L'avantprojecte de la Llei de Qualitat de l'Arquitectura arriba al Consell de Ministres per passar a audiència pública
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L'avantprojecte de Llei de Qualitat de l'Arquitectura ha arribat al Consell de Ministres per passar ara el tràmit d'audiència pública. La futura norma estableix l'interès general de l'arquitectura per millorar la qualitat de vida de les persones, seguint el precedent de la Llei d'Arquitectura catalana aprovada el 2017. El CSCAE ha tingut un paper rellevant en l'impuls d'aquesta Llei, promoguda pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana.
La necessitat d'un marc jurídic que garanteixi la defensa i la promoció de la qualitat de l'arquitectura i de l'entorn edificat s'ha fet encara més evident com a conseqüència de l'experiència viscuda amb la pandèmia de COVID-19. En aquest sentit, la futura Llei constata l'impacte directe que té el disseny de l'entorn construït en el dia a dia de les persones i, en conseqüència, planteja el reconeixement de l'arquitectura com un bé d'interès general i el deure dels poders públics de fomentar-la i difondre-la.
Amb aquesta Llei s'intensificaran els esforços per millorar el coneixement de l'arquitectura i del disseny urbanístic, i es fomentarà una major sensibilització i formació dels promotors i de la ciutadania respecte a la cultura arquitectònica. Per a això, la futura norma inclou dos nous òrgans: la Casa de l'Arquitectura i el Consell de Qualitat de l'Arquitectura. Igualment, l'avantprojecte estableix el marc jurídic necessari per potenciar la qualitat arquitectònica i la sostenibilitat en els procediments de contractació pública.
S'ha habilitat el tràmit d'audiència i informació pública al web del Ministeri amb l'objectiu d'aconseguir l'opinió de la ciutadania.
Descarrega l'avantprojecte de Llei de Qualitat de l'Arquitectura.
Fons Next Generation
La futura Llei de Qualitat de l'Arquitectura es configura com un instrument legislatiu que pot ajudar a consolidar el nou model de transició energètica, ecològica i d'evolució social impulsat pels fons europeus Next Generation. A més de conformar aquest marc, la Llei contempla algunes mesures necessàries per a la correcta implementació de la Component 2 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR).
La Llei d'Arquitectura Catalana com a precedent
Com a precedent d'aquesta iniciativa normativa estatal es troba la Llei d'Arquitectura catalana, aprovada pel Parlament el 28 de juny de 2017. Es tracta del primer text legislatiu de l'Estat d'aquest tipus i el segon d'Europa, després de la llei que va aprovar França l'any 2016.
La necessitat d'un marc jurídic que garanteixi la defensa i la promoció de la qualitat de l'arquitectura i de l'entorn edificat s'ha fet encara més evident com a conseqüència de l'experiència viscuda amb la pandèmia de COVID-19. En aquest sentit, la futura Llei constata l'impacte directe que té el disseny de l'entorn construït en el dia a dia de les persones i, en conseqüència, planteja el reconeixement de l'arquitectura com un bé d'interès general i el deure dels poders públics de fomentar-la i difondre-la.
Amb aquesta Llei s'intensificaran els esforços per millorar el coneixement de l'arquitectura i del disseny urbanístic, i es fomentarà una major sensibilització i formació dels promotors i de la ciutadania respecte a la cultura arquitectònica. Per a això, la futura norma inclou dos nous òrgans: la Casa de l'Arquitectura i el Consell de Qualitat de l'Arquitectura. Igualment, l'avantprojecte estableix el marc jurídic necessari per potenciar la qualitat arquitectònica i la sostenibilitat en els procediments de contractació pública.
S'ha habilitat el tràmit d'audiència i informació pública al web del Ministeri amb l'objectiu d'aconseguir l'opinió de la ciutadania.
Descarrega l'avantprojecte de Llei de Qualitat de l'Arquitectura.
Fons Next Generation
La futura Llei de Qualitat de l'Arquitectura es configura com un instrument legislatiu que pot ajudar a consolidar el nou model de transició energètica, ecològica i d'evolució social impulsat pels fons europeus Next Generation. A més de conformar aquest marc, la Llei contempla algunes mesures necessàries per a la correcta implementació de la Component 2 del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (PRTR).
La Llei d'Arquitectura Catalana com a precedent
Com a precedent d'aquesta iniciativa normativa estatal es troba la Llei d'Arquitectura catalana, aprovada pel Parlament el 28 de juny de 2017. Es tracta del primer text legislatiu de l'Estat d'aquest tipus i el segon d'Europa, després de la llei que va aprovar França l'any 2016.
28/10/2021
CONTENIDORS D’ART: RCR Arquitectes, Garcés-De Seta-Bonet, Barozzi-Veiga
Imatge:
© Pep Sau
La Demarcació de Comarques Centrals del COAC, juntament amb ACVIC. Centre d’Arts Contemporànies, organitzen el cicle de conferències "Contenidors d’art", coordinat per l'arquitecte Ferran Blancafort.
Els actes de commemoració del 10è aniversari d’ACVIC. Centre d’Arts Contemporànies són una bona ocasió per parlar i debatre sobre els llocs de l’art, els contenidors on podem observar, viure i gaudir de les diverses manifestacions artístiques.
A través de tres conferències al voltant de tres espais significatius ens podrem endinsar en la configuració d’arquitectures que creen les atmosferes necessàries perquè el receptor, que és qui tanca el procés artístic, pugui gaudir d’una experiència enriquidora. Tres bons exemples d’arquitectura al servei de l’art.
Dimecres, 3 de novembre
MUSEU SOULAGES
Estudi RCR
Gilles Trégouët (París, França, 1974) és arquitecte per l’École d’Architecture de Bretagne. El 2016 va ser professor assistent del Visiting Studio de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Des de 2005 col·labora amb RCR Arquitectes i és coautor del Museu Soulages a Rodez, França. Enllaç per seguir la conferència en streaming
MUSEU SOULAGES
Estudi RCR
Gilles Trégouët (París, França, 1974) és arquitecte per l’École d’Architecture de Bretagne. El 2016 va ser professor assistent del Visiting Studio de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona. Des de 2005 col·labora amb RCR Arquitectes i és coautor del Museu Soulages a Rodez, França. Enllaç per seguir la conferència en streaming
Dimecres, 17 de novembre
MUSEU PICASSO DE BARCELONA, UN FRAGMENT DE CIUTAT
Estudi Garcés - De Seta - Bonet
Daria de Seta 20 anys d’experiència professional. Doctora en arquitectura amb una tesi en museografia. Convidada a diverses universitats europees, de 2009 a 2014 va ser professora de projectes a Ginebra (HEAD-HEPIA). Actualment és professora i coordinadora acadèmica de “Disseny d’espais” a Elisava de Barcelona. Jordi Garcés 40 anys d’experiència professional. Professor de projectes a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (de 1974 a 2015). Professor convidat o expert extern, de 1995 a 1996 a l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne. Membre de jurat a nombrosos premis i competicions. Enllaç per seguir la conferència en streaming
MUSEU PICASSO DE BARCELONA, UN FRAGMENT DE CIUTAT
Estudi Garcés - De Seta - Bonet
Daria de Seta 20 anys d’experiència professional. Doctora en arquitectura amb una tesi en museografia. Convidada a diverses universitats europees, de 2009 a 2014 va ser professora de projectes a Ginebra (HEAD-HEPIA). Actualment és professora i coordinadora acadèmica de “Disseny d’espais” a Elisava de Barcelona. Jordi Garcés 40 anys d’experiència professional. Professor de projectes a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (de 1974 a 2015). Professor convidat o expert extern, de 1995 a 1996 a l’École Polytechnique Fédérale de Lausanne. Membre de jurat a nombrosos premis i competicions. Enllaç per seguir la conferència en streaming
Dimecres, 24 de novembre
MUSÉE CANTONAL DES BEAUX-ARTS LAUSANNE
Estudi Barozzi - Veiga
Fabrizio Barozzi (1976)va estudiar arquitectura a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia i va completar els estudis acadèmics a la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Sevilla i a l’École d’Architecture de Paris La Villette. Des de l’inici de la seva carrera ha combinat l’activitat professional i acadèmica. Enllaç per seguir la conferència en streaming
MUSÉE CANTONAL DES BEAUX-ARTS LAUSANNE
Estudi Barozzi - Veiga
Fabrizio Barozzi (1976)va estudiar arquitectura a l’Istituto Universitario di Architettura di Venezia i va completar els estudis acadèmics a la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Sevilla i a l’École d’Architecture de Paris La Villette. Des de l’inici de la seva carrera ha combinat l’activitat professional i acadèmica. Enllaç per seguir la conferència en streaming
Les conferènciès tindran lloc a la Seu de Vic del Col·legi d’Arquitectes (Pl. Bisbe Oliba, 2) a les 19h. També es podrà seguir en streaming a través del canal YouTube de COAC.
Podeu consultar el programa complet aquí.
En marcha la Capitalidad Mundial de la Arquitectura de Barcelona 2026
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El 25 d'octubre, el Ayuntamiento de Barcelona, el Ministerio de Transportes, Movilidad y Agenda Urbana, la Generalidad de Cataluña, el CSCAE y el COAC han presentado en el Pabellón Mies van der Rohe la Capitalidad Mundial de la Arquitectura UIA-UNESCO de Barcelona 2026.
Las cinco instituciones impulsoras trabajan conjuntamente con el compromiso de que la ciudad aproveche el potencial del evento para convertirse en el epicentro mundial de la arquitectura desde hoy y en el futuro. Así, están avanzando en la concreción de las actuaciones para desempeñar e intensificar el papel de Barcelona como referente internacional desde ahora y más allá del 2026, cuando se celebrará el Congreso de la Unión internacional de Arquitectos (UIA) y la ciudad asumirá la Capitalidad Mundial del Arquitectura.
El objetivo es poner de relieve el importante papel que asumen la arquitectura, el urbanismo y el paisaje como instrumento eficaz para afrontar los retos contemporáneos y mejorar la vida de las personas, siendo este trabajo coordinado un ejemplo de cómo la arquitectura puede crear importantes vínculos y puntos de encuentro.
La capitalidad reconoce la calidad arquitectónica y urbanística de Barcelona, el cambio de modelo urbano que se está impulsando y el ecosistema del sector de la arquitectura existente en la ciudad. En este sentido, el programa de actividades y acciones que se desarrollarán desde ya será el reflejo de estos tres valores y del ejercicio diario que realizan la ciudad, las entidades y los vecinos para preservar y mejorar la calidad arquitectónica.
En su intervención, la decana del COAC, Assumpció Puig, ha destacado el "papel de la arquitectura como instrumento transformador", así como el papel de "Barcelona como referente en arquitectura, siendo una ciudad cívica con un modelo de espacio público que teje y potencia la inclusividad".
Primera actividad, festival de referencia internacional
El primer hito tendrá lugar en 2022 con la celebración del Festival de Arquitectura de Barcelona, que hará evolucionar la actual Semana de Arquitectura con perspectiva internacional y apelará a la ciudadanía, ámbito profesional y sectores como la cultura, la educación, el pensamiento y la ecología.
Además, cada año se incorporará una ciudad invitada de referencia para conocer e intercambiar conocimiento, experiencias e iniciativas y reflexionar y trabajar conjuntamente sobre nuevos retos arquitectónicos y urbanísticos.
En relación al programa de actividades, las administraciones ya están definiendo el proceso de organización y celebración de la capitalidad, que será colectivo y cooperativo y contará con el centenar de instituciones y entidades que forman parte del ecosistema de la arquitectura de Barcelona.
Las cinco instituciones impulsoras trabajan conjuntamente con el compromiso de que la ciudad aproveche el potencial del evento para convertirse en el epicentro mundial de la arquitectura desde hoy y en el futuro. Así, están avanzando en la concreción de las actuaciones para desempeñar e intensificar el papel de Barcelona como referente internacional desde ahora y más allá del 2026, cuando se celebrará el Congreso de la Unión internacional de Arquitectos (UIA) y la ciudad asumirá la Capitalidad Mundial del Arquitectura.
El objetivo es poner de relieve el importante papel que asumen la arquitectura, el urbanismo y el paisaje como instrumento eficaz para afrontar los retos contemporáneos y mejorar la vida de las personas, siendo este trabajo coordinado un ejemplo de cómo la arquitectura puede crear importantes vínculos y puntos de encuentro.
La capitalidad reconoce la calidad arquitectónica y urbanística de Barcelona, el cambio de modelo urbano que se está impulsando y el ecosistema del sector de la arquitectura existente en la ciudad. En este sentido, el programa de actividades y acciones que se desarrollarán desde ya será el reflejo de estos tres valores y del ejercicio diario que realizan la ciudad, las entidades y los vecinos para preservar y mejorar la calidad arquitectónica.
En su intervención, la decana del COAC, Assumpció Puig, ha destacado el "papel de la arquitectura como instrumento transformador", así como el papel de "Barcelona como referente en arquitectura, siendo una ciudad cívica con un modelo de espacio público que teje y potencia la inclusividad".
Primera actividad, festival de referencia internacional
El primer hito tendrá lugar en 2022 con la celebración del Festival de Arquitectura de Barcelona, que hará evolucionar la actual Semana de Arquitectura con perspectiva internacional y apelará a la ciudadanía, ámbito profesional y sectores como la cultura, la educación, el pensamiento y la ecología.
Además, cada año se incorporará una ciudad invitada de referencia para conocer e intercambiar conocimiento, experiencias e iniciativas y reflexionar y trabajar conjuntamente sobre nuevos retos arquitectónicos y urbanísticos.
En relación al programa de actividades, las administraciones ya están definiendo el proceso de organización y celebración de la capitalidad, que será colectivo y cooperativo y contará con el centenar de instituciones y entidades que forman parte del ecosistema de la arquitectura de Barcelona.
25/10/2021
El Govern aprova la modificació del decret d'energies renovables
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
S’ha publicat el Decret Llei 24/2021, de 26 d'octubre, d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades. Amb aquest text, que modifica el Decret Llei 16/2019 de mesures urgents per a l'emergència climàtica i la Llei 16/2017 de canvi climàtic, es fa una revisió de determinats aspectes que s’identifiquen com a problemàtics per tal d’afrontar amb garanties el repte del desplegament de les energies renovables.
Destaquen, entre d’altres, els següents aspectes:
- S'incorporen mesures per assolir un major consens amb el territori afavorint el diàleg social en la implantació de les instal·lacions d’energies renovables.
- Es prioritzen projectes on es tingui en compte la proximitat de la producció elèctrica als centres de consum.
- Es propicia la participació d’actors locals en la producció i distribució d’energia elèctrica, prioritzant projectes cooperatius, comunitaris, ciutadans i d’autoproducció.
- Es concreten els criteris aplicables per a l’ocupació del sòl, fent especial èmfasi en l’ordenació dels usos del sòl agrari, afavorint la compatibilitat de l’activitat agrària amb la de producció d’energies renovables, vetllant per la conservació de la biodiversitat, l’ordenació territorial i el desenvolupament sostenible del medi rural.
Així mateix, el Decret Llei incorpora mesures de simplificació administrativa per a les instal·lacions d’autoconsum:
- Se substitueix l’autorització administrativa per la declaració responsable en les instal·lacions d’autoconsum sense excedents situades sobre cobertes, pèrgoles o en parcel·les de sol urbà que disposin d’un dispositiu que no permeti l'abocament a xarxa.
- Es redueix la càrrega documental que requereixen les distribuïdores i comercialitzadores per compensar els excedents d’autoconsum en instal·lacions P<100 kW.
Ratificació del Parlament
Segons el procediment previst, caldrà que el Parlament de Catalunya ratifiqui el nou Decret Llei en el termini de 30 dies.
Més informació
Text íntegre del Decret Llei 24/2021, publicat al BOE del 27 d'octubre
Nota de premsa del Govern de la Generalitat de Catalunya
Destaquen, entre d’altres, els següents aspectes:
- S'incorporen mesures per assolir un major consens amb el territori afavorint el diàleg social en la implantació de les instal·lacions d’energies renovables.
- Es prioritzen projectes on es tingui en compte la proximitat de la producció elèctrica als centres de consum.
- Es propicia la participació d’actors locals en la producció i distribució d’energia elèctrica, prioritzant projectes cooperatius, comunitaris, ciutadans i d’autoproducció.
- Es concreten els criteris aplicables per a l’ocupació del sòl, fent especial èmfasi en l’ordenació dels usos del sòl agrari, afavorint la compatibilitat de l’activitat agrària amb la de producció d’energies renovables, vetllant per la conservació de la biodiversitat, l’ordenació territorial i el desenvolupament sostenible del medi rural.
Així mateix, el Decret Llei incorpora mesures de simplificació administrativa per a les instal·lacions d’autoconsum:
- Se substitueix l’autorització administrativa per la declaració responsable en les instal·lacions d’autoconsum sense excedents situades sobre cobertes, pèrgoles o en parcel·les de sol urbà que disposin d’un dispositiu que no permeti l'abocament a xarxa.
- Es redueix la càrrega documental que requereixen les distribuïdores i comercialitzadores per compensar els excedents d’autoconsum en instal·lacions P<100 kW.
Ratificació del Parlament
Segons el procediment previst, caldrà que el Parlament de Catalunya ratifiqui el nou Decret Llei en el termini de 30 dies.
Més informació
Text íntegre del Decret Llei 24/2021, publicat al BOE del 27 d'octubre
Nota de premsa del Govern de la Generalitat de Catalunya
27/10/2021