Lluís Rambla i Amat, Medalla d’Honor de la Ciutat de Terrassa
Aquest dimarts 15 de juliol, se li va concedir a la Sala de Plens de l’Ajuntament. L’alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, va lloar la seva figura, entregant-li el màxim reconeixement de la ciutat per la seva trajectòria i la seva vida lligada a l’activisme multidisciplinari promocionant Terrassa.
Lluís Rambla va centrar bona part del seu discurs a recordar la seva trajectòria al Grup d’Arquitectes de Terrassa, el GAT, durant la dècada dels 70, nascut per la necessitat de protegir l’enderroc i l’oblit d’edificis emblemàtics de la ciutat, fet definit pel propi Lluís com a "terrorisme arquitectònic". L’acció més destacada va ser l’impuls per salvar el Vapor Aymerich Amat i Jover de l’enderroc per fer-hi pisos (actual Mnactec).
L’alcalde de la ciutat va concloure l’acte recordant que "concedir una Medalla d’Honor implica tanta responsabilitat com rebre-la" i va destacar que Lluís "ha portat aires de progrés, justícia, cultura, respecte i convivència".
Com no podia ser d’altra manera, la tarda va acabar amb una invitació a una copa de cava a la Jazz Cava de Terrassa, a càrrec de Rambla.
Notícia Canal Terrassa
Visita a la Torre Roja de Sant Pere de Vilamajor
Des de la Intercol·legial Tècnica del Vallès es va organitzar, el dissabte 5 de juliol, una visita a la Torre Roja de Sant Pere de Vilamajor, un viatge en el temps. Una trentena d’assistents van poder gaudir d’aquesta joia del patrimoni romànic, recentment restaurada.
Una torre amb història
Construïda al segle XI, la Torre Roja va formar part del castell de Vilamajor, servint com a torre mestra i punt estratègic de defensa del territori. Amb el temps, la seva funció va canviar i es va convertir en el campanar de l’església parroquial de Sant Pere de Vilamajor. La seva estructura quadrada, de 6x6 metres i una alçada de 25 metres, es manté com un exemple excepcional de l'arquitectura romànica.
Una restauració per preservar el patrimoni
El projecte de restauració, liderat per la Diputació de Barcelona i l’empresa REHATEC, ha tingut com a objectiu principal la conservació i consolidació estructural de la torre. Entre les intervencions realitzades, destaquen:
· La neteja i restauració de les parets exteriors de pedra arenisca vermellosa.
· La rehabilitació de l’escala interior per millorar l’accessibilitat.
· La renovació de les finestres geminades i altres elements arquitectònics.
· La modernització de les instal·lacions elèctriques i del sistema d'il·luminació.
Ponents:
· Higini Herrero, arquitecte i coordinador del Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor.
· Moisès Morante, director de Producció REHATEC.
· Eduard Píriz, arqueòleg i arquitecte tècnic.
· Sebastià Pujol, arquitecte tècnic municipal de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.
9a Mostra d’Arquitectura del Vallès a Rubí
L’exposició de la 9a Mostra d’Arquitectura del Vallès continua la seva itinerància pels municipis de la comarca. Des del 25 de juny, la podreu visitar a la Biblioteca Mestre Martí Tauler de Rubí, fins al 26 d’agost.
A aquesta Mostra, que comprèn el període 2019-2022, s’han presentat en total 82 obres, de les quals 23 han estat seleccionades i 3 destacades.
L’objectiu de les Mostres d’Arquitectura del COAC és posar en valor la feina dels arquitectes i difondre l’arquitectura més rellevant del territori. A més, ajudar a crear un fons documental i a reconèixer i estimular els esforços dels autors i els agents implicats. A més, la Mostra d’Arquitectura permet no només visibilitzar, difondre i compilar feina feta per arquitectes amb sensibilitats, experteses i objectius professionals variats sinó fer, a més, una anàlisi i radiografia de les necessitats, millores i desenvolupament de la societat no només en l'àmbit arquitectònic i constructiu, també social, cultural, simbòlic o d’oportunitat dels darrers quatre anys.
Aquesta exposició recull de manera lúdica i flexible les diferents obres presentades, reproduïdes en una sèrie de panells que s’ubiquen en els diferents mòduls que conformen l’exposició, convidant el visitant a la interacció per anar descobrint el material exposat.
Clofolles, de l'artista Miquel Lligadas
La seu del COAC a Terrassa acull, des del 6 de juny fins al 18 de juliol, l'exposició escultòrica ‘Clofolles’ de l’artista Miquel Lligadas i Pujadas.
"A vegades he pensat que l’obra que mai no ha estat exposada abans va deixant de tenir vigència al passar un temps, massa temps… Res menys cert, tot té el seu moment, com bé deia Rainer M. Rilke a “Cartes a un jove poeta” - no es pot forçar el creixement d’un arbre, la saba que puja des del substrat a través de les arrels primer, el tronc després i finalment cap a les branques i les fulles, té el seu temps, cal deixar reposar i acceptar el ritme que li marca la natura, més lent gairebé sempre del que voldríem".
En aquesta exposició, l’artista presenta obres que en conjunt mai abans han estat exposades (potser alguna d’elles individualment i ocasionalment). Cronològicament no són contemporànies, entre elles han passat anys, esperant el seu moment.
Es tracta d’una sèrie d’escultures realitzades en alumini de fundició i policromades una a una. Són peces úniques que, al contemplar-les, remeten a les obres en paper que també presenta acompanyant les escultures i fetes amb aquarel·la i gouache, o amb la tècnica del gofrat a partir de matrius retallades manualment en planxes de coure.
Mirant-les recorden aquelles clofolles resseques de les ametlles que quan se separen del fruit esdevenen una mena d'exoesquelet, vet aquí el títol de la mostra, “Clofolles”, formes orgàniques que semblen haver tingut en el passat vida pròpia.
Miquel Lligadas i Pujadas
Sitges, 1957. Formació a l'Escola Massana de Barcelona i la Facultat de Belles Arts de Barcelona. Exposicions tant individuals com grupals a Barcelona, Madrid, Andorra, Paris, Nîmes, Montreux, Basilea, Zurich, Frankfurt, Colonia, Stutgart, Bonn, Aquisgran. Participació a les fires d’Arco (Madrid), Fiac i Decouvertes (Paris). Obra pública de gran format a Sculpturen Parc Kionggi do Kuang Ju, Corea del Sud (simposium d’escultura).
Foto 1, foto 2, foto 3, foto 4, foto 5