Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
La Pia Almoina de Girona commemora els 40 anys de BCIN

La Pia Almoina de Girona commemora els 40 anys de BCIN

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

L’edifici de la Pia Almoina de Girona, seu de la Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) des de l’any 1979, celebra els 40 anys de la Declaració, per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de monument historicoartístic. 

Per a commemorar la Declaració BCIN, la Demarcació de Girona del COAC està preparant una exposició permanent de la història de l’edifici, des dels seus orígens, on a l’època medieval va acollir una institució benèfica fundada per Arnau d’Escala l’any 1228 per donar almoina als pobres; com a Escoles Pies entre 1856 i 1972, període quan es realitzà la reforma historicista de la façana; i finalment, des de 1973 com a seu de la Demarcació de Girona del COAC, incloent-hi l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural, l’Associació Girona Guide Services, i la cafeteria-restaurant Bau Bar. 

L’edifici de la Pia Almoina de Girona (*)
L’edifici consta de planta baixa i tres pisos en el cos lateral dret (el més antic) i quatre en l'esquerre. Aquest es va crear a partir d'un nucli primitiu, situat al cantó nord-oest, que va anar creixent de manera orgànica, tot ampliant-se amb les successives adquisicions de cases veïnes.

Cal remarcar l'interès de les façanes. La principal, formada per un gran parament de carreus, presenta tres parts diferenciades. A la planta baixa, s'obren dues portes, la més gran amb arc de mig punt i dovelles de grans dimensions, coronada per una escultura de la Mare de Déu. En els dos pisos següents hi ha petites finestres coronelles, les del primer amb dues columnes i capitells i, les del segon, més senzilles, amb una sola columna. La composició segueix el model de l'arquitectura del gòtic civil català, semblant a la façana del carrer Sant Honorat del Palau de la Generalitat i la Casa de la Ciutat de Barcelona. El cos superior manté un mateix tipus d'obertura, encara que de menors dimensions, i coronen l'edifici uns merlets. La façana est, fruit d'una ampliació posterior, també ofereix tres cossos diferenciats, amb un mur gòtic inferior, construcció intermèdia renaixentista i arcuacions recents sota el teulat. La torre central articula i unifica els dos cossos laterals.

Amb la instal·lació de les Escoles Pies, l’any 1856, s'adequà l'edifici a ús escolar gràcies al projecte de Miquel Madurell i Rius. En aquest període, entre 1921 i 1926, és quan l'arquitecte Josep Danés restaurà la façana gòtica del nord amb criteris historicistes, modificant algunes obertures i afegint el pis superior amb els merlets. Aquest centre educatiu va romandre en funcionament, exceptuant els tres anys de la guerra civil, fins al 1973.

El 1973, el COAC comprà l’edifici a les germanes. Durant un breu període va haver-hi una reflexió sobre la reforma que s’havia de dur a terme. Finalment, entre 1973 i 1983 Jeroni Moner, Benet Cervera i Arcadi Pla van rehabilitar l'edifici per convertir-lo en la seu de la Demarcació de Girona del COAC. El projecte és una mostra d'intervenció contemporània en un edifici històric íntimament relacionat amb l'entorn del barri vell gironí. La intervenció que van fer a la façana del pati té un disseny geomètric, a base de volums construïts en ferro i vidre que se superposen a través de línies ascendents, una inclinada i l’altra, vertical.

El 1983, i un cop acabades les obres de canvi d’ús, el COAC ha realitzat diversos projectes per adaptar l’edifici als nous temps i als serveis que ha anat incorporant, com la biblioteca, la sala d’actes, l’arxiu històric i l'espai social i cultural situat a la planta baixa o, fins i tot, més recentment, una reforma de l’escala per adaptar-la als nous criteris d’eficiència energètica.

(*) Font: Fitxes de recerca de l’Arxiu Històric del COAC a Girona.

11/02/2019
Tornar

El Álbum del arquitecto. Un ciclo dedicado a las relaciones entre fotografía y transmisión de significado

Imatge: 
© DM DigitaltMuseum
La Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC) inicia este mes de febrero el ciclo "El Álbum del arquitecto", dedicado a la fotografía.

Podríamos definir el documento fotográfico como la intersección de la realidad con la interpretación que, con una cámara y en un instante, hace cada uno de nosotros. Aun así, en la actualidad, es una realidad fragmentada, con lugares que evolucionan y cambian rápidamente y con cambios que rompen, que impide la continuidad y donde es difícil compartir o transmitir experiencias, con estímulos constantes y señales mudos que absorben la atención, distraen, con transformaciones difíciles de asumir, casi siempre impuestas. 

Siguiendo esta premisa, la primera de las exposiciones, con el título Sigurd Lewerentz. 44 fotografías del viaje en Italia”, muestra una selección de instantáneos hechas por el arquitecto sueco durante el viaje que hizo a este país en 1909, y que actualmente las conserva el DM DigitaltMuseum.

Las otras exposiciones que se podrán ver en la sala de exposiciones durante 2019 son:

  • -  Leonardo Finotti. Rio de Janeiro, un photobook. Mayo - Julio 2019.
  • - Clara. Qué veo? Mirar: observar con los ojos, tener cuidado. Fotografías de Clara Pardo. Septiembre – Noviembre 2019.
  • - Laszlo Moholy-Nagy. Pintura, Fotografía, Film. Un libro de la Bauhaus. La descubierta de la fotografía. Homenaje a la Bauhaus en el centenario de su fundación. Diciembre 2019.
Este conjunto de exposiciones pretende ser una reflexión sobre las relaciones que se pueden establecer entre fotografía y transmisión de significados, y sobre como la realidad se presenta a la mirada.
11/02/2019
Tornar

L’Àlbum de l’arquitecte. Un cicle dedicat a les relacions entre fotografia i transmissió de significats

Imatge: 
© DM DigitaltMuseum
La Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) inicia aquest mes de febrer, un nou cicle d'exposicions dedicat a la fotografia amb el nom de: L'Àlbum de l'arquitecte, que es durà a terme durant els pròxims dos anys.
 

Podríem definir el document fotogràfic com la intersecció de la realitat amb la interpretació que, amb una càmera i en un instant donat, en fa cadascú. Tanmateix avui dia, una realitat fragmentada, amb llocs que evolucionen i canvien ràpidament i amb canvis que trenquen, que impedeix la continuïtat i on es fa difícil compartir o transmetre experiències, amb estímuls constants de tota mena i senyals mudes que absorbeixen l’atenció i distreuen i transformacions difícils d’assumir, gairebé sempre imposades. 

Seguint aquesta premissa, la primera de les exposicions, sota el títolSigurd Lewerentz. 44 fotografies del viatge a Itàlia”, mostra una selecció d’instantànies fetes per l’arquitecte suec durant el viatge que va fer a aquest país l’any 1909, i que actualment les conserva el DM DigitaltMuseum.

Les altres exposicions tancades, i que es podran veure a la sala d’exposicions La Cova durant el 2019, són:

  • - Leonardo Finotti. Rio de Janeiro, un photobook. Maig - Juliol 2019.
  • - Clara Pardo. Què veig? Mirar: observar amb els ulls, anar amb compte. Setembre - Novembre 2019.
  • - Laszlo Moholy-Nagy. Pintura, Fotografia, Film. Un llibre de la Bauhaus. La descoberta de la fotografia. Homenatge a la Bauhaus en el centenari de la seva fundació. Desembre 2019

Aquest conjunt d’exposicions vol ser una reflexió sobre les relacions que es poden establir entre fotografia i transmissió de significats, i sobre com la realitat es presenta a la mirada.

11/02/2019
Tornar

Exposición “Sigurd Lewerentz. 44 fotografías del viaje a Italia”

Imatge: 
© DM DigitaltMuseum
Conferencia inaugural a cargo del filósofo Xavier Antich.

El próximo 14 de febrero, a las 19.30 h, se inaugura en la sala de exposiciones de La Cova de la Demarcación de Girona del Colegio de Arquitectos de Cataluña (COAC) la primera exposición del ciclo El Álbum del arquitecto, bajo el título Sigurd Lewerentz. 44 fotografías del viaje a Italia”. 

La muestra recoge una selección de 44 instantáneas del archivo personal del arquitecto procedentes del DM DigitaltMuseum, hechas durante el viaje que hizo hasta Italia en 1909. 

Casi en el mismo momento que Lewerentz viaja a Italia, entre 1902 y 1908, Franz Xaver Kappus mantiene correspondencia con el poeta austríaco Rainer Maria Rilke y si no fuera porque las “Cartas a un joven poeta” no se publicaron hasta el 1929, se podría afirmar que Lewerentz las había leído y se esforzaba a seguir al pie de la letra los consejos del poeta. Estas cartas hablan de silencio, de profundidad, de tristeza, de alegría, de creación artística, de las obras de arte y también de la soledad. Como escribe Rilke: “Hay que conseguir ir hacia unomismo y durante horas y horas no encontrarse con nadie. Restar sol como cuando se era niño (...)”. 

La soledad y el silencio también parecen ser los rasgos característicos que mejor definen a Lewerentz. La crítica lo ha denominado nórdico solitario, arquitecto silencioso, subterráneo, aislado... una persona de trato difícil, a menudo cerrado en él mismo, obstinado, obsesivo. 

En estas cuarenta fotografías que podréis ver hasta el 11 de marzo, encontraréis algunas de las preguntas que un joven arquitecto vivió al inicio de su camino.

Del 14 de febrero al 11 de marzo de 2019

Pàgines