Jornada al COAC sobre patrimoni i planejament urbanístic
La jornada, que organitzen conjuntament el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i el COAC a partir de les 10 h a la sala d’actes de plaça Nova, servirà per presentar les directrius de contingut per als catàlegs de béns que acompanyen els plans d’ordenació urbanística municipal i els plans especials de protecció del patrimoni. A continuació es durà a terme una taula rodona sobre la regulació del planejament urbanístic per a la protecció dels valors del territori. La jornada està adreçada a arquitectes i d'altres tècnics relacionats amb l'urbanisme i la protecció del patrimoni.
Després de la presentació d’Agustí Serra, director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Clara Galiano, cap del Servei de Documentació de la DGOTU i Elsa Ibar, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la DGPC, seran les encarregades d’explicar les directrius de contingut per als Catàlegs de béns. Posteriorment, Antoni Vilanova, director del PEP Manresa i Ricard Torres i Mercè Argemí, tècnics de l'Ajuntament de Manresa detallaran sengles exemples de l’aplicació d’aquestes directrius a Manresa i Tortosa.
La relació entre el planejament urbanístic i la protecció dels valors patrimonials del territori es tractarà en una taula rodona que s’iniciarà a continuació i que comptarà amb la participació de Camil Cofan, subdirector general d'Urbanisme; J. Manuel Rueda, subdirector general de Patrimoni; Raquel Lacuesta, historiadora, SRP (Diputació de Barcelona); Montserrat Giné, responsable de l’Àrea d'Urbanisme del COAC i Rosa Cànoves, arquitecta de l’Ajuntament de Girona, moderats per Jordi Rogent.
El degà del COAC, Lluís Comerón, serà l’encarregat de posar la cloenda a l’acte.
Després de la presentació d’Agustí Serra, director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Clara Galiano, cap del Servei de Documentació de la DGOTU i Elsa Ibar, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la DGPC, seran les encarregades d’explicar les directrius de contingut per als Catàlegs de béns. Posteriorment, Antoni Vilanova, director del PEP Manresa i Ricard Torres i Mercè Argemí, tècnics de l'Ajuntament de Manresa detallaran sengles exemples de l’aplicació d’aquestes directrius a Manresa i Tortosa.
La relació entre el planejament urbanístic i la protecció dels valors patrimonials del territori es tractarà en una taula rodona que s’iniciarà a continuació i que comptarà amb la participació de Camil Cofan, subdirector general d'Urbanisme; J. Manuel Rueda, subdirector general de Patrimoni; Raquel Lacuesta, historiadora, SRP (Diputació de Barcelona); Montserrat Giné, responsable de l’Àrea d'Urbanisme del COAC i Rosa Cànoves, arquitecta de l’Ajuntament de Girona, moderats per Jordi Rogent.
El degà del COAC, Lluís Comerón, serà l’encarregat de posar la cloenda a l’acte.
3/04/2013
Raimon Torres. recordat a plaça Nova
El dimarts 9 d’abril a les 19 h s'inaugura l’exposició Raimon Torres. Fotografies d’Eivissa i Formentera 1965-1975, que es podrà visitar a l’altell de la seu del COAC de plaça Nova fins l’11 de maig. En el decurs de l'acte també es presentarà el llibre “Raimon Torres. La mirada d'un arquitecte. Fotografies d’Eivissa i Formentera 1965-1975”, a càrrec de Daniel Giralt-Miracle, Néstor Pellicer i Salvador Roig, autors de l'obra. El llibre ha estat editat per la Demarcació d’Eivissa i Formentera del Col•legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears que recull algunes de les fotografies fetes per l’arquitecte.
En un text escrit l’any 2010 pel mateix Raimon Torras, desparegut fa poques setmanes, explica que les fotografies van ser realitzades a “l’inici de la meva estada a l’illa (...). Són el resultat d’unes passejades per la ciutat i el camp d’Eivissa i Formentera. Unes passejades on vam descobrir un món nou”.
Aquestes fotografies van ser presentades en sengles exposicions a Eivissa i Formentera en 2009 i 2010.
Vegeu més informació de l'exposició
En un text escrit l’any 2010 pel mateix Raimon Torras, desparegut fa poques setmanes, explica que les fotografies van ser realitzades a “l’inici de la meva estada a l’illa (...). Són el resultat d’unes passejades per la ciutat i el camp d’Eivissa i Formentera. Unes passejades on vam descobrir un món nou”.
Aquestes fotografies van ser presentades en sengles exposicions a Eivissa i Formentera en 2009 i 2010.
Vegeu més informació de l'exposició
8/04/2013
Ajudes al lloguer i la rehabilitació
El Consell de Ministres del divendres 5 d’abril va aprovar la Llei de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbana i el Pla Estatal de l’Habitatge 2013-2016. El nou Pla destinarà 2.421 milions d’euros a ajudes al lloguer, la rehabilitació i la regeneració urbanes.
Vegeu el Pla Estatal de l'Habitatge publicat al BOE.
Vegeu l'Avantprojecte de Llei de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbanes.
Vegeu la nota de premsa del Ministeri de Foment.
El Reial Decret 233/2013 pel qual es regula el Pla Estatal de Foment del Lloguer d'Habitatges, Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbana (2013-2016) també inclou un programa de recolzament per a la implantació de l’Informe d’avaluació dels edificis, en el qual s’avalua l’estat de conservació dels mateixos, les condicions d’accessibilitat i la seva eficiència energètica.
El Reial Decret admet la possibilitat que aquest Informe pugui ser substituït totalment o parcialment per models propis de les diferents CCAA que contemplin el seu contingut. En el cas de Catalunya, l’ITE, podria substituir la part que fa referència a l’estat de conservació de l’edifici d’aquest Informe d’avaluació dels edificis.
El Consell de Ministres també va aprovar un Reial Decret per a transposar a la normativa espanyola el Procediment bàsic per a la certificació d'eficiència energètica dels edificis, que en el seu àmbit d’aplicació també considera els edificis existents. En base a aquest RD de certificació, a partir de l’1 de juny de 2013, els propietaris dels immobles hauran de disposar d’un certificat d’eficiència energètica per poder llogar-los o vendre’ls.
Per últim, també es va aprovar un altre Reial Decret, pel qual es modifiquen determinats articles i instruccions tècniques del Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis, RITE (RD. 1027/2007).
Dels 26 milions d’habitatges existents a Espanya, 15 van ser construïts fa més de 30 anys i gairebé 6 superen el mig segle. D’altra banda, el mercat del lloguer suposa el 17 per cent del total un percentatge que en termes de mitjana europea arriba al 38 per cent.
Segons el Ministeri de Foment, un altre dels objectius fonamentals dels canvis legisllatius és facilitar l’accés a l’habitatge dels sectors de població amb menys recursos. Per això es considera vital un canvi de model que promogui el lloguer com a via idònia d’accés a l’habitatge per a aquests sectors de població.
Vegeu la presentació del Pla Integral d'Habitatge i Sól del Govern espanyol.
També es pretén fer una aposta decidida, segons sosté el Ministeri, pel foment de la rehabilitació d’edificis i la regeneració i renovació urbanes per afavorir una reactivació sostenible del sector de la construcció, uns edificis més segurs i una millora de l’eficiència energètica.
Algunes de les novetats més destacades dels nou text legal són les següents:
- La configuración del deure de conservació com un dels fonamentals relacionats amb el medi urbà, i, per tant, la seva regulació amb caràcter uniforme.
- La regulació bàsica d’un Informe d’Avaluació dels Edificis (IEE), que tracta de superar les insuficiències de la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE). Aquest informe, a més d’avaluar l’estat de conservació dels edificis, aportarà informació sobre el grau de compliment de la normativa vigent en materia d’accesibilitat i certificació de l’Eficiència Energètica (aquesta última, només amb carácter informatiu).
L’informe només s’exigirà als edificis residencials col•lectius de més de 50 años i sempre que no hagin passat la ITE.
- S’estableixen mecanismes que permetran obtenir finançament extern perquè la rehabilitació sigui més accesible. De manera especial, s’introdueix la figura de “la memòria de viabilitat econòmica” que acompanyarà a cada actuación.
El Plan Estatal d’Habitatge 2013-1016
El pressupost del pla es reparteix entre els set programes que el conformen, més els 100 milions d’euros de la LINEA IDAE i el Projecte Clima.
Els set programes són: subsidiació de prèstams convinguts; ajudes al lloguer; foment del parc públic d’habitatges; foment de la rehabilitación; foment de la regeneració urbana; recolzament a la implementació de l’IEE i foment de ciutats sostenibles.
Vegeu el Pla Estatal de l'Habitatge publicat al BOE.
Vegeu l'Avantprojecte de Llei de Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbanes.
Vegeu la nota de premsa del Ministeri de Foment.
El Reial Decret 233/2013 pel qual es regula el Pla Estatal de Foment del Lloguer d'Habitatges, Rehabilitació, Regeneració i Renovació Urbana (2013-2016) també inclou un programa de recolzament per a la implantació de l’Informe d’avaluació dels edificis, en el qual s’avalua l’estat de conservació dels mateixos, les condicions d’accessibilitat i la seva eficiència energètica.
El Reial Decret admet la possibilitat que aquest Informe pugui ser substituït totalment o parcialment per models propis de les diferents CCAA que contemplin el seu contingut. En el cas de Catalunya, l’ITE, podria substituir la part que fa referència a l’estat de conservació de l’edifici d’aquest Informe d’avaluació dels edificis.
El Consell de Ministres també va aprovar un Reial Decret per a transposar a la normativa espanyola el Procediment bàsic per a la certificació d'eficiència energètica dels edificis, que en el seu àmbit d’aplicació també considera els edificis existents. En base a aquest RD de certificació, a partir de l’1 de juny de 2013, els propietaris dels immobles hauran de disposar d’un certificat d’eficiència energètica per poder llogar-los o vendre’ls.
Per últim, també es va aprovar un altre Reial Decret, pel qual es modifiquen determinats articles i instruccions tècniques del Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis, RITE (RD. 1027/2007).
Dels 26 milions d’habitatges existents a Espanya, 15 van ser construïts fa més de 30 anys i gairebé 6 superen el mig segle. D’altra banda, el mercat del lloguer suposa el 17 per cent del total un percentatge que en termes de mitjana europea arriba al 38 per cent.
Segons el Ministeri de Foment, un altre dels objectius fonamentals dels canvis legisllatius és facilitar l’accés a l’habitatge dels sectors de població amb menys recursos. Per això es considera vital un canvi de model que promogui el lloguer com a via idònia d’accés a l’habitatge per a aquests sectors de població.
Vegeu la presentació del Pla Integral d'Habitatge i Sól del Govern espanyol.
També es pretén fer una aposta decidida, segons sosté el Ministeri, pel foment de la rehabilitació d’edificis i la regeneració i renovació urbanes per afavorir una reactivació sostenible del sector de la construcció, uns edificis més segurs i una millora de l’eficiència energètica.
Algunes de les novetats més destacades dels nou text legal són les següents:
- La configuración del deure de conservació com un dels fonamentals relacionats amb el medi urbà, i, per tant, la seva regulació amb caràcter uniforme.
- La regulació bàsica d’un Informe d’Avaluació dels Edificis (IEE), que tracta de superar les insuficiències de la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE). Aquest informe, a més d’avaluar l’estat de conservació dels edificis, aportarà informació sobre el grau de compliment de la normativa vigent en materia d’accesibilitat i certificació de l’Eficiència Energètica (aquesta última, només amb carácter informatiu).
L’informe només s’exigirà als edificis residencials col•lectius de més de 50 años i sempre que no hagin passat la ITE.
- S’estableixen mecanismes que permetran obtenir finançament extern perquè la rehabilitació sigui més accesible. De manera especial, s’introdueix la figura de “la memòria de viabilitat econòmica” que acompanyarà a cada actuación.
El Plan Estatal d’Habitatge 2013-1016
El pressupost del pla es reparteix entre els set programes que el conformen, més els 100 milions d’euros de la LINEA IDAE i el Projecte Clima.
Els set programes són: subsidiació de prèstams convinguts; ajudes al lloguer; foment del parc públic d’habitatges; foment de la rehabilitación; foment de la regeneració urbana; recolzament a la implementació de l’IEE i foment de ciutats sostenibles.
8/04/2013
Convocat el concurs de la plaça de les Glòries
Imatge:
Creative Commons License
L’Ajuntament de Barcelona ha publicat, a través de BIMSA, les bases del Concurs de Projectes Restringit per al Projecte Urbà de l’Espai Lliure de la Plaça de les Glòries Catalanes de la Ciutat de Barcelona, que té per objectiu, segons explica en una nota pública, recuperar el caràcter central que Cerdà havia projectat per a la plaça, ordenar els nous equipaments previstos en l’àmbit, generar un gran espai obert de 13 hectàrees i acabar amb el caràcter de nus viari que ha tingut fins ara la plaça, al ser el punt de confluència de les tres avingudes principals de la ciutat: la Gran Via, l’avinguda Diagonal i l’avinguda Meridiana.
Es tracta d’un concurs de projectes restringit, amb intervenció de Jurat, per escollir un guanyador al que se li adjudicarà el contracte de serveis de redacció d’avantprojecte així com la possible adjudicació de la redacció del projecte executiu i l’assistència a la Direcció d’Obra.
La convocatòria del concurs coincideix amb l’inici de la transformació de la Plaça de les Glòries, amb l’enderroc de l’anella previst per a finals d’aquest any i l’entrada en funcionament d’equipaments de ciutat, com el DHUB i el Mercat dels Encants. Els criteris del concurs són coherents i respectuosos amb el Compromís de Glòries del 2007 i el planejament vigent, segons una nota que ha fet pública el consistori barceloní, i són fruit del treball conjunt que s’ha fet els darrers mesos amb tots els grups polítics del consistori i representants dels veïns, incorporant les seves principals demandes i reivindicacions. El text també té en compte el posicionament del Consell Consultiu d’Hàbitat Urbà i el COAC.
El planejament de referència és la MPGM en l’àmbit de la Plaça de les Glòries i els seus entorns, aprovada definitivament l’any 2007. Segons les bases del concurs, en cap cas no podrà modificar-se el sostre edificable, la superfície de sòls per a espais verds i equipaments i les reserves per a habitatges en règim de protecció.
Els criteris bàsics del concurs són:
- L’espai lliure s’organitzarà preferentment en un sol pla, maximitzant l’espai verd que haurà de ser el més compacte possible.
- Pel que fa a la mobilitat, eliminar el trànsit privat en superfície de tot l’àmbit, resolent el trànsit local amb la malla de l’Eixample, i deixant la Gran Via en túnel per al trànsit interurbà.
- Resoldre transitòriament el trànsit interurbà en superfície mentre no estiguin acabats els túnels segons el calendari previst per la Comissió Especial per a la Plaça de les Glòries.
- Compactar els equipaments amb la possibilitat d’agrupar-los en peces multifuncionals per tal de generar una ordenació urbanística més coherent amb un parc a escala de ciutat.
- Els equipaments a projectar són els del Compromís de Glòries. Cal prendre com a preexistència l’Escola Encants, actualment en projecte.
- La nova edificació haurà de ser coherent amb els volums edificats de l’entorn i tendirà a col·locar-se de forma perimetral.
Vegeu les bases del concurs de les Glòries
Es tracta d’un concurs de projectes restringit, amb intervenció de Jurat, per escollir un guanyador al que se li adjudicarà el contracte de serveis de redacció d’avantprojecte així com la possible adjudicació de la redacció del projecte executiu i l’assistència a la Direcció d’Obra.
La convocatòria del concurs coincideix amb l’inici de la transformació de la Plaça de les Glòries, amb l’enderroc de l’anella previst per a finals d’aquest any i l’entrada en funcionament d’equipaments de ciutat, com el DHUB i el Mercat dels Encants. Els criteris del concurs són coherents i respectuosos amb el Compromís de Glòries del 2007 i el planejament vigent, segons una nota que ha fet pública el consistori barceloní, i són fruit del treball conjunt que s’ha fet els darrers mesos amb tots els grups polítics del consistori i representants dels veïns, incorporant les seves principals demandes i reivindicacions. El text també té en compte el posicionament del Consell Consultiu d’Hàbitat Urbà i el COAC.
El planejament de referència és la MPGM en l’àmbit de la Plaça de les Glòries i els seus entorns, aprovada definitivament l’any 2007. Segons les bases del concurs, en cap cas no podrà modificar-se el sostre edificable, la superfície de sòls per a espais verds i equipaments i les reserves per a habitatges en règim de protecció.
Els criteris bàsics del concurs són:
- L’espai lliure s’organitzarà preferentment en un sol pla, maximitzant l’espai verd que haurà de ser el més compacte possible.
- Pel que fa a la mobilitat, eliminar el trànsit privat en superfície de tot l’àmbit, resolent el trànsit local amb la malla de l’Eixample, i deixant la Gran Via en túnel per al trànsit interurbà.
- Resoldre transitòriament el trànsit interurbà en superfície mentre no estiguin acabats els túnels segons el calendari previst per la Comissió Especial per a la Plaça de les Glòries.
- Compactar els equipaments amb la possibilitat d’agrupar-los en peces multifuncionals per tal de generar una ordenació urbanística més coherent amb un parc a escala de ciutat.
- Els equipaments a projectar són els del Compromís de Glòries. Cal prendre com a preexistència l’Escola Encants, actualment en projecte.
- La nova edificació haurà de ser coherent amb els volums edificats de l’entorn i tendirà a col·locar-se de forma perimetral.
Vegeu les bases del concurs de les Glòries
9/04/2013