Nova Borsa d'Arquitectes Voluntaris
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Demarcació de Girona del COAC ha signat un conveni de col·laboració amb Càritas Diocesana de Girona, amb la voluntat de treballar conjuntament pel dret a l’habitatge de totes les persones. Aquest conveni té una doble vessant, per un costat promoure conjuntament projectes i iniciatives d’habitatge social, i per l’altre, donar suport professional i subvencionar aquells treballs que possibilitin l’accés a l’habitatge a persones amb risc d’exclusió social.
Amb tal efecte, la Demarcació de Girona del COAC subvencionarà directament totes les taxes dels drets de visat dels treballs relacionats amb l’habitatge social que provinguin de Càritas, i crearà una BORSA D’ARQUITECTES VOLUNTARIS per aquells arquitectes que vulguin col·laborar en la realització d’aquests treballs professionals.
Les tasques previstes seran les consistents en la realització de Cèdules d’Habitabilitat, Certificats de Segona Ocupació, Certificats d’Eficiència Energètica, Informes referents a l’estat dels habitatges i les edificacions o similars. Aquests treballs es desenvoluparan amb caràcter voluntari i no tindran remuneració, a excepció d’aquells que requereixin un projecte específic o proves i/o assajos a realitzar per tercers, que haurà de ser acordada la seva remuneració integra o parcial.
La gestió de la present Borsa de Voluntaris per l’Habitatge es farà des de la Demarcació de Girona del COAC, per estricte ordre d’inscripció i d’assignació continuada, prioritzant la proximitat del servei. El COAC serà qui determinarà el valor de la contraprestació amb formació, podent utilitzar-lo en cursos de l’Escola Sert a Girona, a realitzar en els següents 4 trimestres.
Aquesta BORSA D’ARQUITECTES VOLUNTARIS sorgeix de la voluntat de la Demarcació de Girona de col·laborar amb aquelles entitats sense ànim de lucre que subscriguin convenis específics al voltant de temes de l’habitatge i l’accés al mateix de persones amb risc d’exclusió social.
Si us hi voleu apuntar ompliu aquesta butlleta i envieu-la a borsa.gir@coac.cat
Amb tal efecte, la Demarcació de Girona del COAC subvencionarà directament totes les taxes dels drets de visat dels treballs relacionats amb l’habitatge social que provinguin de Càritas, i crearà una BORSA D’ARQUITECTES VOLUNTARIS per aquells arquitectes que vulguin col·laborar en la realització d’aquests treballs professionals.
Les tasques previstes seran les consistents en la realització de Cèdules d’Habitabilitat, Certificats de Segona Ocupació, Certificats d’Eficiència Energètica, Informes referents a l’estat dels habitatges i les edificacions o similars. Aquests treballs es desenvoluparan amb caràcter voluntari i no tindran remuneració, a excepció d’aquells que requereixin un projecte específic o proves i/o assajos a realitzar per tercers, que haurà de ser acordada la seva remuneració integra o parcial.
La gestió de la present Borsa de Voluntaris per l’Habitatge es farà des de la Demarcació de Girona del COAC, per estricte ordre d’inscripció i d’assignació continuada, prioritzant la proximitat del servei. El COAC serà qui determinarà el valor de la contraprestació amb formació, podent utilitzar-lo en cursos de l’Escola Sert a Girona, a realitzar en els següents 4 trimestres.
Aquesta BORSA D’ARQUITECTES VOLUNTARIS sorgeix de la voluntat de la Demarcació de Girona de col·laborar amb aquelles entitats sense ànim de lucre que subscriguin convenis específics al voltant de temes de l’habitatge i l’accés al mateix de persones amb risc d’exclusió social.
Si us hi voleu apuntar ompliu aquesta butlleta i envieu-la a borsa.gir@coac.cat
20/05/2014
Obertura de lemes i presentació del guanyador del concurs per a la rehabilitació de la façana de plaça Nova
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El proper dimarts 3 de juny a les 12.30 h tindrà lloc a la sala d’actes de la seu del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya l’obertura de Lemes i la presentació del projecte guanyador del Concurs per a la rehabilitació de la façana de la seu col·legial a Barcelona.
El Concurs es va convocar amb l’objectiu de trobar una solució que permetés complir tant amb la necessitat de restauració de la façana com amb la millora de les prestacions de l’edifici atenent als criteris actuals, sobretot pel que fa a la seva eficiència energètica i ambiental així com el control acústic i d’assolellament. En el transcurs de la sessió es donarà a conèixer el projecte guanyador, que el Jurat ha considerat que ha estat capaç de resoldre de forma excel•lent ambdues necessitats.
La sessió servirà per analitzar la importància de la renovació urbana en l’actual context econòmic, com a motor de recuperació per al sector de l’edificació, així com a activitat que ha de permetre la millora del parc edificat en conceptes com la sostenibilitat, l’eficiència energètica, funcionalitat i utilitat i l’impuls de la competitivitat.
L’acte comptarà amb la intervenció del degà del COAC, Lluís Comerón; els membres del Jurat; Xavier Olivella, gerent de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Barcelona; i Xavier Martí, responsable de Programes Europeus del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i coordinador del Projecte MARIE.
El Concurs es va convocar amb l’objectiu de trobar una solució que permetés complir tant amb la necessitat de restauració de la façana com amb la millora de les prestacions de l’edifici atenent als criteris actuals, sobretot pel que fa a la seva eficiència energètica i ambiental així com el control acústic i d’assolellament. En el transcurs de la sessió es donarà a conèixer el projecte guanyador, que el Jurat ha considerat que ha estat capaç de resoldre de forma excel•lent ambdues necessitats.
La sessió servirà per analitzar la importància de la renovació urbana en l’actual context econòmic, com a motor de recuperació per al sector de l’edificació, així com a activitat que ha de permetre la millora del parc edificat en conceptes com la sostenibilitat, l’eficiència energètica, funcionalitat i utilitat i l’impuls de la competitivitat.
L’acte comptarà amb la intervenció del degà del COAC, Lluís Comerón; els membres del Jurat; Xavier Olivella, gerent de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà de l’Ajuntament de Barcelona; i Xavier Martí, responsable de Programes Europeus del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i coordinador del Projecte MARIE.
30/05/2014
Apertura de lemas y presentación del ganador del concurso para la rehabilitación de la fachada de plaça Nova
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El próximo martes 3 de Junio a las 12:30 h tendrá lugar en la sala de actos de la sede del Colegio de Arquitectos de Catalunya la apertura de Lemas y la presentación del proyecto ganador del concurso para la rehabilitación de la fachada de la sede colegial en Barcelona.
El concurso se convocó con el objetivo de encontrar una solución que permitiera cumplir tanto con la necesidad de restauración de la fachada como con la mejora de las prestaciones del edificio atendiendo a los criterios actuales, sobre todo en cuanto a su eficiencia energética y ambiental así como el control acústico y de soleamiento. En el transcurso de la sesión se dará a conocer el proyecto ganador, que el Jurado ha considerado que ha sido capaz de resolver de forma excelente ambas necesidades.
La sesión servirá para analizar la importancia de la renovación urbana en el actual contexto económico como motor de recuperación para el sector de la edificación así como actividad que debe permitir la mejora del parque edificado en conceptos como la sostenibilidad, la eficiencia energética, funcionalidad y utilidad y el impulso de la competitividad.
El acto contará con la intervención de Lluís Cometón, decano del COAC; los miembros del Jurado; Xavier Olivella, gerente del Instituto Municipal del Paisaje Urbano del Ayuntamiento de Barcelona; y Xavier Martí, responsable de Programas Europeos del Departamento de Territorio y Sostenibilidad de la Generalidad de Cataluña y coordinador del Proyecto MARIE.
El concurso se convocó con el objetivo de encontrar una solución que permitiera cumplir tanto con la necesidad de restauración de la fachada como con la mejora de las prestaciones del edificio atendiendo a los criterios actuales, sobre todo en cuanto a su eficiencia energética y ambiental así como el control acústico y de soleamiento. En el transcurso de la sesión se dará a conocer el proyecto ganador, que el Jurado ha considerado que ha sido capaz de resolver de forma excelente ambas necesidades.
La sesión servirá para analizar la importancia de la renovación urbana en el actual contexto económico como motor de recuperación para el sector de la edificación así como actividad que debe permitir la mejora del parque edificado en conceptos como la sostenibilidad, la eficiencia energética, funcionalidad y utilidad y el impulso de la competitividad.
El acto contará con la intervención de Lluís Cometón, decano del COAC; los miembros del Jurado; Xavier Olivella, gerente del Instituto Municipal del Paisaje Urbano del Ayuntamiento de Barcelona; y Xavier Martí, responsable de Programas Europeos del Departamento de Territorio y Sostenibilidad de la Generalidad de Cataluña y coordinador del Proyecto MARIE.
30/05/2014
Mor l'arquitecte Albert Viaplana
Imatge:
© Francesc Català-Roca
Escrit de Ricard Mercadé amb motiu de la mort d'Albert Viaplana:
Ens ha arribat la trista notícia de la mort de l’Albert Viaplana, un excepcional arquitecte i un extraordinari professor amb el que vaig tenir el privilegi de mantenir una estreta relació personal i professional durant gairebé 20 anys.
El COAC em demana unes paraules de reconeixement d’un dels arquitectes catalans més influents de les darreres generacions.
La seva influència comença amb la seva vessant de mestre, era un professor genial, inclassificable.... vaig tenir el privilegi de tenir l’Albert com a professor de projectes de 3r curs al finals dels anys 70. Et parlava de l’arquitectura com ningú ho havia fet abans, ho feia des de l’emoció més que des de d’intel•lecte (la diferència entre un arquitecte i un crític). Et volia revelar la màgia que s’amaga en l’arquitectura.
Eren els anys de l’inici de la democràcia, els anys dels concursos, no es construïa pràcticament i els concursos es van convertir en el laboratori de les idees, sense client, els projectes es plantejaven en total llibertat i radicalitat. En el seu despatx feien un concurs rere l’altre amb una energia obsessiva i aclaparadora, ho necessitava “com un atleta necessita els seus entrenaments”, acostumava a dir.
Aquesta època va ser molt fèrtil i va donar extraordinaris projectes: la seu del COAC a València, a Barcelona, la Diputació d’Osca... quasi sempre segons premis. Aquesta horrible posició tan frustrant, que reconeix al projecte més brillant, però a la vegada té por de la seva radicalitat per construir-lo.
Així, projectes enlluernadors, tot i no sortir del paper, van tenir una influència decisiva en l’àmbit arquitectònic de tot l’estat. Es va crear un “estil” Viaplana-Piñon als concursos. S’intentava imitar la concepció arquitectònica i, sobretot, el grafisme, això últim molt més fàcil.
Un d’aquests concursos va ser el Parc de l’Escorxador de Barcelona. Recordo com si fos avui l’impacte que em va provocar com estudiant la seva explicació d’aquest projecte. Era una proposta d’espai urbà diferent a tot l’anterior. Estava concebuda des de l’abstracció més absoluta, tenia a veure més amb el “land art” que amb l’arquitectura. Després vingué el concurs de Múrcia, un altre plantejament radical d’un espai públic.
Va obrir aquesta porta: la d’entendre l’espai urbà des de la modernitat, van desaparèixer els eixos i les zonificacions propis d’un traçat neoclàssic.
Tota aquesta innovació va acabar cristal•litzant el projecte de la Plaça de l’Estació de Sants, que va crear una autèntica commoció en el panorama arquitectònic internacional. Va ser imitat fins la sacietat, sovint d’una manera desafortunada i va obrir, tots ho recordareu, la polèmica de les places dures.
“La gent no entén que a sota hi ha una estació”, acostumava a dir per justificar la falta d’arbrat... ell que tan estimava els arbres i la natura. Tot i la polèmica, aquesta obra els va situar en el panorama en el moment adequat, s’estava començant a transformar Barcelona i arribaven els primers encàrrecs.
La complicitat entre professor i alumne es va convertir en una relació professional fructífera i de llarga durada; a partir de l’any 84 vaig tenir l’oportunitat d’entrar a col•laborar en el seu despatx amb el privilegi de coincidir en el millor moment de la ciutat, contribuint en la seva transformació realitzant alguns dels edificis més singulars de l’època olímpica. Va ser una època vertiginosa i estimulant.
El despatx era petit i els projectes molt grans. Treballar colze a colze va propiciar una estreta relació. Quanta feina, quantes nits... Simultàniament amb els concursos que mai vam abandonar.
L’Albert ens va ensenyar a pensar “en gran” amb la necessitat d’una idea generadora com a motor del projecte.
Això, en un context arquitectònic que sovint ha prioritzar el detall per sobre del concepte, era revolucionari i el feia singular, una “rara-avis”, sempre allunyat de les capelletes, que sempre l’han considerant polèmic i una mica excèntric.
Aquesta concepció de l’arquitectura va cristal•litzar en obres excepcionals:
• El CCCB, un extraordinari exemple d’intervenció sobre un edifici antic.
• La passarel•la del Port Vell, meravellosa integració del gest dins d’una complexa obra d’enginyeria, els habitatges de la Vila Olímpica, l’Hotel Hilton a l’Avinguda Diagonal i tants altres que s’han convertit en un extraordinari referent arquitectònic del seu temps.
Només el seu especial caràcter i el seu voluntari aïllament d’allò mediàtic pot explicar el poc reconeixement i un cert oblit de la seva figura els darrers anys.
Estic segur que el temps farà justícia al seu gran llegat arquitectònic i acadèmic.
Gràcies Albert.
Ricard Mercadé
Ens ha arribat la trista notícia de la mort de l’Albert Viaplana, un excepcional arquitecte i un extraordinari professor amb el que vaig tenir el privilegi de mantenir una estreta relació personal i professional durant gairebé 20 anys.
El COAC em demana unes paraules de reconeixement d’un dels arquitectes catalans més influents de les darreres generacions.
La seva influència comença amb la seva vessant de mestre, era un professor genial, inclassificable.... vaig tenir el privilegi de tenir l’Albert com a professor de projectes de 3r curs al finals dels anys 70. Et parlava de l’arquitectura com ningú ho havia fet abans, ho feia des de l’emoció més que des de d’intel•lecte (la diferència entre un arquitecte i un crític). Et volia revelar la màgia que s’amaga en l’arquitectura.
Eren els anys de l’inici de la democràcia, els anys dels concursos, no es construïa pràcticament i els concursos es van convertir en el laboratori de les idees, sense client, els projectes es plantejaven en total llibertat i radicalitat. En el seu despatx feien un concurs rere l’altre amb una energia obsessiva i aclaparadora, ho necessitava “com un atleta necessita els seus entrenaments”, acostumava a dir.
Aquesta època va ser molt fèrtil i va donar extraordinaris projectes: la seu del COAC a València, a Barcelona, la Diputació d’Osca... quasi sempre segons premis. Aquesta horrible posició tan frustrant, que reconeix al projecte més brillant, però a la vegada té por de la seva radicalitat per construir-lo.
Així, projectes enlluernadors, tot i no sortir del paper, van tenir una influència decisiva en l’àmbit arquitectònic de tot l’estat. Es va crear un “estil” Viaplana-Piñon als concursos. S’intentava imitar la concepció arquitectònica i, sobretot, el grafisme, això últim molt més fàcil.
Un d’aquests concursos va ser el Parc de l’Escorxador de Barcelona. Recordo com si fos avui l’impacte que em va provocar com estudiant la seva explicació d’aquest projecte. Era una proposta d’espai urbà diferent a tot l’anterior. Estava concebuda des de l’abstracció més absoluta, tenia a veure més amb el “land art” que amb l’arquitectura. Després vingué el concurs de Múrcia, un altre plantejament radical d’un espai públic.
Va obrir aquesta porta: la d’entendre l’espai urbà des de la modernitat, van desaparèixer els eixos i les zonificacions propis d’un traçat neoclàssic.
Tota aquesta innovació va acabar cristal•litzant el projecte de la Plaça de l’Estació de Sants, que va crear una autèntica commoció en el panorama arquitectònic internacional. Va ser imitat fins la sacietat, sovint d’una manera desafortunada i va obrir, tots ho recordareu, la polèmica de les places dures.
“La gent no entén que a sota hi ha una estació”, acostumava a dir per justificar la falta d’arbrat... ell que tan estimava els arbres i la natura. Tot i la polèmica, aquesta obra els va situar en el panorama en el moment adequat, s’estava començant a transformar Barcelona i arribaven els primers encàrrecs.
La complicitat entre professor i alumne es va convertir en una relació professional fructífera i de llarga durada; a partir de l’any 84 vaig tenir l’oportunitat d’entrar a col•laborar en el seu despatx amb el privilegi de coincidir en el millor moment de la ciutat, contribuint en la seva transformació realitzant alguns dels edificis més singulars de l’època olímpica. Va ser una època vertiginosa i estimulant.
El despatx era petit i els projectes molt grans. Treballar colze a colze va propiciar una estreta relació. Quanta feina, quantes nits... Simultàniament amb els concursos que mai vam abandonar.
L’Albert ens va ensenyar a pensar “en gran” amb la necessitat d’una idea generadora com a motor del projecte.
Això, en un context arquitectònic que sovint ha prioritzar el detall per sobre del concepte, era revolucionari i el feia singular, una “rara-avis”, sempre allunyat de les capelletes, que sempre l’han considerant polèmic i una mica excèntric.
Aquesta concepció de l’arquitectura va cristal•litzar en obres excepcionals:
• El CCCB, un extraordinari exemple d’intervenció sobre un edifici antic.
• La passarel•la del Port Vell, meravellosa integració del gest dins d’una complexa obra d’enginyeria, els habitatges de la Vila Olímpica, l’Hotel Hilton a l’Avinguda Diagonal i tants altres que s’han convertit en un extraordinari referent arquitectònic del seu temps.
Només el seu especial caràcter i el seu voluntari aïllament d’allò mediàtic pot explicar el poc reconeixement i un cert oblit de la seva figura els darrers anys.
Estic segur que el temps farà justícia al seu gran llegat arquitectònic i acadèmic.
Gràcies Albert.
Ricard Mercadé
20/05/2014