L'Espai Transmissor del Túmul de Seró, premiada al XII Premi Hispalyt
Imatge:
© Aitor Estévez
L’obra de l’Espai Transmissor del Túmul Megalític de Seró (Artesa de Segre/Lleida) de l’estudi d’arquitectura Toni Gironès, és l’obra guanyadora del XII Premio de Arquitectura del Ladrillo (Hispalyt) 2011/2013.
El premi, convocat per la Asociación Española de Fabricantes de Ladrillos y Tejas de Arcilla Cocida (Hispalyt), té la voluntat de valorar la producció arquitectònica espanyola que utilitza el maó a cara vista i que, a més, vol procurar una major difusió i repercussió social de les obres més significatives del moment.
El jurat va estar integrat per Ana María Montiel Jiménez, arquitecta guanyadora de la XI Edició del Premi d’Arquitectura del Totxo; José María García del Monte, també arquitecte guanyador de la XI Edició del Premi d’Arquitectura del Totxo; Juan Luís Trillo, arquitecte; Manuel Portaceli, arquitecte; Enrique Sanz Neira, arquitecte i director de la revista conarquitectura, i Elena Santiago, secretària general d’Hispalyt.
A part del Primer Premi, el jurat va decidir concedir tres mencions com a reconeixement a altres obres destacades:
Primera menció: Casa Rural en El Cobijo-San Vicente de la Sonsierra, Alex Borral, Enric Farrerons i Octavio Pérez.
Segona menció: Pati i casa estudi Bernalte León, Javier Bernalte i José Luís León i a Habitatge unifamiliar aïllat a Sant Cugat del Vallès, David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó.
L’acte d’entrega del premi tindrà lloc el 28 de març a Madrid.
Vegeu la nota de premsa.
El premi, convocat per la Asociación Española de Fabricantes de Ladrillos y Tejas de Arcilla Cocida (Hispalyt), té la voluntat de valorar la producció arquitectònica espanyola que utilitza el maó a cara vista i que, a més, vol procurar una major difusió i repercussió social de les obres més significatives del moment.
El jurat va estar integrat per Ana María Montiel Jiménez, arquitecta guanyadora de la XI Edició del Premi d’Arquitectura del Totxo; José María García del Monte, també arquitecte guanyador de la XI Edició del Premi d’Arquitectura del Totxo; Juan Luís Trillo, arquitecte; Manuel Portaceli, arquitecte; Enrique Sanz Neira, arquitecte i director de la revista conarquitectura, i Elena Santiago, secretària general d’Hispalyt.
A part del Primer Premi, el jurat va decidir concedir tres mencions com a reconeixement a altres obres destacades:
Primera menció: Casa Rural en El Cobijo-San Vicente de la Sonsierra, Alex Borral, Enric Farrerons i Octavio Pérez.
Segona menció: Pati i casa estudi Bernalte León, Javier Bernalte i José Luís León i a Habitatge unifamiliar aïllat a Sant Cugat del Vallès, David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó.
L’acte d’entrega del premi tindrà lloc el 28 de març a Madrid.
Vegeu la nota de premsa.
28/03/2014
Inauguración de la rehabilitación de la Torre de las Aguas del Besòs
Imatge:
© Joan Guillamat
El 22 de Marzo se inauguró la rehabilitación del conjunto patrimonial de la Torre de las Aguas del Besòs, situado en el Poblenou de Barcelona.
La Torre de las Aguas del Besòs es una construcción de planta circular realizada entre 1880 y 1882 por el arquitecto Pere Falqués. Fue diseñada como depósito regulador para el abastecimiento de agua a Barcelona desde el crecimiento del Eixample. Con 62 metros de altura y un basamento exterior de 12 metros de diámetro, la construcción está realizada totalmente con ladrillo cara vista utilizando internamente la bóveda catalana en la configuración de los espacios de comunicación. Se trata del último conjunto del patrimonio industrial del Poblenou que se ha conservado en el extremo oriental de la ciudad.
La rehabilitación ha sido promovida por el Ayuntamiento de Barcelona y la empresa Aguas de Barcelona (AGBAR) en virtud del convenio suscrito el 8 de Enero de 2009. El proyecto, materializado entre los años 1910 y 1914, ha ido a cargo de los arquitectos Antoni Vilanova y Eduard Simó.
La intervención ha querido poner de relieve los valores originales de la construcción, sin dañar las características que lo identifican como parte de un complejo industrial destinado a la captación, almacenamiento y distribución de agua.
En cuanto a los elementos de nueva incorporación, estos se han efectuado sin desvirtuar los componentes que explican el funcionamiento de la instalación. Así, la introducción de dos escaleras de caracol, convenientemente diferenciadas de las antiguas gracias a la utilización del acero galvanizado, ha permitido hacer el recorrido interior sin tener que utilizar la escalera externa, que queda reservada exclusivamente para el mantenimiento.
La Torre de las Aguas del Besòs es una construcción de planta circular realizada entre 1880 y 1882 por el arquitecto Pere Falqués. Fue diseñada como depósito regulador para el abastecimiento de agua a Barcelona desde el crecimiento del Eixample. Con 62 metros de altura y un basamento exterior de 12 metros de diámetro, la construcción está realizada totalmente con ladrillo cara vista utilizando internamente la bóveda catalana en la configuración de los espacios de comunicación. Se trata del último conjunto del patrimonio industrial del Poblenou que se ha conservado en el extremo oriental de la ciudad.
La rehabilitación ha sido promovida por el Ayuntamiento de Barcelona y la empresa Aguas de Barcelona (AGBAR) en virtud del convenio suscrito el 8 de Enero de 2009. El proyecto, materializado entre los años 1910 y 1914, ha ido a cargo de los arquitectos Antoni Vilanova y Eduard Simó.
La intervención ha querido poner de relieve los valores originales de la construcción, sin dañar las características que lo identifican como parte de un complejo industrial destinado a la captación, almacenamiento y distribución de agua.
En cuanto a los elementos de nueva incorporación, estos se han efectuado sin desvirtuar los componentes que explican el funcionamiento de la instalación. Así, la introducción de dos escaleras de caracol, convenientemente diferenciadas de las antiguas gracias a la utilización del acero galvanizado, ha permitido hacer el recorrido interior sin tener que utilizar la escalera externa, que queda reservada exclusivamente para el mantenimiento.
Entitat organitzadora:
Ajuntament de Barcelona i AGBAR
28/03/2014
Inauguració de la rehabilitació de la Torre de les Aigües del Besòs
Imatge:
© Joan Guillamat
El 22 de març es va inaugurar la rehabilitació del conjunt patrimonial de la Torre de les Aigües del Besòs, situat al Poblenou de Barcelona.
La Torre de les Aigües del Besòs és una construcció de planta circular realitzada entre el 1880 i el 1882 per l'arquitecte Pere Falqués. Va ser dissenyada com a dipòsit regulador pel proveïment d’aigua a Barcelona d’ençà del creixement de l’Eixample. Amb 62 metres d’alçada i un basament exterior de 12 metres de diàmetre, la construcció està realitzada totalment amb maó vist utilitzant, internament, la volta catalana en la configuració dels espais de comunicació. Es tracta del darrer conjunt del patrimoni industrial del Poblenou que s’ha conservat a l’extrem oriental de la ciutat.
La rehabilitació ha estat promoguda per l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa Aigües de Barcelona (AGBAR) en virtut del conveni subscrit el 8 de gener de 2009. El projecte, materialitzat entre els anys 1910 i 1914, ha anat a càrrec dels arquitectes Antoni Vilanova i Eduard Simó.
La intervenció ha volgut posar en relleu els valors originals de la construcció, sense malmetre les característiques que l’identifiquen com a part d'un complex industrial destinat a la captació, emmagatzemament i distribució d'aigua.
Quant als elements de nova incorporació, aquests s'han efectuat sense desvirtuar els components que expliquen el funcionament de la instal·lació. Així, la introducció de dues escales de cargol, convenientment diferenciades de les antigues gràcies a la utilització de l’acer galvanitzat, ha permès fer el recorregut interior sense haver d'utilitzar l’escala externa, que queda reservada exclusivament pel manteniment.
La Torre de les Aigües del Besòs és una construcció de planta circular realitzada entre el 1880 i el 1882 per l'arquitecte Pere Falqués. Va ser dissenyada com a dipòsit regulador pel proveïment d’aigua a Barcelona d’ençà del creixement de l’Eixample. Amb 62 metres d’alçada i un basament exterior de 12 metres de diàmetre, la construcció està realitzada totalment amb maó vist utilitzant, internament, la volta catalana en la configuració dels espais de comunicació. Es tracta del darrer conjunt del patrimoni industrial del Poblenou que s’ha conservat a l’extrem oriental de la ciutat.
La rehabilitació ha estat promoguda per l’Ajuntament de Barcelona i l’empresa Aigües de Barcelona (AGBAR) en virtut del conveni subscrit el 8 de gener de 2009. El projecte, materialitzat entre els anys 1910 i 1914, ha anat a càrrec dels arquitectes Antoni Vilanova i Eduard Simó.
La intervenció ha volgut posar en relleu els valors originals de la construcció, sense malmetre les característiques que l’identifiquen com a part d'un complex industrial destinat a la captació, emmagatzemament i distribució d'aigua.
Quant als elements de nova incorporació, aquests s'han efectuat sense desvirtuar els components que expliquen el funcionament de la instal·lació. Així, la introducció de dues escales de cargol, convenientment diferenciades de les antigues gràcies a la utilització de l’acer galvanitzat, ha permès fer el recorregut interior sense haver d'utilitzar l’escala externa, que queda reservada exclusivament pel manteniment.
Entitat organitzadora:
Ajuntament de Barcelona i AGBAR
28/03/2014
Missió inversa d'arquitectes xinesos amb col·legiats del COAC
Imatge:
© Creative Commons
El 4 d'abril a les 12 h, amb motiu de la visita d'una delegació xinesa de 12 professionals representants d'empreses d'il·luminació, dissenyadors i funcionaris de planificació urbana, s'organitza una trobada a Casa Àsia (c. Sant Antoni Maria Claret, 167) per compartir experiències i promoure els contactes entre professionals d'ambdós països.
La delegació, que ve amb representants de l'Ajuntament de Hangzhou, està interessada en trobar-se amb col·legiats al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya especialitzats en temes d'il·luminació i que vulguin realitzar o hagin realitzat projectes a la Xina.
Primer es farà una petita presentació de producte d'algunes de les empreses que viatgen i després un networking. Es facilitarà interpretació de xinès mandarí al castellà.
Cal confirmar assistència.
Més informació.
La delegació, que ve amb representants de l'Ajuntament de Hangzhou, està interessada en trobar-se amb col·legiats al Col·legi d'Arquitectes de Catalunya especialitzats en temes d'il·luminació i que vulguin realitzar o hagin realitzat projectes a la Xina.
Primer es farà una petita presentació de producte d'algunes de les empreses que viatgen i després un networking. Es facilitarà interpretació de xinès mandarí al castellà.
Cal confirmar assistència.
Més informació.
28/03/2014