Subvenciones para la rehabilitación en el Área Metropolitana de Barcelona
Imatge:
© Jordi Marsol (Creative Commons)
El 23 de febrero de 2015 se publicó en el BOPB la nueva convocatoria del Consorci Metropolità de l’Habitatge para la concesión de subvenciones para la rehabilitación de edificios residenciales y de vivienda en los municipios del Área Metropolitana de Barcelona.
Esta convocatoria está dirigida a propietarios, arrendatarios, comunidades de propietarios, agrupaciones de comunidades de propietarios y a propietarios únicos de edificios de uso residencial y de vivienda para las actuaciones siguientes:
a) Actuaciones recogidas en el Anexo 2 de esta Convocatoria, que hayan tramitado el informe de idoneidad en las entidades colaboradoras durante el transcurso del año 2014.
b) Actuaciones que dispongan de orden de ejecución municipal para ejecutar las obras y que soliciten informe de idoneidad a las entidades colaboradoras dentro del plazo de esta Convocatoria 2015.
c) Actuaciones de habitabilidad en el interior de su habitaje, que soliciten Informe de Idoneidad de Habitabilidad dentro de esta Convocatoria 2015.
Tenéis más información en el Boletín del BOPB y en la web del Consorci Metropolità de l’Habitatge.
Esta convocatoria está dirigida a propietarios, arrendatarios, comunidades de propietarios, agrupaciones de comunidades de propietarios y a propietarios únicos de edificios de uso residencial y de vivienda para las actuaciones siguientes:
a) Actuaciones recogidas en el Anexo 2 de esta Convocatoria, que hayan tramitado el informe de idoneidad en las entidades colaboradoras durante el transcurso del año 2014.
b) Actuaciones que dispongan de orden de ejecución municipal para ejecutar las obras y que soliciten informe de idoneidad a las entidades colaboradoras dentro del plazo de esta Convocatoria 2015.
c) Actuaciones de habitabilidad en el interior de su habitaje, que soliciten Informe de Idoneidad de Habitabilidad dentro de esta Convocatoria 2015.
Tenéis más información en el Boletín del BOPB y en la web del Consorci Metropolità de l’Habitatge.
Véase el Manual para la tramitación de los IIT-CMH (de acceso para los arquitectos colegiados).
27/02/2015
Catalan architects in the World
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
On February 24th the COAC held the awards ceremony of the First "Mostra" Exhibition of International Catalan Architecture.
73 architectural works were submitted to the "International Mostra", which include residential and non-residential works by public and private developers; landscape interventions and urban planning projects carried out between September 2004 and December 2013. During the event, the Innovation Award of Banco Sabadell Foundation was also delivered.
Beyond the recognition of the quality of the works presented to the "International Mostra", the event intended to highlight the work of Catalan architects abroad. Hence, the Catalan Minister of Territory and Sustainability, Santi Vila, congratulated the COAC on the work carried out with the "International Mostra" and the Network of COAC Correspondents, which help "stimulate a critical mass and thus generate and strengthen the Catalan ecosystem of talent". He also noted that the Government works and will continue working in order to "generate stimuli so that the sector is strong to create talent initiatives and projects". To this end, he announced that the Government intends to approve the project of Catalan Architecture Law within this parliamentary term.
During the event, a video of the COAC Correspondents was presented, which explains how Catalan architects and architecture are seen around the world:
The selected works at the First "Mostra" Exhibition of International Catalan Architecture are:
RESIDENTIAL BUILDINGS, PUBLIC OR PRIVATE DEVELOPMENT:
- Estudio BaBO (Francesc Planas, Francisco Kocourek, Marit Haugen Stabell). Casa VIB (Buenos Aires, Argentina)
- Estudio BaBO (Francesc Planas, Francisco Kocourek, Marit Haugen Stabell). Cases CLF (Villa la Angostura, Argentina)
- Estudio Carme Pinós (Carme Pinós). Pavelló a Río Blanco (Guadalajara, Mexico)
- Bonell i Gil Arquitectes (Esteve Bonell, Josep Maria Gil). Pieter Vreedeplein (Tilburg, The Netherlands)
- Nubuqnu (Núria Sabaté, Matthieu Buquet). Maison buq (Saint Victor l'Abbaye, France)
- Sandra Bestraten, Emili Hormias. Projecte de millora habitacional, Universitat Sense Fronteres (Ndjoreii, Cameroon)
- PichArchitects + David Cras (Felip Pich-Aguilera, David Cras, Teresa Batlle). Edifici d’habitatges de protecció oficial (Rennes, France)
NON-RESIDENTIAL BUILDINGS, PUBLIC DEVELOPMENT:
- Calderon-Folch-Sarsanedas Arquitectes. Centre Léonce Georges (Chauffailles, France)
- Estudio Carme Pinós (Carme Pinós). Edifici de Departaments a la Universitat d’Econòmiques de Viena (Viena, Austria)
- Miralles Tagliabue EMBT (Benedetta Tagliabue). Pavelló d’Espanya Exposició Universal de Shanghai 2010 (Shanghai, China)
- Brullet - de Luna i Associats / Pinearq amb Huber Staudt Architekten (Manuel Brullet, Albert de Pineda, Alfonso de Luna, Christian Huber, Joachim Staudt). Hospital Hedwigshöle (Berlin, Germany)
- Mario Corea, Francisco Quijano, Gustavo Sapiña. Escuela Técnica 508. (Santa Fe, Argentina)
- Patricio Martínez, Maximià Torruella. Hospital Paramétrico de Puyo. (Puyo, Ecuador)
- Studio 1984 (Jordi Pimàs, Marina Ramirez, Romain Gié, Jean Réhault, Maria Sarlé). Edifici demostratiu dels principis d’Eco-construcció. (Muttersholtz, France)
NON-RESIDENTIAL BUILDINGS, PRIVATE DEVELOPMENT:
- Albert Faus Madrid. Llar d’infants Laafi (Koudougou, Burkina Faso)
- Albert Faus Madrid. Centre d’integració escolar, professional i esportiva (Ouagadougou, Burkina Faso)
- Miralles Tagliabue EMBT (Benedetta Tagliabue). Extensió Escola de Música (Hamburg, Germany)
- Anna & Eugeni Bach. La caseta (Nummi-Pusula, Finland)
- Tarrasó Arkitektur (Joaquim Tarrasó Climent). Norums Room (Stenungsund, Sweden)
- Jordi Tió Sauleda. (Berlin, Germany)
LANDSCAPING AND URBAN PLANNING:
- Transformació urbana de l’Avenida Hidalgo. Bandada Studio. Iván Valero Fernández. (Mexico DF, Mexico)
- Miralles Tagliabue EMBT (Benedetta Tagliabue). Espais Públics Hafencity (Hamburg, Germany)
- EMBA Estudi Massip-Bosch Architects (Enric Massip). Remodelació de la plaça de la République i espais annexos (Leucate, France)
- Office of Architecture in Barcelona OAB (Carlos Ferrater). Piazza Mazzini (Venice, Italy)
- ERV Arquitectes Associats (Eduard Rodriguez i Villaescusa). PE de Recuperación y Gestión del Centro Histórico de Cajamarca. (Cajamarca, Peru)
BANC SABADELL INNOVATION AWARD (EX AEQUO):
- CODA Research Group, UPC. Enrique Soriano. BigO (Csorompuszta, Hungary)
- Albert Faus Madrid. Kamba Zaka-La Maison des Enfants (Koudougou, Burkina Faso)
73 architectural works were submitted to the "International Mostra", which include residential and non-residential works by public and private developers; landscape interventions and urban planning projects carried out between September 2004 and December 2013. During the event, the Innovation Award of Banco Sabadell Foundation was also delivered.
Beyond the recognition of the quality of the works presented to the "International Mostra", the event intended to highlight the work of Catalan architects abroad. Hence, the Catalan Minister of Territory and Sustainability, Santi Vila, congratulated the COAC on the work carried out with the "International Mostra" and the Network of COAC Correspondents, which help "stimulate a critical mass and thus generate and strengthen the Catalan ecosystem of talent". He also noted that the Government works and will continue working in order to "generate stimuli so that the sector is strong to create talent initiatives and projects". To this end, he announced that the Government intends to approve the project of Catalan Architecture Law within this parliamentary term.
During the event, a video of the COAC Correspondents was presented, which explains how Catalan architects and architecture are seen around the world:
The selected works at the First "Mostra" Exhibition of International Catalan Architecture are:
RESIDENTIAL BUILDINGS, PUBLIC OR PRIVATE DEVELOPMENT:
- Estudio BaBO (Francesc Planas, Francisco Kocourek, Marit Haugen Stabell). Casa VIB (Buenos Aires, Argentina)
- Estudio BaBO (Francesc Planas, Francisco Kocourek, Marit Haugen Stabell). Cases CLF (Villa la Angostura, Argentina)
- Estudio Carme Pinós (Carme Pinós). Pavelló a Río Blanco (Guadalajara, Mexico)
- Bonell i Gil Arquitectes (Esteve Bonell, Josep Maria Gil). Pieter Vreedeplein (Tilburg, The Netherlands)
- Nubuqnu (Núria Sabaté, Matthieu Buquet). Maison buq (Saint Victor l'Abbaye, France)
- Sandra Bestraten, Emili Hormias. Projecte de millora habitacional, Universitat Sense Fronteres (Ndjoreii, Cameroon)
- PichArchitects + David Cras (Felip Pich-Aguilera, David Cras, Teresa Batlle). Edifici d’habitatges de protecció oficial (Rennes, France)
NON-RESIDENTIAL BUILDINGS, PUBLIC DEVELOPMENT:
- Calderon-Folch-Sarsanedas Arquitectes. Centre Léonce Georges (Chauffailles, France)
- Estudio Carme Pinós (Carme Pinós). Edifici de Departaments a la Universitat d’Econòmiques de Viena (Viena, Austria)
- Miralles Tagliabue EMBT (Benedetta Tagliabue). Pavelló d’Espanya Exposició Universal de Shanghai 2010 (Shanghai, China)
- Brullet - de Luna i Associats / Pinearq amb Huber Staudt Architekten (Manuel Brullet, Albert de Pineda, Alfonso de Luna, Christian Huber, Joachim Staudt). Hospital Hedwigshöle (Berlin, Germany)
- Mario Corea, Francisco Quijano, Gustavo Sapiña. Escuela Técnica 508. (Santa Fe, Argentina)
- Patricio Martínez, Maximià Torruella. Hospital Paramétrico de Puyo. (Puyo, Ecuador)
- Studio 1984 (Jordi Pimàs, Marina Ramirez, Romain Gié, Jean Réhault, Maria Sarlé). Edifici demostratiu dels principis d’Eco-construcció. (Muttersholtz, France)
NON-RESIDENTIAL BUILDINGS, PRIVATE DEVELOPMENT:
- Albert Faus Madrid. Llar d’infants Laafi (Koudougou, Burkina Faso)
- Albert Faus Madrid. Centre d’integració escolar, professional i esportiva (Ouagadougou, Burkina Faso)
- Miralles Tagliabue EMBT (Benedetta Tagliabue). Extensió Escola de Música (Hamburg, Germany)
- Anna & Eugeni Bach. La caseta (Nummi-Pusula, Finland)
- Tarrasó Arkitektur (Joaquim Tarrasó Climent). Norums Room (Stenungsund, Sweden)
- Jordi Tió Sauleda. (Berlin, Germany)
LANDSCAPING AND URBAN PLANNING:
- Transformació urbana de l’Avenida Hidalgo. Bandada Studio. Iván Valero Fernández. (Mexico DF, Mexico)
- Miralles Tagliabue EMBT (Benedetta Tagliabue). Espais Públics Hafencity (Hamburg, Germany)
- EMBA Estudi Massip-Bosch Architects (Enric Massip). Remodelació de la plaça de la République i espais annexos (Leucate, France)
- Office of Architecture in Barcelona OAB (Carlos Ferrater). Piazza Mazzini (Venice, Italy)
- ERV Arquitectes Associats (Eduard Rodriguez i Villaescusa). PE de Recuperación y Gestión del Centro Histórico de Cajamarca. (Cajamarca, Peru)
BANC SABADELL INNOVATION AWARD (EX AEQUO):
- CODA Research Group, UPC. Enrique Soriano. BigO (Csorompuszta, Hungary)
- Albert Faus Madrid. Kamba Zaka-La Maison des Enfants (Koudougou, Burkina Faso)
25/02/2015
Subvencions per a la rehabilitació a l'Àrea Metropolitana de Barcelona
Imatge:
© Jordi Marsol (Creative Commons)
El 23 de febrer de 2015 s’ha publicat al BOPB la nova convocatòria del Consorci Metropolità de l’Habitatge per a la concessió de subvencions per a la rehabilitació d’edificis residencials i d’habitatges als municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Aquesta convocatòria està adreçada a propietaris, llogaters, comunitats de propietaris, agrupacions de comunitats de propietaris i a propietaris únics d'edificis d'ús residencial i d'habitatges per a les actuacions següents:
a) Actuacions recollides a l'Annex 2 d'aquesta Convocatòria, que hagin tramitat l’informe d'idoneïtat a les entitats col·laboradores durant el transcurs de l'any 2014.
b) Actuacions que disposin d'ordre d'execució municipal per a executar les obres i que sol·licitin informe d'idoneïtat a les entitats col·laboradores dins del termini d'aquesta Convocatòria 2015.
c) Actuacions d'habitabilitat a l'interior del seu habitatge, que sol·licitin Informe d'Idoneïtat d'Habitabilitat dins d'aquesta Convocatòria 2015.
Teniu més informació al BOPB i al web del Consorci Metropolità de l’Habitatge.
Aquesta convocatòria està adreçada a propietaris, llogaters, comunitats de propietaris, agrupacions de comunitats de propietaris i a propietaris únics d'edificis d'ús residencial i d'habitatges per a les actuacions següents:
a) Actuacions recollides a l'Annex 2 d'aquesta Convocatòria, que hagin tramitat l’informe d'idoneïtat a les entitats col·laboradores durant el transcurs de l'any 2014.
b) Actuacions que disposin d'ordre d'execució municipal per a executar les obres i que sol·licitin informe d'idoneïtat a les entitats col·laboradores dins del termini d'aquesta Convocatòria 2015.
c) Actuacions d'habitabilitat a l'interior del seu habitatge, que sol·licitin Informe d'Idoneïtat d'Habitabilitat dins d'aquesta Convocatòria 2015.
Teniu més informació al BOPB i al web del Consorci Metropolità de l’Habitatge.
Vegeu el Manual per a la tramitació dels IIT-CMH (accessible per a arquitectes col·legiats).
27/02/2015
CRÒNICA DE LA CONFERÈNCIA DE PETER WILSON
Urbanisme Cinegràfic: sobre la conferència de Peter Wilson
Un edifici de l’estudi Bolles+Wilson és una resposta urbana al seu entorn que el modifica i posa les bases per millorar qualsevol intervenció posterior a la zona. Peter Wilson, a la seva conferència del passat 30 de gener al Tribuna COAC, explicava el Teatre Luxor de Rotterdam com una resposta a una sèrie de factors aparentment contradictoris: una forma dictada pels condicionants urbans del lloc, que definien un contenidor ameboide que responia als radis de gir dels cotxes i organitzava les torres circumdants. La impossibilitat de soterranis i un programa massa gran que forçava a ubicar el teatre en una planta primera i, per tant, forçava a pujar tres camions de gran tonatge fins a aquesta cota sense afectar l’edifici ni usar grans instal·lacions, cares i complicades de mantenir. El Teatre Luxor respon i modifica lleugerament aquesta forma per enroscar sobre sí mateixa aquesta façana de 360º, reformular-la segons els radis de gir d’un camió que ha de pujar en rampa fins al primer pis i introduir-la a l’interior de l’edifici per formar el foyeur. El Teatre Luxor, segons el seu autor, és una peça de funcionalisme alemany ubicada al cor de Rotterdam, responent a un programa i unes circumstàncies urbanes tan complexes que només pot tenir aquesta forma i distribució.
Peter Wilson carrega sempre una llibreta que constitueix l’inici de qualsevol projecte del grup. Els esbossos realitzats són anomenats esbossos cinegràfics. Cinètics, que remeten al moviment. A la resposta múltiple. Al collage. A la trama. A la complexitat. El grup segueix treballant
i oferint les perspectives als clients fetes a mà, mats (per oposició als renders brillants i perfectes). Dibuixos d’autor, imperfectes, mutables, que conviden al diàleg i que tenyeixen les seves propostes urbanes d’aquest caràcter fins a poder-les anomenar urbanisme cinegràfic. Els esbossos es van arrossegant projecte a projecte. Els recursos, les mides, les ensenyances recollides es reciclen de zona en zona formant un cúmul molt flexible de respostes que tenen en comú una enorme i desacomplexada sensibilitat al lloc. Projectes que continuen la història des d’una sensibilitat contemporània, gens historicista, mutable a diverses escales, estructures, tècniques i pressupostos des d’Albània fins a Rotterdam passant per Alemanya o el Japó.
Peter Wilson va recórrer diversos projectes de la firma, la majoria d’ells en curs o recentment acabats, insistint en el mètode. En la continuïtat dels processos. En l’estudi dels llocs i en l’imaginari que és capaç d’introduir la llavor que doti cada un d’aquests projectes de l’autonomia necessària com perquè tinguin consistència per ells mateixos. Wilson, molt didàctic, va reivindicar un mètode ja amb molt recorregut i la flexibilitat suficient com per a seguir essent extrapolable i eficient en molts altres contextos, projectes i trajectòries: a l’igual que els edificis, els arquitectes milloren per contacte.
Vegeu el vídeo de la conferència
Un edifici de l’estudi Bolles+Wilson és una resposta urbana al seu entorn que el modifica i posa les bases per millorar qualsevol intervenció posterior a la zona. Peter Wilson, a la seva conferència del passat 30 de gener al Tribuna COAC, explicava el Teatre Luxor de Rotterdam com una resposta a una sèrie de factors aparentment contradictoris: una forma dictada pels condicionants urbans del lloc, que definien un contenidor ameboide que responia als radis de gir dels cotxes i organitzava les torres circumdants. La impossibilitat de soterranis i un programa massa gran que forçava a ubicar el teatre en una planta primera i, per tant, forçava a pujar tres camions de gran tonatge fins a aquesta cota sense afectar l’edifici ni usar grans instal·lacions, cares i complicades de mantenir. El Teatre Luxor respon i modifica lleugerament aquesta forma per enroscar sobre sí mateixa aquesta façana de 360º, reformular-la segons els radis de gir d’un camió que ha de pujar en rampa fins al primer pis i introduir-la a l’interior de l’edifici per formar el foyeur. El Teatre Luxor, segons el seu autor, és una peça de funcionalisme alemany ubicada al cor de Rotterdam, responent a un programa i unes circumstàncies urbanes tan complexes que només pot tenir aquesta forma i distribució.
Peter Wilson carrega sempre una llibreta que constitueix l’inici de qualsevol projecte del grup. Els esbossos realitzats són anomenats esbossos cinegràfics. Cinètics, que remeten al moviment. A la resposta múltiple. Al collage. A la trama. A la complexitat. El grup segueix treballant
i oferint les perspectives als clients fetes a mà, mats (per oposició als renders brillants i perfectes). Dibuixos d’autor, imperfectes, mutables, que conviden al diàleg i que tenyeixen les seves propostes urbanes d’aquest caràcter fins a poder-les anomenar urbanisme cinegràfic. Els esbossos es van arrossegant projecte a projecte. Els recursos, les mides, les ensenyances recollides es reciclen de zona en zona formant un cúmul molt flexible de respostes que tenen en comú una enorme i desacomplexada sensibilitat al lloc. Projectes que continuen la història des d’una sensibilitat contemporània, gens historicista, mutable a diverses escales, estructures, tècniques i pressupostos des d’Albània fins a Rotterdam passant per Alemanya o el Japó.
Peter Wilson va recórrer diversos projectes de la firma, la majoria d’ells en curs o recentment acabats, insistint en el mètode. En la continuïtat dels processos. En l’estudi dels llocs i en l’imaginari que és capaç d’introduir la llavor que doti cada un d’aquests projectes de l’autonomia necessària com perquè tinguin consistència per ells mateixos. Wilson, molt didàctic, va reivindicar un mètode ja amb molt recorregut i la flexibilitat suficient com per a seguir essent extrapolable i eficient en molts altres contextos, projectes i trajectòries: a l’igual que els edificis, els arquitectes milloren per contacte.
Vegeu el vídeo de la conferència
