La revista Quaderns ja té nova direcció
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El COAC ha resolt el concurs convocat per escollir els tres equips d’arquitectes que dirigiran cada un d’ells un dels tres propers números previstos. Les propostes guanyadores han estat les presentades per Xavier Monteys —número 271, octubre 2018—; Josep Ferrando i Marta Poch —número 272, març 2019—; i Ferran Grau, Núria Casais i Rafa Mateo —número 273, octubre 2019.
Després d’un llarga consideració debatent les candidatures per afinitat de projectes, per projecció internacional, per actualitat de la proposta, per equilibri entre l’atractiu de la temàtica i la valoració del seu desenvolupament, el jurat del concurs, reunit el dia 16 de gener, va decidir per unanimitat els arquitectes que dirigiran els propers números de la revista.
En total es van presentar vint-i-cinc propostes a concurs, de les quals el jurat en fa una valoració molt positiva i assegura que reflecteixen les inquietuds i els interessos de la professió, així com el rigor i la qualitat de moltes d’aquestes.
En aquest sentit, a banda de les propostes guanyadores, i atenent la qualitat i interès dels programes presentats, el jurat ha acordat valorar com a accèssits deu propostes presentades per: Ariadna Perich i Roger Such; Carles Enrich; Claudi Aguiló; Esteban de Backer i Amadeu Santacana; Ivan Blasi; Jesús Vassallo, Guillermo Fernández Abascal i Urtzi Grau; Lacol; Josep Miàs i Marc Subirana; Josep M. Quilez; i Roger Miralles.
Els tres números —tres mirades diferents sobre l’arquitectura contemporània— suposen un canvi d’etapa de la revista, que s’iniciarà amb la publicació, el mes d’abril, del número 270, dirigit per l’arquitecte Moisés Puente.
Consulta l'acta del jurat.
Acord amb La Polígrafa SP
En aquesta nova etapa, les tasques d’edició, producció i distribució de la revista les farà La Polígrafa SP, editorial amb una dilatada i reconeguda experiència en l’edició i publicació de llibres d’art i d’arquitectura, i que disposa d’una àmplia i consolidada xarxa de distribució, tant a la península com a la resta del món.
Quaderns, la revista de capçalera del Col·legi d’Arquitectes
Publicada ininterrompudament des de l’any 1944, la revista ofereix una visió crítica i de referència de l’arquitectura catalana i internacional i reflexiona sobre la contribució dels arquitectes a la realitat cultural i social del seu entorn. En les seves diferents etapes ha comptat amb la direcció d’arquitectes de renom com Cèsar Martinell i Manuel de Solà-Morales (als inicis), Òscar Tusquets, Josep Lluís Mateo o, més recentment, Pep Quetglas, Mateu Barba, Sergi Serra i José Zabala. El Col·legi té digitalitzats tots els seus números, que són de consulta gratuïta.
Després d’un llarga consideració debatent les candidatures per afinitat de projectes, per projecció internacional, per actualitat de la proposta, per equilibri entre l’atractiu de la temàtica i la valoració del seu desenvolupament, el jurat del concurs, reunit el dia 16 de gener, va decidir per unanimitat els arquitectes que dirigiran els propers números de la revista.
En total es van presentar vint-i-cinc propostes a concurs, de les quals el jurat en fa una valoració molt positiva i assegura que reflecteixen les inquietuds i els interessos de la professió, així com el rigor i la qualitat de moltes d’aquestes.
En aquest sentit, a banda de les propostes guanyadores, i atenent la qualitat i interès dels programes presentats, el jurat ha acordat valorar com a accèssits deu propostes presentades per: Ariadna Perich i Roger Such; Carles Enrich; Claudi Aguiló; Esteban de Backer i Amadeu Santacana; Ivan Blasi; Jesús Vassallo, Guillermo Fernández Abascal i Urtzi Grau; Lacol; Josep Miàs i Marc Subirana; Josep M. Quilez; i Roger Miralles.
Els tres números —tres mirades diferents sobre l’arquitectura contemporània— suposen un canvi d’etapa de la revista, que s’iniciarà amb la publicació, el mes d’abril, del número 270, dirigit per l’arquitecte Moisés Puente.
Consulta l'acta del jurat.
Acord amb La Polígrafa SP
En aquesta nova etapa, les tasques d’edició, producció i distribució de la revista les farà La Polígrafa SP, editorial amb una dilatada i reconeguda experiència en l’edició i publicació de llibres d’art i d’arquitectura, i que disposa d’una àmplia i consolidada xarxa de distribució, tant a la península com a la resta del món.
Quaderns, la revista de capçalera del Col·legi d’Arquitectes
Publicada ininterrompudament des de l’any 1944, la revista ofereix una visió crítica i de referència de l’arquitectura catalana i internacional i reflexiona sobre la contribució dels arquitectes a la realitat cultural i social del seu entorn. En les seves diferents etapes ha comptat amb la direcció d’arquitectes de renom com Cèsar Martinell i Manuel de Solà-Morales (als inicis), Òscar Tusquets, Josep Lluís Mateo o, més recentment, Pep Quetglas, Mateu Barba, Sergi Serra i José Zabala. El Col·legi té digitalitzats tots els seus números, que són de consulta gratuïta.
31/01/2018
Lluís Comerón toma posesión del cargo de presidente del CSCAE
Imatge:
© CSCAE
Lluís Comerón tomó posesión del cargo de presidente del Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España (CSCAE), el pasado 24 de enero en la sede del CSCAE.
Ante más de 120 asistentes, Comerón asumió el cargo de presidente para el período 2018-2021 de la mano de Jordi Ludevid, antiguo decano del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC).
En su discurso, el nuevo presidente afirmó que con el nuevo cargo asumía "un compromiso con los arquitectos, la sociedad, los consejeros y la cooperación colegial". Este compromiso, subrayó, se concretará con la "construcción de un proyecto colectivo, inclusivo y de diversificación, donde todos los compañeros encuentren su satisfacción profesional".
Una apuesta por el liderazgo de los arquitectos
El ex decano del Colegio aseguró que debía liderar una "legislatura clave para afrontar un gran cambio en la realidad que nos rodea", basada en retos como "el derecho a una vivienda digna y adecuada, la mejora de las condiciones de vida, salud, confort y bienestar de las personas y la lucha contra el cambio climático".
Estos retos, anticipó, "sólo se alcanzarán si transformamos urgentemente nuestras ciudades, barrios, edificios y la mayoría de los 26 millones de viviendas construidas que tenemos en España" y, según afirmó, "esto sólo se hará con el liderazgo los arquitectos".
Comerón prometió que durante su mandato "se daría voz a todos los arquitectos" y que, por esta razón, estaban presentes en el acto de toma de posesión los máximos representantes del mundo de la arquitectura. Algunas de las figuras presentes fueron el presidente de la Unión Internacional de Arquitectos (UIA), Thomas Vonier, el Director General de Arquitectura, Vivienda y Suelo del Ministerio de Fomento, Antonio Aguilar Mediavilla, el presidente de la Ordem dos Arquitectos, Celestino García Braña o la ganadora del premio Pritz, Carme Pigem, del despacho RCR.
Un arquitecto con una dilatada experiencia institucional
Lluís Comerón es arquitecto por la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Después de haber trabajado con Ramón Sanabria y Ramon Artigas, fundó su propio despacho, donde ha desarrollado una práctica profesional diversa, realizando proyectos tanto para las administraciones públicas como para el sector privado.
En el ámbito colegial, el nuevo presidente posee una larga trayectoria, habiendo ocupado entre 2006 y 2010 la presidencia de la Demarcación de Barcelona del COAC y el cargo de decano de esta institución desde 2010.
Ante más de 120 asistentes, Comerón asumió el cargo de presidente para el período 2018-2021 de la mano de Jordi Ludevid, antiguo decano del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC).
En su discurso, el nuevo presidente afirmó que con el nuevo cargo asumía "un compromiso con los arquitectos, la sociedad, los consejeros y la cooperación colegial". Este compromiso, subrayó, se concretará con la "construcción de un proyecto colectivo, inclusivo y de diversificación, donde todos los compañeros encuentren su satisfacción profesional".
Una apuesta por el liderazgo de los arquitectos
El ex decano del Colegio aseguró que debía liderar una "legislatura clave para afrontar un gran cambio en la realidad que nos rodea", basada en retos como "el derecho a una vivienda digna y adecuada, la mejora de las condiciones de vida, salud, confort y bienestar de las personas y la lucha contra el cambio climático".
Estos retos, anticipó, "sólo se alcanzarán si transformamos urgentemente nuestras ciudades, barrios, edificios y la mayoría de los 26 millones de viviendas construidas que tenemos en España" y, según afirmó, "esto sólo se hará con el liderazgo los arquitectos".
Comerón prometió que durante su mandato "se daría voz a todos los arquitectos" y que, por esta razón, estaban presentes en el acto de toma de posesión los máximos representantes del mundo de la arquitectura. Algunas de las figuras presentes fueron el presidente de la Unión Internacional de Arquitectos (UIA), Thomas Vonier, el Director General de Arquitectura, Vivienda y Suelo del Ministerio de Fomento, Antonio Aguilar Mediavilla, el presidente de la Ordem dos Arquitectos, Celestino García Braña o la ganadora del premio Pritz, Carme Pigem, del despacho RCR.
Un arquitecto con una dilatada experiencia institucional
Lluís Comerón es arquitecto por la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Después de haber trabajado con Ramón Sanabria y Ramon Artigas, fundó su propio despacho, donde ha desarrollado una práctica profesional diversa, realizando proyectos tanto para las administraciones públicas como para el sector privado.
En el ámbito colegial, el nuevo presidente posee una larga trayectoria, habiendo ocupado entre 2006 y 2010 la presidencia de la Demarcación de Barcelona del COAC y el cargo de decano de esta institución desde 2010.
25/01/2018
Lluís Comerón pren possessió del càrrec de president del CSCAE
Imatge:
© CSCAE
Lluís Comerón va prendre possessió del càrrec de president del Consell Superior de Col·legis d’Arquitectes d’Espanya (CSCAE), el passat 24 de gener a la seu del CSCAE.
Davant de més de 120 assistents, Comerón va assumir el càrrec de president per al període 2018-2021 de la mà de Jordi Ludevid, antic degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). En el seu discurs, el nou president va afirmar que amb el nou càrrec assumia “un compromís amb els arquitectes, la societat, els consellers i la cooperació col·legial”. Aquest compromís, va subratllar, es concretarà amb la “construcció d’un projecte col·lectiu, inclusiu i de diversificació, on tots els companys trobin la seva satisfacció professional".
Una aposta pel lideratge dels arquitectes
L’exdegà del Col·legi va assegurar que havia de liderar una “legislatura clau per afrontar un gran canvi en la realitat que ens envolta”, basada en reptes com “el dret a un habitatge digne i adequat, la millora de les condicions de vida, salut, confort i benestar de les persones i la lluita contra el canvi climàtic”.
Aquests reptes, va anticipar, "només s'assoliran si transformem urgentment les nostres ciutats, barris, edificis i la majoria dels 26 milions d'habitatges construïts que tenim a Espanya" i, segons va afirmar, “això només es farà amb el lideratge dels arquitectes”.
Comerón va prometre que durant el seu mandat “es donaria veu a tots els arquitectes” i que, per aquesta raó, estaven presents en l’acte de presa de possessió els màxims representants del món de l’arquitectura. Algunes de les figures presents van ser el president de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA), Thomas Vonier, el Director General d’Arquitectura, Habitatge i Sòl del Ministerio de Fomento, Antonio Aguilar Mediavilla, el president de l’Ordem dos Arquitectos, Celestino García Braña o la guanyadora del premi Pritzer, Carme Pigem, del despatx RCR.
Un arquitecte amb una dilatada experiència institucional
Lluís Comerón és arquitecte per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Després d'haver treballat amb Ramon Sanabria i Ramon Artigas, va fundar el seu propi despatx, on ha desenvolupat una pràctica professional diversa, realitzant projectes tant per a les administracions públiques com per al sector privat.
En l'àmbit col·legial, el nou president posseeix una llarga trajectòria, havent ocupat entre 2006 i 2010 la presidència de la Demarcació de Barcelona del COAC i el càrrec de degà d'aquesta institució des de 2010.
Comunicat del president del CSCAE
El CSCAE fa arribar un comunicat del seu president, Lluís Comerón, dirigit a tots nosaltres on parla del nou repte que assumeix amb aquest nou càrrec i agraeix el suport que ha tingut per assumir-lo. Podeu llegir el seu contingut aquí.
Davant de més de 120 assistents, Comerón va assumir el càrrec de president per al període 2018-2021 de la mà de Jordi Ludevid, antic degà del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC). En el seu discurs, el nou president va afirmar que amb el nou càrrec assumia “un compromís amb els arquitectes, la societat, els consellers i la cooperació col·legial”. Aquest compromís, va subratllar, es concretarà amb la “construcció d’un projecte col·lectiu, inclusiu i de diversificació, on tots els companys trobin la seva satisfacció professional".
Una aposta pel lideratge dels arquitectes
L’exdegà del Col·legi va assegurar que havia de liderar una “legislatura clau per afrontar un gran canvi en la realitat que ens envolta”, basada en reptes com “el dret a un habitatge digne i adequat, la millora de les condicions de vida, salut, confort i benestar de les persones i la lluita contra el canvi climàtic”.
Aquests reptes, va anticipar, "només s'assoliran si transformem urgentment les nostres ciutats, barris, edificis i la majoria dels 26 milions d'habitatges construïts que tenim a Espanya" i, segons va afirmar, “això només es farà amb el lideratge dels arquitectes”.
Comerón va prometre que durant el seu mandat “es donaria veu a tots els arquitectes” i que, per aquesta raó, estaven presents en l’acte de presa de possessió els màxims representants del món de l’arquitectura. Algunes de les figures presents van ser el president de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA), Thomas Vonier, el Director General d’Arquitectura, Habitatge i Sòl del Ministerio de Fomento, Antonio Aguilar Mediavilla, el president de l’Ordem dos Arquitectos, Celestino García Braña o la guanyadora del premi Pritzer, Carme Pigem, del despatx RCR.
Un arquitecte amb una dilatada experiència institucional
Lluís Comerón és arquitecte per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Després d'haver treballat amb Ramon Sanabria i Ramon Artigas, va fundar el seu propi despatx, on ha desenvolupat una pràctica professional diversa, realitzant projectes tant per a les administracions públiques com per al sector privat.
En l'àmbit col·legial, el nou president posseeix una llarga trajectòria, havent ocupat entre 2006 i 2010 la presidència de la Demarcació de Barcelona del COAC i el càrrec de degà d'aquesta institució des de 2010.
Comunicat del president del CSCAE
El CSCAE fa arribar un comunicat del seu president, Lluís Comerón, dirigit a tots nosaltres on parla del nou repte que assumeix amb aquest nou càrrec i agraeix el suport que ha tingut per assumir-lo. Podeu llegir el seu contingut aquí.
25/01/2018
Growth in the construction sector, still at minimal levels, lost its impetus in 2017
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
In 2017, the area of authorised building projects in Catalonia grew by 9%, representing a slowdown in the growth experienced in the last two years. The drop of 17% in the largest projects was offset by a very positive increase in small and medium-sized ones. The regions of Barcelona and Girona showed the most consistent growth, which, however, is still not being reflected in the other regions. Building renovation continues to be at a standstill, which is a very worrying factor..
On Monday, 15 January, at a meeting open to the media, the COAC made an analysis of construction and building renovation activity in Catalonia during 2017, based on projects in the construction phase
Analysis of the authorised building area in Catalonia
Last year concluded with a total of 3,907,014 m² authorised for construction, 327,000 m² more than the previous year, which represents an increase of 9.1% compared to 2016. In view of these figures, it is worth making the following observations:
1.- Even though the authorised construction area has increased, it is still way below what we might regard as ‘normal’ (we are still very much below the record minimum of the previous 25 years, not counting the period of the economic crisis).
This increase of 9.1% is much lower than the increases in the immediately preceding years (24% in 2016 and 26% in 2015).
3.- . As in the last two years, we are not seeing uniform growth across the whole region. Only the provinces of Barcelona and Girona are experiencing consistent growth.
4.- In 2017, large-scale projects (i.e. with an area of more than 10,000 m²) declined, offset by the increase in small and medium-sized projects.
5.- The total authorised construction area in Catalonia corresponds to 7,820 projects, a figure that is still very much below the European standard, which, were we to achieve this level, would lead to the more uniform recovery of architectural practices and the sector in general.
Analysis by size and number of authorised projects
The projects authorised in 2017 with an area of more than 10,000 m², i.e. the largest projects, have seen the biggest drop (17% compared to 2016, 7 points lower). In all, an area of 853,747 m² was authorised in 2017, corresponding to 49 projects.
On the other hand, projects smaller than 10,000 m² increased, especially the 3,000–10,000 m² and the 500–3,000 m² segments, rising 27% above the figure in 2016 (a significant increase of 8 points) with a total of 2,005,893 m² authorised, representing 1,116 projects.
Comparing the number of projects with that of the previous year, the conclusion is that in 2017 the total number increased by 207 projects (23% more). We can view this as a positive fact, given that it represents a better distribution of work in the sector rather than being concentrated into a few very large projects, which has been the general trend since 2014. Even so, the drop in large-scale projects is not good news.
Analysis of the authorised construction area by region
In the province of Barcelona, not including the capital, the overall increase in 2017 was 17%. Despite this, it should be noted that projects of more than 10,000 m² fell by 18% compared to 2016, a year in which they grew significantly. On the other hand, medium-to-large, medium and small projects grew significantly, with increases close to 50%, apart from the smallest projects which grew to a lesser extent. The province of Barcelona continues to set the general trends in construction in Catalonia
With regard to the city of Barcelona, there was actually negative year-on-year growth of 13% compared to 2016. This situation was caused by the drop in projects of more than 3,000 m² (15% fewer projects of 3,000-10,000 m² and 24% fewer projects of over 10,000 m²).
It is worth pointing out that in 2016 the Catalan capital experienced an exceptional third quarter, with six major projects, that has not been repeated. If it were not for this fact, the quarterly figures for 2017 would be very much along the lines of the other quarters of 2016.
The Ebre, Lleida and Tarragona regions have witnessed very low and insignificant growth. Girona, on the other hand, has experienced more consistent growth at around 20% this year, with 580,000 m² authorised in 2017, against 265,000 m² in Tarragona and 183,000 m² in Lleida.
Analysis by type of building: new build versus building renovation
New build continues to grow, although less strongly than the previous year (in 2016 it grew by 30%, while this year by just 12%). Although building renovation work increased slightly, it is still very much at a standstill. In overall figures, in 2017 there was 2,569,000 m² of new build and 1,252,610 m² of building renovations authorised.
In the province of Barcelona, building renovation dropped back to 2015 levels. On the other hand, in the city of Barcelona, renovations fluctuated without pointing to a clear trend either way.
The building renovation projects authorised by the COAC are those that either affect the overall structure of the building and its layout, or entail a change of use. Consequently, it can be deduced from these figures that urban building renovation in general, which is so essential in a building stock as old and obsolete as ours, with evident challenges such as energy efficiency and sustainability, is just not happening.
There is a lack of information on small-scale building renovation, without which it is very difficult to drive forward efficient urban renovation policies.
Analysis by use: residential/non-residential habitatge / no habitatge
Residential housing continues to grow (more than in 2016), while non-residential construction has witnessed a significant decline compared to 2016, a year when it experienced a major upturn
With regard to non-residential construction, every building type witnessed a decline apart from industrial. In 2017 the total volume of authorised square metres for industrial buildings (308,071 m²) was higher than the other sectors (retail, hospitality, offices, health and education).
The common denominator for these other sectors in 2016 was that they all grew considerably. In the case of retail, which had witnessed significant growth since 2015, growth fell by 27% this year. Even so, some 260,000 m² were authorised, this being the sector with the highest planned construction area after industry. The hospitality and offices sectors fell by 28% and 16% respectively.
Education and health fell by around 50%. There had been significant growth in 2016, though the number of square metres this was based on was very low. This year 50,000 m² was authorised for the education sector and 40,000 m² for the health sector.
Housing
In 2017, plans for 11,250 houses were authorised, resulting in growth of 32% along similar lines to 2016. Housing in general has grown consistently since 2013, when 2,888 new houses were authorised.
This figure would equal that of 2009, in the midst of the economic crisis, representing 57% less than the record minimum (in 1991) of the previous 25 years (not taking the crisis years into account).
The bulk of housing projects authorised in Catalonia in 2017 correspond to medium-sized projects (500–3,000 m²) and medium-to-large ones (3,000 – 10,000 m²). In terms of the number of houses per project, most projects were for between two and fifty properties.
If we look at how these new housing projects were distributed regionally, we can see that there was growth in every region apart from Ebre. The province of Barcelona had the highest growth, showing a very positive trend. The trend was also very positive in Girona, while although there was growth in the city of Barcelona, a slowdown was noted.
·VIEW THE AUTHORISATION GRAPHS
On Monday, 15 January, at a meeting open to the media, the COAC made an analysis of construction and building renovation activity in Catalonia during 2017, based on projects in the construction phase
Analysis of the authorised building area in Catalonia
Last year concluded with a total of 3,907,014 m² authorised for construction, 327,000 m² more than the previous year, which represents an increase of 9.1% compared to 2016. In view of these figures, it is worth making the following observations:
1.- Even though the authorised construction area has increased, it is still way below what we might regard as ‘normal’ (we are still very much below the record minimum of the previous 25 years, not counting the period of the economic crisis).
This increase of 9.1% is much lower than the increases in the immediately preceding years (24% in 2016 and 26% in 2015).
3.- . As in the last two years, we are not seeing uniform growth across the whole region. Only the provinces of Barcelona and Girona are experiencing consistent growth.
4.- In 2017, large-scale projects (i.e. with an area of more than 10,000 m²) declined, offset by the increase in small and medium-sized projects.
5.- The total authorised construction area in Catalonia corresponds to 7,820 projects, a figure that is still very much below the European standard, which, were we to achieve this level, would lead to the more uniform recovery of architectural practices and the sector in general.
Analysis by size and number of authorised projects
The projects authorised in 2017 with an area of more than 10,000 m², i.e. the largest projects, have seen the biggest drop (17% compared to 2016, 7 points lower). In all, an area of 853,747 m² was authorised in 2017, corresponding to 49 projects.
On the other hand, projects smaller than 10,000 m² increased, especially the 3,000–10,000 m² and the 500–3,000 m² segments, rising 27% above the figure in 2016 (a significant increase of 8 points) with a total of 2,005,893 m² authorised, representing 1,116 projects.
Comparing the number of projects with that of the previous year, the conclusion is that in 2017 the total number increased by 207 projects (23% more). We can view this as a positive fact, given that it represents a better distribution of work in the sector rather than being concentrated into a few very large projects, which has been the general trend since 2014. Even so, the drop in large-scale projects is not good news.
Analysis of the authorised construction area by region
In the province of Barcelona, not including the capital, the overall increase in 2017 was 17%. Despite this, it should be noted that projects of more than 10,000 m² fell by 18% compared to 2016, a year in which they grew significantly. On the other hand, medium-to-large, medium and small projects grew significantly, with increases close to 50%, apart from the smallest projects which grew to a lesser extent. The province of Barcelona continues to set the general trends in construction in Catalonia
With regard to the city of Barcelona, there was actually negative year-on-year growth of 13% compared to 2016. This situation was caused by the drop in projects of more than 3,000 m² (15% fewer projects of 3,000-10,000 m² and 24% fewer projects of over 10,000 m²).
It is worth pointing out that in 2016 the Catalan capital experienced an exceptional third quarter, with six major projects, that has not been repeated. If it were not for this fact, the quarterly figures for 2017 would be very much along the lines of the other quarters of 2016.
The Ebre, Lleida and Tarragona regions have witnessed very low and insignificant growth. Girona, on the other hand, has experienced more consistent growth at around 20% this year, with 580,000 m² authorised in 2017, against 265,000 m² in Tarragona and 183,000 m² in Lleida.
Analysis by type of building: new build versus building renovation
New build continues to grow, although less strongly than the previous year (in 2016 it grew by 30%, while this year by just 12%). Although building renovation work increased slightly, it is still very much at a standstill. In overall figures, in 2017 there was 2,569,000 m² of new build and 1,252,610 m² of building renovations authorised.
In the province of Barcelona, building renovation dropped back to 2015 levels. On the other hand, in the city of Barcelona, renovations fluctuated without pointing to a clear trend either way.
The building renovation projects authorised by the COAC are those that either affect the overall structure of the building and its layout, or entail a change of use. Consequently, it can be deduced from these figures that urban building renovation in general, which is so essential in a building stock as old and obsolete as ours, with evident challenges such as energy efficiency and sustainability, is just not happening.
There is a lack of information on small-scale building renovation, without which it is very difficult to drive forward efficient urban renovation policies.
Analysis by use: residential/non-residential habitatge / no habitatge
Residential housing continues to grow (more than in 2016), while non-residential construction has witnessed a significant decline compared to 2016, a year when it experienced a major upturn
With regard to non-residential construction, every building type witnessed a decline apart from industrial. In 2017 the total volume of authorised square metres for industrial buildings (308,071 m²) was higher than the other sectors (retail, hospitality, offices, health and education).
The common denominator for these other sectors in 2016 was that they all grew considerably. In the case of retail, which had witnessed significant growth since 2015, growth fell by 27% this year. Even so, some 260,000 m² were authorised, this being the sector with the highest planned construction area after industry. The hospitality and offices sectors fell by 28% and 16% respectively.
Education and health fell by around 50%. There had been significant growth in 2016, though the number of square metres this was based on was very low. This year 50,000 m² was authorised for the education sector and 40,000 m² for the health sector.
Housing
In 2017, plans for 11,250 houses were authorised, resulting in growth of 32% along similar lines to 2016. Housing in general has grown consistently since 2013, when 2,888 new houses were authorised.
This figure would equal that of 2009, in the midst of the economic crisis, representing 57% less than the record minimum (in 1991) of the previous 25 years (not taking the crisis years into account).
The bulk of housing projects authorised in Catalonia in 2017 correspond to medium-sized projects (500–3,000 m²) and medium-to-large ones (3,000 – 10,000 m²). In terms of the number of houses per project, most projects were for between two and fifty properties.
If we look at how these new housing projects were distributed regionally, we can see that there was growth in every region apart from Ebre. The province of Barcelona had the highest growth, showing a very positive trend. The trend was also very positive in Girona, while although there was growth in the city of Barcelona, a slowdown was noted.
·VIEW THE AUTHORISATION GRAPHS
15/01/2018