Sessió Sert: Urbanisme i gènere. Integració de criteris de gènere en la planificació urbana
Durant els darrers anys s’ha anat fent palesa la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere a l’urbanisme. Hem sentit parlar de l’urbanisme feminista, de les ciutats de proximitat, les que posen la vida de les persones al centre de les polítiques urbanes, etc. Es comença a donar visibilitat a les mancances de la ciutat com a suport a les activitats i accions més quotidianes, però encara ens costa identificar de quina manera es trasllada aquesta necessitat als projectes i a la planificació urbana.
En la propera Sessió Sert, el 10 de gener a les 17 h, explicarem el contingut de la Guia pràctica per a la integració del gènere en els plans i programes que hem realitzat per a l’Ajuntament de Barcelona. Una eina pràctica que té per objectiu facilitar la incorporació de criteris de qualitat de vida quotidiana als plans projectes que es realitzin a la ciutat, i que tradueix l’aproximació de la perspectiva de gènere en recomanacions concretes aplicables a la planificació urbana.
La jornada anirà a càrrec de Mònica Beguer, arquitecta especialista en planificació urbana, ordenació del territori, projectes urbans i intervenció en el paisatge i espai públic. Ha estat professora de l'Escola Sert i professora convidada a l'Escola d'Arquitectura La Salle-URL. Va col·laborar amb el despatx Jornet-Llop-Pastor arquitectes entre els anys 2000 i 2013, quan va fundar el seu propi estudi TerritorisXLM.
Més informació i inscripcions
Aquesta sessió és gratuïta i exclusiva per a col·legias.
Next Generation: una oportunitat per canviar la cultura de la rehabilitació
Fa temps que des del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya insistim en el protagonisme que pot tenir l’arquitectura i el sector de la construcció en la recuperació econòmica del país i en la resposta als reptes i compromisos amb els ODS i al canvi climàtic.
Segons dades de la Comissió Europea, més del 35% de les emissions de CO2 i prop del 40% del consum energètic a Europa està causat pels edificis. A casa nostra, per exemple, tenim un parc edificat construït dels més antics d’Europa, un 70% del qual és anterior a 1980, previ a l’existència d’una normativa que incorporés aspectes sobre la qualitat tèrmica, l’ús racional de recursos i l’eficiència energètica dels edificis.
Les mancances i necessitats dels nostres habitatges es van posar clarament de manifest amb el confinament que vam viure provocat per la pandèmia.
La resposta als nous reptes, doncs, ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions, on l’eficiència energètica i la integració d’energies renovables siguin aspectes rellevants, però no els únics, posant el confort i qualitat de vida de les persones en primer terme.
Precisament aquest és un dels reptes que tenim com a Col·legi i com a professionals de l’arquitectura: activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra.
L’arribada dels fons europeus de recuperació Next Generation ha de servir per impulsar aquest canvi, una oportunitat per adaptar el parc immobiliari i donar resposta a les necessitats actuals d’eficiència, salut i benestar i alhora fer front als reptes de futur per assolir les fites de descarbonització per a l’any 2030 i 2050.
Entre els programes dels fons Next Generation, se n’han aprovat sis d’específics per ajudar a la rehabilitació residencial i la construcció d’habitatge social, un incentiu per a la rehabilitació energètica i una oportunitat de treball per als arquitectes. Per això, com a arquitectes, tenim la responsabilitat d’actuar com a agents actius del canvi per ajudar a transformar aquests ajuts en realitats.
Per col·laborar-hi, des del Col·legi fa temps que treballem amb l'Agència de l'Habitatge per a la creació d'una Oficina de Rehabilitació, des de la qual assessorarem i revisarem la documentació tècnica per a l'atorgament de les subvencions.
També, en les properes setmanes, durem a terme sessions informatives i jornades tècniques específiques per a col·legiats i col·legiades.
Podeu consultar tota la informació dels Next Generation a l’apartat web específic que hem habilitat, en el qual s’aniran incorporant totes les novetats al respecte.
Segons el darrer informe d’Edificació a Catalunya del COAC (juliol 2021), actualment els projectes de rehabilitació que es visen al nostre país tan sols representen un 28% de la superfície total visada. Aprofitem, doncs, l’oportunitat i impulsem entre tots aquest canvi de cultura.
El COAC, distinguido con la Creu de Sant Jordi 2021
El Gobierno ha aprobado hoy martes 30 de noviembre otorgar la Creu de Sant Jordi a 20 personas y 10 entidades que se han destacado por los servicios prestados a Cataluña en la defensa de su identidad o en el plano cívico y cultural. Entre las entidades que reciben la Creu de Sant Jordi está el Colegio de Arquitectos de Cataluña.
De esta manera, la Generalitat reconoce al COAC “por el recorrido de 90 años de historia y por la labor de situar los valores de la arquitectura i la profesión en la sociedad, a través de la defensa y la proyección del colectivo vinculado a la arquitectura de Cataluña. Por ser un referente para los colegios profesionales y por haber impulsado el Archivo Histórico del Colegio, de más de 50 años de trayectoria, y su biblioteca, la segunda de Europa en número de volúmenes sobre arquitectura, con más de 180.000 referencias. Por la labor de custodia y difusión de este material de proyectos técnicos, urbanísticos y fotográficos, clave para arquitectos e historiadores y que da prestigio a la arquitectura catalana”.
La arquitectura es cultura
La Creu de Sant Jordi refuerza aún más la tarea del COAC llevada a cabo a lo largo de los años al servicio de la cultura arquitectónica. Así, la distinción se suma al Premio Nacional de Cultura recibido el 2019 como reconocimiento por el papel de la arquitectura en la sociedad, especialmente en su dimensión cultural.
Bajo esta misma premisa que la arquitectura es cultura, este año el COAC ha puesto en marcha el Centro Abierto de Arquitectura, un nuevo interlocutor cultural concebido como espacio de conocimiento y cultura arquitectónicos para estimular los vínculos de la arquitectura con la sociedad, fomentar la investigación y potenciar su papel innovador e internacional.
La decana del COAC, Assumpció Puig, ha destacado que “distinciones como ésta dan razón de ser a la acción cultural llevada a cabo a lo largo de nuestra historia” y ha subrayado que “seguiremos apostando por el valor cultural de la arquitectura y su papel transformador de las ciudades, con el impulso y reto que tenemos por delante para intensificar la arquitectura de casa como referente internacional”, en una clara referencia a la Capitalidad Mundial de la Arquitectura de Barcelona el año 2026.
Uno de los máximos reconocimientos de la Generalitat
La Creu de Sant Jordi es uno de los máximos reconocimientos que puede recibir una persona o entidad por parte de la Generalitat de Cataluña. La distinción se creó en 1981 con la finalidad de distinguir las personas naturales o jurídicas que, por sus méritos, hayan prestado servicios destacados a Cataluña. Cualquier ciudadano, grupo de ciudadanos o entidad puede solicitar que se otorgue este galardón a alguna persona, ya sea física o jurídica.
Carme Pinós, galardonada con el Premio Nacional de Arquitectura 2021
El jurado ha destacado la solidez de su trayectoria, "impregnada siempre por una gran potencia creadora". También ha valorado la responsabilidad social y la sostenibilidad perseguida en sus proyectos y ha hecho mención a su transversalidad como profesional, "promoviendo el diálogo de la arquitectura con otras disciplinas y demostrando una gran capacidad divulgativa tanto dentro como fuera de nuestras fronteras".
La candidatura de la arquitecta fue propuesta por la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, la Fundación Arquia, la ETSA-UPV y el CSCAE. Este año, el jurado ha estado formado por Álvaro Siza Vieira, Alberto Campo Baeza, Luis Fernández-Galiano, Mar Loren Méndez, Sol Madridejos Fernández, Eva Armas Gil y María Langarita Sánchez.
Carme Pinós
Después de una etapa conjunta con Enric Miralles, con quién alcanzó reconocimiento internacional con proyectos como el Cementerio de Igualada, el año 1991 estableció su propio estudio de arquitectura. Es autora, entre otros, del conjunto de la Plaça de la Gardunya, la Escola Massana, el CaixaForum de Zaragoza, el Edificio de Departamentos de la Universidad de Económicas de Viena (Austria) y la Torre Cube en Guadalajara (México).
Pinós ha compaginado su actividad profesional con la docencia, siendo profesora invitada en la École Nationale Supérieure d'Architecture Paris-Malaquais, la Harvard University Graduate School of Design, la École Polytechnique Fédérale de Lausanne o la Columbia University de Nueva York, entre otras.
Ha sido distinguida con numerosos reconocimientos, entre los que destacan la Creu de Sant Jordi (2015), el Premio Nacional de Arquitectura y Espacio Público Generalitat de Catalunya (2008), el Primer Premio de la Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo (2008) o el Premio de Arquitectura del CSCAE (1995). A nivel internacional ha sido distinguida por el American Institute of Architects y el Royal Institute of British Architects.
Conferencia en el COAC
El pasado mes de abril, la Demarcación de Tarragona organizó una conferencia virtual a cargo de Carme Pinós, coincidiendo con la exposición retrospectiva que la Fundación ICO le dedicó. Podéis ver el vídeo de la conferencia en el canal Youtube del COAC.