‘Descarbonizando la Arquitectura’ se consolida como foro europeo de referencia en sostenibilidad e innovación arquitectónica
Coincidiendo con el Día Mundial del Ahorro de Energía, el Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC), el Consejo Superior de Colegios de Arquitectos de España (CSCAE) y el Consejo de Arquitectos de Europa (ACE-CAE) han celebrado la 4ª edición de la jornada “Descarbonizando la Arquitectura”, un encuentro consolidado como referente europeo en sostenibilidad, innovación y transición ecológica en el ámbito de la edificación.
El congreso ha reunido a más de 300 profesionales del sector, centrando el debate en los desafíos y oportunidades que plantea la descarbonización de la arquitectura en el contexto actual, marcado por la nueva Directiva Europea de Eficiencia Energética de los Edificios (EPBD), la emergencia climática —evidenciada por episodios recientes como la DANA de 2024 y la DANA Alice— y la necesidad de garantizar el acceso universal a una vivienda digna, saludable y sostenible.
La inauguración institucional de la jornada ha sido a cargo del decano del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC), Guillem Costa Calsamiglia, de la presidenta del Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España (CSCAE), Marta Vall-llossera, del presidente del Consejo de Arquitectos de Europa (ACE-CAE), Carl Bäckstrand, del secretario general de Agenda Urbana, Vivienda y Arquitectura del Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana (MIVAU), Iñaqui Carnicero y de la presidenta de la agrupación de Arquitectura y Sostenibilidad del COAC, Greta Tresserra.
A lo largo de la jornada, se han abordado cuestiones clave como los nuevos perfiles profesionales, herramientas de transformación del sector, la industrialización, la circularidad, la salud en el entorno construido y la calidad arquitectónica. Asimismo, se han presentado proyectos pioneros europeos que están redefiniendo la manera de proyectar, construir y habitar.
Un diálogo entre política, técnica e innovación
La conferencia inaugural ha corrido a cargo de Mar Santamaría, cofundadora de 300.000 km/s y Premio de Urbanismo Español del CSCAE en 2019, y Albert Soret, director del Grupo de Servicios del Sistema Terrestre del Barcelona Supercomputing Center, quienes han vinculado la ciencia con la arquitectura y han presentado escenarios climáticos hasta final de siglo.
El programa de la jornada ha incluido cuatro sesiones principales:
· Las agendas del cambio, donde seha planteado un debate sobre cómo avanzar hacia la descarbonización del sector de la construcción, implementando la Directiva de Eficiencia Energética de la Edificación (EPBD) y garantizando el derecho al acceso a la vivienda. Para eso, se han combinado visiones técnicas con políticas.
· La renovación, mejorando nuestras vidas, hogares y ciudades, con proyectos de renovación que demuestran que es posible mejorar la calidad de los edificios existentes, garantizando espacios más saludables.
· La “nueva” obra nueva, con proyectos muy innovadores que incorporan estrategias de descarbonización desde el diseño, como soluciones bioclimáticas y materiales de baja huella de carbono.
· Una visión de futuro, donde se ha debatido sobre la necesidad de establecer una visión compartida de futuro del sector, que materialice y garantice su neutralidad climática, preservando la calidad arquitectónica.
Ponentes y debates destacados
Entre los/as ponentes invitados/as han destacado: Alexander Franz, responsable de proyectos sostenibles en Herzog & de Meuron, premio Pritzker 2001; Sorcha Edwards, secretaria general de Housing Europe; Roger Tudó, de Harquitectes, y Oana Bogdan, cofundadora de &bogdan. Cada sesión ha concluido con un debate moderado por expertos del sector, fomentando el diálogo y la colaboración entre los/as profesionales.
Novedad: visitas guiadas a ejemplos de buenas prácticas
Como novedad, el COAC ha organizado para el 22 de octubre una serie de visitas guiadas a proyectos de arquitectura sostenible en Barcelona, que muestran cómo la descarbonización ya se aplica en la práctica arquitectónica con magníficos resultados.
Los itinerarios recorrerán los distritos de Sants, Sant Martí, Ciutat Vella y Sant Andreu, acercando a los / las asistentes a ejemplos reales de renovación urbana, vivienda social y arquitectura cooperativa.
Un proyecto consolidado
Impulsado por el COAC, el CSCAE y el ACE-CAE desde 2022, Descarbonizando la Arquitectura se ha consolidado como una plataforma de conocimiento, formación y acción para acelerar la transición ecológica del sector. A lo largo del año, el proyecto desarrolla sesiones temáticas, publicaciones especializadas y un portal web con recursos técnicos, vídeos de las jornadas y materiales de apoyo.
Más información aquí
Presentació dels estudis urbanístics per a l'entorn de la Porta Diagonal - Campus Clínic
La construcció del Campus Clínic-UB constitueix un projecte urbà de gran complexitat que requereix una visió àmplia i integral. Es tracta d’un àmbit on conflueixen tres municipis —Barcelona, Esplugues de Llobregat i l’Hospitalet de Llobregat—, així com infraestructures viàries de gran capacitat i equipaments d’abast supramunicipal, amb un alt potencial per esdevenir un node de primer ordre en el desenvolupament del sector de la salut i les ciències de la vida. L’arribada del Clínic-UB permetrà reforçar l’ecosistema vinculat a les activitats assistencials, docents, de recerca i econòmiques en l’àmbit de la salut, consolidant l’àrea Porta Diagonal-Campus Clínic com una nova centralitat urbana, amb les oportunitats i reptes que això comporta.
Des de l’abril de 2024, s’estan elaborant els estudis previs per a la redacció de l’instrument urbanístic que ha de transformar 70 hectàrees al voltant del nou campus en una nova centralitat metropolitana. Aquest territori, situat a cavall entre els municipis d’Esplugues de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona, és objecte d’una reflexió estratègica orientada a definir els criteris de disseny i les bases urbanístiques que permetin generar una ciutat sostenible, inclusiva i dinàmica al voltant d’un dels Campus de Salut més rellevants de Catalunya, amb una clara projecció nacional i internacional.
El proper 12 de novembre a les 19h se celebra aquest acte que constitueix una oportunitat per exposar la tasca realitzada fins al moment i per obrir el debat sobre la futura centralitat metropolitana que es desenvoluparà al voltant del nou Campus de Salut Clínic-UB. Representants del Departament d’Urbanisme, Territori i Paisatge i del Màster de Paisatge de l’ETSAB, així com de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i de Barcelona Regional, participaran en una taula de debat per analitzar els reptes i les oportunitats que planteja aquest ambiciós projecte urbà.
Comptarem amb la participació de Carles Crosas, Dr. Arquitecte, Director del Departament d’Urbanisme Territori i Paisatge, ETSAB-UPC; Enric Batlle, Dr. Arquitecte, Director del Master del Paisatge, MBLandArch, ETSAB-UPC; Ioanna Spanou, Dra. Arquitecta, Directora de l’Àrea d’Arquitectura, Urbanisme i Espai Públic, Barcelona Regional; Isabel Tomé, arquitecta. Oficina del Pla Director urbanístic Metropolità, AMB; i amb Bàrbara Pons, Dra. Arquitecta, Directora General de Barcelona Regional, com a moderadora, i una presentació institucional a càrrec de Sandra Bestraten, Presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC; Eva Giménez, Secretària General de la Presidència de la Generalitat de Catalunya, i Juan Echániz, Coordinador del Projecte Porta Diagonal – Campus Clínic.
Recupera el vídeo de la sessió:
"Empremtes" – Passejada pels nous parcs de Sabadell: ciutat, natura i canvi climàtic
A través d’una passejada tranquil·la i compartida, coneixerem com aquests projectes han transformat teixits urbans diversos, creant nous paisatges quotidians que responen a reptes ambientals, socials i urbans contemporanis.
Aquests espais constitueixen exemples significatius de com l’urbanisme pot actuar com a palanca de transformació ambiental i social. A més d’enverdiment i la millora paisatgística, destaquen per la seva aportació a la resiliència urbana davant el canvi climàtic, especialment en la gestió de l’aigua. Mitjançant sistemes de drenatge sostenible, topografies adaptatives i vegetació autòctona, aquests parcs redueixen escorrenties, afavoreixen la infiltració i contribueixen a la biodiversitat urbana. La seva integració en una estratègia territorial més àmplia els converteix en referents valuosos, tant pels objectius ambientals assolits com per la manera exemplar com han estat concebuts i executats des de l’àmbit públic.
La visita comptarà amb la participació de Rosa Maria Torra, arquitecta, Cap de Secció de Parcs i Jardins, i Cristina López, arquitecta, Cap del Servei d'Obres Públiques i Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Sabadell. Ambdues ens oferiran una mirada privilegiada sobre el procés de concepció i execució d’aquests espais, compartint les estratègies que han guiat la seva definició: naturalització, connectivitat ecològica, gestió sostenible de l’aigua, participació ciutadana i integració dels parcs en la dinàmica urbana.
La visita es tancarà amb un dinar compartit al restaurant Sibarius a les 14h (menú de dissabte), on podrem gaudir i intercanviar impressions i coneixences en un ambient més distès. Aquesta serà una bona ocasió per establir connexions entre els professionals que treballem en l'administració pública i per continuar amb el debat sobre les millores possibles en la manera de treballar i de fer urbanisme des de l’administració.
Us podeu inscriure a través del següent enllaç >>
Curset JVJOL: Jujol al Camp de Tarragona
La jornada tècnica ens introduirà en obres no tan conegudes de l’arquitecte Josep Maria Jujol al Camp de Tarragona, i ens donarà una primera visió d’allò a tractar en el Curset d’enguany. De bon matí, visitarem l’Església Parroquial del Vendrell que té actuacions de Jujol 1930-1949. Seguirem camí per visitar La Capella del Mas Carreras a Roda de Barà, obra de Jujol de l'any 1942. A Creixell visitarem al campanar de l’Església Parroquial, remodelació de Jujol del 1917, acompanyats de l’arquitecta Mònica Sans, que ens farà una explicació de la seva simbologia. Dinarem a la Masia del Celler Cal Lluïsot de Bonastre, i a la tarda continuarem i visitarem més esglésies i capelles de Jujol a Bonastre, Vallmoll, Renau i Brafim, acompanyats per Josep Maria Puche, professor d'Història de l'Arquitectura URV.
Us facilitem el programa de la visita.
INSCRIPCIONS >>