Propers Actes
Exposició col·lectiva d’Arquitectes Sèniors de Lleida
Exposició col·lectiva d...
Visita tècnica a la Biblioteca L’Alzina, de Palau-Solità...
Visita tècnica a la Biblioteca L...
Exposició: Elles il·lustren botànica
Exposició: Elles il·lustren...
Girona, temps de flors. Vestigi
Girona, temps de flors. Vestigi
Girona, temps de flors. Per tu, Rosa. Memòria sentida
Girona, temps de flors. Per tu,...
La Pia Almoina de Girona conmemora los 40 años de BCIN
El edificio de la Pia Almoina de Girona, sede de la Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC) desde el año 1979, celebra los 40 años de la declaración, por parte del Departamento de Cultura de la Generalitat de Cataluña, como Bien Cultural de Interés Nacional (BCIN), en la categoría de monumento histórico-artístico.
Para conmemorar la Declaración BCIN, la Demarcación de Girona del COAC está preparando una exposición permanente de la historia del edificio, desde sus orígenes, donde en época medieval acogió una institución benéfica fundada por Arnau de Escala en 1228 para dar limosna a los pobres; como Escuela Pia entre 1856 y 1972, periodo en el cual se realizó la reforma historicista de la fachada; y finalmente, desde 1973 como sede de la Demarcación de Girona del COAC, incluyendo el Instituto Catalán de Investigación en Patrimonio Cultural, la Asociación Girona Guide Services, y la cafetería-restaurante Bau Bar.
El edificio de la Pia Almoina de Girona (*)
El edificio consta de planta baja y tres pisos en el cuerpo lateral derecho (el más antiguo) y cuatro en el izquierdo. Este se creó a partir de un núcleo primitivo, situado al lado noroeste, que fue creciendo de manera orgánica, ampliándose con las sucesivas adquisiciones de casas vecinas.
Cabe remarcar el interés de las fachadas. La principal, formada por un gran menaje de sillares, presenta tres partes diferenciadas. En la planta baja, se abren dos puertas, la más grande con arco de medio punto y dovelas de grandes dimensiones, coronada por una escultura de la Virgen María. En los dos pisos siguientes hay pequeñas ventanas, las del primer piso con dos columnas y capiteles y, las del segundo, más sencillas, con una sola columna. La composición sigue el modelo de la arquitectura del gótico civil catalán, similar a la fachada de la calle Sant Honorat del Palacio de la Generalidad y la Casa de la Ciudad de Barcelona. El cuerpo superior mantiene un mismo tipo de apertura, aunque de menores dimensiones, y coronan el edificio unas almenas. La fachada este, fruto de una ampliación posterior, también ofrece tres cuerpos diferenciados, con un muro gótico inferior, una construcción intermedia renacentista y arcuaciones recientes bajo el tejado. La torre central articula y unifica los dos cuerpos laterales.
Con la instalación de las Escuelas Pias,en 1856, se adecuó el edificio a uso escolar gracias al proyecto de Miquel Madurell y Ríus. En este periodo, entre 1921 y 1926, es cuando el arquitecto Josep Danés restauró la fachada gótica del norte con criterios historicistas, modificando algunas aperturas y añadiendo el piso superior con las almenas. Este centro educativo permaneció en funcionamiento, exceptuando los tres años de la guerra civil, hasta el 1973.
El 1973, el COAC compró el edificio a las hermanas. Durante un breve periodo hubo una reflexión sobre la reforma que se tenía que llevar a cabo. Finalmente, entre 1973 y 1983 Jeroni Moner, Benet Cervera i Arcadi Pla rehabilitaron el edificio para convertirlo en la sede de la Demarcación de Girona del COAC. El proyecto es una muestra de intervención contemporánea en un edificio histórico íntimamente relacionado con el entorno al barrio viejo gerundense. La intervención que hicieron en la fachada del patio tiene un diseño geométrico, a base de volúmenes construidos en hierro y vidrio que se superponen a través de líneas ascendentes, una inclinada y la otra, vertical.
En 1983, y una vez terminadas las obras de cambio de uso, el COAC ha realizado varios proyectos para adaptar el edificio a los nuevos tiempos y a los servicios que ha incorporando, como la biblioteca, la sala de actos, el archivo histórico y el espacio social y cultural situado en la planta baja o, incluso, más recientemente, una reforma de la escalera para adaptarla a los nuevos criterios de eficiencia energética.
(*) Fuente: Fichas de investigación del Archivo Histórico del COAC a Giron
Es convoca la 20 edició dels Premis per a treballs de recerca d’estudiants de batxillerat de Girona
El Consell Social de la Universitat de Girona (UdG), amb la col·laboració de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), del Patronat Politècnica i de la Càtedra de Processos Industrials Sostenibles, convoca la 20a edició dels Premis a Treballs de Recerca d’Estudiants de Batxillerat amb l’objectiu de promoure la recerca entre els estudiants d'aquest nivell educatiu en totes les àrees de coneixement.
Igualment, amb el patrocini de dos centres adscrits a la UdG, s'inclouen en la convocatòria un premi d'arts visuals i escèniques, amb la col·laboració de l'Escola Universitària ERAM, i un altre de salut i esport, amb la col·laboració de l'Escola Universitària de la Salut i l'Esport (EUSES).
En aquests Premis s’hi poden presentar treballs de recerca de batxillerat corresponents al curs 2018-2019, elaborats per alumnes dels centres de secundària de les comarques gironines, del Maresme, d'Osona i del Vallès Oriental. No obstant això, els premis en la categoria de treballs de recerca sobre arquitectura, urbanisme i ciutat es restringeixen a treballs elaborats per alumnes pertanyents als centres de secundària de les Comarques de Girona.
Els treballs que resultin guanyadors obtindran els premis següents:
- Un ajut per l'import dels crèdits matriculats en el primer any d'alguna de les titulacions oficials ofertes per la UdG, per al curs acadèmic 2019-2020, fins a un màxim de 1.800 euros, en el cas que l'estudiant no tingui matrícula gratuïta, o una reducció equivalent al preu públic en la matrícula als centres adscrits a la UdG EUSES i Escola Universitària ERAM, exclusivament per a l’any acadèmic 2019-2020. Els alumnes que gaudeixin de matrícula gratuïta o de matrícula reduïda, podran destinar l’import sobrant del premi al cost de la matrícula per al curs 2020-2021.
- En el premi de la categoria d’innovació industrial patrocinat pel Patronat Politècnica, l’ajut serà per l’import dels crèdits matriculats en el primer any d’alguna de les titulacions oficials de l’EPS fins a un màxim de 2.000 €, en el cas que l’estudiant no tingui matrícula gratuïta.
- Un val per un import de 500 € per adquirir llibres, música i material educatiu o informàtic. Aquest import es distribuirà de la manera següent: 300 € per a l’autor o autors del treball, 100 € per al centre de secundària on s’ha dut a terme el treball i 100 € per al tutor del treball.
- La difusió d’aquests treballs.
En aquesta nova edició, els premis s’atorgaran per decisió de jurats específics integrats principalment per professors de la Universitat de Girona i dels centres adscrits EUSES, i Escola Universitària ERAM i per professors de batxillerat. Per al premi patrocinat pel Patronat Politècnica, el jurat estarà constituït per membres del Patronat. Per als treballs que aspirin al premi en l’àmbit d'arquitectura, urbanisme i ciutat, el jurat estarà constituït per membres de la Junta Directiva de la Demarcació de Girona del COAC. La Càtedra de Processos Industrials Sostenibles designarà el jurat del premi que atorga. Els jurats podran declarar deserts els premis als quals no s’hagin presentat treballs amb mèrits suficients.
El termini per presentar els treballs finalitza el 12 d’abril de 2019.
L’acte de lliurament dels premis tindrà lloc el 14 de juny de 2019.
La Pia Almoina de Girona commemora els 40 anys de BCIN
L’edifici de la Pia Almoina de Girona, seu de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) des de l’any 1979, celebra els 40 anys de la Declaració, per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monument historicoartístic.
Per a commemorar la Declaració BCIN, la Demarcació de Girona del COAC està preparant una exposició permanent de la història de l’edifici, des dels seus orígens, on a l’època medieval va acollir una institució benèfica fundada per Arnau d’Escala l’any 1228 per donar almoina als pobres; com a Escoles Pies entre 1856 i 1972, període quan es realitzà la reforma historicista de la façana; i finalment, des de 1973 com a seu de la Demarcació de Girona del COAC, incloent-hi l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, l’Associació Girona Guide Services, i la cafeteria-restaurant Bau Bar.
L’edifici de la Pia Almoina de Girona (*)
L’edifici consta de planta baixa i tres pisos en el cos lateral dret (el més antic) i quatre en l'esquerre. Aquest es va crear a partir d'un nucli primitiu, situat al cantó nord-oest, que va anar creixent de manera orgànica, tot ampliant-se amb les successives adquisicions de cases veïnes.
Cal remarcar l'interès de les façanes. La principal, formada per un gran parament de carreus, presenta tres parts diferenciades. A la planta baixa, s'obren dues portes, la més gran amb arc de mig punt i dovelles de grans dimensions, coronada per una escultura de la Mare de Déu. En els dos pisos següents hi ha petites finestres coronelles, les del primer amb dues columnes i capitells i, les del segon, més senzilles, amb una sola columna. La composició segueix el model de l'arquitectura del gòtic civil català, semblant a la façana del carrer Sant Honorat del Palau de la Generalitat i la Casa de la Ciutat de Barcelona. El cos superior manté un mateix tipus d'obertura, encara que de menors dimensions, i coronen l'edifici uns merlets. La façana est, fruit d'una ampliació posterior, també ofereix tres cossos diferenciats, amb un mur gòtic inferior, construcció intermèdia renaixentista i arcuacions recents sota el teulat. La torre central articula i unifica els dos cossos laterals.
Amb la instal·lació de les Escoles Pies, l’any 1856, s'adequà l'edifici a ús escolar gràcies al projecte de Miquel Madurell i Rius. En aquest període, entre 1921 i 1926, és quan l'arquitecte Josep Danés restaurà la façana gòtica del nord amb criteris historicistes, modificant algunes obertures i afegint el pis superior amb els merlets. Aquest centre educatiu va romandre en funcionament, exceptuant els tres anys de la guerra civil, fins al 1973.
El 1973, el COAC comprà l’edifici a les germanes. Durant un breu període va haver-hi una reflexió sobre la reforma que s’havia de dur a terme. Finalment, entre 1973 i 1983 Jeroni Moner, Benet Cervera i Arcadi Pla van rehabilitar l'edifici per convertir-lo en la seu de la Demarcació de Girona del COAC. El projecte és una mostra d'intervenció contemporània en un edifici històric íntimament relacionat amb l'entorn del barri vell gironí. La intervenció que van fer a la façana del pati té un disseny geomètric, a base de volums construïts en ferro i vidre que se superposen a través de línies ascendents, una inclinada i l’altra, vertical.
El 1983, i un cop acabades les obres de canvi d’ús, el COAC ha realitzat diversos projectes per adaptar l’edifici als nous temps i als serveis que ha anat incorporant, com la biblioteca, la sala d’actes, l’arxiu històric i l'espai social i cultural situat a la planta baixa o, fins i tot, més recentment, una reforma de l’escala per adaptar-la als nous criteris d’eficiència energètica.
(*) Font: Fitxes de recerca de l’Arxiu Històric del COAC a Girona.
El Álbum del arquitecto. Un ciclo dedicado a las relaciones entre fotografía y transmisión de significado
Podríamos definir el documento fotográfico como la intersección de la realidad con la interpretación que, con una cámara y en un instante, hace cada uno de nosotros. Aun así, en la actualidad, es una realidad fragmentada, con lugares que evolucionan y cambian rápidamente y con cambios que rompen, que impide la continuidad y donde es difícil compartir o transmitir experiencias, con estímulos constantes y señales mudos que absorben la atención, distraen, con transformaciones difíciles de asumir, casi siempre impuestas.
Siguiendo esta premisa, la primera de las exposiciones, con el título “Sigurd Lewerentz. 44 fotografías del viaje en Italia”, muestra una selección de instantáneos hechas por el arquitecto sueco durante el viaje que hizo a este país en 1909, y que actualmente las conserva el DM DigitaltMuseum.
Las otras exposiciones que se podrán ver en la sala de exposiciones durante 2019 son:
- - Leonardo Finotti. Rio de Janeiro, un photobook. Mayo - Julio 2019.
- - Clara. Qué veo? Mirar: observar con los ojos, tener cuidado. Fotografías de Clara Pardo. Septiembre – Noviembre 2019.
- - Laszlo Moholy-Nagy. Pintura, Fotografía, Film. Un libro de la Bauhaus. La descubierta de la fotografía. Homenaje a la Bauhaus en el centenario de su fundación. Diciembre 2019.