La pandèmia continua agreujant la desacceleració del sector
Desacceleració en un sector marcat per un model tradicional
L’any 2020 la superfície visada a Catalunya ha baixat un 17% respecte l’any anterior. L’estat d’alarma va suposar una caiguda important del visat de projectes a l’abril, amb una tímida recuperació posterior que en conjunt no ha estat la suficient.
La baixada s’explica sobretot perquè la Demarcació de Barcelona, motor de la tímida recuperació dels anys anteriors, ha seguit disminuint en superfície visada. Pel que fa a l’habitatge, les dades indiquen una caiguda de la superfície visada de prop del 22% respecte el 2019, disminució molt acusada a la Demarcació de Barcelona, i en especial a la seva capital, on la superfície visada d’habitatge ha caigut gairebé un 32%.
Al juliol el COAC ja advertia de la desacceleració del sector, marcat per un model tradicional protagonitzat pels projectes residencials d’obra nova i una activitat de rehabilitació testimonial i en constant línia plana. Seguim doncs insistint en l’evident necessitat de pensar en com revertir la situació de forma més estratègica, deixant que el sector tingui també protagonisme en la recuperació econòmica del país i en la resposta als reptes i compromisos amb els ODS i la resposta al cavi climàtic, prioritzant els projectes de renovació urbana amb polítiques i instruments que la facin possible.
PRINCIPALS FETS I DADES
1.- La desacceleració ens situa a nivells del 2017. Els 3.917.395 m2 visats suposen un 17% menys que el 2019, i ens situen a valors iguals que al 2017. Es constata que la tendència negativa identificada a finals del 2019 s’ha mantingut fins ara, agreujada per la pandèmia.
2.- La desacceleració s’ha fet notar sobretot i de manera continuada fins a l’octubre, tot i que els efectes més bruscs de l’estat d’alarma i el confinament més rigorós es van notar a l’abril. En aquells moments d’incertesa, quan fins i tot es van haver d’aturar les obres, l’activitat de visat de projectes també es va alentir. A partir de l’octubre hi ha hagut més activitat, i caldrà veure si es tracta de l'habitual efecte “final d’any” o bé són els primers brots de la recuperació.
3.- La desacceleració és homogènia a tot el territori. Totes les demarcacions l’han patit de forma important, amb percentatges de caiguda que oscil·len entre el 35% a Tarragona i el 8% a Lleida.
A la Demarcació de Barcelona, la superfície visada és de 2.582.059 m2, gairebé 18% menys que l’any anterior. La ciutat de Barcelona presenta una caiguda molt més suau, del 5%, i són els projectes de no habitatge els que han aconseguit frenar la davallada, perquè en el cas de l’habitatge la superfície visada ha caigut gairebé un 32%.
4.- L’obra nova, que segueix sent majoritària en superfície visada, cau un 18%, i la rehabilitació un 11%. La rehabilitació continua arrossegant una tendència preocupant de decreixement, amb una superfície total visada que no arriba al milió de m2, situant-la a nivells similars als del 2015, en plena sortida de la crisi anterior.
5.- La creació d’habitatge continua en davallada. L’any s’ha tancat amb 11.919 habitatges visats, gairebé un 25% menys que l’any anterior. Després de constatar-se una tendència de creixement pràcticament sostinguda des dels inicis de la recuperació, les dades del 2020 demostren una caiguda acusada. És a la Demarcació de Barcelona on trobem l’explicació: l’important descens de superfície visada, prop de 500.000 m2, és d’habitatge. En números absoluts, en aquesta demarcació s’han visat 3.155 habitatges menys que el 2019, nombre que té molt a veure amb les males xifres de la ciutat de Barcelona.
PROPOSTES DEL COAC
És evident que calen més polítiques d’impuls a la rehabilitació i una aposta decidida de les administracions per establir un marc regulador i un conjunt d’instruments de finançament que promoguin l’eficiència energètica, la renovació d’edificis i el desplegament de fonts renovables als edificis, barris i districtes, tal com requereix la Comissió Europea.
Sota aquesta premissa, des del COAC seguim treballant en el Pacte Nacional per a la Renovació Urbana, que té com a objectiu articular polítiques de renovació urbana, incloent-hi les relatives a la conservació i millora dels parcs edificats i els entorns urbans, esdevenint un instrument clau vinculat a l’Agenda Urbana de Catalunya.
El passat setembre, les divuit institucions que integren el Consell Estratègic −entre les quals hi ha col·legis professionals, l’administració i associacions municipals− van signar la Declaració de suport al Pacte, el punt de sortida per iniciar els treballs per a l’elaboració de la iniciativa, que permetran planificar, potenciar i incentivar les actuacions dirigides a promoure la renovació urbana, buscant tenir un entorn més sostenible i que contribueixi a la millora de la salut i benestar de les persones a casa nostra.
Renovació Urbana per generar beneficis socials i econòmics
No tan sols es tracta de reduir la factura energètica i les emissions. La renovació pot obrir moltes portes i generar beneficis socials, mediambientals o econòmics de gran abast. Amb la mateixa intervenció, els edificis es poden fer més saludables, ecològics, interconnectats dins el barri, més accessibles, resilients a fenòmens naturals extrems i equipats amb punts de recàrrega per a mobilitat electrònica i aparcament de bicicletes. Els edificis intel·ligents poden aportar dades essencials que respectin la privacitat per a la planificació i els serveis de la ciutat. Una renovació a fons pot reduir la pressió sobre la construcció de zones verdes, ajudant a preservar la natura, la biodiversitat i les terres agrícoles fèrtils.
La inversió en edificis també pot donar una empenta molt necessària a l’ecosistema de la construcció i a l’economia en general. Les obres de renovació requereixen molta mà d’obra, creen llocs de treball i inversions vinculades a cadenes de subministrament sovint locals, poden generar demanda d’equips d’alta eficiència energètica i de recursos i aportar valor a llarg termini a les propietats. Això pot ser molt valuós per a un sector en què més del 90% dels operadors són pimes, molt afectades per l’impacte econòmic de la crisi Covid-19.
Propostes concretes per als Fons Europeus Next Generation
Conscients d’aquesta situació, el COAC ha presentat a les conselleries de Territori i Sostenibilitat i d’Empresa i Coneixement diferents projectes específics pel que fa al destí dels Fons europeus Next Generation al nostre país:
1 - Potenciació del “Passport-e o Llibre de l’Edifici Existent” document per conèixer la situació i el potencial real de l'upgrade dels edificis.
2 - Implantació d’oficines facilitadores de la rehabilitació als barris i municipis per impulsar i agilitzar la rehabilitació.
3 - COAC LAB, per tal de contribuir a potenciar la innovació i actuar de nexe d'unió entre nous perfils professionals d'arquitectes i empreses que necessitin innovar.
4 - Establiment de criteris de salut en la rehabilitació de centres educatius per la seva incidència directa en el benestar dels infants.
5 - Acció conjunta amb altres entitats i administracions per treballar des de Barcelona amb el concepte New Bauhaus.
6 - Biociutats i territori. Aposta per a la implantació de l’economia verda i circular a partir del cicle de industrialització de la fusta com a material de construcció a través de la cadena d’Industrialització Circular i Avançada de Fusta Estructural i Gestió Forestal Sostenible de Catalunya (en col·laboració amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya/ Departament de Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya).
Les altres mesures que creiem indispensables són:
7 - Impuls a la rehabilitació a través de plans de barris als municipis de tot el territori.
8 - Foment de la rehabilitació a través de fiscalitat i mesures econòmiques (veure document de propostes del COAC).
9 - Foment de la rehabilitació a través de la revisió i la millora de l’actual normativa en vigor.
10 - Impuls a la rehabilitació dels equipaments públics.
11 - Revisió i modificació -amb interpretació oberta, raonable i socialment responsable- dels criteris d’ús de diferents espais i edificis en desús en el parc construït.
Consulteu la nota de premsa completa
Consulteu els gràfics de Visat
Els col·legis d'Arquitectes i Aparelladors col·laboren amb la Paeria en les Inspeccions Tècniques d’Edificis de Lleida
L'Ajuntament de Lleida, el Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d'Edificació de Lleida (CAATEELL) i la Demarcació de Lleida del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), han signat un conveni mitjançant el qual, -en el marc de la campanya d'inspecció sobre l'estat de l’edificació que ha endegat la Paeria- s’estableix un mecanisme de col·laboració professional per a les actuacions d'Inspecció Tècnica d'Edificis (ITE) que potenciï el coneixement de les tipologies, les deficiències i les intervencions necessàries en l'edificació del municipi de Lleida, tant en les actuacions immediates com subsidiàries, quan així ho requereixi l'Ajuntament.
L'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo i París, el president de la Demarcació de Lleida del COAC, Víctor Pérez-Pallarès i Luque, i el president en funcions del CAATEELL, Josep Torres i Massot, han formalitzat aquest mes de novembre l'acord amb una vigència de dos anys.
D'acord amb el conveni de col·laboració, l'Ajuntament de Lleida encarregarà a cadascuna de les parts signants les Inspeccions Tècniques dels Edificis en aquells casos en què sigui obligatori segons llur antiguitat i, excepcionalment, en aquells edificis d'habitatges que, malgrat no tenir l'antiguitat requerida, es constati l'existència de deficiències tècniques, segons estableix la llei.
Mitjançant aquest acord, el CAATEELL i la Demarcació de Lleida del COAC col·laboraran en la realització de les tasques assenyalades contractant les persones tècniques col·legiades.
El conveni també estableix que, un cop duts a terme els informes sobre les inspeccions tècniques dels edificis, per al foment del deure de conservació, manteniment i rehabilitació, així com els informes de diagnosi estructural o altre tipus de proves, si és el cas, aquests seran lliurats a l'Ajuntament per tal que a la vista del seu contingut procedeixi a adoptar les resolucions pertinents.
Igualment, l’acord estableix que, tant en cas de detectar la necessitat d’una actuació de caràcter immediat, com en aquelles actuacions en les quals l’Ajuntament hagi d’intervenir amb caràcter subsidiari, es podrà encomanar la direcció tècnica mitjançant el col·legi professional corresponent per tal que aquest designi els tècnics encarregats de les esmentades actuacions.
Empieza el ciclo de conferencias Hábitat II
El ciclo HABITAT II nos proporcionará herramientas, métodos y estrategias que responden a esta noción de habitar. Veremos qué puede hacer la arquitectura para reducir la demanda de recursos, restaurar los ecosistemas para hacer más habitable nuestro entorno y dinamizar nuevas formas de cooperación social. Muestras de iniciativas que, aunque de manera marginal, proponen alternativas válidas a la trayectoria de colapso de nuestro sistema socioeconómico. Las entendemos como LOS PRIMEROS PASOS.
Conferencias
· 15 de octubre HÁBITAT RECURSOS con Fabián López, Marc Montlleó y Josep Bunyesc.
· 12 de noviembre HÁBITAT BIOSFERA
· 10 de diciembre HÁBITAT ECONOMÍA
Arquitectour Lleida 2020: ruta guiada por las pasarelas del río Segre a su paso por la ciudad
La 6ª edición del certamen tendrá lugar sábado, 3 de octubre, y se organiza con motivo del Día Mundial de la Arquitectura.
La actividad es gratuita y las plazas son limitadas (hace falta inscripción obligatoria con identificación y asignación de grupos).
Para minimizar los riesgos de contagio por la Covid-19 se harán dos grupos de salida y se repartirán mascarillas y hielo hidroalcohòlic al inicio.
La canalización del río Segre a su paso por la capital del Segrià y, en concreto, las tres pasarelas para peatones que atraviesan el río, centrarán la sexta edición del Arquitectour Lleida, organizado por la Demarcación de Lleida del Colegio de Arquitectos de Cataluña. Este año, la iniciativa se concentrará en un solo día, sábado, 3 de octubre de las 9.45 a las 13.45 h, y se desarrollará íntegramente al exterior, con grupos reducidos previa inscripción, manteniendo las medidas de seguridad y citados en dos horarios diferentes, a las 9.45 y a las 10.30 h, para minimizar los riesgos de contagio por la Covid-19. La actividad se realiza con motivo del Día Mundial de la Arquitectura, que se celebra cada año el primer lunes del mes de octubre.
En la rueda de prensa, el presidente de la Demarcación de Lleida del COAC, Víctor Pérez-Pallarès, ha explicado que se trata de una edición especial de la Arquitectour Lleida “por la situación sociosanitaria que estamos viviendo, este año queremos poner en valor el magnífico parque lineal del Segre en su paso por la ciudad de Lleida, como un gran espacio de la red de espacios libres de la ciudad, muy utilizado como recorrido para pasear, ir en bicicleta y hacer deporte, y no solo ver en él una obra de ingeniería como la canalización del río que es, haciendo valer las calidades que tiene como espacio libre público”.
Fruto de las demandas ciudadanas posteriores a la riada del 1982, el Ayuntamiento, el Ministerio y la Generalitat de Cataluña se pusieron de acuerdo para canalizar el río en su tramo urbano. Las obras se prolongaron entre los años 1993 y 1996, y uno de los artífices de esta estrategia para convertir la canalización en un gran parque lineal fue el arquitecto y urbanista Josep Ma Llop Torné, director de la Cátedra UNESCO-UdL Ciudades Intermedias, urbanización y desarrollo, que será el encargado de hacer la introducción histórica del espacio en esta edición de la Arquitectour.
El Arquitectour nació hace seis años con el objetivo de divulgar y dar a conocer la arquitectura y el trabajo de los arquitectos, “se trata de una actividad que ha tenido continuidad en el tiempo y muy buena acogida por parte de la ciudadanía, y este año teníamos la obligación de mantenerlo intentando adaptarnos a la situación sanitaria actual”, ha destacado Pérez-Pallarès.
En su intervención, el vocal de Cultura de la Demarcación de Lleida del COAC, Ramon Llobera, ha puesto de manifiesto la voluntad de esta edición de la Arquitectour de “reivindicar la vertiente de los arquitectos en el diseño del espacio público, puesto que muchas veces se tiene tendencia a pensar que los arquitectos solo hacen edificios cerrados”. “A raíz de la pandemia, hemos visto que la gente ha salido a la calle y utiliza mucho más los espacios públicos como elementos de separación social y, a la vez, de relación y de goce”. “El Arquitectour de este año es la oportunidad de reivindicar estos espacios que tenemos al lado y el trabajo de los arquitectos que hay detrás”, ha explicado Llobera.
La ruta se iniciará a la pasarela Camps Elisis, donde el arquitecto y urbanista Josep Ma Llop Torné, hará la introducción histórica de los proyectos urbanísticos a la canalización del río Segre a su paso por Lleida.
Seguidamente, los participantes visitarán las tres pasarelas que atraviesan el río: la pasarela Camps Elisis, de los arquitectos Joan Pere Ravetllat y Carme Ribas; la pasarela del Liceu Escolar y la plaza Blas Infante, obra de los arquitectos Maman Domingo y Ernest Ferré, y finalmente, la pasarela Maristas, del arquitecto Ramon Domènech. La ruta contará con la explicación por parte de los arquitectos autores de las obras y se cerrará con la intervención de la coordinadora de sostenibilidad de la Concejalía de Vivienda y Transición Ecológica de la Paeria, Esther Fanlo Grasa, quien hará una explicación de las propuestas de la Paeria respecto a los espacios públicos ligados en el río.
Cómo en otras ediciones de la Arquitectour, desde el COAC Lleida animan los participantes a colgar en Instagram las fotografías vinculadas a la arquitectura y el urbanismo de Lleida con los hashtags: #arquitectour_lleida_2020 #arquitectour_lleida #espaisimprescindibles.