Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Fotografia en blanc i negre i vermell, que destaca les cortines col·locades a la plaça.

El projecte “Entre pòrtics i bambolines” guanya el concurs de la Catifa Vermella

Imatge: 
© Adriana Vázquez Balló

La proposta amb el lema “Entre pòrtics i bambolines” de l’arquitecta Adriana Vázquez Balló i els estudiants d’arquitectura Adrià Planas i Víctor Vázquez, ha estat la guanyadora del concurs, d'entre les 7 propostes que s'hi van presentar, per a l’adjudicació del disseny artístic i tècnic de la Catifa Vermella del Festival de Cinema de Girona que va convocar la Fundació Girona Film Festival, amb l’assessorament de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC).

Els autors expliquen la proposta com una cortina de color vermell carmesí, un únic element arquitectònic que resol tot el programa, ressaltant amb una nova pell arquitectònica els pòrtics de la plaça Independència. Les cortines evoquen el camp domèstic, però també aquells actes de representació que identifiquen el festival, propiciant un teló de fons integrador i confortable. Una cortina domèstica, una línia que tal com succeeix en una pel·lícula conté un inici (punt d’informació), una trama (photocall) i un desenllaç (entrada al cinema).

El Jurat del concurs format per Sílvia Musquera Felip, vocal de Cultura de la Demarcació de Girona del COAC; Narcís Reverendo Hospital, arquitecte i representant de la Demarcació de Girona del COAC; Lluís Valentí, director de la Fundació Girona Film Festival i Xavier Carrer de l’empresa d’Art & Dessign, van valorar de la proposta la seva adequació en l’entorn de la plaça Independència i l’ús d’un únic material -el teló de color vermell que a manera de cortines vesteix els arcs- per resoldre el fons i l’entrada de la Catifa Vermella. Alhora, el projecte utilitza un tòtem que conté el logotip del festival, que indica el punt d’entrada al recorregut que condueix a l’assistent fins als Cinemes Albéniz. El Jurat també valora la proposta arquitectònica de mínims que permet conviure amb els usos de la plaça durant el dia i resol l’escenari i la imatge del festival durant les set nits.

Catifa Vermella: característiques de la proposta
El concurs proposava realitzar la instal·lació de la Catifa Vermella que consistia en resoldre l’entrada als Cinemes Albéniz des de la plaça de la independència, i que havia de ser capaç de generar un impacte visual a l’altura dels esdeveniments relacionats amb el món de glamur del cinema.

El projecte havia d’incloure:
- Un o diversos tòtems amb el logotip del festival.
- Una porta d’entrada a la Catifa Vermella des d’on s’iniciés el recorregut cap a l’interior del cinema.
- Un punt d’informació per acreditacions i venda d’entades.
- Un Photocall.
- La Catifa Vermella, el recorregut per on circularien els artistes.

Festival de Cinema de Girona
El Festival de Cinema de Girona és un congrés internacional de talent que genera el camí de totes les Arts cap al seu públic i el seu mercat, amb una repercussió a tot el món.

Va arrencar el 1989, on un grup de joves gironins va posar les seves pel·lícules a la pantalla, amb la necessitat de compartir les seves creacions artístiques. Aquell esdeveniment ha donat lloc a un Festival de cinema, pioner a Catalunya en la categoria "B", que atrau  talent de 130 països del món.

Amb tres dècades de tradició, el Festival de cinema de Girona, és un esdeveniment on els artistes estrenen la seva obra, debaten la creació, fan mercat, contactes, intercanvis, i paral·lelament, festes, espectacles i música. Tanmateix el Festival s’adreça al públic de Girona.

9/07/2018
Tornar
Imatge: 
© Pexels

Curs online sobre la nova normativa de protecció de dades

Amb el nou Reglament General de Protecció de Dades (RGPD), que es va començar a aplicar el 25 de maig, arriben noves obligacions, com la d’obtenir un consentiment clar i informat per a cada ús de les dades personals o la d’indicar de forma clara el nom de l’organització —i els tercers— que utilitzaran aquestes dades.

Els arquitectes que exerceixen professionalment han de complir amb el RGPD (contingut exclusiu per a col·legiats) i tenir presents els seus principis. És per això que l’Escola Sert ofereix un nou curs online, del 17 de setembre al 8 d’octubre, en format mobile learning.

L’objectiu
La formació et permetrà conèixer en detall les novetats del RGPD i com aplicar-lo correctament en la teva pràctica professional. També s’identificaran els drets dels ciutadans en relació a les dades i les obligacions que tenen les empreses, entre d’altres, per tal que el tractament de dades personals sigui compatible amb el respecte de la intimitat i la privacitat de les persones.

Metodologia
Aquesta formació es realitzarà a través del mòbil. Els continguts constaran de material didàctic en petites píndoles gamificades i recursos interactius que s’aniran alliberant de forma diària en el teu dispositiu mòbil. Aquest material es presentarà en esquemes, textos i vídeos de curta durada i estarà disponible en català i castellà.

Durant el curs es mantindrà una avaluació continuada, també a través del dispositiu mòbil, que constarà de diferents preguntes de consolidació sobre els continguts més rellevants de la formació.
PDF version

Síntesis Arquitectòniques “El Hotel de mar de J. A. Coderch”

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El viernes 13 de julio (19 h), a la sede de la Delegación de la Alt Empordà del COAC, tendrá lugar la última de las conferencias del ciclo SínTESIS Arquitectónicas de este año. La presentación irá a cargo de Joan Alfós, doctor arquitecto por la Universidad Politécnica de Cataluña en 2016, con la tesis “El Hotel de mar de J. A. Coderch”.

La charla pretende dibujar el modelo de hotel de mar imaginado por José Antonio Coderch a inicios del turismo de masas en España, un periodo de transición entre los pequeños y tradicionales alojamientos familiares que salpican nuestra costa y los grandes hoteles turísticos de sociedades mercantiles que la transformaron. Estos alojamientos de nueva planta, que crecieron exponencialmente con el Plan Nacional de Estabilización de 1959, construyeron el paisaje mediterráneo, lo cual generó un rechazo social similar al que produjo en Coderch su único hotel construido, siempre he considerado que el Hotel de Mar no valíanada. [...] para mí se la peor obra”.

El autor de la tesi doctoral explica que buscando las razones de su insatisfacción frente a una de sus obras más divulgadas, un referente ineludible en publicaciones de arquitectura hotelera, vemos que el Hotel de Mar es la última obra de un proceso que se inicia con sus desconocidos proyectos hoteleros de Sitges y continúa con su obra más exitosa, Torre Valentina. El análisis de los proyectos del proceso, basada en su praxis de reelaboració de obras anteriores -populares o propias-, muestra una serie de preocupaciones repetidas que están detrás de sus propuestas, invariables que nos permiten trazar la imagen de su hotel ideal. Este modelo imaginado por Coderch se aleja del paradigma de hotel turístico, de los Hilton Internacional de la década de los cincuenta, productos de consumo de la industria americana que colonizaron el Caribe, el Mediterráneo, las publicaciones especializadas y se convirtieron en un modelo referencial de los promotores turísticos del desarrollismo franquista.
PDF version

Síntesis Arquitectòniques “L’Hotel de mar de J. A. Coderch”

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El divendres 13 de juliol (19 h), a la seu de la Delegació de l’Alt Empordà del COAC, tindrà lloc la darrera de les conferències del cicle SínTESIS Arquitectòniques d’aquest any. La presentació anirà a càrrec de Joan Alfós, doctor arquitecte per la Universitat Politècnica de Catalunya el 2016, amb la tesi “L’Hotel de mar de J. A. Coderch”.


La xerrada pretén dibuixar el model d'hotel de mar imaginat per José Antonio Coderch a inicis del turisme de masses a Espanya, un període de transició entre els petits i tradicionals allotjaments familiars que esquitxen la nostra costa i els grans hotels turístics de societats mercantils que la van transformar. Aquests allotjaments de nova planta, que van créixer exponencialment amb el Plan Nacional de Estabilización de 1959, van construir el paisatge mediterrani, la qual cosa va generar un rebuig social similar al que va produir en Coderch el seu únic hotel construït, “siempre he considerado que el Hotel de Mar no valía nada. [...] para mí es la peor obra”.

L’autor de la testi doctoral explica que buscant les raons de la seva insatisfacció enfront d'una de les seves obres més divulgades, un referent ineludible en publicacions d'arquitectura hotelera, veiem que l'Hotel de Mar és l'última obra d'un procés que s'inicia amb els seus desconeguts projectes hotelers de Sitges i continua amb la seva obra més reeixida, Torre Valentina. L'anàlisi dels projectes del procés, basada en la seva praxi de reelaboració d'obres anteriors -populars o pròpies-, mostra una sèrie de preocupacions repetides que estan darrere de les seves propostes, invariables que ens permeten traçar la imatge del seu hotel ideal. Aquest model imaginat per Coderch s’allunya del paradigma d'hotel turístic, dels Hilton Internacional de la dècada dels cinquanta, productes de consum de la indústria americana que van colonitzar el Carib, el Mediterrani, les publicacions especialitzades i es van convertir en un model referencial dels promotors turístics del desenvolupisme franquista.

PDF version

Pàgines