L’edifici de la Pia Almoina de Girona, seu de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) des de l’any 1979, celebra els 40 anys de la Declaració, per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monument historicoartístic. 

Per a commemorar la Declaració BCIN, la Demarcació de Girona del COAC està preparant una exposició permanent de la història de l’edifici, des dels seus orígens, on a l’època medieval va acollir una institució benèfica fundada per Arnau d’Escala l’any 1228 per donar almoina als pobres; com a Escoles Pies entre 1856 i 1972, període quan es realitzà la reforma historicista de la façana; i finalment, des de 1973 com a seu de la Demarcació de Girona del COAC, incloent-hi l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, l’Associació Girona Guide Services, i la cafeteria-restaurant Bau Bar. 

L’edifici de la Pia Almoina de Girona (*)
L’edifici consta de planta baixa i tres pisos en el cos lateral dret (el més antic) i quatre en l'esquerre. Aquest es va crear a partir d'un nucli primitiu, situat al cantó nord-oest, que va anar creixent de manera orgànica, tot ampliant-se amb les successives adquisicions de cases veïnes.

Cal remarcar l'interès de les façanes. La principal, formada per un gran parament de carreus, presenta tres parts diferenciades. A la planta baixa, s'obren dues portes, la més gran amb arc de mig punt i dovelles de grans dimensions, coronada per una escultura de la Mare de Déu. En els dos pisos següents hi ha petites finestres coronelles, les del primer amb dues columnes i capitells i, les del segon, més senzilles, amb una sola columna. La composició segueix el model de l'arquitectura del gòtic civil català, semblant a la façana del carrer Sant Honorat del Palau de la Generalitat i la Casa de la Ciutat de Barcelona. El cos superior manté un mateix tipus d'obertura, encara que de menors dimensions, i coronen l'edifici uns merlets. La façana est, fruit d'una ampliació posterior, també ofereix tres cossos diferenciats, amb un mur gòtic inferior, construcció intermèdia renaixentista i arcuacions recents sota el teulat. La torre central articula i unifica els dos cossos laterals.

Amb la instal·lació de les Escoles Pies, l’any 1856, s'adequà l'edifici a ús escolar gràcies al projecte de Miquel Madurell i Rius. En aquest període, entre 1921 i 1926, és quan l'arquitecte Josep Danés restaurà la façana gòtica del nord amb criteris historicistes, modificant algunes obertures i afegint el pis superior amb els merlets. Aquest centre educatiu va romandre en funcionament, exceptuant els tres anys de la guerra civil, fins al 1973.

El 1973, el COAC comprà l’edifici a les germanes. Durant un breu període va haver-hi una reflexió sobre la reforma que s’havia de dur a terme. Finalment, entre 1973 i 1983 Jeroni Moner, Benet Cervera i Arcadi Pla van rehabilitar l'edifici per convertir-lo en la seu de la Demarcació de Girona del COAC. El projecte és una mostra d'intervenció contemporània en un edifici històric íntimament relacionat amb l'entorn del barri vell gironí. La intervenció que van fer a la façana del pati té un disseny geomètric, a base de volums construïts en ferro i vidre que se superposen a través de línies ascendents, una inclinada i l’altra, vertical.

El 1983, i un cop acabades les obres de canvi d’ús, el COAC ha realitzat diversos projectes per adaptar l’edifici als nous temps i als serveis que ha anat incorporant, com la biblioteca, la sala d’actes, l’arxiu històric i l'espai social i cultural situat a la planta baixa o, fins i tot, més recentment, una reforma de l’escala per adaptar-la als nous criteris d’eficiència energètica.

(*) Font: Fitxes de recerca de l’Arxiu Històric del COAC a Girona.