Visita tècnica Sincrotró Alba a Cerdanyola del Vallès
La Intercol·legial Tècnica del Vallès organitza, el dijous 12 de juny a les 12 h, una visita guiada a les instal·lacions del Sincrotró ALBA, a Cerdanyola del Vallès. El guiatge anirà a càrrec de Carles Colldelram, enginyer industrial i Transversal Section Head-Engineering Division del Sincrotró ALBA.
La visita començarà amb la presentació del Centre amb un breu vídeo i continuarà fent un recorregut per les instal·lacions. Coneixerem l'exterior de l'accelerador de partícules, les seves aplicacions científiques i les línies de llum, on es fa la recerca bàsica per la qual es requereix un Sincrotró.
Ja a l’àrea experimental visitarem el bunker de l'accelerador, les diferents estacions experimentals així com les instal·lacions i equipaments científics i tècnics, per conèixer els principis bàsics de la física en què es basa el seu funcionament, des de les principals solucions tecnològiques que fan possible el sincrotró, diferents àmbits de l'enginyeria, de les infraestructures i de les mecàniques d'alta precisió.
L'ALBA és el primer laboratori de llum de sincrotró que es va construir al sud-oest d'Europa i és la instal·lació científica més gran i més complexa mai feta al país. Aquesta important infraestructura és un punt d'atracció de talent i té un efecte catalitzador sobre la competitivitat de la comunitat científica i empresarial de la seva àrea d'influència, atès que permet generar coneixements i serveis innovadors a nivell mundial. Tant per la seva dimensió com pel fet de ser el primer existent a Espanya, el Sincrotró ALBA consolida Catalunya com un dels centres de recerca líders d'Europa.
Si voleu inscriure-us complimenteu el següent formulari d'inscripció
Activitat gratuïta
Places limitades
Taula Rodona sobre l’Arquitecte Lluís Muncunill
Ahir, dimecres 7 de maig, la Delegació del Vallès del COAC va organitzar una Taula rodona sobre l’arquitecte Lluís Muncunill. Aquesta activitat, emmarcada en el seguit d’actes de la Fira Modernista de Terrassa d'enguany, va tenir lloc a la Masia Freixa de Terrassa, espai en el qual la Delegació del Vallès ha organitzat l’exposició ‘Muncunill portes endins’.
La taula rodona, moderada per l’arquitecta i i comissària de l’exposició ‘Muncunill portes endins’, Marta Peralta, va resultar molt interessant per l’alt nivell expositiu dels seus participants. Els arquitectes Hubertus Pöppinghaus i Lluís Rambla van basar les seves aportacions en criteris tècnics de la trajectòria professional de Lluís Muncunill, mentre que la catedràtica del Departament d'Història de l'Art de la UB, Mireia Freixa, i l’historiador i exdirector del Museu de Terrassa, Domènec Ferran, van aportar el seu talent en la visió més historicista de l’arquitecte.
Els assistents a l’acte, amb la sala plena a vessar, van poder gaudir d’una taula rodona molt enriquidora i amb alt nivell expositiu per part dels ponents. Va quedar palesa, un cop més, l’admiració que sent la ciutadania de Terrassa per l’arquitecte Muncunill, que va deixar múltiples obres que han enriquit el patrimoni artístic de la ciutat.
Visita tècnica: Escola de Boxa La Cubierta, de Badia del Vallès
El guiatge anirà a càrrec de l'arquitecte Daniel Serrano, autor del projecte, antic arquitecte municipal i fundador i soci de l'estudi d'arquitectura Rodal. Arquitectura - Consultoria.
“La Cubierta” és un projecte que parteix de la necessitat de donar unes condicions espaials mínimes a una activitat amb molta demanda al municipi on es troba i, per aconseguir-ho, ho fa a través de la reinterpretació d'un espai preexistent en desús. Tal com va definir el jurat de la 9a Mostra d'Arquitectura del Vallès, “demostra de manera excepcional com una intervenció arquitectònica mínima, basada en la lectura adequada de l’espai disponible, pot transformar un lloc de manera profunda, canviant completament la seva configuració i percepció, a força d'aprofitar totes les característiques arquitectòniques que oferia un ús anterior i d’aplicar-les al destí final.”
Es tracta, doncs, de la relectura del patrimoni d’un escenari perifèric postindustrial i del disseny i execució d'obra de manera col·lectiva i participada, replantejant el valor d’ús d’un espai abandonat. En aquest sentit, el projecte parteix de la voluntat de reconfigurar l’espai d’una manera antinostàlgica en l'àmbit compositiu però respectuosa amb l'essència del lloc, que ve definida per les interaccions socials que s’hi produïen durant la seva primera vida i que se segueixen produint el dia d'avui després de la seva transformació.
Durant la visita es podrà comprovar l'evolució de l'espai durant els més de dos anys de funcionament que ha tingut, observant l'apropiació del lloc per part dels usuaris i la seva transformació adaptant-se a les seves necessitats.
Si voleu inscriure-us complimenteu el formulari d'inscripció.
Activitat gratuïta
Places limitades
L'erradicació de l'amiant: una urgència sense pressupost
La retirada de l’amiant continua sent una de les assignatures pendents a Catalunya. Malgrat els esforços institucionals i la creixent consciència ciutadana sobre els seus efectes nocius per a la salut, les ajudes econòmiques per a la seva eliminació s’esgoten massa ràpidament, deixant milers de propietaris i comunitats de veïns sense solució.
Una mostra d'això han estat les subvencions per a la retirada d’amiant de 2025, amb l’exhauriment del pressupost de 8 milions d’euros anticipadament davant l’enorme demanda.
Aquesta situació posa de manifest dues qüestions importants: d’una banda, la necessitat urgent d’una planificació a llarg termini amb una dotació pressupostària adequada i sostenible en el temps, i de l’altra, el risc que suposa retardar la retirada de l’amiant.
El volum d’amiant a Catalunya
La Unió Europea treballa en la retirada d’amiant abans del 2032, i la Generalitat compta amb un full de ruta a través del Pla Nacional per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya 2023-2032.
Segons les estimacions de l’Institut Cartogràfic, a Catalunya hi ha més de 4 milions de tones d’amiant presents en teulades. Però sobre dipòsits, baixants o jardineres, o bé com a aïllament tèrmic i acústic o tuberies d’aigua potable i sanejament no hi ha dades exactes, per això, des de la nostra experiència i coneixement del territori, creiem que la xifra real supera àmpliament aquestes xifres.
Per tant la pregunta que cal fer-se és si amb les subvencions clarament insuficients que es proposen d’aquí fins al 2031 en tindrem suficient per erradicar l’amiant a Catalunya, i sembla que la resposta és que no, i fins i tot que clarament no.
Cal recordar que l’exposició a les fibres d’amiant pot causar greus malalties respiratòries, com l’asbestosi, el mesotelioma i altres tipus de càncer amb una alta taxa de mortalitat. Aquests riscos per a la salut pública han de ser una prioritat a l’hora de definir les polítiques públiques. I si parlem de salut pública, sobta seguir veient encara escoles amb teulades de fibrociment amb presència d’amiant.
La iniciativa municipal contra l’amiant al Vallès
El 18 de febrer d’enguany, l’Ajuntament de Terrassa va crear la Taula d’Erradicació de l’Amiant, una iniciativa molt benvinguda, formada per representants de l’Ajuntament de Terrassa, col·legis professionals i agents econòmics i socials, com la Federació d’Associacions Veïnals de Catalunya (FAVT), el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el Col·legi d’Arquitectura Tècnica de Barcelona (CATEB), el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, el Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, la patronal CECOT i la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa. Aquesta taula treballa per coordinar esforços en la retirada d’amiant a la ciutat, iniciativa que aplaudim i compartim.
Per tant, Terrassa, la ciutat més gran del Vallès i la segona de Catalunya amb major presència d’amiant, ja compta amb un cens que quantifica les cobertes amb presència d’amiant al terme municipal. Aquest cens, elaborat per una empresa externa amb l'ús de tecnologies de teledetecció, ha revelat que el 30% de les construccions privades i el 12% de les públiques contenen aquest material. Les dades de Sabadell són molt similars.
La distribució d’aquest material es pot consultar en un mapa interactiu elaborat per l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), que utilitza tècniques de teledetecció i intel·ligència artificial per obtenir dades precises.
Conscienciació ciutadana
Pel que fa a la tramitació de les ajudes, els arquitectes valorem positivament el procés. La sol·licitud d’ajudes és senzilla, els formularis són clars i entenedors, i la resposta per part de les administracions és ràpida, facilitant la tasca a tots els agents implicats. En aquest cas no existeix aquella càrrega burocràtica omnipresent a tot arreu. Però no hi ha prou pressupost per la gravetat de l'enorme presència d'amiant que encara hi ha a Terrassa.
Això no treu que es necessita una forta campanya de conscienciació ciutadana. Però clarament, si com a tècnics volem influir en la salut de la ciutadania, cal que la conscienciació sigui efectiva sobre els ciutadans, sense alarmismes, però prioritzant clarament la retirada sempre que sigui possible. Això, evidentment, ha de venir acompanyat d’una clara intenció política, amb polítiques de subvenció realment adequades al volum del problema, que sembla que, de moment, és on estem clarament diferenciats entre tècnics i administració.
En resum, les subvencions per a la retirada de l’amiant funcionen, per tant continuem, però premem l’accelerador per arribar a complir l'objectiu europeu d’erradicació total de l’amiant el 2028 als edificis públics i el 2032 a la resta d'espais! Continuem ja, l’amiant no pot esperar. La salut dels ciutadans tampoc.
Delegació del Vallès