Convocatòria d’ajuts per a obres d’arranjament en l’interior d’habitatges per a persones grans 2025
S'ha publicat al DOGC del 2 de juny la Resolució TER/1973/2025, de 27 de maig, per la qual l'Agència de l'Habitatge de Catalunya obre la convocatòria per a la concessió de les subvencions per a obres d'arranjament en l'interior dels habitatges per a persones grans per a l'any 2025, en els àmbits de Girona, Tarragona, Lleida i les Terres de l’Ebre (ref. BDNS 835687).
La convocatòria es regeix per les bases reguladores establertes a la Resolució TES/1095/2020 i l'import màxim inicial de la dotació pressupostària és d'1.160.000 euros.
Actuacions subvencionables
La convocatòria està destinada a obres d'arranjament en l'interior dels habitatges que tenen com a objectiu l'adequació de les peces i dels elements que conformen l'habitatge amb les finalitats que s'especifiquen a continuació:
a) Assolir les condicions mínimes d'habitabilitat dins la superfície útil interior de l'habitatge destinades a aconseguir la salubritat i el confort, inclosa la reparació o substitució de les obertures exteriors deteriorades i l'adequació dels paviments per tal de millorar-ne la capacitat lliscant i que no impliquin perill per a les persones.
b) Adequar a la normativa vigent les instal·lacions d'aigua, gas, calefacció, electricitat i sanejament: instal·lació de mesures de seguretat per detectar o avisar de la manca d'estanqueïtat o de fuites en les instal·lacions, i instal·lació de sistemes automàtics destinats a facilitar l'obertura de persianes o similars.
c) Adaptar l'interior de l'habitatge per a la millora de l'accessibilitat:
c.1) Cambra higiènica. Conjunt d'intervencions amb la finalitat de millorar l'accessibilitat per facilitar les activitats relacionades amb la higiene personal: substitució de la banyera per un plat de dutxa o adaptacions de banyera o dutxa, canvis d'aixetes; substitució o adaptació del WC o del lavabo; eliminació del bidet o d'altres elements per facilitar la mobilitat; tractament antilliscant de paviments, i col·locació d'ajudes tècniques.
c.2) Cuina. Conjunt d'intervencions amb la finalitat de millorar les condicions de seguretat per facilitar les activitats de la vida diària a la cuina: substitució de les plaques de gas canalitzat o butà per plaques elèctriques; adaptació del taulell de cuina; tractament antilliscant de paviments o instal·lació d'ajudes tècniques.
c.3) Altres peces. Conjunt d'intervencions amb la finalitat de fer adaptacions o proporcionar suports en l'entorn general del domicili per tal de facilitar la mobilitat general de la persona dins del seu habitatge: intervencions que es realitzen en zones comunes o de pas, com ara passadissos o rebedors, i que consisteixen en actuacions com per exemple l'ampliació d'una porta, el canvi de gir d'una porta, l'eliminació d'algun graó que dificulta l'accessibilitat o la instal·lació d'ajudes tècniques com ara barres o agafadors, entre d'altres.
Import i terminis
L'import de la subvenció és del 100% del pressupost protegible (base 5.1 Res. TES/1095/2020), amb un límit de 4.000€ per habitatge.
Pel càlcul dels ingressos de la unitat de convivència es pot consultar l’annex 2 de la Resolució.
El termini de presentació de sol·licituds s’inicia l'1 de juliol de 2025 i finalitza el 30 de setembre de 2025, ambdós inclosos.
Presentació del projecte "La Volta"
Programa de l'acte:
19.05 h Presentació càrrec de Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC19.15 h Paraules d'Eloi Juvillà, director de Serveis d'Edificació i Logística de la Diputació de Barcelona
19.25 h Explicació del Recinte Mundet a càrrec de l'arquitecta Mònica Fornt Baldrich
19.35 h Presentació del projecte "La Volta" a càrrec dels arquitectes autors: Marta Domènech i David López (ETSAB UPC) i Vicenç Sarrablo, responsable de la Càtedra de Ceràmica LITEIS UIC i ideòleg del sistema constructiu Flexbrick
20.10 h Intervenció de Josep Antoni Martínez, president del Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona i Comarques
20.20 h Intervenció d'Àngel Illera i Roser Poblet, representants de l'Institut escola del Treball de Barcelona
20.30 h Presentació del projecte "Refugi sonor" a càrrec de Pep Escolano, president de la Casa del Silenci
20.40 h Intervenció de Miquel Gómez, director de la Fundació Catalana per la Recerca i la Innovació
20.45 h Cloenda a càrrec de Maria Buhigas, arquitecta en cap de l'Ajuntament de Barcelona
20.55 h Refrigeri i copa de cava
L’obra començarà aquest 2025 i finalitzarà el 2026, coincidint amb la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura de Barcelona. Es tracta d’un projecte compartit i un exemple pedagògic d’aprenentatge i servei que a la vegada promocionarà l’artesania i els oficis, la tradició i la innovació, i que donarà prestigi al nostre àmbit professional, alhora que crearà un nou espai d’ombra i descans, d’escala humana, per a estudiants, veïns i ciutadans.
Recupera la sessió:
Tres propostes per al recinte firal de Montjuïc
Comptarem amb la participació de Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona, de Josep Lluís Mateo, president del jurat, d'Albert Civit, director general de Fira 2000 i dels tres equips guanyadors: el format per Smiljan Radić, Miquel Mariné, Beatriz Borque i Cesar Rueda per al nou Palau Multifuncional i renovació de l’actual Palau de les Comunicacions; el format per Forgas Architectes, Archambac i Álvaro Alejandro Fernández per al nou Palau d’Alfons XIII i el format per Bjarke Ingels Group i MIAS Arqitectura per al Palau del Vestit.
Col·laboren en l'organització l’Ajuntament de Barcelona, Fira de Barcelona i Fira 2000, s.a.
Inscriu-t'hi
Coincidint amb la sessió, i en el marc de les Setmanes d'Arquitectura, exposició de les propostes guanyadores i finalistes del concurs internacional d'arquitectura dels espais firals de Montjuïc. La mostra es pot visitar del 20 de juny al 20 de juliol, d'11h a 19h, i de dijous a diumenge a l'antiga seu de l'editorial Gustavo Gili, c/Rosselló 87 Barcelona. Més informació
Manifiesto de la AADIPA en defensa de la conservación de las pinturas murales de Sijena en el MNAC
En relación con las pinturas murales de Sijena, la Agrupación de Arquitectos para la Defensa y la Intervención en el Patrimonio Arquitectónico (AADIPA) ha hecho público el siguiente manifiesto:
Ante la sentencia firme que ordena el traslado de las pinturas murales de la sala capitular del Monasterio de Santa María de Sijena, nosotros, la Agrupación de Arquitectos para la Defensa y la Intervención en el Patrimonio Arquitectónico (AADIPA) especializados en la conservación del patrimonio histórico y artístico, manifestamos nuestro posicionamiento firme a favor de que éstas se queden en el Museo Nacional de Arte de Cataluña (MNAC), por criterios exclusivamente técnicos y de preservación del patrimonio común.
Las pinturas de Sijena no son sólo un testimonio único del románico europeo; son también obras extremadamente frágiles que, como ha reconocido la comunidad científica y técnica, no pueden ser trasladadas sin riesgo de daños irreversibles.
Exponemos los siguientes argumentos:
1. Fragilidad estructural y alteración de los materiales originales: Las pinturas sufrieron un incendio en 1936 y, según múltiples informes, entre 50 y 70% de su superficie conservada ha sido objeto de reintegración. Los pigmentos y soportes se encuentran gravemente afectados y su traslado podría provocar el colapso material de las obras.
2. Incertidumbre sobre las condiciones de recepción en Sijena: La sala capitular del monasterio no dispone, en estos momentos, de garantías técnicas que aseguren unas condiciones climáticas, de iluminación y estructurales estables. Persisten agentes como bacterias, humedades o sales que podrían poner en peligro inmediato las pinturas.
3. Valores históricos y documentales adquiridos: Las intervenciones de restauración llevadas a cabo a mediados del siglo XX, como las de Josep Gudiol, forman parte de la biografía material de las obras. Estas capas son testigo de una época y una metodología, y no pueden ser menospreciadas tal y como marca la Carta de Cracovia, 2000.
4. Precedentes culturales y criterios internacionales: Casos como el de la Dama de Elche o el Guernica demuestran que los criterios de conservación han prevalecido sobre los de restitución cuando existía riesgo para la integridad de las obras. El principio fundamental es la preservación por encima de la propiedad.
5. Responsabilidad de las administraciones públicas: El MNAC ha sido la institución que ha garantizado durante décadas la conservación, estudio y difusión de estas pinturas. Las administraciones implicadas deben velar por el bien superior de su preservación, incluso ante sentencias que, pese a ser de obligado cumplimiento, pueden ser revisadas o aplazadas en base a nuevos informes técnicos.
6. Reproducción fiel y contextualizada en el Monasterio: Las técnicas actuales de reproducción digital e imprenta mural permiten la creación de réplicas de alta calidad, tanto a nivel visual como material, que pueden restituir con gran precisión el aspecto original de las pinturas. Esta opción, ampliamente utilizada en todo el mundo en espacios patrimoniales de alta sensibilidad, permitiría devolver al Monasterio de Sijena su carga simbólica y narrativa sin poner en riesgo la obra original. Apostamos, pues, por la instalación de una reproducción científicamente rigurosa y contextualizada en su lugar de origen, como vía equilibrada para preservar la memoria del lugar y, al mismo tiempo, garantizar la conservación del auténtico patrimonio.
Por todo ello, instamos:
• Al Ministerio de Cultura, a la Generalitat de Catalunya y al Ayuntamiento de Barcelona a defender ante los tribunales e instituciones internacionales el mantenimiento de las pinturas en el MNAC por razones de conservación.
• A la administración aragonesa, que promueva acuerdos que pongan por delante la protección del patrimonio ante cualquier otra consideración.
• A la sociedad civil y al mundo cultural y científico a sumarse a este llamamiento para evitar un traslado que podría suponer la pérdida irreparable de una obra maestra del patrimonio común.