Cinc estudis catalans opten al Premi Mies van der Rohe 2022
La Borda - Habitatge cooperatiu
Lacol
La cooperativa d’habitatges La Borda és una promoció auto-organitzada per accedir a un habitatge digne, no especulatiu i que posi en el centre el seu valor d’ús. El programa de l’edifici planteja 28 habitatges (40, 60 i 75m²) i espais comunitaris que permeten estirar el fet d’habitar des de l’espai privat a l’espai públic per potenciar la vida comunitària i veïnal. Aquests espais s’articulen al voltant d’un pati central, un gran espai de relació.
Recuperació de la Torre Merola
Carles Enrich Studio
Al sud del municipi de Puig-reig s’eleven les restes del castell de Merola, de finals del s. XIII. La intervenció planteja, d’una banda, la consolidació de les restes que han perviscut i, de l’altra, el reforç de l’estructura medieval. Aquest reforç, a través d’una estructura de fusta, permet subjectar estructuralment el llenç preexistent, recuperar la volumetria original i restablir la seva funció com a punt d’observació del territori.
Centre Esportiu del Turó de la Peira i ordenació interior d'illa
Arquitectura Anna Noguera i J2J architects
L'actuació al Turó de la Peira ha suposat la regeneració integral d'un espai urbà inhòspit i desestructurat. La concentració de dos equipaments obsolets en un sol edifici ha permès la creació d'un espai verd que aporta qualitat de vida i serveix de suport a la biodiversitat. El disseny de l'edifici amb criteris d'arquitectura passiva, juntament amb l'aplicació de noves tecnologies, han aconseguit un equipament de gran eficiència energètica.
Habitatge social a Fabra & Coats
Roldán + Berengué, arqts.
La transformació de la nau G de l’antiga fàbrica Fabra & Coats s’inclou dins de la recuperació d’aquest complex tèxtil dels segles XIX i XX, incorporant per primer cop en aquest tipus d’actuacions habitatge social. El projecte es basa en activar tots els elements de la nau original per al nou programa, reutilitzant les seves qualitats físiques, espaials i històriques per fer més eficient la nova construcció i reforçar la naturalesa de l’edifici original.
85 Habitatges Socials a Cornellà
Peris + Toral Arquitectes
Els eixos del projecte són el disseny d'una matriu d'habitacions comunicants, que elimina passadissos per garantir el màxim aprofitament en planta, i l'ús de la fusta en favor de les possibilitats d'industrialització de l'edifici i la reducció dels terminis d'execució i de les emissions de CO2. Per als 10.000 m² de superfície edificada, s'han utilitzat un total de 8.300 m² de fusta Km0 provinent del País Basc.
Premi d'Arquitectura Contemporània UE - Premi Mies van der Rohe
Enguany el jurat del concurs està format per Tatiana Bilbao (presidenta), Francesca Ferguson, Mia Hägg, Triin Ojari, Georg Pendl, Spiros Pengas i Marcel Smets. El proper 16 de febrer s'anunciaran els 5 finalistes i està previst que a mitjans d'abril es facin públics els projectes guanyadors. La cerimònia de lliurament dels Premis tindrà lloc el mes de maig al Pavelló Mies van der Rohe de Barcelona.
Si quieres mejorar el planeta, rehabilita tu casa
El 2022 será un año marcado por el despliegue de los fondos Next Generation. Las ayudas europeas ponen el foco en la renovación urbana y, específicamente, en la rehabilitación de edificios, ya que son uno de los principales responsables de las emisiones de CO2 y del consumo energético.
Con uno de los parques edificados más antiguos de Europa, donde el 70% de los edificios son anteriors a 1980, España destinará parte de los fondos Next Generation a la creación de seis programas de ayuda para la rehabilitación residencial y la construcción de vivienda social. Está previsto que la Generalitat de Catalunya convoque próximamente estas ayudas.
¿Cuáles son los beneficios?
Uno de los objetivos de las ayudas es rehabilitar edificios unifamiliares y plurifamiliares para mejorar su eficiencia energética. Estas actuaciones comportan una importante reducción del consumo energético y, por tanto, del gasto, además de proporcionar confort y mejorar, en consecuencia, la calidad de vida de los residentes.
¿Cómo funcionan las ayudas?
Concretamente, el programa número 3 se focaliza en las actuaciones de rehabilitación en los edificios, con mejoras que afectan tanto a la envolvente (fachadas, ventanas, cubiertas) como a las instalaciones.
Para solicitar la ayuda, se necesitará un proyecto técnico, un Certificado de Eficiencia Energética del edificio en su estado actual, y un Informe de Inspección Técnica del Edficio (ITE). El proyecto debe como mínimo resolver dos puntos: la reducción de un 30% o más en el consumo de energía primaria no renovable, y la reducción de la demanda energética anual de calefacción y refrigeración entre un 25 y 35% dependiendo de la zona climática.
La cuantía de la subvención es de entre un 40 i un 80% según el porcentaje de logro de ahorro energético, y puede llegar hasta el 100% en situaciones de vulnerabilidad de la comunidad de propietarios. Además, los honorarios de la redacción del proyecto y la dirección de obra también son subvencionables.
Otra ventaja es que existe la posibilidad de finanzar el 100% de las obras antes de su inicio y empezar a pagar una vez hayan finalizado durante un período de 10 años.
¿Cómo me puede ayudar un arquitecto?
Esta es una gran oportunidad parar rehabilitar tu edificio de viviendas de la mano de profesionales como los arquitectos, que te podemos ayudar a hacerlo de la mejor manera.
Con contrastada experiencia y conocimientos, los arquitectos ofrecemos una mirada integral de las intervenciones, donde la eficiencia energética y la integración de energías renovables sean aspectos relevantes, y poniendo la salud, el confort y las personas en primer término. Por ello, un proyecto realizado por un arquitecto te ofrece las máximas garantías de calidad en relación con los estándares europeos.
Si quieres mejorar el planeta, rehabilita tu casa
La llegada de los fondos Next Generation es, pues, una gran oportunidad para rehabilitar tu edificio y mejorar su sostenibilidad. ¡Aprovéchala!
Fallece el arquitecto Ricardo Bofill
Ricardo Bofill Levi se matriculó en la ETSAB el año 1957 y finalizó sus estudios en Suiza, donde se graduó en Urbanismo y Arquitectura en la Haute École du Paysage, d’Ingénierie et d’Architecture de Genève. En 1963 reunió en Barcelona a un equipo de jóvenes formados en diferentes disciplinas −arquitectura, urbanismo, ingeniería, sociología, filosofía, literatura y cine−, el germen del actual Ricardo Bofill Taller de Arquitectura (RBTA). Desde este estudio, ubicado en una antigua fábrica de cemento en Sant Just Desvern, se han realizado un millar de proyectos arquitectónicos de diferente naturaleza en más de 40 países del mundo.
50 años de creación arquitectónica por todo el mundo
Entre sus proyectos más reconocidos encontramos el edificio de apartamentos Walden 7, en Sant Just Desvern (1974); la prolongación de la Castellana, en Madrid (1997); las sedes corporativas de Shiseido en Tokyo (2001) y de Cartier en París (2002); el Teatro Nacional de Catalunya (1997) y el Hotel Vela (2008), en Barcelona; o la Terminal 1 del Aeropuerto del Prat (2010). El arquitecto barcelonés destacó, especialmente, con sus proyectos de vivienda social a diferentes escalas: Les Arcades du Lac, en Saint-Quentin-en-Yvelines (1982); Les Espaces d’Abraxas, en Marne-la Vallée (1982); o el barrio de Antigone, en Montpellier (1999), entre otros.
A lo largo de su trayectoria, Bofill recibió numerosos premios y reconocimientos, como la Creu de Sant Jordi, el Vittorio de Sica Architecture Prize y la distinción Honoris Causa por la Universitat Politècnica de Catalunya y las universidades de Hamburgo, en Alemania, y Metz, en Francia. Además, fue designado miembro honorario del American Institute of Architects y Officier de l’Ordre des Arts et des Lettres de Francia, entre otros.
Para despedir a Ricardo Bofill, los días 26 y 27 de enero se celebrará un acto en la emblemática sede del estudio, al cual amigos, allegados y admiradores podrán asistir para rendirle homenaje.
Adeu a Ricardo Bofill, arquitecte català del món
La carrera de Bofill està marcada per l’excel·lència de principi a fi. De fet, la irrupció del seu Taller d’Arquitectura a principis dels anys seixanta va marcar la seva obra fins i tot abans de fer honor al seu nom, amb la fundació d’un espai experimental on cristal·litzar la feina conjunta d’arquitectes, poetes, filòsofs, sociòlegs i matemàtics en edificis construïts.
Les seves primeres obres van sacsejar el panorama cultural català, no només per la seva potència formal, sinó pels propis plantejaments dels encàrrecs. Destaquen especialment els habitatges cooperatius amb una forta vessant social que volien construir una manera de viure feliç i hedonista, una manera de fer comunitat, amb espais inspirats en les places de les ciutats mediterrànies, els llocs de trobada per excel·lència.
Segurament, l’exemple més representatiu és el vistós i popular Walden 7, a Sant Just Desvern, tota una declaració d’intencions i un embrió de l’habitatge cooperatiu actual, amb espais comuns per promoure la relació entre famílies.
Bofill va exportar el seu model d’habitatge social a l’estranger amb èxit, particularment a França i Algèria. Les seves intervencions van incidir en el planejament de les ciutats dignificant-ne els barris i les persones que hi vivien, com demostren els barris Echelles du Baroque, al districte XIV de París, o el d’Antigone a Montpeller. Va aconseguir amb la seva intervenció donar-los identitat i empoderar l’habitatge social, fent que la seva ciutadania s’hi sentís orgullosa de viure-hi. Va ser aquesta capacitat per connectar les seves obres amb el territori en el qual eren construïdes el que el va portar a redefinir el planejament urbanístic d’importants emplaçaments com Estocolm, Casablanca o Luxemburg.
Defensor de les ciutats compactes, Bofill és també autor de grans edificis com la seu corporativa de Shiseido Ginza, a Tòquio i de Cartier, a París, o de la Universitat Mohammed VI a Ben Guerir i Rabat. També és el creador d’un parell de gratacels amb funció d’oficines a la meca mundial dels edificis d’alçada, a Xicago.
Entre aquests dos mons, Bofill també deixa altres desenes de projectes icònics. Ja als anys 90, i per als Jocs Olímpics, Bofill va obrir les portes de Barcelona al món amb un dels símbols de la ciutat: l’aeroport. Obra que anys més tard va ampliar amb l’actual Terminal 1, un saló majestuós, lluminós i elegant que s’estén en totes les direccions de l’espai. Encara a Barcelona, el seu taller també va deixar empremta amb el Teatre Nacional de Catalunya, la seu de l’INEFC o l’Hotel Vela.
La seva firma s’estén per tot el país, amb utopies construïdes com el Castell de Kafka a Sant Pere de Ribes, els Laboratoris de Lliçà de Vall o el potent Barri Gaudí de Reus, així com amb altres obres tan poètiques com la casa de Mont-Ras.
Més enllà de Catalunya, el conegut edifici d’habitatges de la Muralla Roja de Calp, al País Valencià, també és obra seva, així com els Jardins del Túria, a València capital, on es va erigir en pioner de la renovació urbana. Seus són també el Palau de Congressos o el parc Manzanares, a Madrid.
Ricardo Bofill va celebrar la vida en tots els seus projectes: una vida i una carrera llarga, intensa i reconeguda i ja té un lloc definit a la història.
Descansi en pau.
Junta de Govern del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
*Obituari publicat a La Vanguardia el 22 de gener de 2022