La creació d’habitatge nou manté el sector de l’edificació
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El COAC ha analitzat en convocatòria als mitjans de comunicació, les dades de visat d'edificació a Catalunya del 2024. S'ha comptat amb la participació del degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia; la directora general del COAC, Sònia Oliveras; i el cap de l’Àrea Tècnica del COAC, Gerard Miquel.
L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució visats, obligatoris per poder iniciar obres de nova planta i intervencions en edificis existents –inclou projectes de reforma i rehabilitació–. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
El sector es manté
L’edificació a Catalunya el 2024 presenta unes dades de superfície visada molt similars a les de l’any anterior amb el visat total de 4.714.594 m2.
Malgrat registrar un lleuger descens al voltant de l’1%, cal destacar que el 2023 es van visar projectes de gran envergadura (superiors als 10.000 m2), que van influir positivament en les dades finals. Si es descarten els 5 projectes més grans visats el 2023 –que representaven un 10% del total de superfície visada–, el 2024 hauria experimentat un increment del 9,8% en la superfície visada.
Així i tot, el 2024 se situa a nivells similars als de 2019, abans de la pandèmia, i si es compara amb xifres del 2022 aleshores suposa un augment del 4%.
L’habitatge nou, malgrat registrar la millor dada dels últims deu anys, continua quedant lluny de les xifres considerades necessàries
Amb 3.407.155 m2 visats, la superfície visada d’habitatge ha crescut un 8%.
Pel que fa al nombre d’habitatges, s’han visat 17.429 habitatges de nova creació. Tot i representar un augment del 9,7%, la xifra continua allunyada dels 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya havia marcat com a necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya).
La rehabilitació cau, a causa també d’un exercici anterior poc usual pel visat de projectes de gran superfície
S’han visat 1.249.238 m2 de rehabilitació, 13,6% menys que l’any anterior. Cal tenir en compte que el 2023 es van visar projectes de gran superfície corresponents a rehabilitació. En aquest sentit, si es compara el 2022, la superfície de rehabilitació representa un 12,4% més que fa dos anys.
Això no obstant, la rehabilitació continua estancada a casa nostra, i representa tan sols el 27% de la superfície total visada al COAC. Cal tenir present, però, que la majoria d'intervencions de rehabilitació són de visat voluntari. En aquest sentit, les dades de què disposa el COAC no reflecteixen la totalitat de la rehabilitació a Catalunya.
En relació a l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation, es detecta cert increment.
El 2024 s’han tramitat al COAC –dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis– un total de 232 expedients corresponents a 3.555 habitatges. Territorialment, del total d’expedients tramitats amb fons Next Generation 114 corresponen a la Demarcació de Barcelona (1.372 habitatges), 37 a Comarques Centrals (218 habitatges), 30 a Girona (688 habitatges), 20 a Tarragona (1.170 habitatges), 18 a l’Ebre (19 habitatges) i 13 a Lleida (88 habitatges).
Des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, al COAC han entrat a tràmit 603 expedients del programa 3 corresponents a 5.923 habitatges. Tenint en compte que l’objectiu 2021-2026 per al COAC segons l’Agència de l’Habitatge de Catalunya és assolir la rehabilitació de 7.800 habitatges, actualment ens trobem en un compliment del 76% d’aquest objectiu.
Pel que fa a l’anàlisi territorial, un 45% dels expedients que han entrat a tràmit des del 2022 corresponen a la Demarcació de Barcelona, un 18% de Comarques Centrals, un 13% de Girona, un 11% de Tarragona, un 9% de Lleida i un 4% de l’Ebre. Les principals actuacions sol·licitades responen a actuacions de millora o incorporació de proteccions solars, aïllament de façanes i aïllament de coberta.
Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, han entrat a tràmit 50 expedients corresponents a 636 habitatges. Tenint en compte que l’objectiu fixat és arribar als 4.550 habitatges, actualment ens situem al voltant del 14% d’acompliment.
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions.
Anàlisi per temàtiques
1. En relació a la superfície visada, el sector té un impacte diferent segons el territori. La Demarcació de Barcelona disminueix un 6,4%. La caiguda es concentra a la ciutat de Barcelona, amb un 39,4% menys de superfície visada. El motiu principal de la davallada es deu al fet que el 2023 es van visar projectes de gran envergadura a la ciutat comtal. Per contra, la resta de la Demarcació presenta un comportament positiu, i creix un 6% respecte l’any anterior.
La Demarcació de Girona també va presentar un comportament singular el 2023, el qual ha motivat que el 2024 la superfície se situï un 12,9% per sota, però es manté en xifres similars al 2021 i 2022.
La resta de demarcacions, que havien tingut un comportament negatiu l’any 2023, han crescut en superfície: Comarques Centrals (10,5%), Ebre (13,4%), Lleida (46,4%) i Tarragona (28,7%).
2. El número d’expedients visats continua baixant. S’han visat 8.453 expedients, un 3% menys que els 8.715 del 2023. En aquest cas, només Ebre, Lleida i Tarragona presenten xifres positives quant al número d’expedients visats.
3. La caiguda de la rehabilitació respon a un any anterior atípic. S’ha visat un 13,6% menys en superfície de rehabilitació. L’explicació principal es troba en bona part en el visat de grans projectes l’any anterior.
Pel que fa a l’anàlisi territorial, Barcelona és la Demarcació amb major decreixement (-38,6%) concentrat a la seva capital (-67%), però es tracta d’una caiguda provocada principalment pel visat de grans projectes el 2023. També ha tingut un creixement negatiu Girona, però tan sols del 2,6%. Per contra, la resta de demarcacions han augmentat en el visat de rehabilitació: Comarques Centrals (10,3%), Ebre (67,9%), Lleida (58,4%) i Tarragona (82,1%).
Cal tenir en compte, però, que la majoria d'intervencions de rehabilitació són de visat voluntari. En aquest sentit, les dades de què disposa el COAC no reflecteixen la totalitat de la rehabilitació a Catalunya.
4. Després de la caiguda de l’any passat –la primera des de la recuperació de la crisi del 2008– l’obra nova torna a pujar. Creix un 4,7% respecte el 2023 i se situa en 3.411.828 m2. En aquest cas, només tenen comportament negatiu les demarcacions de l’Ebre (-26,5%) i Girona (-17,1%).
5. Malgrat el nombre d’habitatges de nova creació ha crescut, encara es troba per sota dels nivells òptims. S'han visat 17.429 habitatges de nova creació, un augment del 9,7%, però encara lluny de la xifra òptima de 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya havia marcat com a necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya).
Exceptuant la Demarcació de Girona, que ha experimentat una disminució del 14,8%, totes les altres demarcacions han registrat un creixement positiu: Barcelona (9,6%), Comarques Centrals (17,7%), Ebre (18%), Lleida (48,4%) i Tarragona (37,7%). La caiguda a Girona es deu principalment al creixement excepcional de l’any 2023, i els 2.084 habitatges nous visats representen la segona millor dada des de 2015.
Lleida i Tarragona han assolit les millors xifres des del 2015 en visats d’habitatges nous, mentre que Comarques Centrals ha registrat la segona millor dada des de la seva creació del 2019.
A la Demarcació de Barcelona, la ciutat comtal ha incrementat un 46,7% del nombre d’habitatges nous visats, una gran part dels quals correspon a grans promocions d’habitatge de protecció oficial promoguts per l’administració pública. Cal recordar que els habitatges de promoció pública no estan subjectes a l’obligatorietat del visat i, per tant, l’augment percentual es deu en gran mesura al fet que el 2024 s’hagin visat promocions d’aquesta tipologia.
Del total de 17.429 habitatges nous visats a Catalunya, 2.883 són de protecció oficial, la majoria dels quals situats a la Demarcació de Barcelona (2.318). La resta es distribueixen entre Tarragona (386), Lleida (121), Comarques Centrals (46) i Girona (12).
A Barcelona ciutat, del total de 1.966 habitatges nous visats, un 46% (910) són de protecció oficial, distribuïts en 26 projectes. D’aquests projectes, 7 combinen habitatge lliure i habitatge de protecció oficial, amb un total de 146 habitatges, dels quals 32 són de protecció oficial.
Aquestes dades contrasten amb l’objectiu anunciat per la Generalitat de Catalunya de construir 50.000 habitatges de protecció oficial a Catalunya els pròxims cinc anys, en el marc d’un nou programa d’habitatge.
6. En relació al no habitatge, les xifres són negatives: amb 1.253.911 m2 visats, la superfície disminueix un 19%.
Els àmbits que han crescut són el comerç (96%), educació (49,5%), hostaleria (30%) i indústria (3,8%). Per contra, han tingut comportament negatiu oficines (-35,5%) i sanitat (-31,5%). Cal tenir en compte que són pocs els d’ús sanitari i educatiu que passen pel tràmit del visat col·legial.
L’estudi s’ha fet a partir dels projectes d’execució visats, obligatoris per poder iniciar obres de nova planta i intervencions en edificis existents –inclou projectes de reforma i rehabilitació–. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
El sector es manté
L’edificació a Catalunya el 2024 presenta unes dades de superfície visada molt similars a les de l’any anterior amb el visat total de 4.714.594 m2.
Malgrat registrar un lleuger descens al voltant de l’1%, cal destacar que el 2023 es van visar projectes de gran envergadura (superiors als 10.000 m2), que van influir positivament en les dades finals. Si es descarten els 5 projectes més grans visats el 2023 –que representaven un 10% del total de superfície visada–, el 2024 hauria experimentat un increment del 9,8% en la superfície visada.
Així i tot, el 2024 se situa a nivells similars als de 2019, abans de la pandèmia, i si es compara amb xifres del 2022 aleshores suposa un augment del 4%.
L’habitatge nou, malgrat registrar la millor dada dels últims deu anys, continua quedant lluny de les xifres considerades necessàries
Amb 3.407.155 m2 visats, la superfície visada d’habitatge ha crescut un 8%.
Pel que fa al nombre d’habitatges, s’han visat 17.429 habitatges de nova creació. Tot i representar un augment del 9,7%, la xifra continua allunyada dels 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya havia marcat com a necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya).
La rehabilitació cau, a causa també d’un exercici anterior poc usual pel visat de projectes de gran superfície
S’han visat 1.249.238 m2 de rehabilitació, 13,6% menys que l’any anterior. Cal tenir en compte que el 2023 es van visar projectes de gran superfície corresponents a rehabilitació. En aquest sentit, si es compara el 2022, la superfície de rehabilitació representa un 12,4% més que fa dos anys.
Això no obstant, la rehabilitació continua estancada a casa nostra, i representa tan sols el 27% de la superfície total visada al COAC. Cal tenir present, però, que la majoria d'intervencions de rehabilitació són de visat voluntari. En aquest sentit, les dades de què disposa el COAC no reflecteixen la totalitat de la rehabilitació a Catalunya.
En relació a l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation, es detecta cert increment.
El 2024 s’han tramitat al COAC –dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis– un total de 232 expedients corresponents a 3.555 habitatges. Territorialment, del total d’expedients tramitats amb fons Next Generation 114 corresponen a la Demarcació de Barcelona (1.372 habitatges), 37 a Comarques Centrals (218 habitatges), 30 a Girona (688 habitatges), 20 a Tarragona (1.170 habitatges), 18 a l’Ebre (19 habitatges) i 13 a Lleida (88 habitatges).
Des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, al COAC han entrat a tràmit 603 expedients del programa 3 corresponents a 5.923 habitatges. Tenint en compte que l’objectiu 2021-2026 per al COAC segons l’Agència de l’Habitatge de Catalunya és assolir la rehabilitació de 7.800 habitatges, actualment ens trobem en un compliment del 76% d’aquest objectiu.
Pel que fa a l’anàlisi territorial, un 45% dels expedients que han entrat a tràmit des del 2022 corresponen a la Demarcació de Barcelona, un 18% de Comarques Centrals, un 13% de Girona, un 11% de Tarragona, un 9% de Lleida i un 4% de l’Ebre. Les principals actuacions sol·licitades responen a actuacions de millora o incorporació de proteccions solars, aïllament de façanes i aïllament de coberta.
Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, han entrat a tràmit 50 expedients corresponents a 636 habitatges. Tenint en compte que l’objectiu fixat és arribar als 4.550 habitatges, actualment ens situem al voltant del 14% d’acompliment.
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions.
Anàlisi per temàtiques
1. En relació a la superfície visada, el sector té un impacte diferent segons el territori. La Demarcació de Barcelona disminueix un 6,4%. La caiguda es concentra a la ciutat de Barcelona, amb un 39,4% menys de superfície visada. El motiu principal de la davallada es deu al fet que el 2023 es van visar projectes de gran envergadura a la ciutat comtal. Per contra, la resta de la Demarcació presenta un comportament positiu, i creix un 6% respecte l’any anterior.
La Demarcació de Girona també va presentar un comportament singular el 2023, el qual ha motivat que el 2024 la superfície se situï un 12,9% per sota, però es manté en xifres similars al 2021 i 2022.
La resta de demarcacions, que havien tingut un comportament negatiu l’any 2023, han crescut en superfície: Comarques Centrals (10,5%), Ebre (13,4%), Lleida (46,4%) i Tarragona (28,7%).
2. El número d’expedients visats continua baixant. S’han visat 8.453 expedients, un 3% menys que els 8.715 del 2023. En aquest cas, només Ebre, Lleida i Tarragona presenten xifres positives quant al número d’expedients visats.
3. La caiguda de la rehabilitació respon a un any anterior atípic. S’ha visat un 13,6% menys en superfície de rehabilitació. L’explicació principal es troba en bona part en el visat de grans projectes l’any anterior.
Pel que fa a l’anàlisi territorial, Barcelona és la Demarcació amb major decreixement (-38,6%) concentrat a la seva capital (-67%), però es tracta d’una caiguda provocada principalment pel visat de grans projectes el 2023. També ha tingut un creixement negatiu Girona, però tan sols del 2,6%. Per contra, la resta de demarcacions han augmentat en el visat de rehabilitació: Comarques Centrals (10,3%), Ebre (67,9%), Lleida (58,4%) i Tarragona (82,1%).
Cal tenir en compte, però, que la majoria d'intervencions de rehabilitació són de visat voluntari. En aquest sentit, les dades de què disposa el COAC no reflecteixen la totalitat de la rehabilitació a Catalunya.
4. Després de la caiguda de l’any passat –la primera des de la recuperació de la crisi del 2008– l’obra nova torna a pujar. Creix un 4,7% respecte el 2023 i se situa en 3.411.828 m2. En aquest cas, només tenen comportament negatiu les demarcacions de l’Ebre (-26,5%) i Girona (-17,1%).
5. Malgrat el nombre d’habitatges de nova creació ha crescut, encara es troba per sota dels nivells òptims. S'han visat 17.429 habitatges de nova creació, un augment del 9,7%, però encara lluny de la xifra òptima de 25.000 habitatges anuals que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya havia marcat com a necessaris per al període 2020-2024 (segons el Pla territorial sectorial de l’habitatge a Catalunya).
Exceptuant la Demarcació de Girona, que ha experimentat una disminució del 14,8%, totes les altres demarcacions han registrat un creixement positiu: Barcelona (9,6%), Comarques Centrals (17,7%), Ebre (18%), Lleida (48,4%) i Tarragona (37,7%). La caiguda a Girona es deu principalment al creixement excepcional de l’any 2023, i els 2.084 habitatges nous visats representen la segona millor dada des de 2015.
Lleida i Tarragona han assolit les millors xifres des del 2015 en visats d’habitatges nous, mentre que Comarques Centrals ha registrat la segona millor dada des de la seva creació del 2019.
A la Demarcació de Barcelona, la ciutat comtal ha incrementat un 46,7% del nombre d’habitatges nous visats, una gran part dels quals correspon a grans promocions d’habitatge de protecció oficial promoguts per l’administració pública. Cal recordar que els habitatges de promoció pública no estan subjectes a l’obligatorietat del visat i, per tant, l’augment percentual es deu en gran mesura al fet que el 2024 s’hagin visat promocions d’aquesta tipologia.
Del total de 17.429 habitatges nous visats a Catalunya, 2.883 són de protecció oficial, la majoria dels quals situats a la Demarcació de Barcelona (2.318). La resta es distribueixen entre Tarragona (386), Lleida (121), Comarques Centrals (46) i Girona (12).
A Barcelona ciutat, del total de 1.966 habitatges nous visats, un 46% (910) són de protecció oficial, distribuïts en 26 projectes. D’aquests projectes, 7 combinen habitatge lliure i habitatge de protecció oficial, amb un total de 146 habitatges, dels quals 32 són de protecció oficial.
Aquestes dades contrasten amb l’objectiu anunciat per la Generalitat de Catalunya de construir 50.000 habitatges de protecció oficial a Catalunya els pròxims cinc anys, en el marc d’un nou programa d’habitatge.
6. En relació al no habitatge, les xifres són negatives: amb 1.253.911 m2 visats, la superfície disminueix un 19%.
Els àmbits que han crescut són el comerç (96%), educació (49,5%), hostaleria (30%) i indústria (3,8%). Per contra, han tingut comportament negatiu oficines (-35,5%) i sanitat (-31,5%). Cal tenir en compte que són pocs els d’ús sanitari i educatiu que passen pel tràmit del visat col·legial.
13/01/2025
Oberta la convocatòria per participar en els Premis d'Arquitectura de les Comarques de Girona 2025
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) convoca la 27a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona amb l'objectiu de mostrar la qualitat i el rigor dels professionals i de l’arquitectura realitzada en l’àmbit territorial de la Demarcació.
PARTICIPACIÓ I CATEGORIES
Qualsevol persona, entitat o institució interessada en aquests premis pot proposar les obres que consideri oportunes sempre que en sigui l’autor, el propietari o el promotor, i hagin finalitzat entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2024. Aquestes s'han d'inscriure en una de les quatre modalitats següents:
- Arquitectures: obres de nova planta, reformes i rehabilitacions.
- Interiors: obres on l’accent recaigui en el tractament de l’espai interior.
- Paisatges: obres en espais urbans com carrers, places... i en espais naturals, parcs, jardins…
- Efímers: obres de durada limitada com exposicions, muntatges, escenografies.
JURAT
Enguany, el Jurat que valorarà els projectes està format per María José Aranguren, com a presidenta, Joan M Viader i Juana Sánchez com a vocals. La tresorera de la Demarcació de Girona del COAC, Sílvia Musquera, actuarà com a secretaria sense vot.
DOCUMENTACIÓ
Panell de l’obra en dos formats i segons pautes de composició descarregables al portal web:
- a) PDF a 300 dpi de resolució
b) JPG a 150 dpi de resolució - Un màxim de 7 fotografies, de proporció lliure, numerades en ordre de preferència, en format mínim 20 x 24 cm digitalitzades en format JPG amb una resolució de 300 dpi.
- Plànols que l’autor consideri imprescindibles per a la comprensió del treball en format JPG, amb una resolució de 300 dpi i mida mínima DIN-A4.
- Text descriptiu, en català, de màxim 1000 caràcters espais inclosos, en format .docx (Word). En el cas de superar aquesta extensió, es tallarà automàticament als 1000 caràcters. Mateix text que al panell.
- Un plànol o croquis de l’emplaçament o itinerari per tal de facilitar la visita del Jurat, si s’escau. Aquest document no es farà públic.
Tota la documentació serà digital i es penjarà al portal www.premisarquitecturagirona.cat, arxiu únic comprimit en format zip d’un pes màxim de 100MB.
CALENDARI
El termini pel lliurament del material corresponent a la 27a edició dels Premis d’Arquitectura de les Comarques de Girona serà des de la publicació d’aquestes bases fins a les 14.00 hores del divendres 31 de gener de 2025. No s’acceptarà documentació fora d’aquest termini.
El Jurat es reunirà la primera setmana de març per visitar les obres considerades.
El dijous 24 d’abril de 2025 es donaran a conèixer les obres seleccionades, i el divendres 13 de juny de 2025, en un acte públic a la seu de la Demarcació de Girona del COAC, es presentaran les obres premiades.
RECONEIXEMENTS
Premis del Jurat: el Jurat atorgarà els premis que consideri oportuns per a cada categoria designada.
Premi de l'Opinió: s’atorgarà un premi de l’opinió a l’obra més votada entre totes les obres presentades, mitjançant el vot electrònic des del portal web www.premisarquitecturagirona.cat
FONS DOCUMENTAL DELS PREMIS
Les obres seleccionades i premiades d’aquesta nova edició, passaran a formar part del fons documental digital que, any rere any, configuren una major base de dades, actualment amb més de 600 registres, permetent la consulta per llocs, tipologies i autors amb accés obert als professionals, investigadors i ciutadans.
INFORMACIÓ
Per a qualsevol consulta o aclariment, podeu dirigir-vos al Departament de Cultura de la Demarcació de Girona. Tel. 972 41 27 27. Correu electrònic: cultura.gir@coac.cat.
Descarrega les bases en PDF.
18/12/2024
Neix la Intercol·legial d’Osona amb la voluntat de donar veu als professionals de l’arquitectura i l’enginyeria de la comarca
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El nou grup de treball està constituït per la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), per la Delegació d’Osona-Moianès del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) i per la Demarcació de la Catalunya Central dels Enginyers Industrials de Catalunya (EIC). L’entitat vol fomentar la col·laboració i reforçar el posicionament i les accions conjuntes dels col·lectius tècnics de la comarca.
La signatura del conveni entre representants de la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) i dels Enginyers Industrials de Catalunya (EIC) ha formalitzat aquest migdia a Vic el naixement de la Intercol·legial d’Osona. Aquest nou grup de treball actuarà conjuntament per donar veu als professionals de l’arquitectura i l’enginyeria de la comarca, fomentant la col·laboració i les sinergies entre les tres entitats i reforçar el posicionament i les accions conjuntes d’aquest col·lectiu. El grup es proposa agrupar altres col·legis i entitats professionals de cara el futur.
La Intercol·legial d’Osona treballarà per organitzar i participar activament en activitats d’interès, per posicionar i reforçar l’opinió pública del col·lectiu tècnic sobre qüestions d’interès i, finalment, per aconseguir una relació més fluida amb les diferents administracions públiques.
Signatura
El conveni que ha donat forma al nou grup de treball ha estat signat avui a Vic per Claudina Relat, presidenta de la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC); David Mercader, vocal i delegat a Osona i al Moianès del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb), i Salvador Arqué, president de la Demarcació de la Catalunya Central del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (EIC).
L’acte de signatura també ha comptat amb l’assistència de Manel Alcubierre, secretari de la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC); Marc Manubens, secretari de la comissió territorial del Cateb Osona-Moianès, i David Vila, secretari de junta de la Demarcació de la Catalunya Central del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (EIC) que seran els responsables d’impulsar totes les accions d’aquest grup de treball.
La signatura del conveni entre representants de la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) i dels Enginyers Industrials de Catalunya (EIC) ha formalitzat aquest migdia a Vic el naixement de la Intercol·legial d’Osona. Aquest nou grup de treball actuarà conjuntament per donar veu als professionals de l’arquitectura i l’enginyeria de la comarca, fomentant la col·laboració i les sinergies entre les tres entitats i reforçar el posicionament i les accions conjuntes d’aquest col·lectiu. El grup es proposa agrupar altres col·legis i entitats professionals de cara el futur.
La Intercol·legial d’Osona treballarà per organitzar i participar activament en activitats d’interès, per posicionar i reforçar l’opinió pública del col·lectiu tècnic sobre qüestions d’interès i, finalment, per aconseguir una relació més fluida amb les diferents administracions públiques.
Signatura
El conveni que ha donat forma al nou grup de treball ha estat signat avui a Vic per Claudina Relat, presidenta de la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC); David Mercader, vocal i delegat a Osona i al Moianès del Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb), i Salvador Arqué, president de la Demarcació de la Catalunya Central del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (EIC).
L’acte de signatura també ha comptat amb l’assistència de Manel Alcubierre, secretari de la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC); Marc Manubens, secretari de la comissió territorial del Cateb Osona-Moianès, i David Vila, secretari de junta de la Demarcació de la Catalunya Central del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (EIC) que seran els responsables d’impulsar totes les accions d’aquest grup de treball.
21/11/2024
El COAC present a l'Assemblea General de la UIA per explicar els avenços del Congrés Mundial de 2026
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, ha assistit a l'Assemblea General de la Unió Internacional d'Arquitectes (UIA) -junt amb la presidenta del CSCAE, Marta Vall-llosera, i l'arquitecte Pau Sarquella, membre de l'equip de comissaris del Congrés Mundial d'Arquitectura del 2026- per presentar els avenços del Congrés Mundial de la UIA del 2026 a Barcelona.
A l'Assemblea, que se celebra a Kuala Lumpur els dies 18 i 19 de novembre, el degà del COAC ha remarcat la importància del Congrés “com a espai fonamental per posar en valor el paper transformador de l'arquitectura com a disciplina capaç de transformar l'entorn, assumint els desafiaments del nostre temps i millorant la qualitat de vida de les persones que habiten els nostres pobles i ciutats”.
En aquest sentit, la presidenta del CSCAE ha animat a la implicació i participació de tots els països membres de la UIA en un Congrés que “se celebrarà en un moment històric, particularment complex i desafiador, marcat pel canvi climàtic, la interconnexió global i les dinàmiques socials i urbanes, que estan redefinint i transformant la societat en múltiples nivells: econòmic, polític, cultural… i, per tant, la manera com entenem i practiquem l'arquitectura”.
Per la seva part, l'arquitecte Pau Sarquella ha explicat el concepte del Congrés, “Becoming. Architectures for a planet in transition”, els 6 eixos que el conformen i el procés de treball que s'està duent a terme per a la selecció de ponències i conferenciants.
El Congrés Mundial de la UIA a Barcelona està concebut com un punt de trobada per reflexionar sobre el rol de l'arquitectura i l'urbanisme per afrontar els desafiaments del nostre temps i posar en marxa estratègies a curt, mitjà i llarg termini que permetin millorar la vida de les persones, no només en el present, sinó també per a les generacions futures.
En l'organització del Congrés Mundial de la UIA hi estan implicats el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana del Govern d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.
“Diversecity”, una reflexió sobre la identitat cultural
Prèviament a la celebració de l'Assemblea General de la UIA, durant el cap de setmana s'ha celebrat el Fòrum Internacional UIA2024KL, titulat “diversecity”, una combinació de dues paraules: ciutat i diversa. Prenent la ciutat de Kuala Lumpur com a punt de partida, el Fòrum ha buscat una comprensió actualitzada de la noció d'identitat cultural que va guanyar visibilitat i expressió amb l'arribada del modernisme i l'inici d'una cultura globalitzada de comunicació arquitectònica al segle XX.
L'objectiu ha estat propiciar un diàleg col·lectiu global entre els assistents al fòrum per qüestionar, debatre i proposar idees sobre qüestions com quin és el paper dels arquitectes en l'economia, el medi ambient, el moviment social, el pensament i la consciència de l'arquitectura, el disseny i l'urbanisme actuals.
A l'Assemblea, que se celebra a Kuala Lumpur els dies 18 i 19 de novembre, el degà del COAC ha remarcat la importància del Congrés “com a espai fonamental per posar en valor el paper transformador de l'arquitectura com a disciplina capaç de transformar l'entorn, assumint els desafiaments del nostre temps i millorant la qualitat de vida de les persones que habiten els nostres pobles i ciutats”.
En aquest sentit, la presidenta del CSCAE ha animat a la implicació i participació de tots els països membres de la UIA en un Congrés que “se celebrarà en un moment històric, particularment complex i desafiador, marcat pel canvi climàtic, la interconnexió global i les dinàmiques socials i urbanes, que estan redefinint i transformant la societat en múltiples nivells: econòmic, polític, cultural… i, per tant, la manera com entenem i practiquem l'arquitectura”.
Per la seva part, l'arquitecte Pau Sarquella ha explicat el concepte del Congrés, “Becoming. Architectures for a planet in transition”, els 6 eixos que el conformen i el procés de treball que s'està duent a terme per a la selecció de ponències i conferenciants.
El Congrés Mundial de la UIA a Barcelona està concebut com un punt de trobada per reflexionar sobre el rol de l'arquitectura i l'urbanisme per afrontar els desafiaments del nostre temps i posar en marxa estratègies a curt, mitjà i llarg termini que permetin millorar la vida de les persones, no només en el present, sinó també per a les generacions futures.
En l'organització del Congrés Mundial de la UIA hi estan implicats el Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana del Govern d'Espanya, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona.
“Diversecity”, una reflexió sobre la identitat cultural
Prèviament a la celebració de l'Assemblea General de la UIA, durant el cap de setmana s'ha celebrat el Fòrum Internacional UIA2024KL, titulat “diversecity”, una combinació de dues paraules: ciutat i diversa. Prenent la ciutat de Kuala Lumpur com a punt de partida, el Fòrum ha buscat una comprensió actualitzada de la noció d'identitat cultural que va guanyar visibilitat i expressió amb l'arribada del modernisme i l'inici d'una cultura globalitzada de comunicació arquitectònica al segle XX.
L'objectiu ha estat propiciar un diàleg col·lectiu global entre els assistents al fòrum per qüestionar, debatre i proposar idees sobre qüestions com quin és el paper dels arquitectes en l'economia, el medi ambient, el moviment social, el pensament i la consciència de l'arquitectura, el disseny i l'urbanisme actuals.
18/11/2024