’ha de crear una base de dades nacional que es constitueix com a punt de partida per fixar la trajectòria de renovació necessària per donar resposta als objectius de descarbonització per al 2050.
El COAC es reafirma en l’opinió que, tot i les possibles limitacions de les eines de certificació reconegudes, és del tot necessari que es doni garantia de qualitat dels certificats d’eficiència energètica dels edificis sent, avui per avui, els tècnics competents habilitats per la LOE els que, tenint els coneixements tranversals i específics dels diferents sistemes que conformen els edificis i la seva complexitat, poden aportar la fiabilitat i la confiança necessària per al ciutadà en tot el procediment de certificació energètica.
Accions del CSCAE
El Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) va prendre la decisió a l'últim Ple que ho recorrerà davant del Tribunal Suprem. Consulta la nota de premsa publicada pel CSCAE.
1 LOE, Llei 38/1999 d’ordenació de l’edificació
2 Al·legacions que van ser enviades al CSCAE, a fi de ser elevades al Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic
3 El Tribunal Suprem, amb l’emissió de jurisprudència recent, ha establert la doctrina que determina la reserva legal a favor dels arquitectes i dels arquitectes tècnics per elaborar els informes d'avaluació d'edificis d'ús residencial
29/07/2025