El número 274 de Quaderns explora la relació dels lectors de la revista dels anys 80 i el seu èxit en el món de l’arquitectura
La publicació recopil·la textos i assajos de reconeguts arquitectes europeus que, als anys 80, eren lectors de la revista i la consideraven una referència. Així doncs, es dona llum a aquests testimonis, que donen continuïtat a temàtiques i relats projectuals de ‘Quaderns’, una revista aleshores dirigida per Josep Lluís Mateo, que va alimentar l’imaginari d’una generació.
Diversos arquitectes, com Adam Caruso i Peter St John, Annette Gigon, Philip Ursprung o Marcel Meili, entre altres, han contribuït al nou número seleccionant un contingut d’un Quaderns de l’època, una obra pròpia que begui d’aquella influència i un text.
El Quaderns a casa
Podeu recollir la revista a la recepció de les diferents seus col·legials o bé sol·licitar-ne l'enviament al vostre domicili a través del Servei de préstec de la Biblioteca, per aquells col·legiats de la Demarcació de Barcelona. El cost és de 5,50€ per a Barcelona i de 8,50€ per a la resta del territori de la demarcació. A més a més, la trobareu a la venda a la Cooperativa Jordi Capell i, si hi feu una compra online, l'enviament de la revista us sortirà gratuït.
Nace la Fundación COAC
El 29 de mayo se ha aprobado, durante la Asamblea General Extraordinaria del Colegio de Arquitectos de Cataluña, la constitución de la Fundación COAC. Igualmente, se han aprobado los Estatutos de la nueva Fundación, la composición de su primer Patronato y la aportación del COAC a la dotación fundacional por un importe total de 30.000 €.
Objetivos
Los principales objetivos de la Fundación COAC son los siguientes:
1. Fomento y difusión de la arquitectura y el urbanismo
2. Mejora de las condiciones inherentes a la actividad profesional de los arquitectos
3. Promoción de la investigación y la innovación
4. Impulso de la educación y la formación continuada
5. Conservación y divulgación del patrimonio cultural del COAC
6. Patrocinio de relaciones intergeneracionales entre profesionales
7. Impulso a las relaciones con otras disciplinas profesionales
8. Estímulo de la inclusión social y la igualdad de oportunidades
9. Protección de la cooperación y desarrollo social
10.Promoción de la cohesión social y mejora de la salud y calidad de vida de las personas
11.Promoción de los campos de especialización profesional de los arquitectos
12.Incentivación de la resolución dialogada de conflictos
Modelo de organización
La Fundación COAC se estructurará a partir de un Patronato, un Patronato de Honor y un Consejo Ejecutivo. El Patronato será el órgano de decisión y lo formarán entre 3 y 15 miembros, que serán nombrados por la Asamblea del COAC. El Patronato de Honor no tendrá límite de miembros y el Consejo Ejecutivo estará formado por entre 9 y 13 miembros designados por la Junta Directiva de cada Demarcación, la Junta de Gobierno y el Patronato.
El Patronato de la Fundación COAC estará formado por:
Presidente: Decano del COAC
Secretaria: Marina Povedano Revilla
Tesorero: Miquel Sitjà i Domènech
Patrón 1: Ignacio Paricio i Ansuategui
Patrona 2: Olga Felip Ordís
Patrón 3: Robert Brufau i Niubó
Patrón 4: Lluís Nacenta
Patrona 5: Martha Thorne
Patrona 6: Mariona Genís i Vinyals
Una Fundación para estar más presentes en la sociedad
El Colegio, heredero de la Asociación de Arquitectos de Cataluña fundada en 1874, se ha mostrado desde su origen como una institución capital en el mundo cultural y social en Cataluña. Desde sus inicios, las circunstancias profesionales y sociales han ido cambiando y nuestra institución ha mantenido la capacidad de adaptación a los distintos momentos históricos.
El mundo evoluciona continuamente y nuevos retos nos motivan a seguir evolucionando y a adaptarnos a las nuevas circunstancias. Innovación, cultura, formación e investigación son la base para seguir creciendo y se necesitan nuevas herramientas para avanzar. Y es en este contexto que nace la Fundación COAC, una herramienta para estar más presentes en la sociedad, poner en valor el prestigio de la arquitectura catalana y de nuestro colectivo, conseguir más recursos, abrir nuevos caminos en el ejercicio profesional, así como para perseverar en la proyección nacional e internacional.
Think Tank per establir les bases del nou Campus Clínic. Inscripcions fins al 30 de juliol. Dirigit a arquitectes amb una certa experiència hospitalària
L’acte, celebrat el passat 14 de juny, va comptar amb la participació de:
· Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC
· Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC
· Martí Ballart, gerent d’Inversions i Patrimoni de CatSalut
· Dr. Josep Maria Campistol, director general de l'Hospital Clínic
· Andrés Lezcano, director d'Infraestructures de la UB
· Ferran Rodríguez, director d'Infraestructures de l'Hospital Clínic
· Ramon Sanabria, arquitecte i coordinador general del Nou Campus Clínic
Recupera el vídeo de la jornada:
Nou Campus Clínic de Barcelona
L'any 2020, després de conèixer la possibilitat d'ampliar l’Hospital Clínic de Barcelona aprofitant el recinte de l’Escola Industrial, el COAC va impulsar, juntament amb la plataforma "Un nou Clínic és possible. Salvant el recinte de l'Escola Industrial", una iniciativa per estudiar i esgotar totes les possibles alternatives per a la transformació de l'actual Clínic, amb la voluntat d'aconseguir el millor equipament, un hospital del segle XXI referent a nivell internacional, alhora que es garantia la preservació del valor arquitectònic i patrimonial del recinte de l’Escola Industrial i la seva funció social i vertebradora. La plataforma cívica estava formada pel COAC, l'AAUC, l'AADIPA, l'AuS, SOS Monuments, la Coordinadora Esportiva de l’Escola Industrial, les Associacions de Veïnes i Veïns de l’Esquerra i de la Dreta de l’Eixample i la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona.
El mes de febrer de 2021, després de diverses reunions entre la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona, es van nomenar dos comissionats per localitzar l’espai més adequat per a la ubicació del Nou Hospital Clínic: el doctor Ramon Canal i l’arquitecte Ramon Sanabria.
A finals del 2023, després de descartar altres opcions, les administracions implicades -Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Ajuntament de L’Hospitalet, Ajuntament d’Esplugues, Diputació de Barcelona, Universitat de Barcelona i Hospital Clínic de Barcelona- van signar un protocol per procedir a la valoració de la ubicació del nou centre als terrenys esportius de la Universitat de Barcelona a l’avinguda Diagonal. Una vegada triat l’espai, per definir la seva idoneïtat s'ha creat una oficina tècnica sota la direcció de la doctora Azucena Carranzo.
Per tal de plantejar les opcions d’implantació, s’ha endegat el ‘Màster d’Arquitectura Hospitalària. Nou Campus Clínic’ que, amb el suport de l’Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona i la Universitat Politècnica de Catalunya, vol desenvolupar diferents propostes tenint en compte els temes urbanístics, assistencials i de caire arquitectònic.
Inscripció de places oberta
Participa en el Think Tank per establir les bases del nou Campus Clínic. Apunta-t'hi abans del 30 de juliol a través del correu nouclinic@somclinic.cat.
Més informació
Aquest primer estadi que planteja el Màster vol portar a terme una investigació prèvia dels diferents paràmetres hospitalaris i arquitectònics actuals, plantejant les modificacions pertinents per tal d’assolir els nous reptes que es plantegen en els hospitals del futur. La importància que es vol donar al desenvolupament d’aquest programa com a pas previ a la redacció del projecte i direcció d’obra està en consonància amb la gran responsabilitat de tot el procés, per tal d’esdevenir un Campus Universitari Hospitalari de referència, que haurà d’incloure el propi Hospital, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, els Centres de Recerca i Innovació, a més de plantejar àrees de residència hospitalària, enginyeries clíniques, biotecnologia..., així com les reserves de futur per a possibles ampliacions. Una veritable Hospital City.
Curs: Descarbonitzant els materials. El full de ruta del ciment, l'acer i la ceràmica
Per aconseguir-ho, els fabricants de materials han dissenyat fulls de ruta de descarbonització que tracen la trajectòria que seguiran els processos de fabricació per disminuir-ne progressivament les emissions fins a convertir-se en materials 'zero emissions'. I fer-ho suposa esforços i canvis tècnics importants. Els tècnics, i en concret els arquitectes, com a prescriptors de materials, formem part de l'estratègia global de descarbonització del sector i, fins i tot, hem de ser una part activa, amb lideratge, en aquesta transformació tan decisiva.
Des de l'Escola Sert i amb la col·laboració de l'Agrupació Arquitectura i Sostenibilitat (AUS), s'ha organitzat aquest curs que permet als arquitectes i altres tècnics entendre les claus d'aquest procés, així com les propostes dels fabricants de materials més importants a la nostra panòplia de tècniques constructives.
El curs està format per dues sessions en línia que tindran lloc els dies 25 de juny i 2 de juliol de 2024. En la primera, Albert Sagrera i Albert Cuchí, membres d'AUS i coordinadors del curs, presentaran l'exigència de descarbonització dels materials, el marc en el qual es produeix i les claus del procés, així com el perquè de l'estructura del curs i de les següents sessions. Seguidament, l'empresa Unesid i l'Institut Espanyol del Ciment i les seves aplicacions explicaran el full de ruta del ciment. La segona sessió se centrarà en la ceràmica i l'acer, a càrrec de les empreses Ascer i Hispalyt.
INSCRIPCIONS
Les inscripcions són per cada sessió.
Inscriu-te a la sessió del 25 de juny. INTRODUCCIÓ + LA RUTA DEL CIMENT
Inscriu-te a la sessió del 2 de juliol. EL FULL DE RUTA DE LA CERÀMICA + EL FULL DE RUTA DE L'ACER