El COAC defensa la qualitat arquitectònica
Aquesta situació ha motivat una resposta immediata per part del COAC, que en aquest temps ha intensificat el diàleg amb els grups parlamentaris i el Govern i ha elaborat propostes fonamentades per traslladar les seves reivindicacions.
En aquest context, el COAC ha estat convidat a comparèixer davant la Comissió de treball del Projecte de Llei d’Adopció de Mesures Urgents en Matèria d’Habitatge i Urbanisme. Durant la compareixença, el degà, acompanyat de la presidenta de la Demarcació de les Comarques Centrals, el president de la Demarcació de Tarragona i la directora general del COAC, va defensar propostes clau com:
- - L’obligatorietat del projecte bàsic visat per a la sol·licitud de llicències.
- - El desplegament jurídic dels Informes d’Idoneïtat Tècnica (IIT).
- - La protecció de la Llei de l’Arquitectura, amb la derogació de l’article 6 del Decret llei 3/2025 (compromís ja adquirit per la consellera d'Economia) i la modificació de l’article 2 per limitar i controlar l'ús dels concursos de projecte i obra
- - L’agilització del procés de concessió de llicències.
- - L'optimització i simplificació de la normativa aplicable.
- - La garantia que l’administració pública mantingui el control i la responsabilitat en la concessió de llicències tot evitant la privatització.
L’objectiu del COAC és clar: contribuir a fer realitat els 50.000 habitatges de lloguer amb protecció oficial previstos pel Pla de la Generalitat, cercar solucions per agilitzar les concessions de llicències i, alhora, preservar el marc normatiu que garanteix la qualitat arquitectònica i urbanística.
Finalment, el COAC fa una crida a tots els despatxos d’arquitectura, petits i grans, per preparar-se davant una etapa de gran activitat professional. És una oportunitat per demostrar el compromís del sector amb la qualitat, l’eficiència i l’ètica.
El COAC rep el llegat d’Ignasi de Solà-Morales i Rubió
Amb aquesta incorporació, l’Arxiu Històric del COAC enriqueix el seu fons documental. Ignasi de Solà-Morales, fill de l’arquitecte i antic degà del COAC Manuel de Solà-Morales, va destacar tant per la seva activitat professional com per la seva tasca docent i investigadora.
Un perfil acadèmic i professional
Graduat en Arquitectura (1966) i en Filosofia i Lletres (1968) per la Universitat de Barcelona, Ignasi de Solà-Morales va obtenir el doctorat en Arquitectura el 1977. Va ser catedràtic de Composició Arquitectònica a l’ETSAB des de 1978 i va impartir docència en reconegudes institucions internacionals com la Universitat de Princeton, la Universitat de Cambridge, la Columbia University de Nova York o la Università della Svizzera Italiana a Mendrisio.
A més, va ser director de l’Arxiu Històric d’Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC i fundador del Màster “Metròpolis”, dedicat a l’estudi de les grans ciutats contemporànies, en col·laboració amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).
La seva obra arquitectònica
L’any 1971 va fundar el seu propi estudi, des d’on va desenvolupar projectes d’àmbit municipal que li van valdre un reconeixement internacional. Un dels seus treballs més emblemàtics va ser la reconstrucció del Pavelló Alemany de Mies van der Rohe a Barcelona (1984). També va destacar en l’àmbit de la rehabilitació teatral, amb intervencions als teatres de Valls i Torelló, i, molt especialment, amb la direcció del projecte d’ampliació i reconstrucció del Gran Teatre del Liceu després de l’incendi de 1994. Aquest projecte, realitzat amb Xavier Fabré, Lluís Dilmé i Eulàlia Serra, va ser guardonat amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, i incloïa la creació de peces singulars com la làmpada de suspensió Liceu, en col·laboració amb Santa & Cole.
Altres projectes destacats inclouen la reforma del Pati Llimona (1983-1991), la rehabilitació d’edificis històrics i la participació en processos de reordenació urbana a ciutats com Marsella, Tarragona o Barcelona.
Ignasi de Solà-Morales també és reconegut per haver encunyat el terme “terrain vague”, per referir-se als espais urbans obsolets o abandonats, sense una funció definida ni límits clars, una aportació rellevant al pensament urbanístic contemporani.
L’Arxiu Històric del COAC
Amb aquesta donació, el fons de l’Arxiu Històric del COAC suma un llegat de gran valor cultural i acadèmic. L’Arxiu custodia actualment la documentació de prop de 206 fons professionals, amb més de 2 milions de peces documentals, i cobreix des del treball dels mestres d’obres del segle XIX fins a l’arquitectura contemporània.
L’Arxiu està obert tant a arquitectes i investigadors com també a tota la ciutadania interessada en el patrimoni i el paper social de l’arquitectura. Podeu consultar els horaris i seus de l’Arxiu a través del web del COAC.
El COAC recibe el legado de Ignasi de Solà-Morales i Rubió
Con esta incorporación, el Archivo Histórico del COAC enriquece su fondo documental. Ignasi de Solà-Morales, hijo del arquitecto y antiguo decano del COAC Manuel de Solà-Morales, destacó tanto por su actividad profesional como por su labor docente e investigadora.
Un perfil académico y profesional
Graduado en Arquitectura (1966) y en Filosofía y Letras (1968) por la Universidad de Barcelona, Ignasi de Solà-Morales obtuvo el doctorado en Arquitectura en 1977. Fue catedrático de Composición Arquitectónica en la ETSAB desde 1978 e impartió docencia en reconocidas instituciones internacionales como la Universidad de Princeton, la Universidad de Cambridge, la Columbia University de Nueva York o la Università della Svizzera Italiana en Mendrisio.
Además, fue director del Archivo Histórico de Urbanismo, Arquitectura y Diseño del COAC y fundador del máster “Metròpolis”, dedicado al estudio de las grandes ciudades contemporáneas, en colaboración con el Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona (CCCB)
Su obra arquitectónica
En 1971 fundó su propio estudio, desde donde desarrolló proyectos de ámbito municipal que le valieron reconocimiento internacional. Uno de sus trabajos más emblemáticos fue la reconstrucción del Pabellón Alemán de Mies van der Rohe en Barcelona (1984). También destacó en el ámbito de la rehabilitación teatral, con intervenciones en los teatros de Valls y Torelló, y muy especialmente con la dirección del proyecto de ampliación y reconstrucción del Gran Teatre del Liceu tras el incendio de 1994. Este proyecto, realizado junto a Xavier Fabré, Lluís Dilmé y Eulàlia Serra, fue galardonado con el Premio Nacional de Patrimonio Cultural de la Generalitat de Catalunya, e incluía la creación de piezas singulares como la lámpara de suspensión Liceu, en colaboración con Santa & Cole.
Otros proyectos destacados incluye la reforma del Pati Llimona (1983-1991), la rehabilitación de edificios históricos y la participación en procesos de reordenación urbana en ciudades como Marsella, Tarragona o Barcelona.
Ignasi de Solà-Morales también es reconocido por haber acuñado el término “terrain vague”, para referirse a los espacios urbanos obsoletos o abandonados, sin una función definida ni límites claros, una aportación relevante al pensamiento urbanístico contemporáneo.
El Archivo Histórico del COAC
Con esta donación, el fondo del Archivo Histórico del COAC suma un legado de gran valor cultural y académico. El Archivo custodia actualmente la documentación de cerca de 206 fondos profesionales, con más de 2 millones de piezas documentales, y abarca desde el trabajo de los maestros de obras del siglo XIX hasta la arquitectura contemporánea.
El Archivo está abierto tanto a arquitectos e investigadores como al conjunto de la ciudadanía interesada en el patrimonio y el papel social de la arquitectura. Puedes consultar los horarios y sedes del Archivo a través de la web del COAC.
El COAC defiende la calidad arquitectónica
Esta situación ha motivado una respuesta inmediata por parte del COAC, que en este tiempo ha intensificado el diálogo con los grupos parlamentarios y el Gobierno, y ha elaborado propuestas fundamentadas para trasladar sus reivindicaciones.
En este contexto, el COAC ha sido invitado a comparecer ante la Comisión de trabajo del Proyecto de Ley de Adopción de Medidas Urgentes en Materia de Vivienda y Urbanismo. Durante la comparecencia, el decano, acompañado por la presidenta de la Demarcación de las Comarcas Centrales, el presidente de la Demarcación de Tarragona y la directora general del COAC, defendió propuestas clave como:
- - La obligatoriedad del proyecto básico visado para la solicitud de licencias.
- - El desarrollo jurídico de los Informes de Idoneidad Técnica (IIT).
- - La protección de la Ley de la Arquitectura, con la derogación del artículo 6 del Decreto Ley 3/2025 (compromiso ya adquirido por la consejera de Economía) y la modificación del artículo 2 para limitar y controlar el uso de los concursos de proyecto y obra.
- - La agilización del proceso de concesión de licencias.
- - La optimización y simplificación de la normativa aplicable.
- - La garantía de que la administración pública mantenga el control y la responsabilidad en la concesión de licencias, evitando su privatización.
El objetivo del COAC es claro: contribuir a hacer realidad las 50.000 viviendas de alquiler con protección oficial previstas por el Plan de la Generalitat, buscar soluciones para agilizar la concesión de licencias y, al mismo tiempo, preservar el marco normativo que garantiza la calidad arquitectónica y urbanística.
Finalmente, el COAC hace un llamamiento a todos los despachos de arquitectura, grandes y pequeños, para que se preparen ante una etapa de gran actividad profesional. Es una oportunidad para demostrar el compromiso del sector con la calidad, la eficiencia y la ética.