Premi per a la reforma del centre de Ripoll
La reforma del centre històric de Ripoll, dissenyada per l’estudi Comas-Pont Arquitectes (Jordi Comas i Anna Pont), de Vic, ha rebut el premi MADA (MasBuild Architecture and Design Awards) a la millor solució arquitectònica per a un entorn accessible, que concedeix la societat d’organització de fires i esdeveniments internacionals ITE Group, amb seu a Londres, i l’associació d’arquitectes Archi-Europe.
Els premis MADA, que van ser lliurats a Moscou, compten amb dues categories: arquitectura sostenible i arquitectura accessible. En aquesta segona categoria s’ha portat el premi el projecte de Ripoll, davant altres 142 treballs procedents de 35 països.
La intervenció en el centre històric de Ripoll ja havia estat seleccionada dins la 6a edició del Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba, l’any 2010, a més de formar part del catàleg Urban Identity (Ed. Monsa), que recull intervencions destacades en espais públics de tot el continent europeu.
Vegeu el web dels premis MADA
Els premis MADA, que van ser lliurats a Moscou, compten amb dues categories: arquitectura sostenible i arquitectura accessible. En aquesta segona categoria s’ha portat el premi el projecte de Ripoll, davant altres 142 treballs procedents de 35 països.
La intervenció en el centre històric de Ripoll ja havia estat seleccionada dins la 6a edició del Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba, l’any 2010, a més de formar part del catàleg Urban Identity (Ed. Monsa), que recull intervencions destacades en espais públics de tot el continent europeu.
Vegeu el web dels premis MADA
17/04/2013
Projecció d'“Squat, la ciutat és nostra” a Ecumenòpolis
El dilluns 22 d’abril a les 19 h es projectarà a la sala d’actes de plaça Nova el film Squat, la ciutat es nostra, de Christophe Coello. Aquesta serà la quarta sessió del cicle de cinema documental Ecumenòpolis, dins els Dilluns de Cultura del COC. La pel·lícula francesa recull l’experiència de Coello, que durant vuit anys (del 2003 al 2011), va filmar les acciones de Miles de Viviendas, un grup barceloní dedicat a ocupar edificis en plena bombolla immobiliària.
Després de la projecció s’obrirà un debat amb el públic que comptarà amb la participació de Pere Pujol, arquitecte membre d’Arquitectes sense Fronteres.
Squat retrata accions que aixecaven tantes suspicàcies como simpaties però que fan palesa la situació econòmica i social de la Barcelona actual, que en ocasiones esdevé veritablement tràgica.
Vegeu més informació sobre la pel·lícula
Després de la projecció s’obrirà un debat amb el públic que comptarà amb la participació de Pere Pujol, arquitecte membre d’Arquitectes sense Fronteres.
Squat retrata accions que aixecaven tantes suspicàcies como simpaties però que fan palesa la situació econòmica i social de la Barcelona actual, que en ocasiones esdevé veritablement tràgica.
Vegeu més informació sobre la pel·lícula
18/04/2013
Vegeu el vídeo de la jornada sobre la protecció dels valors patrimonials en el planejament urbanístic
La jornada, que van organitzar conjuntament el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i el COAC, a la seu de plaça Nova el passat 22 d'abril, va servir per presentar les directrius de contingut per als catàlegs de béns que acompanyen els plans d’ordenació urbanística municipal i els plans especials de protecció del patrimoni.
A continuació es va dur a terme una taula rodona sobre la regulació del planejament urbanístic per a la protecció dels valors del territori.
Clara Galiano, cap del Servei de Documentació de la DGOTU i Elsa Ibar, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la DGPC, va ser les encarregades d’explicar les directrius de contingut per als Catàlegs de béns. Posteriorment, Antoni Vilanova, director del PEP Manresa i Ricard Torres i Mercè Argemí, tècnics de l'Ajuntament de Manresa van detallar sengles exemples de l’aplicació d’aquestes directrius a Manresa i Tortosa.
La relació entre el planejament urbanístic i la protecció dels valors patrimonials del territori es tractarà en una taula rodona que s’iniciarà a continuació i que va comptar amb la participació de Camil Cofan, subdirector general d'Urbanisme; J. Manuel Rueda, subdirector general de Patrimoni; Raquel Lacuesta, historiadora, SRP (Diputació de Barcelona); Montserrat Giné, responsable de l’Àrea d'Urbanisme del COAC i Rosa Cànoves, arquitecta de l’Ajuntament de Girona, moderats per Jordi Rogent.
El degà del COAC, Lluís Comerón, va ser l’encarregat de posar la cloenda a l’acte.
Vegeu el vídeo íntegre de la jornada.
24 d'abril de 2013
A continuació es va dur a terme una taula rodona sobre la regulació del planejament urbanístic per a la protecció dels valors del territori.
Clara Galiano, cap del Servei de Documentació de la DGOTU i Elsa Ibar, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la DGPC, va ser les encarregades d’explicar les directrius de contingut per als Catàlegs de béns. Posteriorment, Antoni Vilanova, director del PEP Manresa i Ricard Torres i Mercè Argemí, tècnics de l'Ajuntament de Manresa van detallar sengles exemples de l’aplicació d’aquestes directrius a Manresa i Tortosa.
La relació entre el planejament urbanístic i la protecció dels valors patrimonials del territori es tractarà en una taula rodona que s’iniciarà a continuació i que va comptar amb la participació de Camil Cofan, subdirector general d'Urbanisme; J. Manuel Rueda, subdirector general de Patrimoni; Raquel Lacuesta, historiadora, SRP (Diputació de Barcelona); Montserrat Giné, responsable de l’Àrea d'Urbanisme del COAC i Rosa Cànoves, arquitecta de l’Ajuntament de Girona, moderats per Jordi Rogent.
El degà del COAC, Lluís Comerón, va ser l’encarregat de posar la cloenda a l’acte.
Vegeu el vídeo íntegre de la jornada.
24 d'abril de 2013
24/04/2013
Debat sobre noves estratègies d’internacionalització
El dijous 7 de març a les 13 h l’altell de plaça Nova acollirà una taula de debat oberta sobre la internacionalització de l’arquitectura de Barcelona, que comptarà amb la participació de Diego Guri, director de la Unitat d’Internacionalitació d’ACC1Ó; Giovanna Carnevale, directora de la Fundació Mies van der Rohe, i Ferran Figuerola, gerent de l’empresa de vidre arquitectònic Cricursa. Tots tres, moderats per Eugeni Bach i amb la participació activa d’una fila zero, miraran d’aportar solucions vàlides per a la internacionalització de les empreses d’arquitectura.
Està prevista la participació a la fila zero dels arquitectes Ramon Sanabria; Joan Forgas; Dolors Ylla-Català; Victòria Garriga; Guillermo López; Anna Puigjaner, i José Ignacio Galan.
L’arquitectura catalana és una de les més reconegudes a nivell internacional gràcies a diversos: unes obres d’alt nivell construïdes en les últimes dècades per vàries generacions d’arquitectes catalans; una xarxa de centres universitaris i instituts de postgrau que han apostat per un ensenyament politècnic d’alt nivell, i el recolzament de la marca Barcelona associada a l’arquitectura d’excel•lència de la ciutat.
En un moment en que molts estudis catalans opten per obrir mercat fora del nostre país, a la sessió es debatrà com aprofitar aquests valors en favor d’una estratègia d’internacionalització eficaç, i com, a partir d’unes eines inicials, es poden trobar tantes maneres d’internacionalitzar-se com estudis que apostin per fer-ho.
Està prevista la participació a la fila zero dels arquitectes Ramon Sanabria; Joan Forgas; Dolors Ylla-Català; Victòria Garriga; Guillermo López; Anna Puigjaner, i José Ignacio Galan.
L’arquitectura catalana és una de les més reconegudes a nivell internacional gràcies a diversos: unes obres d’alt nivell construïdes en les últimes dècades per vàries generacions d’arquitectes catalans; una xarxa de centres universitaris i instituts de postgrau que han apostat per un ensenyament politècnic d’alt nivell, i el recolzament de la marca Barcelona associada a l’arquitectura d’excel•lència de la ciutat.
En un moment en que molts estudis catalans opten per obrir mercat fora del nostre país, a la sessió es debatrà com aprofitar aquests valors en favor d’una estratègia d’internacionalització eficaç, i com, a partir d’unes eines inicials, es poden trobar tantes maneres d’internacionalitzar-se com estudis que apostin per fer-ho.
1/03/2013