Mor l’arquitecta Anna Pont
Imatge:
© Comas-Pont arquitectes
L’arquitecta i artista Anna Pont Armengol ha mort la matinada del 17 al 18 de juliol, als 48 anys, a causa d’un càncer.
Nascuda a Ripoll l’any 1975, Pont residia a Vic, on tenia l’estudi d’arquitectura que compartia amb el seu soci i company Jordi Comas.
Amb l’Estudi Comas-Pont havia treballat en projectes educatius, socials, sanitaris i de paisatge urbà, tant en el sector públic com en el privat, i sempre fent del respecte al medi ambient un dels trets primordials de les seves obres.
Entre d’altres, va dissenyar escoles -com la Paco Candel de l’Hospitalet de Llobregat, Marta Mata de Barberà del Vallès, El Petit Miquel de Vic-, centres d'atenció primària -a Olot, Riells i Viabrea i Can Llong de Sabadell-, mercats -com els de Manlleu, Vollpalleres o Alcanar-, edificis plurifamiliars, etc. En destaca el nou edifici per a la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, l'obra més reconeguda de la seva trajectòria, seleccionada també a la 8a Mostra d'Arquitectura de les Comarques Centrals.
Les seves obres han rebut nombrosos permis i reconeixements: Premi El temps de les arts (2021), Premi Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (2018), Premi NAN a l’eficiència energètica (2018), finalistes als Premis FAC, Premis Mapei (2022), Premis CSAE, Mostres d'Arquitectura Catalana de les Comarques Centrals (2016-2020), Mostra d'Arquitectura Catalana del Maresme (2021) i nominats al Premi Mies Van der Rohe (2017), entre d’altres.
Pont combinava la dedicació a l’arquitectura amb la seva altra passió, la pintura i la il·lustració, de la qual n’era autodidacta. La seva obra artística, expressada principalment a través de dibuixos en blanc i negre, buscava la provocació, la denúncia o la defensa de les minories. La seva obra ha estat exposada a diversos països, i al Col·legi d'Arquitectes l'hem pogut veure a les seus de Vic i Manresa de la Demarcació de Comarques Centrals.
Pont era també molt activa a les xarxes socials, des d'on difonia missatges mordaços de la realitat i, també, fer front a la seva pròpia malaltia.
La cerimònia de comiat es va dur a terme el divendres 19 de juliol, al Tanatori de Vic.
Fonts: El Punt Avui, Estudi Comas-Pont, arquitecturacatalana.cat
Nascuda a Ripoll l’any 1975, Pont residia a Vic, on tenia l’estudi d’arquitectura que compartia amb el seu soci i company Jordi Comas.
Amb l’Estudi Comas-Pont havia treballat en projectes educatius, socials, sanitaris i de paisatge urbà, tant en el sector públic com en el privat, i sempre fent del respecte al medi ambient un dels trets primordials de les seves obres.
Entre d’altres, va dissenyar escoles -com la Paco Candel de l’Hospitalet de Llobregat, Marta Mata de Barberà del Vallès, El Petit Miquel de Vic-, centres d'atenció primària -a Olot, Riells i Viabrea i Can Llong de Sabadell-, mercats -com els de Manlleu, Vollpalleres o Alcanar-, edificis plurifamiliars, etc. En destaca el nou edifici per a la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, l'obra més reconeguda de la seva trajectòria, seleccionada també a la 8a Mostra d'Arquitectura de les Comarques Centrals.
Les seves obres han rebut nombrosos permis i reconeixements: Premi El temps de les arts (2021), Premi Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (2018), Premi NAN a l’eficiència energètica (2018), finalistes als Premis FAC, Premis Mapei (2022), Premis CSAE, Mostres d'Arquitectura Catalana de les Comarques Centrals (2016-2020), Mostra d'Arquitectura Catalana del Maresme (2021) i nominats al Premi Mies Van der Rohe (2017), entre d’altres.
Pont combinava la dedicació a l’arquitectura amb la seva altra passió, la pintura i la il·lustració, de la qual n’era autodidacta. La seva obra artística, expressada principalment a través de dibuixos en blanc i negre, buscava la provocació, la denúncia o la defensa de les minories. La seva obra ha estat exposada a diversos països, i al Col·legi d'Arquitectes l'hem pogut veure a les seus de Vic i Manresa de la Demarcació de Comarques Centrals.
Pont era també molt activa a les xarxes socials, des d'on difonia missatges mordaços de la realitat i, també, fer front a la seva pròpia malaltia.
La cerimònia de comiat es va dur a terme el divendres 19 de juliol, al Tanatori de Vic.
Fonts: El Punt Avui, Estudi Comas-Pont, arquitecturacatalana.cat
19/07/2024
La construcció a les Comarques Centrals creix un 9% i supera els nivells anteriors a la pandèmia
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Demarcació a les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha analitzat, en una convocatòria oberta als mitjans de comunicació, les dades del visat d’edificació al territori referents al primer semestre de 2024. L’estudi presentat s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, tant els corresponents a intervencions d’obra nova com els d’actuacions en edificacions existents. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
Superfície visada i nombre d’expedients
El primer semestre del 2024 s’han visat un total de 153.811 m2 a la Demarcació de Comarques Centrals, un 9% més que el mateix període de 2023. Aquesta xifra representa un 6% del total de superfície visada a Catalunya (2.603.821 m2). Comparativament amb anys anteriors, la superfície visada el primer semestre d’enguany a Comarques Centrals és la més alta des del 2019, a excepció del primer semestre del 2022.
Tot i el creixement en superfície, el nombre d’expedients ha estat un 10% inferior al de fa un any, tancant el semestre en 417 expedients visats. Per tant aquest primer semestre del 2024 s’estan visant projectes més grans que altres anys. Pel que fa a l’anàlisi per comarques, l’augment de superfície el trobem a Osona (28,4%), Bages (14,9%) i Berguedà (9,6%). Per contra, Anoia i Moianès han experimentat un creixement negatiu, amb un 34,9% i un 3,9% per sota respectivament.
En la lectura municipal, les poblacions que concentren major nombre de metres quadrats visats són Manresa, un 22% del total de la superfície visada a la Demarcació, i Vic (20,3%). A més distància se situen Igualada (3,3%), Manlleu (3%) i Monistrol de Montserrat (2,8%).
Projectes d’obra nova i rehabilitació
La rehabilitació experimenta un creixement del 7,8% respecte al primer semestre del 2023 i les Comarques Centrals és de les poques demarcacions que experimenta un creixement positiu, ja que les dades globals de visat situen la rehabilitació al conjunt de Catalunya un 1% per sota. En dades globals semestrals la rehabilitació se situa a les Comarques Centrals en un 33%, 6 punts per sobre que el global de Catalunya que té el 27%.
Els 49.341 m2 de rehabilitació visats a la Demarcació de Comarques Centrals equivalen a un 7,4% del total de rehabilitació visada a Catalunya (662.895 m2). Per comarques, l’augment de la rehabilitació aquest semestre s’ha centrat a les comarques del Bages (101%) i Berguedà (2,7%).
Pel que fa als municipis, Manresa i Vic concentren la major part de metres quadrats de rehabilitació visats, amb un 18% i 15% respectivament.
Malgrat aquestes dades positives, no han generat el creixement esperat per l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation. Cal remarcar que dels 106 expedients tramitats pel COAC el 2024 dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis, Comarques Centrals és la demarcació on s’han tramitat més expedients a banda de Barcelona (en concret s’han tramitat divuit expedients).
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions. En aquest sentit, els fons europeus són una oportunitat única per promoure la rehabilitació del nostre parc edificat. Per tal d’assessorar, informar i acompanyar la ciutadania en la rehabilitació d’edificis vinculada als Next Generation, el COAC compta amb l’Oficina Tècnica de Rehabilitació. Paral·lelament, des del COAC estem liderant a Catalunya el projecte de descarbonització de l’arquitectura, amb l’objectiu no només de preparar als arquitectes al repte que tenim per davant, sinó per esdevenir motor de transformació en el sector.
Pel que fa a l’obra nova, tanca un semestre de creixement positiu després d’un any de davallada. Així, amb 101.446 m2 visats se situa un 10,6% per sobre en relació al primer semestre de 2023. El comportament, novament , és diferent segons la comarca i es concentra al Moianès (167,3%), Osona (70%) i Berguedà (25,1%).
En relació al conjunt de Catalunya, la superfície d’obra nova visada a la Demarcació de Comarques Centrals aquest semestre representa el 5,3% del total d’obra nova visada (1.913.765 m2).
Anàlisi per usos: habitatge i no habitatge
L’habitatge a la Demarcació de Comarques Centrals ha crescut tant en superfície com en nombre d’habitatges de nova creació visats. El primer semestre de 2024 s’han visat 105.008 m2 d’ús habitatge –comptabilitzant l’obra nova i les intervencions en edificacions existents–, xifra que representa un 7,9% més que el primer semestre de 2023. Aquesta dada suposa que a la Demarcació s’ha visat el 5,4% de superfície d’habitatge visada a tot el territori català (1.955.292 m2).
Pel que fa al nombre d’habitatges, el primer semestre d’enguany s’han visat 471 habitatges de nova creació, un 12,6% més que el mateix període de l’any passat. La Demarcació concentra el 4,5% del total d’habitatges nous visats a tot Catalunya (10.394). L’única comarca amb creixement negatiu pel que fa a nombre d’habitatges de nova creació és Osona, presenta una davallada del 20,5% en relació al primer semestre de l’any passat que cal recordar que va ser molt positiu. La resta de comarques tenen un creixement positiu: Anoia 21,1%, Bages 45,9%, Berguedà 33,3% i Moianès 44,4%.
En relació amb el no habitatge, la superfície també creix, concretament un 14,1%, amb un total de 45.779 m2 visats. El sector que presenta un augment més significatiu és l’hostaleria, que ha crescut un 1.389% (dada que s’explica per la construcció d’una residència d'estudiants a Vic). També presenta un comportament positiu educació amb un 123,2% més de superfície visada (a causa de la construcció de la Clínica Odontològica Universitària de la FUB a Manresa).
Podeu consultar aquí les dades del visat d’edificació a Catalunya del primer semestre de 2024
Superfície visada i nombre d’expedients
El primer semestre del 2024 s’han visat un total de 153.811 m2 a la Demarcació de Comarques Centrals, un 9% més que el mateix període de 2023. Aquesta xifra representa un 6% del total de superfície visada a Catalunya (2.603.821 m2). Comparativament amb anys anteriors, la superfície visada el primer semestre d’enguany a Comarques Centrals és la més alta des del 2019, a excepció del primer semestre del 2022.
Tot i el creixement en superfície, el nombre d’expedients ha estat un 10% inferior al de fa un any, tancant el semestre en 417 expedients visats. Per tant aquest primer semestre del 2024 s’estan visant projectes més grans que altres anys. Pel que fa a l’anàlisi per comarques, l’augment de superfície el trobem a Osona (28,4%), Bages (14,9%) i Berguedà (9,6%). Per contra, Anoia i Moianès han experimentat un creixement negatiu, amb un 34,9% i un 3,9% per sota respectivament.
En la lectura municipal, les poblacions que concentren major nombre de metres quadrats visats són Manresa, un 22% del total de la superfície visada a la Demarcació, i Vic (20,3%). A més distància se situen Igualada (3,3%), Manlleu (3%) i Monistrol de Montserrat (2,8%).
Projectes d’obra nova i rehabilitació
La rehabilitació experimenta un creixement del 7,8% respecte al primer semestre del 2023 i les Comarques Centrals és de les poques demarcacions que experimenta un creixement positiu, ja que les dades globals de visat situen la rehabilitació al conjunt de Catalunya un 1% per sota. En dades globals semestrals la rehabilitació se situa a les Comarques Centrals en un 33%, 6 punts per sobre que el global de Catalunya que té el 27%.
Els 49.341 m2 de rehabilitació visats a la Demarcació de Comarques Centrals equivalen a un 7,4% del total de rehabilitació visada a Catalunya (662.895 m2). Per comarques, l’augment de la rehabilitació aquest semestre s’ha centrat a les comarques del Bages (101%) i Berguedà (2,7%).
Pel que fa als municipis, Manresa i Vic concentren la major part de metres quadrats de rehabilitació visats, amb un 18% i 15% respectivament.
Malgrat aquestes dades positives, no han generat el creixement esperat per l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation. Cal remarcar que dels 106 expedients tramitats pel COAC el 2024 dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis, Comarques Centrals és la demarcació on s’han tramitat més expedients a banda de Barcelona (en concret s’han tramitat divuit expedients).
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions. En aquest sentit, els fons europeus són una oportunitat única per promoure la rehabilitació del nostre parc edificat. Per tal d’assessorar, informar i acompanyar la ciutadania en la rehabilitació d’edificis vinculada als Next Generation, el COAC compta amb l’Oficina Tècnica de Rehabilitació. Paral·lelament, des del COAC estem liderant a Catalunya el projecte de descarbonització de l’arquitectura, amb l’objectiu no només de preparar als arquitectes al repte que tenim per davant, sinó per esdevenir motor de transformació en el sector.
Pel que fa a l’obra nova, tanca un semestre de creixement positiu després d’un any de davallada. Així, amb 101.446 m2 visats se situa un 10,6% per sobre en relació al primer semestre de 2023. El comportament, novament , és diferent segons la comarca i es concentra al Moianès (167,3%), Osona (70%) i Berguedà (25,1%).
En relació al conjunt de Catalunya, la superfície d’obra nova visada a la Demarcació de Comarques Centrals aquest semestre representa el 5,3% del total d’obra nova visada (1.913.765 m2).
Anàlisi per usos: habitatge i no habitatge
L’habitatge a la Demarcació de Comarques Centrals ha crescut tant en superfície com en nombre d’habitatges de nova creació visats. El primer semestre de 2024 s’han visat 105.008 m2 d’ús habitatge –comptabilitzant l’obra nova i les intervencions en edificacions existents–, xifra que representa un 7,9% més que el primer semestre de 2023. Aquesta dada suposa que a la Demarcació s’ha visat el 5,4% de superfície d’habitatge visada a tot el territori català (1.955.292 m2).
Pel que fa al nombre d’habitatges, el primer semestre d’enguany s’han visat 471 habitatges de nova creació, un 12,6% més que el mateix període de l’any passat. La Demarcació concentra el 4,5% del total d’habitatges nous visats a tot Catalunya (10.394). L’única comarca amb creixement negatiu pel que fa a nombre d’habitatges de nova creació és Osona, presenta una davallada del 20,5% en relació al primer semestre de l’any passat que cal recordar que va ser molt positiu. La resta de comarques tenen un creixement positiu: Anoia 21,1%, Bages 45,9%, Berguedà 33,3% i Moianès 44,4%.
En relació amb el no habitatge, la superfície també creix, concretament un 14,1%, amb un total de 45.779 m2 visats. El sector que presenta un augment més significatiu és l’hostaleria, que ha crescut un 1.389% (dada que s’explica per la construcció d’una residència d'estudiants a Vic). També presenta un comportament positiu educació amb un 123,2% més de superfície visada (a causa de la construcció de la Clínica Odontològica Universitària de la FUB a Manresa).
Podeu consultar aquí les dades del visat d’edificació a Catalunya del primer semestre de 2024
18/07/2024
El COAC atorga les Medalles COAC 2024
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Junta de Govern del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya ha decidit atorgar les Medalles COAC 2024 als arquitectes Jordi Ludevid i Anglada, Lluís Alonso i Sáinz, Marta Cervelló i Casanova, Antoni Vilanova i Omedas, Jaume Carné i Cabré i Lluèrnia Associació Cultural.
Les Medalles COAC constitueixen la condecoració institucional del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per reconèixer la contribució de persones o institucions al progrés de l’arquitectura o del Col·legi. Els reconeixements s’han entregat en el marc de l'Acte Institucional del COAC el passat 3 de juliol, en el qual s'han reconegut als arquitectes que han fet 50 anys de col·legiació i també es van distingir les donacions de fons professionals a l'Arxiu Històric i Biblioteca.
Enguany, s'ha atorgat una Medalla a Jordi Ludevid i Anglada "per la seva contribució a l’impuls de l’arquitectura, tant a nivell professional com a nivell institucional, primer com a delegat del Bages Berguedà del COAC (1998-2002) i President de la Comissió Gestora de l'Agrupació d'Arquitectes al Servei de l'Administració Pública del COAC (1996-2002), després com a president de la Demarcació de Barcelona (2002-2006), per després, entre 2006 i 2010 assumir el deganat del COAC. Posteriorment va ser vicepresident segon del CSCAE (2007-2009), entre 2010-2017 president del CSCAE. El 2016 va ser elegit president de la Unió Professional espanyola (UP), vicepresident del Consell Europeu de les professions liberals (CEPLIS) i de la Unió Mundial de les Professions Liberales (UMPL), i el 2018 va presidir el Primer Congrés Nacional de Professions d'Espanya. El 2021 publica el llibre “Una ciutat de professions”, una rigorosa investigació de referència sobre el passat, present i futur de les professions al segle XXI”."
S'atorga també una Medalla a Lluís Alonso i Sáinz "per la promoció de l’arquitectura al servei de les persones i contribució a la millora de l’exercici professional amb l’impuls i foment de la millora de la tramitació de llicències urbanístiques, concretament a la ciutat de Manresa. Ha desenvolupat una extensa activitat tant en el camp de l’urbanisme com en el de l’edificació durant les seves etapes com a professional lliberal. Ha exercit diversos càrrecs en societats com Arquitasa, Firmaprofesional, BIMSA, Fundació Privada Catalana per a l’arbitratge tècnic, membre del Consell Municipal de Sostenibilitat de Barcelona (1998-2002), del Consell Municipal de prevenció d’incendis de Barcelona (2005-2007) del Consell General del Paisatge de Catalunya del Departament de Política Territorial i Obres públiques de la Generalitat de Catalunya (2005-2007). Ha estat professor de diversos màsters i postgraus a a Universtitat Politècnica de Catalunya (UPC) del 1989 al 2002.
També s'atorga a Antoni Vilanova i Omedas "per la seva contribució a l’impuls de l’arquitectura i la protecció del patrimoni, tant a nivell professional com a nivell institucional com a president de l’Agrupaciód'arquitectes per a la defensa i la intervenció en el patrimoni arquitectònic (AADIPA) (2014-2024)".
Ha rebut també Medalla Jaume Carné i Cabré "per la seva contribució a l’impuls i defensa de l’arquitectura al servei de les persones i per la seva tasca de difusió i apropament de l’arquitectura i l’urbanisme a la ciutadania mitjançant l’ús d’una mobilitat sostenible i respectuosa amb el medi ambient. En la defensa de l’arquitectura per a la millora de la qualitat de vida i salut de les persones, ha estat impulsor de la creació de l’Agrupació Sènior/a del COAC (2023)".
Finalment, també s'ha atorgat Medalla a Lluèrnia Associació Cultural "per fomentar la defensa de l’espai públic i l’apropamenti coneixement de la ciutat i l’arquitectura a les persones, principalment les no arquitectes, promovent la reflexió i el pensament crític a través de la cultura. Lluèrnia, Festival del Foc i de la Llum, se celebra a Olot des del 2011".
Distingir les aportacions al món de l'arquitectura
Des del 2009, el COAC atorga puntualment les Medalles COAC a persones o entitats que han contribuït a la visibilització o progrés de l'arquitectura.
Podeu consultar totes les Medalles COAC atorgades aquí.
Les Medalles COAC constitueixen la condecoració institucional del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya per reconèixer la contribució de persones o institucions al progrés de l’arquitectura o del Col·legi. Els reconeixements s’han entregat en el marc de l'Acte Institucional del COAC el passat 3 de juliol, en el qual s'han reconegut als arquitectes que han fet 50 anys de col·legiació i també es van distingir les donacions de fons professionals a l'Arxiu Històric i Biblioteca.
Enguany, s'ha atorgat una Medalla a Jordi Ludevid i Anglada "per la seva contribució a l’impuls de l’arquitectura, tant a nivell professional com a nivell institucional, primer com a delegat del Bages Berguedà del COAC (1998-2002) i President de la Comissió Gestora de l'Agrupació d'Arquitectes al Servei de l'Administració Pública del COAC (1996-2002), després com a president de la Demarcació de Barcelona (2002-2006), per després, entre 2006 i 2010 assumir el deganat del COAC. Posteriorment va ser vicepresident segon del CSCAE (2007-2009), entre 2010-2017 president del CSCAE. El 2016 va ser elegit president de la Unió Professional espanyola (UP), vicepresident del Consell Europeu de les professions liberals (CEPLIS) i de la Unió Mundial de les Professions Liberales (UMPL), i el 2018 va presidir el Primer Congrés Nacional de Professions d'Espanya. El 2021 publica el llibre “Una ciutat de professions”, una rigorosa investigació de referència sobre el passat, present i futur de les professions al segle XXI”."
S'atorga també una Medalla a Lluís Alonso i Sáinz "per la promoció de l’arquitectura al servei de les persones i contribució a la millora de l’exercici professional amb l’impuls i foment de la millora de la tramitació de llicències urbanístiques, concretament a la ciutat de Manresa. Ha desenvolupat una extensa activitat tant en el camp de l’urbanisme com en el de l’edificació durant les seves etapes com a professional lliberal. Ha exercit diversos càrrecs en societats com Arquitasa, Firmaprofesional, BIMSA, Fundació Privada Catalana per a l’arbitratge tècnic, membre del Consell Municipal de Sostenibilitat de Barcelona (1998-2002), del Consell Municipal de prevenció d’incendis de Barcelona (2005-2007) del Consell General del Paisatge de Catalunya del Departament de Política Territorial i Obres públiques de la Generalitat de Catalunya (2005-2007). Ha estat professor de diversos màsters i postgraus a a Universtitat Politècnica de Catalunya (UPC) del 1989 al 2002.
Té també una dilatada trajectòria al servei d’administracions públiques, tant de l’Estat com Autonòmica i local, gestionant polítiques públiques en matèria d’Urbanisme, Medi Ambient, Patrimoni, Economia, Hisendes Públiques i Fiscalitat local durant el període 1974-2020. Actualment és Regidor delegat d’Habitatge, Centre Històric i Llicències d’aquest mateix ajuntament.
Se li atorga també per la seva contribució a l’impuls de l’arquitectura a nivell institucional, primer en diferents càrrecs a la demarcació de Barcelona del COAC (1986-1988, com a vocal; 1988-1990, com a tresorer; 1990-1994, com a secretari; 1994-2002, com a president) per després, entre 2002 i 2006 assumir el deganat del COAC
També s'atorga a Antoni Vilanova i Omedas "per la seva contribució a l’impuls de l’arquitectura i la protecció del patrimoni, tant a nivell professional com a nivell institucional com a president de l’Agrupaciód'arquitectes per a la defensa i la intervenció en el patrimoni arquitectònic (AADIPA) (2014-2024)".
Ha rebut també Medalla Jaume Carné i Cabré "per la seva contribució a l’impuls i defensa de l’arquitectura al servei de les persones i per la seva tasca de difusió i apropament de l’arquitectura i l’urbanisme a la ciutadania mitjançant l’ús d’una mobilitat sostenible i respectuosa amb el medi ambient. En la defensa de l’arquitectura per a la millora de la qualitat de vida i salut de les persones, ha estat impulsor de la creació de l’Agrupació Sènior/a del COAC (2023)".
Finalment, també s'ha atorgat Medalla a Lluèrnia Associació Cultural "per fomentar la defensa de l’espai públic i l’apropamenti coneixement de la ciutat i l’arquitectura a les persones, principalment les no arquitectes, promovent la reflexió i el pensament crític a través de la cultura. Lluèrnia, Festival del Foc i de la Llum, se celebra a Olot des del 2011".
Distingir les aportacions al món de l'arquitectura
Des del 2009, el COAC atorga puntualment les Medalles COAC a persones o entitats que han contribuït a la visibilització o progrés de l'arquitectura.
Podeu consultar totes les Medalles COAC atorgades aquí.
8/07/2024
La Festa d'Arquitectes 2024, una gran experiència sensorial
Imatge:
Imatge guanyadora del concurs d'Instagram de la Festa d'Arquitectes 2024 © Karolina Levanaite
El passat 7 de juny, més de 400 persones van participar en la Festa d'Arquitectes de la Demarcació de Barcelona a la seu de Plaça Nova.
Des de les sis fins a la una de la matinada, els arquitectes col·legiats, estudiants d’arquitectura i les seves famílies van poder gaudir d'una vetllada als espais privilegiats d'aquest emblemàtic edifici, el qual va obrir les portes a espais que acostumen a estar tancats al públic, com el dipòsit de l’Arxiu Històric o la planta del Deganat, on es van mostrar els dos Llibres d’Or del COAC, dels artistes Antoni Tàpies i Perejaume, amb dibuixos i dedicatòries d'autoritats i d'arquitectes que han deixat la seva empremta.
La tarda va començar amb una nova edició d’ArquiLlibres, a través de la qual es van poder adquirir llibres d'arquitectura de segona mà. La iniciativa, de la Demarcació junt amb la llibreria La Capell i les Agrupacions Sènior/a i l’AJAC, facilita la reutilització i contribueix a teixir una xarxa entre diferents generacions d’arquitectes.
Durant la vetllada també es van realitzar visites guiades per descobrir els espais ocults del COAC, la Biblioteca i l'Arxiu Històric, així com tallers d'arquitectura i robòtica per a infants i joves.
Per als més petits, es va organitzar també un petit repte sobre la història dels arquitectes de casa nostra, des del naixement de l'Associació d'Arquitectes fa 150 anys fins a l'actualitat. La trentena d'infants que hi van participar van superar el repte i van aconseguir el llibre "Petita Història del COAC" com a premi.
El plat fort de la festa es va localitzar a la Sala d'Actes, la qual es va convertir en un espai sensorial que permetia endinsar-se en la ment dels arquitectes, un recorregut per mostrar alguns dels elements més singulars del COAC i que, entre altres, retia homenatge a l’obra de Coderch, commemorant els 40 anys de la seva mort, així com el Premi de Paisatge Rosa Barba o la Mostra d'Arquitectura de Barcelona.
A les 20.00 h, amb el brindis per la festa i per l’arquitectura, la presidenta de la Demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten, juntament amb l'equip de la Junta Directiva van dedicar unes paraules de benvinguda als assistents. En aquest moment es va realitzar el sorteig d'una Butaca Butterfly amb pell de vaca, gentilesa de La Capell. La festa va seguir amb espais per fer networking, prendre un refrigeri i zona de ball amb una sessió de discjòquei.
La #FestaArquitectes2024 a Instagram
La Festa d'Arquitectes es va viure intensament també a les xarxes socials a través de les fotografies que van participar en el concurs d'Instagram.
Les imatges guanyadores són:
- 1r premi per a la fotografia "Membranes", de Karolina Levanaite (@karolinelev a Instagram), que s'endú una estada en habitació doble amb esmorzar inclòs, gentilesa de Bestours
- 2n premi per a la fotografia "From above", d'Ivan Teba (@ivan_teba), que s'endú una estada a Alfacs Village, gentilesa d'Alfacs
- 3r premi per a una imatge de David Flo (@davidflo_photos), que s'endú entrades per visitar la Casa Batlló, gentilesa de Casa Batlló
La imatge del primer premi és la que il·lustra aquesta notícia. Podeu recuperar les fotografies que van participar en el concurs cercant l’etiqueta #FestaArquitectes2023 a Instagram.
Gràcies a tothom per venir i fer de la professió de l'arquitectura una gran festa!
Amb el patrocini de:
Amb la col·laboració de:
Des de les sis fins a la una de la matinada, els arquitectes col·legiats, estudiants d’arquitectura i les seves famílies van poder gaudir d'una vetllada als espais privilegiats d'aquest emblemàtic edifici, el qual va obrir les portes a espais que acostumen a estar tancats al públic, com el dipòsit de l’Arxiu Històric o la planta del Deganat, on es van mostrar els dos Llibres d’Or del COAC, dels artistes Antoni Tàpies i Perejaume, amb dibuixos i dedicatòries d'autoritats i d'arquitectes que han deixat la seva empremta.
La tarda va començar amb una nova edició d’ArquiLlibres, a través de la qual es van poder adquirir llibres d'arquitectura de segona mà. La iniciativa, de la Demarcació junt amb la llibreria La Capell i les Agrupacions Sènior/a i l’AJAC, facilita la reutilització i contribueix a teixir una xarxa entre diferents generacions d’arquitectes.
Durant la vetllada també es van realitzar visites guiades per descobrir els espais ocults del COAC, la Biblioteca i l'Arxiu Històric, així com tallers d'arquitectura i robòtica per a infants i joves.
Per als més petits, es va organitzar també un petit repte sobre la història dels arquitectes de casa nostra, des del naixement de l'Associació d'Arquitectes fa 150 anys fins a l'actualitat. La trentena d'infants que hi van participar van superar el repte i van aconseguir el llibre "Petita Història del COAC" com a premi.
El plat fort de la festa es va localitzar a la Sala d'Actes, la qual es va convertir en un espai sensorial que permetia endinsar-se en la ment dels arquitectes, un recorregut per mostrar alguns dels elements més singulars del COAC i que, entre altres, retia homenatge a l’obra de Coderch, commemorant els 40 anys de la seva mort, així com el Premi de Paisatge Rosa Barba o la Mostra d'Arquitectura de Barcelona.
A les 20.00 h, amb el brindis per la festa i per l’arquitectura, la presidenta de la Demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten, juntament amb l'equip de la Junta Directiva van dedicar unes paraules de benvinguda als assistents. En aquest moment es va realitzar el sorteig d'una Butaca Butterfly amb pell de vaca, gentilesa de La Capell. La festa va seguir amb espais per fer networking, prendre un refrigeri i zona de ball amb una sessió de discjòquei.
La #FestaArquitectes2024 a Instagram
La Festa d'Arquitectes es va viure intensament també a les xarxes socials a través de les fotografies que van participar en el concurs d'Instagram.
Les imatges guanyadores són:
- 1r premi per a la fotografia "Membranes", de Karolina Levanaite (@karolinelev a Instagram), que s'endú una estada en habitació doble amb esmorzar inclòs, gentilesa de Bestours
- 2n premi per a la fotografia "From above", d'Ivan Teba (@ivan_teba), que s'endú una estada a Alfacs Village, gentilesa d'Alfacs
- 3r premi per a una imatge de David Flo (@davidflo_photos), que s'endú entrades per visitar la Casa Batlló, gentilesa de Casa Batlló
La imatge del primer premi és la que il·lustra aquesta notícia. Podeu recuperar les fotografies que van participar en el concurs cercant l’etiqueta #FestaArquitectes2023 a Instagram.
Gràcies a tothom per venir i fer de la professió de l'arquitectura una gran festa!
Amb el patrocini de:
Amb la col·laboració de:
14/06/2024