11a Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona: CLIMATE CHANGE AGAIN
NOTA DE PREMSA
L’11a Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona se celebrarà virtualment i debatrà solucions per afrontar la mitigació del canvi climàtic amb professionals i activistes del paisatge i l’arquitectura
El certamen, que tindrà lloc del 27 de setembre al 2 d’octubre, se celebrarà virtualment.
Inclou un simposi, el Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba-Fundació Banc Sabadell i el Premi Internacional de les Escoles de Paisatge -Fundació Banc Sabadell.
El lema del simposi “Canvi climàtic, altra cop: Ciutat i Natura”, posa en valor el paisatge com a eina per fer front a l’emergència climàtica.
Entre els 42 experts que assistiran a la Biennal destaquen l’estatunidenca paisatgista i activista del clima Martha Schwartz, l’escriptor i jardiner francès Gilles Clement, i l’arquitecte autor del Brooklyn Bridge Park de Nova York, Michael Van Valkenburgh, entre d’altres.
Barcelona, a 2 de setembre de 2021.- Del 27 de setembre al 2 d’octubre de 2021 té lloc una nova edició de la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona, que acollirà el simposi “Canvi climàtic, altra cop: Ciutat i Natura”, per reflexionar sobre la importància del paisatge en la mitigació del canvi climàtic, així com el Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba - Fundació Banc Sabadell i el Premi Internacional de les Escoles de Paisatge - Fundació Banc Sabadell.
La cita, aglutinarà, un any més, professionals i experts del paisatgisme i l’arquitectura en un congrés que s’ha convertit en una referència a escala internacional. El simposi comptarà amb 8 convidats destacats que proposaran eines per afrontar l’emergència climàtica i també hi participaran els autors/es dels 11 projectes paisatgístics finalistes del prestigiós Premi Internacional de Paisatge Rosa Barba, així com els representants de les 8 escoles finalistes del Premi Internacional de les Escoles de Paisatge.
Durant la Biennal també es presentarà el Llibre-catàleg de la 10a Biennal Internacional de Paisatge celebrada l’any 2018. L’Escola d’Arquitectura (ETSAB) de la UPC acollirà l’exposició dels finalistes d’ambdós premis.
Per a més informació, fotografies i gestió d’entrevistes:
Oficina de la Biennal de Paisatge biennal@coac.net WEB: https://landscape.coac.net/
Donat el context de pandèmia provocada per la Covid19 aquesta edició de la Biennal se celebrarà en línia, a excepció de la inauguració i la cerimònia de cloenda, que tindran lloc al COAC i al Palau de la Música respectivament.
L’11a Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona està organitzada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya, i compta amb el recolzament institucional de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, el suport de Fundació Banc Sabadell, i la col·laboració del Congrés ISUF, la International Federation of Landscape Architects (IFLA), la International Federation of Landscape Architects of Europe (IFLA Europe) i la New European Bauhaus.
El simposi de la Biennal: un aparador dels millors projectes de paisatge i presència d’experts del sector
Un any més, la Biennal convida a abordar un tema d’actualitat com a contribució al debat públic per resoldre els problemes de la societat des de la mirada del paisatge. Aquest any el lema del simposi de la Biennal és “Canvi climàtic, un altre cop: Ciutat i Natura”. També participen al Simposi els finalistes dels dos premis que atorga la Biennal: Rosa Barba (professionals) i Escoles(universitats d’arquitectura). En total, està prevista la participació de 43 conferenciants durant 30 hores en línia. Els 8 experts convidats al simposi són:
Martha Schwartz. Arquitecta paisatgista, urbanista, activista del clima i professora a la Harvard University Graduate School of Design.
Colleen Mercer Clarke. Arquitecta paisatgista i ecòloga costanera.
Karin Helms. Paisatgista, biòloga i professora a l’Escola d’Arquitectura i Disseny d’Oslo. Incorpora la participació per actuar en grans paisatges culturals. Presidenta de la IFLA Europe.
Maguelonne Déjeant-Pons. Secretària executiva del Conveni Europeu del Paisatge del Consell d'Europa.
Li Xiong. Professor i vicepresident de la Universitat Forestal de Pequín i membre del Comitè d’experts de la Xina en arquitectura del paisatge.
Gilles Clément. Enginyer hortícola, arquitecte paisatgista, escriptor, jardiner i professor de l’Escola Nacional Superior del País de Versalles.
Com a representants institucionals, el simposi comptarà amb:
▪ Xavier Matilla. Arquitecte en cap de l’Ajuntament de Barcelona
▪ Ramon Torra. Arquitecte i gerent de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Malgrat el creixement de l’edificació, la creació d’habitatge continua estancada
1. El creixement de la superfície visada es concentra principalment a les demarcacions de Barcelona –fora de la ciutat comtal– i Girona.
El primer semestre del 2026 s’han visat 2.411.462 m2 a Catalunya, un 13,46% més que en el mateix període de l’any anterior. Malgrat l’increment, l'evolució continua estable i sense tendència de creixement sostingut en els darrers anys.
L'activitat es concentra principalment a les demarcacions de Barcelona i Girona. La Demarcació de Barcelona lidera el conjunt del país amb 1.397.262 m2 visats, que representen prop del 58% del total a Catalunya, i registra un increment del 18,8%. El creixement es concentra sobretot fora de la capital, amb una pujdada del 22%, mentre que a Barcelona ciutat l'augment és del 7,05%, mantenint una tendència plana en els darrers anys.
Per la seva banda, Girona registra un 23,29% més que un any abans, consolidant la dinàmica positiva dels darrers exercicis. En canvi, les Comarques Centrals (-9,63%) i l’Ebre (-13,25%) presenten descensos, mentre que Tarragona (-0,91%) i Lleida (2,78%) mantenen dades similars.
En relació al nombre d'expedients, s’han visat un total de 4.752 expedients, un 8,39% més que el mateix període de 2025. Si es compara amb el creixement de la superfície visada, les dades apunten a una activitat més distribuïda i menys condicionada a actuacions de gran dimensió.
2. L’habitatge de nova creació continua presentant xifres negatives, lluny dels nivells necessaris.
Els 7.897 habitatges de nova creació visats a Catalunya representen un 2,59% menys que un any abans. La xifra es manté lluny dels 25.000 habitatges anuals que el Pla territorial sectorial d'habitatge considera que calen per donar resposta a les necessitats de país.
La Demarcació de Barcelona concentra el 60% del visat d’habitatge de nova creació, però registra un descens del 0,93%. Girona manté pràcticament les dades de l’any anterior (creix un 0,66%), mentre que Comarques Centrals és l’única demarcació amb creixement territorial significatiu (5,28%). Les davallades es produeixen a l'Ebre (-31,94%), Tarragona (-20,05%) i Lleida (-1,01%).
Una de les dades més destacades és la caiguda a Barcelona ciutat. Els 503 habitatges representen el 39,62% menys que en el mateix període de 2025. En canvi, la resta de la Demarcació de Barcelona presenta una evolució positiva, amb 4.268 habitatges visats i un increment del 7,16%.
Habitatge de protecció oficial
Del total de 7.897 habitatges de nova creació visats a Catalunya, 468 són de protecció oficial. D'aquests, 459 es concentren a la Demarcació de Barcelona, mentre que 7 corrresponen a Lleida i 2 a Girona. A Barcelona ciutat, dels 503 habitatges nous visats, només el 10% són de protecció oficial.
3. Creix la superfície d’ús no residencial i la superfície d’habitatge es manté.
Dels 2,4 milions de metres quadrats visats, 1.595.570 m2 corresponen a habitatge i 774.850 m2 a usos no residencials. Mentre que la superfície d’habitatge es manté estable amb un lleuger augment del 0,54%, el no habitatge creix un 54,24%, fet que explica bona part de l’increment global de l’activitat de visat observat aquest semestre.
4. La rehabilitació continua sent l’assignatura pendent.
Els 591.624 m2 de rehabilitació representen un 5,13% més que el mateix semestre de l’any passat. Tot i això, aquesta activitat representa només el 25% de la superfície total visada al COAC.
Per territoris, totes les demarcacions registren increments excepte Comarques Centrals (-10,95%). A la Demarcació de Barcelona, la ciutat comtal cau un 1,84% mentre que la resta del territori puja un 6,06%.
Fons europeus Next Generation
Dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis, aquest semestre s'han tramitat al COAC 126 expedients corresponents a 949 habitatges. D'aquests, 58 corresponen a la Demarcació de Barcelona (627 habitatges), 19 a Comarques Centrals (87 habitatges), 19 a Girona (128 habitatges), 12 a Lleida (30 habitatges), 11 a Tarragona (70 habitatges) i 7 a l’Ebre (7 habitatges).
Des de la posada en marxa l’abril de 2022 de les Oficines Tècniques de Rehabilitació, al COAC s’han tramitat 982 expedients del programa 3 corresponents a 9.731 habitatges.
Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, han entrat a tràmit des de l'inici un total de 121 expedients corresponents a 1.701 habitatges.
5. L’obra nova presenta un creixement continuat des de la davallada del 2024.
L’obra nova creix un 16,51% i se situa en els 1.778.796 m2 semestrals.
Només creixen les demarcacions de Barcelona (23,33%) i Girona (30,55%), mentre que la resta presenta dades negatives: Comarques Centrals (-12,62%), Ebre (-40,51%), Lleida (-10,69%) i Tarragona (-3,97%). En relació a la Demarcació de Barcelona, tant la capital com la resta de la Demarcació creixen, un 10,47% i un 26,40% respectivament.
Consulta els gràfics
El COAC reclama agilitzar els processos sense renunciar a les garanties
Davant d’un context en què la superfície visada creix però l’habitatge de nova creació continua estancat i insuficient per cobrir les necessitats de país, el COAC considera prioritari continuar impulsant mesures que permetin augmentar l’oferta residencial i accelerar la posada en marxa de nous projectes.
El Col·legi alerta que els llargs terminis de tramitació de les llicències urbanístiques s’han convertit en un dels factors que dificulten el desenvolupament de les noves promocions i defensa la necessitat d’adoptar mesures que permetin reduir-los de manera significativa sense reduir les garanties jurídiques, tècniques i d’interès públic inherents al sistema.
Així mateix, assenyala que la complexitat de la normativa i la manca d’homogeneïtzació dels criteris interpretatius aplicats pels diferents ajuntaments contribueix a allargar els terminis de revisió dels expedients. En aquest sentit, valora positivament les iniciatives impulsades per les administracions per agilitzar els tràmits i reclama que es complementin amb actuacions immediates que millorin l’eficiència del sistema.
Entre les actuacions proposades, el COAC planteja reforçar els equips d’arquitectes municipals, facilitar la transformació digital, simplificar i homogeneïtzar la normativa aplicable i promoure la formació continuada dels professionals.
Per contribuir a aquest objectiu, el COAC ha presentat a la Generalitat una proposta amb sis mesures concretes per millorar el funcionament dels processos de concessió de llicències:
1- Recuperar els canals de consulta prèvia entre els tècnics municipals i els redactors dels projectes.
2- Homogeneïtzar els criteris tècnics i urbanístics i per facilitar una aplicació uniforme de la normativa.
3- Harmonitzar la documentació exigida i els procediments de tramitació de les llicències.
4- Crear una borsa d’arquitectes qualificats per donar suport temporal als ajuntaments amb una major càrrega de treball.
5- Recuperar el visat col·legial obligatori del projecte bàsic com a mecanisme de verificació documental prèvia.
6- Desenvolupar eines digitals i d’intel·ligència artificial que ajudin a automatitzar parcialment comprovacions objectives i facilitar la tasca dels serveis tècnics municipals.
El COAC subratlla que aquestes mesures tenen un caràcter complementari i són compatibles amb les iniciatives que actualment impulsa el Govern. A més, moltes d’elles poden aplicar-se de manera immediata i amb un cost contingut, contribuint a millorar l’eficiència dels procediments mentre es consoliden les reformes de més abast.
Al mateix temps, el COAC considera que la resposta a l’emergència habitacional requereix una estratègia estable i sostinguda en el temps. Per això, defensa la formalització d’un nou Pacte Nacional per a l’Habitatge que permeti desplegar mesures de llarg recorregut, més enllà dels cicles polítics, i que combini l’increment de l’oferta residencial, la rehabilitació del parc existent, la regeneració urbana i l’equilibri territorial.
Per això, el COAC reitera la seva voluntat de continuar col·laborant amb les institucions i amb el conjunt dels agents implicats per avançar en les reformes necessàries i contribuir activament a fer possible una resposta més eficaç al repte de l’habitatge a Catalunya.
Acreditació tècnic competent
En aquest sentit, s’informa que a partir del 23 de juliol de 2026 entren en vigor les modificacions relatives al personal tècnic competent en matèria de certificació energètica.
La principal novetat que afecta els arquitectes és la creació del Registre Administratiu Centralitzat de Tècnics Competents (RETC) desenvolupat pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO). Per poder elaborar certificats d’eficiència energètica serà necessari estar acreditat mitjançant la inscripció a aquest registre.
L'acreditació habilita per exercir aquesta activitat a tot el territori nacional, sense necessitat de tràmits o requisits addicionals.
Per a més informació podeu consultar la notícia a l’ICAEN.
Consulteu el registre (pendent que sigui accessible)
També podeu consultar la notícia del RD 659/2025
El futur de l’habitatge a Europa: de la inspiració a la implementació
La cinquena jornada de “Descarbonitzant l’Arquitectura”, que tindrà lloc a Barcelona els dies 5 i 6 de novembre de 2026, vol fer un pas més enllà i abordar les barreres normatives, econòmiques i organitzatives que dificulten la transformació del sector de l’edificació i identificar els instruments i mecanismes de governança que permetin fer possible, a escala real, un parc d’habitatges assequible, saludable, resilient i descarbonitzat.
Més enllà de presentar projectes d’arquitectura exemplars, la jornada vol identificar les condicions que els fan possibles: concursos ben plantejats, regulacions facilitadores, incentius, nous models de gestió i bones pràctiques d’arreu d’Europa que puguin ser replicables.
Sota el lema " El futur de l’habitatge a Europa: de la inspiració a la implementació", aquesta cinquena edició proposa situar l’habitatge al centre del debat sobre la transició ecològica, entenent-lo com una infraestructura essencial per a la vida. Una infraestructura que ha de garantir dignitat, salut, confort, assequibilitat i resiliència climàtica, i on els arquitectes tenim un paper clau.
La descarbonització del parc residencial és una oportunitat per repensar el model d’habitatge des d’una mirada integral: reduir la demanda energètica, millorar el confort tèrmic, garantir condicions d’habitabilitat saludables, reduir les factures de les llars i reforçar la cohesió social dels barris.
Un nou marc europeu
En les edicions anteriors, hem abordat amb profunditat les principals agendes europees que orienten la transformació del sector: el Pacte Verd Europeu, la Nova Bauhaus Europea, la Directiva d’Eficiència Energètica en Edificis, la Taxonomia Europea, Level(s) i altres marcs vinculats a la sostenibilitat i la qualitat arquitectònica.
En aquesta cinquena jornada, proposem situar el futur Pla Europeu d’Habitatge Assequible com el nou gran marc polític des del qual llegir i connectar totes aquestes agendes. L’habitatge assequible ja no pot entendre’s al marge de l’energia, la salut, el confort, la circularitat, la qualitat arquitectònica, la justícia social o la resiliència climàtica. Al contrari: és en l’habitatge on totes aquestes polítiques es troben i es posen a prova.
Europa necessita més habitatge assequible, sí, però també necessita habitatges millors: baixos en carboni, eficients, confortables, saludables, adaptables, bells, durables i integrats en barris vius i cohesionats.
Per a aconseguir-ho, cal abordar una qüestió clau: quines condicions d’implementació necessitem perquè aquesta agenda no quedi només en el nivell polític, sinó que transformi realment els projectes, els barris i la vida quotidiana de les persones?
De la diagnosi a l’acció
La jornada reunirà arquitectes, representants de l’administració pública, responsables polítics, promotors, constructors i altres agents implicats per debatre quines eines, models de governança, mecanismes de finançament i marcs normatius són necessaris per fer realitat aquesta transformació.
Així, aquesta nova edició es planteja com un espai de reflexió, però sobretot d'acció. Una oportunitat per compartir experiències, generar aliances i contribuir a definir les recomanacions que han d'ajudar a impulsar un model d'habitatge que combini qualitat arquitectònica, assequibilitat, salut, eficiència energètica i resiliència climàtica.
Perquè la transició no consisteix només a projectar millors edificis, sinó a construir millors sistemes que facin inevitable la bona arquitectura: una arquitectura de qualitat al servei de les persones i del planeta.
PROGRAMA DE LA JORNADA
Sessió 1. Les agendes del canvi
Del Green Deal al Pla Europeu d’Habitatge Assequible a la implementació local
Sessió 2. Renovació
Renovar millor: instruments i projectes per transformar el parc existent
Sessió 3. La “nova” obra nova
Del plec al projecte: habitatge assequible, saludable i baix en carboni
Sessió 4. Agenda d’implementació
De l’excepció a la norma: què hem de canviar per escalar?
PROMOCIÓ EARLY BIRD
No et perdis la jornada! Registra't abans de l’11 d’octubre i gaudeix d'un 20% de descompte!