Barcelona suspèn durant un any les llicències per a nous minisupermercats
La mesura afecta tant els establiments oberts les 24 hores com aquells amb horaris més limitats.
En concret, la suspensió s’aplica als epígrafs següents de l’Ordenança municipal d’activitats i de la intervenció integral de l’administració ambiental de Barcelona (OMAIIAA):
· 4711B1: Polivalent alimentari
· 4711B2: Autoservei (60 ≤ Superfície de venda < 150 m²)
· 4711B3: Superservei (150 ≤ Superfície de venda < 400 m²)
· 4711B4: Superservei amb venda de productes carnis (250 ≤ Superfície de venda < 400 m²)
· 4719B6: Botiga de conveniència
També se suspèn l’atorgament de llicències i l’admissió de comunicats per a la realització d’obres destinades a la implantació o ampliació d’aquestes activitats.
Queden exclosos d’aquesta suspensió els establiments ubicats en mercats municipals.
La mesura té com a finalitat dur a terme els estudis previs necessaris per analitzar l’impacte d’aquestes activitats i elaborar el planejament urbanístic que permeti regular adequadament la seva implantació a la ciutat de Barcelona
Podeu consultar l’anunci complet al Butlletí Oficial.
Nova aliança estratègica entre Smart City i Descarbonitzant l'Arquitectura
El COAC enforteix la seva aliança amb l’Smart City Expo World Congress iniciant una col·laboració amb "Descarbonitzant l’Arquitectura". Enguany, amb l'entrada Early Bird de la jornada, s'inclourà accés gratuït a l'SCEWC.
L'objectiu de la iniciativa és reforçar la connexió entre arquitectura, sostenibilitat, habitatge i innovació urbana, en un moment clau per abordar els reptes de la transició ecològica i la transformació de les ciutats.
L'Smart City Expo World Congress, esdeveniment de referència a nivell mundial sobre innovació urbana, tindrà lloc els dies 3 al 5 de novembre a Fira de Barcelona (recinte Gran Via). Dins la programació del congrés, el dimecres dia 4 hi haurà una sessió especial de "Descarbonitzant l'Arquitectura". El dijous dia 5, se celebrarà al COAC la 5a jornada "Descarbonitzant l'Arquitectura", i el divendres dia 6 tindran lloc les visites guiades a edificis de la ciutat que són exemple de bones pràctiques.
Aquesta aliança estratègica entre ambdós esdeveniments permetrà als assistents gaudir de ponents del més alt nivell i poder compartir idees, coneixements i experiències que contribueixin a fer les ciutats més sostenibles, eficients i habitables.Reserva't les dates!
Amb la col·laboració de:
L’Arxiu Històric del COAC col·labora amb una exposició sobre la fàbrica SEAT
La implantació d’aquest centre fabril va tenir un impacte determinant en l’economia, l’urbanisme, l’arquitectura, la cultura i la política del país, convertint-se en un actor central de la modernització de la societat. Jordi de Miguel i Laia Soldevila, comissaris de l’exposició i autors de la novel·la gràfica “Seat: motor de llibertat. Barcelona i les lluites obreres”, han desenvolupat el relat expositiu amb la voluntat d’explicar com l’empresa SEAT va desencadenar un conjunt de transformacions profundes que van superar àmpliament l’esfera automobilística.
La mostra inicia el seu recorregut amb les raons que van portar a instal·lar la fàbrica a Barcelona, fet que va accelerar la industrialització de la Zona Franca i va impulsar la creació d’una colònia industrial moderna a l’actual barri de la Marina. Després d’analitzar els mecanismes de control sobre els treballadors i la lluita clandestina de les comissions obreres, l’exposició tanca el seu itinerari resseguint la memòria obrera al barri de la Marina i revisant la influència de la marca en la cultura i la societat contemporànies.
Les peces cedides pel COAC són tres plànols dels habitatges SEAT (1953-1957), de Josep Maria Bosch Aymerich, així com una fotografia de la Nova Nau de la Fàbrica Lámparas Eléctricas Z (1959), de Josep Maria Soteras i Mauri. Les peces s’integren dins el recorregut museogràfic de l’exposició, que presenta documents, imatges, objectes i materials gràfics relacionats amb la història de la fàbrica i el seu impacte en la ciutat de Barcelona.
L’Ampliació del CAP Moisès Broggi a L’Escala, de Coll-Leclerc, i la Casa a Fonolleres de Parlavà, d’Anna & Eugeni Bach, reben el Premi Arquitectures 2026
També obtenen premi el Forn Lleva’t a Avinyonet de Puigventós de Quim Olea, estudi d’arquitectura, i Can Biel a Mieres de Sarquella Torres (Interiors); el Front Marítim de L’Escala d’OAB. Office of Architecture in Barcelona amb Pep Mariné, Gerard Olivé i Xavier Frigola (Paisatges); i 111 Faroles a Olot, de Bayona Studio (Efímers)
El Premi de l’Opinió que atorga la ciutadania l’ha estat pels Forns de Can Genover a Boadella d’Empordà, del Servei de Monuments de la Diputació de Girona, amb més de 3.000 vots
La Cinquena Façana a Figueres, de Joan Falgueras Font i Salvador Tarradas, i Can Sargantana a Santa Pau, de Bayona Studio obtenen una menció del jurat en la categoria Arquitectures, mentre que Natura resilient del Màster en Disseny i Producció d’Espais UPC School – CCCB la rep en Efímers
La seu de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha acollit aquest vespre el lliurament de la 28a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona, una de les accions culturals amb més rellevància dins el sector de l’arquitectura i la construcció a la província. L’acte, al qual han assistit prop de 300 persones, ha estat conduït per l’arquitecta Júlia Breiz, i ha comptat amb la presència de la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya, Sílvia Paneque; del subdelegat del Govern a Girona, Pere Perramon; de l’alcalde de Girona, Lluc Salellas; del president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer; del president en funcions de la Demarcació de Girona del COAC, Marc Riera, com també d’altres autoritats relacionades amb el món de l’arquitectura, de la cultura i de la societat gironina.
Durant la vetllada s’han lliurat guardons a deu projectes: els atorgats pel jurat, nou obres d’entre les 15 que van passar la fase de seleccionades en les categories d’Arquitectures, Interiors, Paisatges i Efímers, i el del Premi de l’Opinió, escollit per la ciutadania entre les 77 obres presentades, amb més de 3.000 vots registrats a través del portal www.premisarquitecturagirona.cat.
Els premis, per categories, han estat: a Arquitectures per la Casa a Fonolleres a Parlavà, d’Anna & Eugeni Bach, i l’Ampliació del CAP Moisès Broggi de L’Escala, de Coll-Leclerc. També han estat guardonades amb una menció del jurat la Cinquena Façana a Figueres, de Joan Falgueras i Salvador Tarradas, i Can Sargantana a Santa Pau, de Bayona Studio.
A la categoria Interiors han estat per al Forn Lleva’t a Avinyonet de Puigventós, de Quim Olea estudi d’arquitectura, i Can Biel a Mieres, de Sarquella Torres.
El premi Paisatges ha recaigut en el Front Marítim de L’Escala d’OAB. Office of Architecture in Barcelona amb Pep Mariné, Gerard Oliver i Xavier Rigola. Pel que fa al premi en la categoria Efímers ha estat per 111 Faroles, de Bayona Studio, mentre que Natura resilient del Màster en Disseny i Producció d’Espais UPC School – CCCB ha estat guardonat amb una menció del jurat. El Premi de l’Opinió l’ha obtingut Forns de Can Genover a Boadella d’Empordà, del Servei de Monuments de la Diputació de Girona.
Tots els arquitectes i promotors seleccionats i premiats han rebut un diploma que s’il·lustra amb una reproducció d’una obra de l’arquitecte Josep Fuses amb el títol “Porta del Castell de Llordà al Pallars Jussà”, que forma part de la sèrie pictòrica “Praeterita”, un conjunt de treballs que exploren el concepte de ruïna com a espai de trobada entre una natura immutable i una cultura inevitablement efímera i fràgil.
Una mirada compartida sobre l’arquitectura contemporània
Després de l’experiència de tres dies de visites i debats, el jurat, format per Stephen Bates (president), Beatriz Borque i Ramon Bosch (vocals), ha coincidit que les obres “reflecteixen un lloc i una història (...) i que faciliten una consciència de quelcom més que elles mateixes” i que tenen una presència significativa d’estratègies de reutilització, reconversió i reconstrucció curosa.
Al jurat l’ha sorprès la poca concurrència d’habitatge i d’edificis públics: “Vam considerar important destacar la dimensió pública dels projectes; aquells que reconeixen el seu paper en la comunitat local a través de l'ús públic. Sens dubte, és l'oferta tant d'edificis d'ús comú i compartit com d’aquells que proporcionen una llar confortable que garanteix una societat sana i sostenible. El diàleg entre l’àmbit públic i l’àmbit privat va esdevenir un tema que va donar marc a les nostres decisions i ens va portar a atorgar dos premis compartits en les categories d’Arquitectures i Interiors: un de públic i un de privat”.
Un altre acord al qual va arribar va ser el de posar en valor aquells projectes que intenten reduir l'impacte ambiental o el consum d'energia. “Dels 38 projectes arquitectònics, el 50% van ser projectes de transformació, i vam prestar una atenció especial a aquells que van adoptar una estratègia de reutilització, de reconversió o de construcció acurada sobre allò que ja existeix. Creiem que la sostenibilitat no és una finalitat en si mateixa, sinó quelcom que cal definir projecte a projecte; un imperatiu que s'utilitza per reforçar la creació de llocs i la continuïtat arquitectònica, i no simplement un dogma ètic. Els sis premis que vam atorgar en les quatre categories (Arquitectura, Interiors, Paisatge i Efímers), així com les dues mencions en Arquitectura, eren projectes de transformació. Aquests sis projectes seleccionats van proporcionar el context per a les nostres deliberacions; projectes que van despertar un interès inicial que es va anar esvaint a mesura que el debat avançava i la nostra posició s'aclaria”.
Els Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona són possibles gràcies a les empreses i institucions que hi donen suport, com ara el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Girona: Bulthaup, Jung i iGuzzini, com a patrocinadors principals; Asemas, Arquia, ClimaQstic i Technal, com a patrocinadors; i Arcadi Pla SA, Ascensors Serra, Grup Curanta, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, Hotel Ciutat de Girona, Iscletec, Toyota Girona Japand 21, Palahí, Plantalech, Porcelanosa, Rehau, Terreal i Riou.Vidresif, com a col·laboradors. En aquesta edició, els productes oficials són Perelada, Celler Espolla i Restaurant Mimolet, mentre que l’ARA, Bonart, La Comarca d’Olot, el Diari de Girona, l’Empordà, Girona FM, l’Hora Nova, el Punt Avui i Televisió de Girona són els mitjans de comunicació oficials.