Documents per al client: quants exemplars del treball s'han de lliurar i en quin format
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El nombre d'exemplars de la documentació que s'ha de lliurar al client dependrà, en primer lloc, de l'acord al qual s'hagi arribat amb el client en el moment de fer el contracte per al projecte o treball encarregat. Si, posteriorment, el client sol·licita còpies addicionals, maquetes o qualsevol altra documentació no especificada en el contracte, aquestes aniran al seu compte i càrrec.
En cas de no haver-se pactat res en el moment de l'encàrrec, el nombre de còpies a lliurar és de cinc (sis, si l'obra es realitza fora de la demarcació col·legial de la seva residència), tal com s'estableix en el Reial Decret 2512/1977, de 17 de juny, pel qual s'aproven les tarifes d'honoraris dels arquitectes en treballs de la seva professió.
Aquesta norma, malgrat ser del 1977, ha estat declarada expressament vigent pel que fa als aspectes no econòmics per la Llei 7/1997, de 14 d'abril, de mesures liberalitzadores en matèria de sòl i col·legis professionals.
Així, en el punt 1.6 del Reial Decret, "Documents per al client", s'especifica que "L'arquitecte està obligat a lliurar al client cinc exemplars de la documentació del projecte o treball encarregat (sis si l'obra es realitza fora de la demarcació col·legial de la seva residència) i a facilitar-li el nombre addicional de còpies que sol·liciti mitjançant l'abonament de les despeses materials de la seva obtenció".
Format de la documentació a lliurar
El format en el qual es lliura la documentació —paper, electrònic no modificable (només per a lectura), etc.— és una qüestió que es pot establir en el contracte entre l'arquitecte i el client, entenent que el seu cost està inclòs en els honoraris fixats, si no es pacta expressament altra cosa.
Pel que fa als arxius en format electrònic, si no s'ha pactat de manera expressa en el contracte, l'arquitecte no està obligat a lliurar la documentació en format modificable.
Finalment, si no s'indica res al respecte a l'encàrrec, i remetent-nos al Reial Decret esmentat, els exemplars i les còpies eventuals es lliuraran en paper.
En cas de no haver-se pactat res en el moment de l'encàrrec, el nombre de còpies a lliurar és de cinc (sis, si l'obra es realitza fora de la demarcació col·legial de la seva residència), tal com s'estableix en el Reial Decret 2512/1977, de 17 de juny, pel qual s'aproven les tarifes d'honoraris dels arquitectes en treballs de la seva professió.
Aquesta norma, malgrat ser del 1977, ha estat declarada expressament vigent pel que fa als aspectes no econòmics per la Llei 7/1997, de 14 d'abril, de mesures liberalitzadores en matèria de sòl i col·legis professionals.
Així, en el punt 1.6 del Reial Decret, "Documents per al client", s'especifica que "L'arquitecte està obligat a lliurar al client cinc exemplars de la documentació del projecte o treball encarregat (sis si l'obra es realitza fora de la demarcació col·legial de la seva residència) i a facilitar-li el nombre addicional de còpies que sol·liciti mitjançant l'abonament de les despeses materials de la seva obtenció".
Format de la documentació a lliurar
El format en el qual es lliura la documentació —paper, electrònic no modificable (només per a lectura), etc.— és una qüestió que es pot establir en el contracte entre l'arquitecte i el client, entenent que el seu cost està inclòs en els honoraris fixats, si no es pacta expressament altra cosa.
Pel que fa als arxius en format electrònic, si no s'ha pactat de manera expressa en el contracte, l'arquitecte no està obligat a lliurar la documentació en format modificable.
Finalment, si no s'indica res al respecte a l'encàrrec, i remetent-nos al Reial Decret esmentat, els exemplars i les còpies eventuals es lliuraran en paper.
2/09/2016
7ª sesión de Ecumenópolis: "15 años en Venus"
Séptima sesión del año de Ecumenopolis, el ciclo de cine y ciudad del COAC. Se proyectará el film "15 años en Venus", de Mariona Giner y Sergi Pujolar, Barcelona, 2015.
El documental aborda la precariedad de vivienda en el barrio de la Mina, San Adrián de Besós. Parte importante de esta precariedad es el resultado directo de diversas actuaciones urbanísticas que no se han llevado a cabo, como el derribo del edificio Venus. Conoceremos esta situación a través de dos historias personales y la participación de otros vecinos, representantes de la Administración y expertos.
La Mina se concibió y construyó entre 1969 y 1975 para reubicar a los barraquistas de Barcelona. La recesión de los años 80 y la droga degradaron el tejido social del barrio que, desde entonces, mantiene el estigma de gueto.
El año 2000 se inicia un plan de transformación que prevé actuaciones urbanísticas y sociales. Una de ellas es derribar el bloque de pisos de la calle Venus y realojar a sus ocupantes en edificios de nueva construcción, según sus capacidades económicas, aunque más tarde se les pide una cantidad de 30.000€ por el cambio, algo que no todos los vecinos pueden o quieren asumir.
Finalmente, la Administración se retracta y descarta derruir el bloque, y en 2014 abre dos nuevas líneas de actuación. Por un lado, los bloques de nueva construcción, originalmente destinados al realojo de familias de Venus, se sortean como vivienda de protección oficial. Por otro, se abre un proceso de adjudicación de pisos para familias de la Mina en situación de urgencia social. La mayoría de estos pisos están en el bloque Venus.
"15 Años en Venus" acompaña a los vecinos afectados por esta situación a lo largo de casi un año, hasta que se define el desenlace final de unos y otros. Así, conocemos la lucha de los vecinos de Venus que quieren recibir un trato de ‘piso por piso’ sin pagar la diferencia de los pisos nuevos. Conocemos, también, personas que participan en el sorteo oficial de los pisos nuevos y seguimos a una familia en situación de urgencia social que espera que se les adjudique un piso, a pesar de que saben que probablemente les tocará en el degradado edificio Venus.
Después de la proyección contaremos con la presencia de Mariona Giner i Sergi Pujolar, directores del documental, Josep Maria Monferrer Celades, presidente de la Plataforma de Vecinos y del Archivo Histórico del Camp de la Bota i la Mina y vecino del barrio, y Giuseppe Aricó, del Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà.
Ver cartel
Patrocina:
Colabora:
El documental aborda la precariedad de vivienda en el barrio de la Mina, San Adrián de Besós. Parte importante de esta precariedad es el resultado directo de diversas actuaciones urbanísticas que no se han llevado a cabo, como el derribo del edificio Venus. Conoceremos esta situación a través de dos historias personales y la participación de otros vecinos, representantes de la Administración y expertos.
La Mina se concibió y construyó entre 1969 y 1975 para reubicar a los barraquistas de Barcelona. La recesión de los años 80 y la droga degradaron el tejido social del barrio que, desde entonces, mantiene el estigma de gueto.
El año 2000 se inicia un plan de transformación que prevé actuaciones urbanísticas y sociales. Una de ellas es derribar el bloque de pisos de la calle Venus y realojar a sus ocupantes en edificios de nueva construcción, según sus capacidades económicas, aunque más tarde se les pide una cantidad de 30.000€ por el cambio, algo que no todos los vecinos pueden o quieren asumir.
Finalmente, la Administración se retracta y descarta derruir el bloque, y en 2014 abre dos nuevas líneas de actuación. Por un lado, los bloques de nueva construcción, originalmente destinados al realojo de familias de Venus, se sortean como vivienda de protección oficial. Por otro, se abre un proceso de adjudicación de pisos para familias de la Mina en situación de urgencia social. La mayoría de estos pisos están en el bloque Venus.
"15 Años en Venus" acompaña a los vecinos afectados por esta situación a lo largo de casi un año, hasta que se define el desenlace final de unos y otros. Así, conocemos la lucha de los vecinos de Venus que quieren recibir un trato de ‘piso por piso’ sin pagar la diferencia de los pisos nuevos. Conocemos, también, personas que participan en el sorteo oficial de los pisos nuevos y seguimos a una familia en situación de urgencia social que espera que se les adjudique un piso, a pesar de que saben que probablemente les tocará en el degradado edificio Venus.
Después de la proyección contaremos con la presencia de Mariona Giner i Sergi Pujolar, directores del documental, Josep Maria Monferrer Celades, presidente de la Plataforma de Vecinos y del Archivo Histórico del Camp de la Bota i la Mina y vecino del barrio, y Giuseppe Aricó, del Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà.
Ver cartel
Patrocina:
Colabora:
7a sessió d'Ecumenòpolis: "15 anys a Venus"
Imatge:
© "15 anys a Venus". Mariona Giner i Sergi Pujolar, Barcelona, 2015.
El divendres 16 de setembre tindrà lloc la propera sessió d'Ecumenòpolis, el cicle de cinema i ciutat del COAC. Es projectarà el film "15 anys a Venus", de Mariona Giner i Sergi Pujolar, Barcelona, 2015.
El documental aborda la precarietat d'habitatge al barri de la Mina, a Sant Adrià del Besòs. Part important d'aquesta precarietat és el resultat directe de diverses actuacions urbanístiques que no s'han dut a terme, com l'enderroc de l'edifici Venus. Coneixerem aquesta situació a través de dues històries personals i de la participació d'altres veïns, representants de l'Administració i experts.
La Mina es va concebre i construir entre 1969 i 1975 per reubicar els barraquistes de Barcelona. La recessió dels anys 80 i la droga van degradar el teixit social del barri que, des de llavors, manté l'estigma de “gueto”.
L'any 2000 s'inicia un pla de transformació que preveu actuacions urbanístiques i socials. Una d'elles és enderrocar el bloc de pisos del carrer Venus i allotjar de nou als seus ocupants en edificis de nova construcció, segons les seves capacitats econòmiques, encara que més tard se'ls demana una quantitat de 30.000 € pel canvi, cosa que no tots els veïns poden o volen assumir.
Finalment, l'Administració es retracta i descarta enderrocar el bloc, i el 2014 obre dues noves línies d'actuació. Per una banda, els blocs de nova construcció -originalment destinats a l’allotjament de famílies de Venus- surten a sorteig com a habitatges de protecció oficial. De l'altra, s'obre un procés d'adjudicació de pisos per a famílies de la Mina en situació d’urgència social. La majoria d'aquests pisos són al bloc Venus.
"15 Anys a Venus" acompanya els veïns afectats per aquesta situació al llarg de gairebé un any, fins que es defineix el desenllaç d'uns i altres. Així, coneixem la lluita dels veïns de Venus que volen rebre un tracte de 'pis per pis' sense pagar la diferència dels pisos nous. Coneixem també, persones que participen en el sorteig oficial dels pisos nous i seguim a una família en situació d'urgència social que espera que se'ls adjudiqui un pis, i que saben que probablement els tocarà al degradat edifici Venus.
Després de la projecció comptarem amb la presència de Mariona Giner i Sergi Pujolar, directors del documental, Josep Maria Monferrer Celades, president de la Plataforma de Veïns i de l'Arxiu Històric del Camp de la Bota i la Mina i veí del barri, i Giuseppe Aricó, de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà.
Veure cartell
Patrocina:
Col·labora:
El documental aborda la precarietat d'habitatge al barri de la Mina, a Sant Adrià del Besòs. Part important d'aquesta precarietat és el resultat directe de diverses actuacions urbanístiques que no s'han dut a terme, com l'enderroc de l'edifici Venus. Coneixerem aquesta situació a través de dues històries personals i de la participació d'altres veïns, representants de l'Administració i experts.
La Mina es va concebre i construir entre 1969 i 1975 per reubicar els barraquistes de Barcelona. La recessió dels anys 80 i la droga van degradar el teixit social del barri que, des de llavors, manté l'estigma de “gueto”.
L'any 2000 s'inicia un pla de transformació que preveu actuacions urbanístiques i socials. Una d'elles és enderrocar el bloc de pisos del carrer Venus i allotjar de nou als seus ocupants en edificis de nova construcció, segons les seves capacitats econòmiques, encara que més tard se'ls demana una quantitat de 30.000 € pel canvi, cosa que no tots els veïns poden o volen assumir.
Finalment, l'Administració es retracta i descarta enderrocar el bloc, i el 2014 obre dues noves línies d'actuació. Per una banda, els blocs de nova construcció -originalment destinats a l’allotjament de famílies de Venus- surten a sorteig com a habitatges de protecció oficial. De l'altra, s'obre un procés d'adjudicació de pisos per a famílies de la Mina en situació d’urgència social. La majoria d'aquests pisos són al bloc Venus.
"15 Anys a Venus" acompanya els veïns afectats per aquesta situació al llarg de gairebé un any, fins que es defineix el desenllaç d'uns i altres. Així, coneixem la lluita dels veïns de Venus que volen rebre un tracte de 'pis per pis' sense pagar la diferència dels pisos nous. Coneixem també, persones que participen en el sorteig oficial dels pisos nous i seguim a una família en situació d'urgència social que espera que se'ls adjudiqui un pis, i que saben que probablement els tocarà al degradat edifici Venus.
Després de la projecció comptarem amb la presència de Mariona Giner i Sergi Pujolar, directors del documental, Josep Maria Monferrer Celades, president de la Plataforma de Veïns i de l'Arxiu Històric del Camp de la Bota i la Mina i veí del barri, i Giuseppe Aricó, de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà.
Veure cartell
Patrocina:
Col·labora:
Veure debat:
9º Simposio de la Bienal Internacional de Paisaje
Imatge:
© Bienal Internacional de Paisaje
Después del impulso de la edición anterior, la 9ª Bienal de Paisaje de Barcelona confirma una dimensión internacional tanto en la convocatoria del Premio Rosa Barba como en el alcance de los objetivos de investigación y debate del Simposio.
Es ante la inquietud de encontrar nuevas vías de acción, de explorar campos quizás inhóspitos, de repensar antiguas certezas, o de asegurar ciertas sensibilidades necesarias, que se convoca la presente edición del certamen, para estar presentes en la discusión de lo que ha de ser el Paisaje ahora dentro de un contexto internacional, para prever un futuro plausible y, por qué no, emocionante.
En consecuencia, la Bienal ha revisado ámbito y formatos, fórmulas, conceptos y objetivos de la disciplina, mientras se contempla a si misma críticamente como plataforma viva del Paisajismo y atalaya de los movimientos en el Paisajismo internacional.
En el marco de la Bienal, se ha convocado el Premio Internacional de Paisaje Rosa Barba, patrocinado por la Fundación Banc Sabadell. El Premio se entregará durante la celebración del Simposio y el ganador y los finalistas presentarán sus proyectos el día 29 de septiembre.
Para ver el programa del Simposio, clica aquí.
Inscripciones
Proyectos seleccionados
29/07/2016